BON ANY NOU

UN ANY DEU PLE DE BONES VIVÈNCIES PER TOTHOM!!!!

ARTICLE DE LA SETMANA

La Catalunya de l'escudella barrejada

El calendari ha volgut que avui, dia de Nadal, em toqui escriure un article per a elSingulardigital. Per això, voldria iniciar aquestes ratlles desitjant-los que passin un bon dia i, en general, unes bones festes i una bona entrada d’any 2010.

Diu la tradició que el dia de Nadal moltes famílies catalanes s’asseuen a taula per degustar una bona escudella barrejada i un capó de pagès farcit amb panses i pinyons. És possible, doncs, que ara mateix vostès encara estiguin preparant l’àpat d’aquest migdia: l’olla ben grossa al foc perquè el brou faci l’últim bull. A una servidora li agrada molt cuinar, tot i que avui m’ho estalvio perquè ho fa la mare (que és una gran experta als fogons). Tanmateix, m’atreviré a descriure’ls una recepta molt especial: una recepta d’escudella barrejada per a la Catalunya de l’any 2010. Anem a pams.

Per començar la preparació del plat escollit necessitem posar una olla de dimensions naturals al foc, amb uns quants litres d’aigua, i deixar que arrenqui a bullir. A continuació, tirarem a l’olla totes les bèsties i ossos degudament preparats. Els recomano que hi posin un tall de vedella, la gallina, l’os de pernil, una mica de cansalada que no sigui rància, un os del genoll i una mica de peu de porc, que sempre fa el brou més blanc. Carn, n’hi ha molta i, a més, és molt substanciosa. Hi ha tanta carn com la que hi haurà en l’esfera política catalana l’any vinent. El 2010 estarà marcat per la inevitable nova cita electoral que ens espera. És una evidència que tots els partits polítics (els de sempre i tots aquells que ja sembla que busquen presentar-se a les eleccions) voldran tirar un bon tros de carn a l’olla. De fet, m’atreviria a dir que quan tombin les festes de Nadal, amb la publicació de la sentència del Tribunal Constitucional a la cantonada i amb un munt de lleis importantíssimes damunt la taula (sobre les vegueries, la llei electoral i les consultes per via de referèndum, entre moltes d’altres), el Parlament es pot arribar a empatxar i tot. Ja no hi haurà excusa i, tanmateix, és ben probable que s’aturi tot i que el govern d’entesa ja no sigui d’entesa sinó tot el contrari. En fi, que la política catalana serà un remenar i remenar, amb l’únic objectiu que el temps passi ràpid i que la campanya electoral arrenqui d’una vegada, com el brou de l’escudella.

Continuem, per tant, amb la preparació del brou. Després de tirar tota la carn, toca el torn de les verdures. D’entrada, api, pastanaga, porro i xirivia i després hi afegirem patata i col. La vida política del país, com el brou, no agafa substància tan sols amb carn. O sigui que no tot és electoral. A la Catalunya del 2010 continuarà la crisi econòmica que ja ens tenalla fortament ara, amb l’atur com a gran protagonista. També seran importants per condimentar aquesta escudella catalana les consultes populars del 28 de febrer i del 25 d’abril, preludi d’una potencial i necessària mobilització davant de la sentència del Tribunal Constitucional. I aprofito l’avinentesa per expressar un desig: espero que les plataformes de garatge o tòxiques, perquè la fragmentació d’ara només és això, no facin cap disbarat i no es tornin a barallar.

Al final, al brou hi afegirem els ingredients més nostrats: la pilota, la botifarra, els cigrons i esclar, els galets. Prou tous (tots quatre) perquè siguin de bon menjar i prou plaents perquè facin les delícies de tothom. I si ho hem fet bé, l’escudella ens haurà sortit rodona. L’escudella és un plat relativament senzill, tot i que convindran amb mi que el sabor pot ser molt diferent segons qui sigui qui cuini. Josep Pla deia que és un plat amb una mica de tot sense que res predomini massa. Això deu ser el que reclama la política catalana, oi? La bona cuina. No cal que predomini res que no sigui beneficiós pel brou del país. Només cal saber tenir paciència i la saviesa que té ma mare als fogons. És la reproducció any rere any d’un ritual que, per dir-ho a la manera d’ara, i passant-ho a la política, dóna substància al relat nacional. Que així sigui.

Mònica Sabata. elSingulardigital 26 desembre 2009

XXXI MARXA POPULAR AMB BICICLETA

El dia 30 de novembre del 1979 l'executiva local d'ERC decideix fer una activitat per la Festa Major de St Nicolau. Concretament una "cursa amb bicicleta fins a Can Borràs i allà una xocolatada amb xurros". Tothom aprova anomenar-la I Marxa Popular amb bicicleta de l'Esquerra per petits i grans i fer cartells per publicitar-la.

Per motius que desconeixem, aquesta idea inicial es va veure frenada i no es posa fil a l'agulla fins el dia 21 de desembre on es concreta l'organització de la marxa pel dia de St Esteve i es distribueixen les diverses tasques a fer pel bon desenvolupament d'aquesta.El dia 29 de desembre l'executiva es torna a reunir i valora positivament la marxa amb bicicleta i fixa la Diada de St Esteve per la propera edició.

D'aquesta manera s'inicià una activitat de la que ens sentim especialment satisfets. I ho estem perquè en ella i trobem l'essència del nostre tarannà. Fer una activitat de caire popular en la que tothom pot participar i que amb el temps s' ha guanyat un lloc en el calendari nadalenc. Amb els anys moltes entitats i associacions de la nostra vila han adoptat aquest format d'activitat per tal de celebrar diferents esdeveniments i sempre té un resultat exitós. Aquells companys que el 30 de novembre del 79 van decidir programar aquesta activitat, qui els ho havia de dir, han creat escola. Nosaltres intentem només ser dignes d'aquest llegat i , en la mesura de les nostres possibilitats, mantenir-lo actualitzat.

Tothom doncs a participar de l'original i genuïna marxa en bicicleta.
Us hi esperem!!!!

REDUCCIÓ IMPOSITIVA

Esquerra acompleix el compromís de rebaixa de l’impost de successions

El president d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha celebrat que els tres socis de Govern hagin arribat a un acord que permeti impulsar definitivament una rebaixa important en l’Impost de Successions. ‘La credibilitat és la força d’Esquerra’, ha afirmat davant dels mitjans de comunicació, i ha recordat que ‘Esquerra es va comprometre en el debat de Política General a impulsar la rebaixa de l’Impost de Successions perquè aquesta fos efectiva a 1 de gener de 2010, i avui queda clar el compliment d’aquest compromís’. Puigcercós ha puntualitzat que ‘hem estat lleials al Govern, al pacte de Govern, però sobretot hem estat lleials amb els catalans i catalanes que ens reclamaven un acord i una modificació d’un impost que era injust’.

En aquesta mateixa línia, la diputada Àngels Cabasés, negociadora de la reforma del tribut per part d’Esquerra, ha afirmat que ‘estem molt satisfets per un acord àmpliament desitjat que permet fer una reforma en profunditat de l’Impost que garanteix la seva continuïtat, però que s’ajusta a les rendes baixes i mitjanes de la ciutadania atenent als conceptes de progressivitat i justícia redistributiva’. En aquest sentit ha matisat que ‘avui, molts ciutadans de Catalunya no haurien entès que no haguéssim arribat a un acord. Des de la responsabilitat, aquest Govern ha fet el que pertocava: arribar a un molt bon acord que difícilment podran rebatre la resta de forces’. Cabasés ha avançat, també, que hi ha el compromís de presentar una reforma més profunda del tribut a partir del mes de gener, per acabar d’arrodonir aquelles casuístiques més complexes.

En termes numèrics, l’acord sobre successions estableix una reducció personal de la base imposable de 275.000 euros en les herències de pares a fills, amb una bonificació que pot arribar als 125.000 euros en els casos contemplats dins del Grup I (adquisicions per descendents i adoptats menors de 21 anys). Pel que fa a herències del Grup II (adquisicions per descendents i adoptats de 21 anys o més, cònjuges, ascendents i adoptants), la reducció de la base imposable serà, entre cònjuges, de 500.000 euros, més una variable addicional que pot arribar als 150.000 euros. Els fills contemplats dins d’aquest Grup II mantenen la reducció de 275.000 euros, més 125.000 d’addicionals; mentre que la resta de descendents tindran una reducció 150.000 més 50.000 addicionals i, els ascendents la tindran de 100.000 euros més 25.000 addicionals.
D’altra banda, es manté la reducció addicional de 275.000 euros per a persones majors de 75 anys, així com la bonificació del 95% sobre la residència habitual, complementària a les reduccions dels supòsits anteriors.

RECONEIXEMENT A LES CONSULTES

ERC vol que el Parlament faci una declaració de 'reconeixement' a les consultes

Per agrair l'esforç als organitzadors i la implicació dels milers de voluntaris

La portaveu del Grup Parlamentari d'ERC, Anna Simó, ha anunciat que Esquerra plantejarà al Parlament una proposta de resolució per tal de promoure una declaració institucional en reconeixement a les consultes del 13 de desembre. ‘El Grup Parlamentari així ho ha acordat per tal d’agrair l’esforç dels organitzadors de les consultes, així com la implicació i participació dels milers de persones -entre societat civil organitzada, càrrecs electes locals i civils a títol individual- que es van mobilitzar diumenge passat, i posar en valor la segona i tercera onades que encara s’han de celebrar’. L’objectiu d’aquesta proposta de resolució és ratificar la vigència de la resolució 98/III sobre el dret a l'autodeterminació de la nació catalana, adoptada el 12 de desembre de 1989.

La portaveu del Grup Parlamentari també s’ha referit al Ple que començarà aquest dimecres i on es debatran qüestions de gran transcendència com la reforma de l’impost de successions. Simó ha ratificat que ‘anirem fins el final en aquesta qüestió, en pro de la ciutadania que clama per un impost més just i redistributiu’ i ha afegit que ‘no ens podem permetre que aquest procés no arribi a bon port’. Simó ha recordat que la reforma d’aquest tribut és un dels compromisos que van adquirir els socis de Govern en el Pacte d’Entesa i que ‘Esquerra ha treballat molt dur perquè la reforma esdevingui una realitat i perquè la ciutadania vegi que en aquest Parlament es tenen en compte les seves peticions’. Per tot això, la portaveu independentista ha demanat que no hi hagi un bloqueig en aquesta qüestió.

En la seva compareixença al Parlament, Anna Simó també ha avançat que els diputats i diputades d’Esquerra votaran en contra les esmenes a la totalitat presentades pel Grup Mixt, PPC i PSC contra la ILP antitaurina. Simó ha explicat que serà el president d’Esquerra, Joan Puigcercós, qui defensarà la postura del Grup Parlamentari, a favor de la proposició de Llei de modificació de l’article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2008.

Font: directe.cat

DE LA NOVA CASERNA

Avui Malgrat inaugura la nova caserna de la Policia Local. Des d'ERC no hem cregut adequat el cost que aquesta ha suposat per les finances del municipi. Hem adoptat un posicionament desfavorable al projecte per aquest motiu i no per cap altre. Per descomptat calia millorar l'equipament existent perquè patia moltes mancances alhora de desenvolupar una bona tasca de servei per part del personal, així com d'adeqüada atenció als usuaris, accesibilitat ... Estem segurs que s'havia de dotar a la nostra Policia Local d'un espai funcional d'acord a les necessitats actuals i futures de la població.

Una població que ha vist un creixement d'entre sis i set mil habitants en els últims anys i un govern municipal que lògicament ha d'atendre el col·lapse i el deteriorament dels serveis públics que aquest increment ha portat. Creiem però que aquest equipament s'ha portat a terme des d'una perspectiva de nou ric i amb poc sentit de l'austeritat i de realisme pràctic.Aquest és del nostre punt de vista.

S'han habilitat recentment casernes en poblacions equiparables a Malgrat per menys de dos milions d'euros, mentre la nostra s'enfila més amunt dels tres. No hi podem estar d'acord mentre patim mancances greus en àmbits públics tant o més importants que la seguretat ciutadana, els casos de l'ensenyament, la sanitat o els serveis socials en són una bona mostra. És una qüestió de prioritat en l'aplicació de polítiques i no res més. Ho diem per aquells que estiguin temptats de buscar tres peus al gat.

Amb tot, volem transmetre els millors desitjos a la nostra Policia i la satisfacció davant el fet que el seu treball es desenvolupi a partir d'ara en unes millors condicions de servei al poble de Malgrat. Els ho farem saber personalment aquest migdia.

Per molts anys

10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, Aminatu Haidar ens interpel·la

Avui es commemora l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de l’ONU el 1948. Un document de 30 articles que recull els drets civils, polítics, econòmics i culturals bàsics als quals tenen dret tots els éssers humans del món. Però encara avui milers de persones veuen vulnerats els seus drets, i avui cal posar l’accent en la lluita pels drets humans de l’activista sahrauí Aminatu Haidar, en vaga de fam des de fa 25 dies per veure negat el seu retorn al Sàhara Occidental per part del govern marroquí.

Amb el pas del temps s’han desenvolupat un conjunt d’instruments i mecanismes per assegurar la primacia dels drets humans i per fer front a les violacions d’aquests drets arreu on succeeixin. Tot i això encara hi ha milions de dones i nenes que pateixen violència de gènere; milions de persones que viuen en la pobresa absoluta o que són perseguides per les seves opinions; països on encara són vigents la tortura i la pena de mort; i molts d’altres on no es respecten les cultures i les nacions minoritzades.

Des de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) denunciem la vulneració dels drets humans i fem una crida perquè el respecte a aquests drets i a la dignitat de la persona siguin el fonament per la llibertat, la justícia i la pau al món. De fet la garantia i l’exercici efectiu de tots els drets humans, individuals i col·lectius, és un dels objectius estratègics de la línia estratègica del desenvolupament, tal i com recull el Pla director 2007-2010.

“La defensa i promoció dels drets humans han de ser clares i precises tant al Nord com al Sud amb la mateixa concreció que la Declaració dels Drets Humans” ha declarat David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària. “Perquè aquesta declaració deixi de ser retòrica cal que s’apliqui de manera universal, i per això avui més que mai els governs d’Espanya i del Marroc han de facilitar el retorn de la defensora dels drets humans sahrauí, Aminatu Haidar, a casa seva, al Sàhara Occidental.”

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Generalitat de Catalunya.

ARTICLE DE LA SETMANA

LLIBERTAT, DIGNITAT.

Fa una setmana Manel Fuentes em preguntava per què jo votaria que sí en el referèndum que diumenge es farà en una gran quantitat de poblacions de Catalunya per fer constar si ens interessa o no la independència. No sé si s’esperava una inflamada perorata. Amb veu clara, simple i reposada li vaig dir: si es plantegés la votació a Barcelona, on resideixo, votaria que sí. Per una raó incontestable: perquè jo no accepto que ningú em subjugui. I ara hi podem afegir totes les explanacions que vulguem, que totes seran paràfrasis d’això mateix.

Per exemple: que fa tres segles que el meu país està sotmès per l’Estat espanyol, en tots els sentits, econòmic, cultural, lingüístic, polític. En diuen democràcia, però és una dictadura dels que encara tenen –després de tants anys!!– el control de tot el país, imposant una cosa tan simple com les majories. Per simple llei demogràfica, ells tindran sempre molts més vots que nosaltres. Ells, el PSOE i el PP, compten amb l’infal·lible esquer de la bandera i la llengua, les dues grans “raons”, sentimentals i totalitàries, que aixopluguen, apleguen i arremoren les masses contra Euskadi i contra Catalunya.

Per exemple: que, dins aquest Estat totalitari, jo no sóc igual que els altres “espanyols”: ells se senten escalfats amb la bandera al·ludida, ells poden anar pertot i fer-ho tot en la seva llengua, ells tenen sempre la protecció incondicional de l’Estat i de la Unió Europea. Jo no: jo en tinc una altra, de pàtria, que ells no m’han reconegut mai i que sempre han intentat destruir-me-la; jo tinc una altra llengua i una altra literatura, que ells han maldat per esborrar-les del mapa, generació rere generació, violència que manté encara avui mig país en la ignorància d’aquesta llengua i d’aquesta literatura; jo no puc fer pràcticament res amb la meva llengua, ni tan sols dins el meu país, i em sento empegueït, després de trenta anys de “democràcia”, senyors!!, quan travesso l’Ebre.

Per exemple: que també culturalment hi ha dins aquest Estat la “llei” de la força (una força de molts tentacles) que permet d’acumular a Madrid o a Salamanca la majoria de béns culturals de tots els altres, en lloc de protegir-los contra la dispersió o l’espoli, i que ara ha permès que se n’anés de Catalunya un important llegat fotogràfic.

L’alcalde d’Arenys de Munt, el senyor Carles Móra, ho deia la setmana passada amb una paraula sinònima de la meva: dignitat. Una persona, un poble, necessiten primàriament tenir dignitat. A Catalunya fa mesos i anys que ens sentim humiliats, escarnits, trepitjats per les forces “legals” de l’Estat. I és per això, senyors ciutadans d’aquest país, que jo votaria sí. Afortunadament, fa uns mesos que ens comencem a moure, que comencem a reaccionar d’una prostració que feia massa temps que durava. Diu que els polítics es neguitegen amb el xim-xim que senten caure pacíficament i pertot a favor de la independència. ¿Vostès s’han de neguitejar, senyors polítics, vostès que són incapaços d’assumir una cosa tan elemental com que el nostre país viu humiliat des de fa segles, vostès que són incapaços d’escoltar les veus de denúncia i de dir no d’una vegada? Ens trobem, doncs, en un moment dolç d’esperança: només reaccionant, només tirant endavant de cara al futur, només engrescant la joventut i tots els immigrats en un projecte progressiu i clarament català, només així els ciutadans de Catalunya deixarem de sentir-nos subordinats a ningú, inferiors a ningú, escarnits per ningú.

Joan Solà. Filòleg i premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Avui 8 de desembre.

Festa Major de Sant Nicolau 2009

Imatges De Sant Nicolau

View more documents from ERCMalgrat.

"MANIFIESTOS"

CATALANES PREOCUPADOS Y COMPROMETIDOS

La Confederación de Entidades Culturales Regionales en Catalunya (CECREC) compuestas por las siguientes Federaciones:
-Federación de Asociaciones Extremeñas en Cataluña (FAEC).
-Federación de Casas Regionales y Entidades Culturales en Catalunya (FECARECAT)
-Federación de Casas y Centros Aragoneses en Cataluña.
-Federación de Comunidades Originarias de Castilla-La Mancha en Cataluña.
-Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Cataluña (F. E. C. A. C.).
-Federación de Entidades Culturales Galegas en Catalunya.
Manifestamos nuestra preocupación por el cariz que esta tomando los llamados "Referéndum por la Independencia de Catalunya".
En los últimos meses hemos presenciado mil y una manifestaciones por parte de líderes políticos, principalmente de las formaciones nacionalistas e independentistas, a favor de este referéndum, y hemos constatado que preferentemente se están realizando estas consultas en los municipios donde estas formaciones cuentan con la mayoría de los votos.
Visto el cariz de los acontecimientos, nos vemos obligados a recordar que el artículo 1 de la Constitución proclama que la soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado. Es decir, las decisiones que afectan a toda España corresponden a todos los españoles. Es imprescindible que todas las formaciones, especialmente ERC y CiU, asuman esa realidad jurídica y no cambien las reglas del juego por las consecuencias que para la convivencia puede tener posturas extremistas y maximalistas.
Es increíble que mientras la sociedad catalana (todos somos catalanes), está teniendo un comportamiento exquisito y responsable, algunos líderes de las formaciones políticas de ERC y CiU están proponiendo y fomentando unas consultas en referencia a la Independencia de Cataluña que, como ellos saben muy bien, no llevan a ninguna parte porque la Constitución es clara en este sentido, crispando con esta actitud a una gran parte de la sociedad catalana (nacida o no en Catalunya). Puede que en un futuro nos tengamos que arrepentir todos por la FALTA DE MADUREZ de los dirigentes de ERC y CiU.
Queremos poner de manifiesto que los que promueven estas consultas en nombre de la sociedad civil catalana no la representan en su totalidad.
Asimismo nos sumamos a las adhesiones de la sociedad civil catalana , al manifiesto publicado por 12 medios de comunicación bajo el lema de “ La dignidad de Catalunya” ,en defensa del Estatut de Catalunya, promulgado el 20 de julio del 2006 por el jefe del Estado, el rey Juan Carlos I. Creemos que el refrendado Estatut de Catalunya ayuda a continuar el trabajo que realizan nuestras entidades, permitiéndonos compartir ideas, objetivos, experiencias y tradiciones, reforzando así nuestra convivencia e integración en la sociedad catalana, de la cual formamos parte.
Y manifestamos nuestro deseo de que el Tribunal Constitucional no demore más su decisión sobre el nuevo Estatut de Catalunya. El cual fue fruto de un doble pacto político (Parlament de Catalunya y Cortes Generales), y sancionado por los ciudadanos de Catalunya en las urnas.
Hacemos un llamamiento a todos los responsables políticos para que no fomenten ni permitan actitudes que resulten perjudiciales a la convivencia pacífica y armoniosa de todos los ciudadanos de Catalunya. Creemos que la obligación de los políticos es resolver los graves problemas que afectan a nuestra sociedad y no crear conflictos allí donde no los hay.

L'ESTUDI DE LA SETMANA

Un mileurista guanyaria mil euros més cada any si Catalunya tingués Estat propi. En aquest cas, una família que cobra 4.000 euros bruts al mes, guanyaria gairebé 9.000 euros més a l’any. Aquests són els comptes que ha fet el Cercle Català de Negocis (CCN) , un grup d’empresaris independentistes que presentaran, dimarts a Sant Cugat i dijous a Barcelona, la Nòmina Catalana a tots els empresaris que hi vulguin assistir. Compten amb el suport d’economistes com Emili Valdero, Jacint Ros Hombravella i Elisenda Paluzie, que clourà l’acte de Barcelona, i de l’enginyer Xavier Roig.

Els càlculs estan fets sobre la base que Catalunya, com a Estat propi, utilitzés el dèficit tributari actual amb Espanya per reduir els impostos directes: abaixar els tipus de l’IRPF en tots els seus trams, fins a una mitjana d’un 48,5%; reduir les quotes a la Seguretat Social en un 13,2% i reduir l’impost de societats per deixar-lo en un 20%.

Tot plegat costaria 8.200 milions, un terç dels 22.000 milions en què està calculat l’espoli fiscal. La resta, explica Ramon Carner, president del CCN, s’utilitzaria per assumir les competències pròpies d’un Estat i que ara Catalunya no té, i, a més, a polítiques socials i pensions i a construir i millorar les infraestructures.

La Nòmina Catalana és producte de molts mesos de treball per part del CCN i ara volen oferir-la als seus associats, més de mig miler, perquè la donin als seus treballadors juntament amb la nòmina real: “La Nòmina Catalana ha de ser la corretja de transmissió del sentiment nacional de l’empresari cap als treballadors, que així veuran el que hi perden. És important fer evident que l’espoli fiscal afecta totes les classes”, explica Carner. El CCN calcula que uns 10.000 treballadors catalans ja rebran la nòmina catalana aquest mes.

Sobre les possibles reticències d’empresaris a apostar per l’independentisme per por a no vendre a Espanya, Carner es mostra clar: “El que té un prisma espanyolista, és un empresari mort, i nosaltres volem l’empresari del futur. El mercat mundial és molt més important que el mercat espanyol”. Al marge d’ideologies, el que vol el CCN és “unir els catalans basant-se en la butxaca. La ideologia desuneix; la butxaca uneix, i amb la crisi més”, conclou Carner.

Xavier Alegret pel diari AVUI 29 novembre 2009

ESQUERRA RESPON

La nostra portaveu al Parlament va compartir una bona estona amb els qui ahir al vespre van voler acompanyar-nos en aquest acte de proximitat. Sovint veiem o escoltem l'Anna Simó transmetent als mitjans de comunicació nacionals les posicions i arguments polítics d'Esquerra Republicana. Tenir l'ocasió d' interpel·lar-la directament sobre les qüestions que van anar sorgint per part dels assistents va resultar un exercici interessant, pensem, per tots. La proximitat i distensió amb que va transcórrer l'acte ens va permetre conèixer preocupacions i suggeriments dels presents. Les respostes de l'Anna ens van fer constatar que el projecte d'Esquerra té sentit pel futur del país i utilitat pels ciutadans .

Gràcies per voler-nos transmetre les vostres qüestions.

FESOLS GANXETS

foto web Ajuntament Malgrat

Avui dilluns ha començat la sisena edició de les Jornades Gastronòmiques del Fesol del Ganxet. Ens en vam assabentar el passat divendres -és a dir dos dies abans de l'inici- tot escoltant la tertúlia de Ràdio Malgrat. Tot un prodigi de facultats comunicatives per part d'aquesta Regidoria de Comerç i Turisme. Ni un cartell, ni una banderola ... res més que una nota de premsa penjada a la web de l'Ajuntament avui mateix. I dient que la regidoria continua amb la promoció d'aquest "producte tan arrelat i tan típic de Malgrat" es queden tan amples.

Doncs, no. No estan fent cap esforç per posar el ganxet en el mapa gastronòmic -ni que sigui el comarcal- quan la qualitat única del produït a Malgrat és reconeguda pels més entesos en la matèria. Són incapaços de coordinar-se entre les regidories de Promoció Econòmica i Pagesia i emprendre actuacions per donar volada al producte i promocionar-ne el consum. I aquesta és la tàctica, si una qüestió no interessa, la anem fent agonitzar lentament fins que ja no té remei.

Aquest equip de govern viatja sovint a d'altres Estats per conèixer quina mena de polítiques s' apliquen en àmbits d'interès públic. Un consell gratuït, per informa-se de com pot ser una possible promoció del Fesol de Ganxet, s'haurien de deixar caure aquesta setmana per la veïna població de Palafolls, interessar-se per la difusió que es fa allà del producte esmentat i aprofitar alguna de les conclusions que en treurien.

L'ARTICLE DE LA SETMANA

La crisi de veritat

Se sol dir que hem de saber aprofitar l’actual recessió econòmica per convertir-la en una oportunitat de futur. D’acord. Ara bé, per poder encarar amb èxit aquesta oportunitat, crec que és convenient que prenguem consciència que la veritable crisi, la que ens ha conduït fins a l’actual situació, la que ha provocat la major part dels malestars que ara tractem d’analitzar, racionalitzar i resoldre, no ha estat la protagonitzada per la recessió, sinó la que es va acabar l’estiu de 2007. Sí, ho han entès bé: la veritable crisi, en el sentit de trasbals veritablement traumàtic, no és la que ara atrau tots els focus d’atenció social i política, sinó la que la va precedir i que es va caracteritzar per un creixement continuat, artificiós i accelerat durant gairebé una dècada.

Efectivament: la crisi que no vam saber aprofitar com a oportunitat i que ara ens crea tants maldecaps, va ser la de crisi de creixement. El fet que aquest creixement portés afegida una millora del benestar material, o més particularment, del nivell de consum, ni que fos circumstancial, mal repartit i que n’haguéssim de pagar un cost social enorme, va fer que ningú no se’n queixés. Com a molt, vam protestar per les molèsties, però més per tal que s’hi posessin pegats, que no pas per aturar-ne les causes de fons. És com si per evitar el soroll haguéssim demanat taps de goma per a les orelles. Es creixia amb desmesura però gairebé tothom –uns més que d’altres, això sí– en treia algun profit. Ara bé: les transformacions no desitjades, les més greus dislocacions socials, els desordres en els estils de vida, l’increment de les desigualtats, el col·lapse i deteriorament dels serveis públics, tot això viscut des d’un desconcert que alguns van confondre amb una “crisi de valors”, tot ho va provocar un tipus de creixement bastit damunt la sorra i que és el que ara s’ha esfondrat.

Per començar, d’aquell creixement en vénen molts dels problemes de governança que ara es posen de manifest. Els governs, a tots els nivells, van aconseguir uns increments d’ingressos extraordinaris que els resolien el problema d’un finançament regular pobre. Els municipis que podien, per la seva situació estratègica i perquè tenien sòl en abundància, anaven oferint més i més habitatges i, amb les taxes, els seus governs resolien dèficits urbanístics endèmics, oferien cada dia una imatge més endreçada del poble o la ciutat, però també s’embrancaven en projectes onerosos i d’interès molt discutible, i en tot cas, obertament insostenibles. S’han fet moltes obres públiques amb una mentalitat més pròpia del nou-ric que no pas amb la d’administrador prudent. El creixement permetia l’exhibició de múscul públic que es traduïa en vot electoral, sempre a favor dels que l’havien pogut mostrar, val a dir-ho, sense haver fet gaire exercici. Això també explica la llarga durada d’alguns governs municipals, l’estabilitat dels quals els venia regalada per una conjuntura de creixement favorable i que els feia semblar eficients. En aquest sentit, el creixement especulatiu no tan sols afavoria comportament irregulars, sinó que ha fet possible uns estils arrogants que, al seu torn, també han contribuït al clima de desconfiança actual cap a la política. La crisi d’ara serà bona perquè farà canviar governs acomodats.

No cal que digui que el segon àmbit on aquella crisi de creixement ha fet molt mal ha estat en el món empresarial i financer. No es pot dir el mateix de tothom, però la mà d’obra fàcil i barata per una banda, i un increment esbojarrat del consum per l’altra, van fer ajornar molts projectes d’innovació, van relativitzar la importància de l’endèmica baixa productivitat del país, van restar importància a la necessitat de la internacionalització de l’economia i van endarrerir la preocupació pel talent i l’excel·lència. No és que no se sabés, però no es percebia com a urgent. Amb totes les honroses excepcions que es vulgui, la pràctica dominant va ser oportunista, curta de vista i incapaç d’adoptar una visió estratègica. Ara, amb la recessió, es farà de la necessitat virtut. Els canvis ara inajornables, però, són més traumàtics del que haurien pogut ser: hi ha empreses que no arriben a temps de fer-lo, i es fan reconversions molt lesives per als treballadors i per al territori. Diu que tenim les millors escoles de negoci del món, però sembla que els seus alumnes es van deixar enlluernar exactament igual que els que havien anat a les escoles dolentes.

En tercer i darrer lloc, per no repassar-los tots, cal parlar també del món educatiu. Perquè, com he argumentat en altres ocasions amb més detall, l’actual crisi educativa només té a veure amb el propi sistema educatiu de manera molt reduïda. La major part de problemes també deriven d’aquests anys de creixement amb un rumb equivocat o, encara pitjor, sense direcció. La recessió i l’austeritat pressupostària actual no són pas la causa del desconcert educatiu, sinó que el posen en evidència de manera més crua. La crisi no era de valors, doncs, sinó del model de societat que proposava –i forçava a seguir– uns nous valors acomodats a les necessitats d’aquell tipus de creixement. I res no hi ha de més inútil que voler educar en valors a contracorrent dels que permeten seguir el curs central de vida social, si alhora no es posa en entredit aquest mateix ordre social. El diferencial d’abandonament escolar o d’absentisme a les aules respecte d’altres països europeus, per dir-ho breu, s’explica més pel paper de la construcció en l’economia catalana que no pas pel fracàs del sistema escolar. De la mateixa manera, el rànquing que ocupem als informes PISA, i particularment l’escassetat d’excel·lència a les aules, es poden explicar millor per les dislocacions socials que provoca una demografia convulsa que ha de ser atesa de manera prioritària per garantir la cohesió i la igualtat, que no pas per cap suposada greu incompetència dels professionals de l’ensenyament. Sí: la crisi educativa, a les famílies, a les escoles, és prèvia a la recessió i es correspon, no tan sols però sí que de manera principal, a un model de societat que afavoria, premiant-los, la frivolitat, el presentisme o el menfotisme general.

Així doncs, crec que és molt important que s’entengui que el problema no és la recessió, sinó el model de creixement en què estàvem instal·lats. Mentre creixia el PIB, el país s’empetitia. Per tant, la solució no és tornar a créixer al preu que sigui, sinó fer-ho d’una altra manera, orientant-lo no tan sols a satisfer la humana cobdícia, sinó a fer una societat més rica, també, però sobretot més neta i noble, culta, lliure, desvetllada i feliç.

Salvador Cardús i Ros. Diari AVUI 22 novembre

LES FRASES DE LA SETMANA

Les dones hem après a teixir convivència. I en el nostre tarannà hi ha la constància. Els dos valors s'han d'incorporar a l'exercici del lideratge polític, anteposant-los a l'ambició i a la competitivitat.

Nuria Parlón. Alcaldessa de Sta. Coloma de Gramenet a El Periódico de Catalunya.

DE LA NOVA LLEI ESPANYOLA DE L'AUDIOVISUAL

L'Estat espanyol mai no ha tingut una política de l'audiovisual a llarg termini ni cap model consensuat. La nova llei espanyola tampoc no defineix clarament un model. Però el que sí fa és regular i ordenar molts dels aspectes que són competència de la Corporació Catalana i del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i que ja estan regulats a través de la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya.
La nova regulació respon als interessos dels grans operadors privats espanyols que en seran els únics beneficiaris. I si bé inicialment aquesta llei no afectarà les televisions autonòmiques, els seus promotors ja han deixat ben clar que volen que la nova normativa toqui de ple les televisions públiques autonòmiques.

El PSOE, a instàncies dels grans lobbies d'operadors privats espanyols, prepara una llei que pretén suprimir la publicitat a les televisions públiques, fet que les deixaria com les germanetes pobres de l'espai audiovisual. També limita la capacitat de les televisions públiques d'oferir una oferta atractiva a la ciutadania, fet que accentua el desequilibri de condicions per competir en el mercat tot decantant-les clarament a favor del potent sector privat.
La llei també menysté qualsevol altre llengua que no sigui la castellana. Obvia qualsevol reconeixement de les altres llengües de l'Estat i consagra un model basat única i exclusivament en el castellà. Finalment, per si no fos suficient, la llei planteja reforçar únicament la part del sector audiovisual que gravita a l'entorn de la capital espanyola en detriment del potent sector audiovisual català.

Els inspiradors-promotors de la nova llei, en connivència amb el PSOE i CiU, després de felicitarse públicament per la nova normativa, ja s'han afanyat a reclamar que s'estengui a l'àmbit autonòmic per impedir que, entre d'altres, TV3 pugui continuar tenint ingressos publicitaris. La UE considera que “els serveis de comunicació audiovisuals són tant serveis culturals com econòmics”. Considera, a més, que han de ser els garants de la llibertat d'informació i el pluralisme, i que això justifica que els siguin aplicades normes específiques. Però la llei de l'executiu espanyol s'articula talment com si l'audiovisual fos una activitat econòmica més. Això els permetrà acabar intervenint en el mercat català amb una invasió competencial justificada i rebaixar al mínim les responsabilitats culturals, lingüístiques i ciutadanes dels mitjans de comunicació. La nova llei espanyola atorga tots els avantatges als operadors televisius ubicats en l'àrea de Madrid i molt concretament a algunes de les empreses allí instal·lades. Això trencaria definitivament el ja fràgil equilibri entre el sector públic i el privat i arraconaria moltes de les productores independents del nostre país.

Esquerra ha presentat fins a 89 esmenes a la llei espanyola que, entre d'altres, apel·len al respecte competencial, al manteniment del model mixt de finançament dels mitjans públics, a les obligacions dels operadors estatals vers la resta de llengües oficials diferents del castellà i a un reconeixement específic dels mitjans de comunicació audiovisuals sense ànim de lucre.
L'objectiu de les esmenes és evitar l'amenaça que s'aboca sobre la televisió pública catalana que és l'instrument més potent de què disposa i ha disposat mai la llengua, la cultura i la nació catalanes. Per això, les esmenes també fan referència a la reciprocitat d'emissions entre televisions públiques en altres territoris, mesures més eficaces per combatre la proliferació d'emissores il·legals o garantir la televisió de mobilitat en l'àmbit autonòmic.

L'ARTICLE DE LA SETMANA

THE INDEPENDENT

Minor languages ,major importance

By Michael McCarty

Jo diria que tothom sap què vol dir la paraula trobador (una mena de joglar errant). Els trobadors originals varen ser els primers poetes europeus a escriure en una llengua Romànica evolucionada del llatí . Aquests varen ser els iniciadors de la tradició poètica europea al segle XII i ho van fer escrivint en provençal (que avui coneixem com a occità).

El poema trobadoresc més famós és "Amor de lonh" -"Amor de lluny"- , d'en Jaufré Rudel.Es un poema que descriu un jove de la noblesa que està captivat pels relats de la bellesa d'una princesa llunyana (ella és Hodierna de Trípoli) i la llegenda diu que després del llarg viatge per veure la princesa i en arribar, ella malalta cau morta als braços del noble.
Les dues primeres línies del repetitiu poema són "Quan els dies de maig són llargs, la cançó dels ocells llunyans esdevé una dolça melodia per mi ".

I parlo d' això perquè la setmana passada vaig estar a Barcelona fent el reportatge sobre les negociacions prèvies a la cimera pel clima de Copenhagen, i al final de la jornada, era ja massa fosc per admirar la natura de la capital catalana (a banda del trist espectacle dels ocells engabiats a les rambles). Vaig optar per anar a l'hotel i en connectar l'aparell de televisió de l'habitació vaig escoltar la parla catalana.

El català i el provençal /occità són molt similars , amb la diferència que el darrer està patint una lenta agonia, mentre el català creix amb més força que mai, amb 10 milions de parlants i diversos canals de televisió com ara la tv3 de llengua catalana. Vaig escoltar els anuncis de xampús, d'assegurances, i fins i tot el partit de la copa uefa entre Slovia i València, tot en català. Vaig tancar els ulls i mentre em submergia en un bany de paraules pensava: És aquest el so de les paraules d'en Jaufré Rudel ?.

Si simpatitzes amb les espècies amenaçades, és molt difícil no sentir el mateix per les llengües en perill. En cada cas abracem extraordinàries i complexes creacions que probablement seran aixafades sota el pas de les llengües majoritàries. Existeixen unes 6.000 llengües però només unes 30 predominen al món.
Moltes desapareixeran, si no és que prenen part en la lluita de rereguarda, a l'estil català.

(Traducció Joan Buch).

LA FRASE DE LA SETMANA

"Personalment crec que la tensió que s'ha instal·lat al Ple es mantindrà fins que s'acabi la legislatura"

Teresa Verdaguer. Portaveu del Grup Polític Municipal d'ERC a l'Ajuntament . Entrevista del programa " El dia per davant" de Ràdio Malgrat

LA CAUSA AMAZIGH,LA CATALANITAT I EL COMPROMÍS D'ESQUERRA

Des de l’any 2004, tot complementant la feina que s’endegava des del Principat, a Madrid Esquerra ha fet forat en favor en la causa del poble amazigh. Ens hi conduïen, com a mòbils, raons de caràcter històric, com ara la solidaritat del republicanisme, de l’anarquisme i del nacionalisme catalans amb la lluita dels rifenys contra l’exèrcit colonial espanyol, així com la identificació de solidaritat lingüística arran de la marginació que encara avui dia pateix la llengua tamazigt des del Marroc a Egipte i d’Algèria a Níger com a conseqüència del procés d’arabització i del colonialisme europeu. Tanmateix, cal fer remarca d’una tercera causa que encara ens motiva més: molts dels nous catalans provenen del Magrib i són amazigh.

Quant a la tasca desenvolupada, destaquem tres àmbits. En primer lloc, haver estat el catalanisme, i en concret l’independentisme, qui ha tret del silenci i de la ignorància el “Gernika rifeny”, és a dir, l’ús d’armament químic prohibit per la comunitat internacional per part de l’exèrcit colonial espanyol a instància i voluntat del rei Alfons XIII. La fermesa i la perseverança amb què Esquerra ha defensat repetidament en el parlament espanyol la necessitat de reconèixer i reparar el genocidi (i repetidament negat per part del PP i el PSOE) ha tingut un gran ressò a l’Estat marroquí (darrerament la televisió marroquina se n’ha fet altra vegada ressò i se n'ha incrementat l'interès a partir sobretot de la decisió del govern italià de demanar perdó i rescabalar les víctimes del colonialisme a Líbia) ha intensificat encara més les relacions i l'amistat entre la catalanitat i el món amazigh.

Un segon àmbit ha estat el de les reclamacions lingüístiques. Encara que l’Estat espanyol hagi signat la Carta Europea de les Llengües Regionals, a la ciutat de Melilla, on més de la meitat de la població és d’origen berber i de llengua materna tamazigt, la llengua pròpia, lluny de ser reconeguda com a cooficial, ni tan sols és present en el sistema escolar com a llengua optativa. D’igual manera, és exclosa de qualsevol altra institució de l’administració. Però les repetides exigències d’Esquerra, finalment, han assolit un gran èxit: per primera vegada els pressupostos generals de l’Estat (repetim-ho, per primera vegada!) ha incorporat una esmena d’Esquerra que obliga l’administració espanyola ha consignar-hi una partida per al foment de la llengua pròpia. Més enllà que la partida aprovada és molt més reduïda del que exigíem, puc traslladar l’emoció amb què s’ha viscut per part de la comunitat amazigh de Melilla, puix representa que l'Estat reconeix obligacions. Assolit aquest escenari, és evident que en els successius pressupostos la partida només podrà créixer, però mai ja no podrà desaparèixer.

I, finament, el camí cap al reconeixement polític, el de l’autogovern del amazigh i, en concret, dels de nacionalitat marroquina. Ja es coneix el projecte d’autonomia del monarca alauita pel que fa al Sàhara, un projecte d’autonomia que el món amazigh pretén forçar que s’universalitzi arreu del Marroc. D’aquí la importància de la convocatòria per part de les associacions amazigh maroquines d’una conferència sobre el procés de regionalització sota el patrocini del Congrés Mundial Amazigh a Al-Hoceima, al Rif, els dies 7 i 8 de novembre. I allà, hi era el catalanisme polític (en Carles Llorens de CDC) i Esquerra per tal de fer-los arribar la nostra experiència autonòmica, transmetre’ls les nostres aspiracions nacionals i, sobretot, fer-los arribar la nostra solidaritat activa.

Em costa transmetre el profund sentiment d’estima i esperança que tenen envers la catalanitat, sentiment copsat tant per part dels representants provinents del Marroc, com per part dels d’Algèria, d’entre els quals Belaïd Abrika, líder de la Cabília, icona de las grans mobilitzacions amazigh pel reconeixement de la personalitat política i lingüística a l'Estat d'Algèria.

Però més enllà de les emocions, cal ser conscients de tot allò a què ens obliga, als catalans, haver escevingut, davant del món, exemple de la perseverança en la voluntat de ser i de decidir el nostre futur.

Joan Tardà. Diputat al Congrés.

ESGLÉSIA AMB EL POBLE

Nosaltres, sí deixaríem els locals

El Bisbat ens ha remès una nota considerant
que no podem deixar els locals parroquials
per una “consulta sobre la sobirania” perquè diuen
“ ens adonem que una “consulta”,
com la que es planteja en aquests moments,
porta o pot portar una divisió de la mateixa
comunitat parroquial, i del mateix poble,
sigui per la pregunta a respondre, sigui per
l’oportunitat, sigui pel lloc on es realitza”
i continuen dient, “per això considerem que
no s’han de realitzar ni les reunions preparatòries
ni la consulta posterior, en cap dels
locals o dependències parroquials”,
en base a que “els promotors han de respectar la
llibertat, i sobretot la identitat de la nostra Església,
i alhora l’opinió, manifesta o no,
dels membres de les nostres parròquies que és prou variada”.

En base a que han de respectar la nostra llibertat,
la nostra identitat, la nostra opinió
(que és prou variada, ja ho sabem en tot el que fem),
nosaltres , precisament per això
(per la nostra llibertat i la nostra opinió),
deixem i deixaríem els locals en una consulta
d’aquesta mena. Nosaltres, sí deixaríem els locals de la parròquia
si alguna organització ciutadana o partit polític
ens demanés els locals per fer-hi una consulta popular i/o les
reunions prèvies. I això no costa gaire d’endevinar.
I els que ens coneixen i que coneixen la parròquia de Poblenou,
ho saben perfectament. Perquè la parròquia de
Poblenou de sempre que ha estat una casa d’acollida,
una casa de promoció de participació comunitària i
els únics locals que ha tingut aquest barri des de molt de
temps: reunions clandestines en temps de Franco
(i no exemptes de denúncies), consultes populars,
reunions dels partits polítics, debats, associacions ciutadanes,
lloc de naixement de grups i associacions,
reunions de l’Ajuntament i un llarg etcètera.
I sempre hem estat reivindicatius en el sentit que el barri
necessitava i necessita encara locals adients per atendre
aquesta demanada de reunions, de participació, i de locals per
les demandes de trobades familiars que té el nostre barri.

I si alguna d’aquestes reunions era motiu d’escàndol d’algú
(que també ho ha estat) s’ho ha hagut d’empassar
perquè ha pesat més el compromís de la parròquia (i de l’església)
amb el seu barri que no pas les divisions que podria
portar aquesta acollida. I això ha de continuar així.
I així pensem continuar actuant nosaltres a la nostra parròquia.

Ramon Masachs
4 de novembre del 2009
Parròquia de Poblenou – Pineda de Mar

ADÉU AL NACIONALISME, VISCA LA NACIÓ!

Conferencia La Pedrera

View more documents from ERCMalgrat.

Sota aquest títol, Carod va conferenciar ahir exposant la seva visió de la conjuntura política. Aquestes són algunes de les principals reflexions fetes pel vicepresident del Govern:

Gràcies als dos governs catalanistes i d'esquerres, opina que 'han augmentat els independentistes estratègics, els independentistes no essencialistes, els independentistes del
benestar. Molta gent ha obert els ulls i ja hi ha independentistes a tots els partits, independentistes de totes les sensibilitats', fet que ha posat nerviosos 'molts sectors', perquè l’independentisme ja no és un reducte, ni es pot reduir. La transversalització del sobiranisme és una evidència irrefutable.'

Carod considera també que 'molts voldrien que l’independentisme tornés a ser un moviment d’uns quants convençuts sense cap altre projecte polític ni proposta nacional que el retorn a les essències', alhora que critica que 'uns quants independentistes els fan el joc', en referència a formacions extraparlamentàries com la CUP o Reagrupament.

'No és hora d'escissions'

Carod ha dissipat qualsevol ombra de dubte respecte si encapçalarà cap nou projecte polític: 'No és hora d’escissions ni de més fragmentacions en el mapa polític català (...). Han passat moltes coses i en passaran més encara. Tot va cada cop més de pressa. S’acosten canvis profunds en la política catalana, els propers anys. I jo seré en aquests canvis. I hi sóc ara ja, contribuint a preparar-los, sense la més mínima interferència en la dinàmica electoral. Vull contribuir, a primera línia, a construir la nació des de l’esquerra.'

Contra la pedagogia envers Espanya

Carod també s'ha adonat que és inútil 'continuar pensant, ingènuament, en les bondats de la pedagogia en aquelles latituds i abocar-hi més diners, més temps i més energies', alhora que s'ha exclamat que 'si tots els recursos emprats, al llarg dels anys, per fer pedagogia de Catalunya a Espanya (amb exposicions, conferències, cursos, viatges amunt i avall, publicitat, mostres gastronòmiques, articles, anuncis, i àpats de treball) els haguéssim utilitzat per fer pedagogia a Catalunya, les coses ens haurien anat d’una altra manera.'

Crida a l'optimisme

Carod ha tornat a reiterar la seva crida a l'optimisme com a via per a salvar el país:' Qui volem que s’apunti a una nació de discurs derrotista, de pessimisme col·lectiu, a una pàtria que s’extingeix, qui volem que utilitzi una llengua que s’acaba, segons sentim a dir des de fa anys?'

Alhora, ha constatat la necessitat que el missatge catalanista es reinventi: 'El motor de la construcció permanent de la nació catalana no pot ser la nacionalista, esgotadora i frustrant obsessió antiespanyola.' Creu que 'ens cal abandonar l’empat infinit de la confrontació entre dues identitats essencialistes (la del nacionalisme que té estat i la del nacionalisme que no en té i el pateix, la del només som només catalans o només espanyols) per guanyar l’adhesió de la totalitat de la ciutadania a la construcció d’un projecte nacional lliure, comú, compartit, de futur, que es basi en la seva voluntat.'

Reinterpretant la màxima pujolista de 'És català qui viu i treballa a Catalunya', Carod opina que 'És català qui vol construir el futur nacional amb nosaltres, és català qui en vol ser. No es tracta d’assimilar, sinó de compartir la nació, donant veu i un lloc de respecte per a tothom.'

Font: Directe.cat

TOTS AL MATEIX SAC?

Camí de Madrid viatgen nou imputats en un escàndol sense precedents relacionat amb presumptes delictes urbanístics comesos en àmbits de gestió municipal. Polítics en actiu i d'altres desvinculats actualment de la primera línia política en què havien actuat fa no masses anys, han caigut en aquella temptació que més perjudici causa a la política. Han posat la mà a la caixa per enriquir-se aprofitant els seus càrrecs públics actuals o passats. Aquesta situació és la pitjor en la qual es poden trobar la majoria de persones vinculades a la política, gent honesta i amb actitud de servir als seus conciutadans.
I ho és perquè en el context de dificultats i penúries en que moltes persones han de viure la seva realitat diària aquests aprofitats
produeixen unes ingents quantitats de desafecció cap a la política. Allò que els hauria d'ajudar a millorar la seva situació personal ho veuen com una pantalla gegant plena d'enganys, corrupcions i podridura.
Volem, amb tot, trencar una llança per tothom que es dedica a la política amb voluntat de servei. Dedicant molta part del seu temps a servir als altres. Renunciant moltes vegades a conviure amb la familia. Deixant de banda aficions o estones de lleure.
Aguantant les moltes situacions incòmodes que la pràctica política comporta ...
Per tot plegat, valdria la pena que la justícia fes el seu curs de manera ràpida i eficient, del contrari la dignificació de la classe política es pot convertir en una utopia. I a nosaltres no ens agrada que els objectius que perseguim esdevinguin inabastables per la mala praxi d'uns pocs corruptes.

CORRELLENGUA 2009

Durant la tarda d'ahir Malgrat va celebrar una nova edició del Correllengua. Als voltants de les 17 h. una cercavila dels gegants Bernat i Eulàlia acompanyats pels grallers i gralleres, i la participació també dels Diables amb els seus animats ritmes a toc de timbal, donà el tret de sortida a l'edició d'enguany. A les 18 h tingué lloc a les peixateries velles el concurs d'acudits en català. Un concurs amb una variada representació d'infants i joves del municipi que van fer passar una estona d'allò més divertida amb els seus acudits al nombrós públic assistent.
Aquesta edició gaudirà també d'un acte que tindrà lloc avui diumenge al matí a la sala de la Barretina Vermella. Es tracta de la conferència a càrrec de Joan Pere Le Bihan i Rullan "El model de la Bressola, l'escola en català al Rosselló". Le Bihan és el Director General d'aquesta escola nordcatalana.
Enhorabona als amics de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua de Malgrat per la seva magnífica organització, així com també a totes les entitats i comerços col·laboradors.

LA CAMPANYA SOCIALISTA AL MARROC

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va començar ahir el seu viatge oficial al Marroc. Hereu va retre visita al ministre per la Comunitat Marroquina a l’estranger, al primer ministre, al d’Exteriors i als màxims representants del Congrés i del Senat. A la cartera de l’alcalde, un recordatori: Espanya ja ha fet els deures perquè els immigrants marroquins puguin votar a les municipals, tan sols falta que el Marroc mogui fitxa i accepti la pertinent reciprocitat per als residents espanyols al Magrib.
Pels que potser tenien dubtes sobre els objectius del viatge al Marroc portat a terme per la delegació malgratenca, encapçalada per l'alcaldessa Campoy fa uns mesos, aquesta notícia de premsa apareguda ahir, us pot ajudar a aclarir-los. Ella ens va explicar fil per randa la seva apretada agenda, però va tenir la des memòria de no fer-nos cinc cèntims d'aquesta intenció que el Sr.Hereu manifestava sense cap reticència.
I és ben clar que el PSC malda per tal que el vot d'aquests súbdits alauites caigui a les seves saques. I això és clar comporta haver de llaurar el terreny. Llàstima que en el cas de la delegació malgratenca els soferts contribuents del municipi vam fer-nos càrrec de l'arada i dels jornals d'aquests treballadors de la campanya socialista. Esperem que l'alcalde Hereu no n'hagi pres exemple.

LA "RESPONSABILITAT" DEL PP

El PP va registrar ahir al matí al Tribunal Constitucional espanyol un recurs contra diversos articles de la LEC, aprovada d'1 de juliol pel Parlament amb el suport dels tres partits del Govern i de CiU. El recurs, el firmen 50 diputats del grup parlamentari popular del Congrés espanyol, el nombre necessari de diputats perquè s'admeti a tràmit la petició.
Els motius pels quals es presenta el recurs són la limitació dels drets lingüístics de les famílies catalanes atès que la llei "limita"la capacitat d'escollir en el primer ensenyament. També demanen un sistema educatiu comú en tot l'estat espanyol i mostren la seva disconformitat davant el fet que la nova Llei tanca Catalunya a la resta de professionals educatius de l'Estat.
Han esperat fins l'últim segon per registrar el recurs, esperant que la definició del Tribunal Constitucional els estalviés haver de pronunciar-se obertament en contra de la Llei, fet que els allunya de la centralitat política catalana i de possibles ponts d'entesa futura tant amb els PSC com amb CiU, forces que juntament amb ERC han fet possible aquesta nova Llei d' Educació de Catalunya.

VERGONYA!!!

Companys

View more documents from ERCMalgrat.

Després de més de 30 anys de democràcia -gairebé els mateixos que durà la dictadura franquista- l’estat espanyol ha estat defugint la qüestió del judici sumaríssim al President Companys. Quan un estat es nega a reconèixer els seus errors creix amb un dèficit democràtic, i amb una carència de valors que el reforcin. La transició va oblidar, per covardia o facilitat, totes les persones que van morir per defensar la República.
El President Companys va ser torturat, humiliat, i va haver de suportar una comèdia a la que els franquistes van anomenar judici. El 15 d’octubre de 1940 fou afusellat per un piquet format per soldats d’infanteria al fossar de Sta. Eulàlia del castell de Montjuïc cap a les 6,30 hores del matí. Fou l’únic President d’un país democràtic afusellat pel totalitarisme que volia imposar-se arreu d’Europa durant la II Guerra Mundial.
70 anys després encara hem de reclamar l’anulació d’aquesta farsa de judici.

BOTIFARRA A L'HISPANIDAD

Hispanidad

View more documents from ERCMalgrat.

Un any més la secció local d’ERC ha organitzat la Botifarrada a l’Hispanidad per celebrar aquesta anacrònica festa imposada des de Madrid i utilitzada per enaltir, encara, en ple segle XXI els estereotipats valors nacionals tant lamentables com són: el valor, la lleialtat, la casta,... que ens diuen que són els que vertebren la nostra realitat plurinacional dins del fet diferencial. Cabòries varies al cap i a la fi per donar sentit a la, més seva que nostra, estrambòtica constitució espanyola. Aquest any, els ciutadans de Malgrat hem pogut fruir d'un solejat dia, aliens al rerefons d’aquesta festa, a ritme de samba i participant en els concursos pensats especialment per a l’ocasió, d’all i oli o de bitlles catalanes.

HISPANITAT

"No podran mai res contra un poble unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés

US HI ESPEREM!!!!

ERC parla del Sàhara a l'ONU

(Del blog de Miquel Carrillo Diputat al Parlament)

Aquesta setmana parlaré a Nacions Unides (NNUU) sobre el Sàhara Occidental. La Quarta Comissió de NNUU s’ocupa dels territoris pendents de descolonitzar, i el Sàhara Occidental n’és un. Disposaré de set minuts per exposar els arguments en defensa del poble sahrauí i per presentar peticions importants i urgents a la IV Comissió.
Quan vaig saber que faria aquesta intervenció, de seguida em vaig plantejar de quina manera encabiria el fet nacional català dins el marc del tema principal, que és el conflicte sahrauí. De manera que, a l’hora de treballar el text del discurs, he intentat sintetitzar les principals qüestions que afecten el poble sahrauí. Però no me n’estaré de proclamar el nostre fet diferencial davant la resta de delegacions parlamentàries de l’estat espanyol. Ho faré per dues vies.
La primera, expressar-me en anglès i no en castellà –un dels sis idiomes oficials–, tot explicant que 10 milions de persones tenim el català com a llengua pròpia. La segona, recuperar l’insuperable discurs de Pau Casals al 1971 davant l’Assemblea general de NNUU. Casals va composar l’himne oficial de l’ONU i va rebre de mans del secretari general U-Thant la Medalla de la Pau. Tot això succeïa mentre ell era un exiliat republicà i catalanista, que no tornaria mai més a casa seva –al Vendrell, Penedès– degut al règim feixista d’en Franco.
Casals va interpretar al violoncel El Cant dels Ocells i en una intervenció d’encara no dos minuts es va proclamar català –“I’m a Catalan...”– i va sintetitzar com Catalunya –“que va ser la nació més important del món” – es situà al segle XI en els orígens del parlamentarisme a Europa, per parlar de Pau.
El primer cop que vaig venir a Nova York, el 1993, es va donar la casualitat que mentre visitava l’edifici de l’ONU, pels monitors van anunciar la incorporació d’Andorra a NNUU i es va veure com hissaven la bandera d’aquest país català. Avui, a Catalunya, tenim ben viu el debat sobre el dret a decidir. I el poble sahrauí reclama davant l’ONU que es faci efectiu el referèndum promès fa 18 anys.
Com suposeu, m’agradaria veure dues banderes més a l’edifici de les Nacions Unides.

La tàctica del calamar

El passat Ple del primer d'Octubre ens va deixar un altre episodi de manca d'educació als quals ja ens té acostumats la màxima autoritat municipal. I és que amb tants episodis, a la fi, el que alguns volen fer veure com anècdotes sense importància, en podrem fer un tractat "de les males arts a usar davant l'oposició". Riure i gesticular mentre un Grup Polític Municipal està exposant al Plenari una moció que pretén pal·liar, en la mesura del possible i amb la col·laboració de tots, la situació difícil per la qual estan passant moltes persones i famílies no és ser educat. És una mostra més de com no s'ha d'actuar en un context que hauria de ser formalment democràtic. La democràcia és també una qüestió de respecte a les regles del joc polític en el qual les formes de jugar mancades de cortesia, ens porten a resultats que empobreixen les institucions i n'allunyen els ciutadans.
La mostra la tenim en el nombre de persones que van tenir a bé assistir al Plenari esmentat, pràcticament menys que regidors. Entre deu i quinze persones en una població de prop de 19.000 habitants. A més, cal tenir present que si sou crítics amb perseverança a l'actuació de l'equip de govern, aquest aprofitarà qualsevol gest vostre per interpretar-lo d'una manera "sui generis" i barrar-vos el pas al Ple. Estem perdent musculació democràtica i el remei que s'hi posa és fer servir la tàctica del calamar. Llençar tinta per empastifar-ho tot i així justificar la manca d'educació i la seva incompetència per conduir els Plens amb respecte a les aportacions alienes a l'equip del 9 a 8.

BON APLEC A TOTHOM !!!!

LA SARDANA, RECONEGUDA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA

Igual en jorns feyners que’n bellas festas,
igual en ton poblat que’n tas congestas,
saps conservar l’alegre pau del cor
ja bé en aplechs ó festas desitjades,
també en llurs cansoneras refiladas
quan la tenora aixiribeix l’amor.

Esteve Forest, 1886 (fragment “A Malgrat, Oda”)



Després de mantenir-se durant moltes dècades com la primera en la classificació de les danses més ballades a plaça, volem ressaltar la contribució de molts malgratencs a la sardana amb l’objectiu de fer-ne un element simbòlic del país. Segurament són i cal destacar-ho més dels que en aquests moments ens podem imaginar.

S’han près iniciatives musicals i populars al voltant d’aquesta dansa reclamant-ne els vincles amb la nació. Renomenats compositors durant anys han produït infinitat de melodies per executar-les i fer ballar,algunes relacionades amb la nostra vila i la seva gent. És per aquest motiu que cal recordar i tenir present en la història i memòria del nostre poble, aquesta gran contribució que ha fet créixer un aplec de material valuós que enriqueix el patrimoni local.

Durant aquests anys, mentre la sardana ha estat present i viva a la nostra vila, aquesta dansa oberta ha traçat un camí que l’ha portada a un gran reconeixement, assolint la merescuda qualificació de Dansa Nacional de Catalunya. Molts malgratencs han fet possible que l’arribada d’aquesta nova fita sigui la conseqüència d’un esforç individual i també col•lectiu de molts apassionats a la transmissió d’aquesta ferma rotllana humana que omple la plaça sense discriminacions personals. Entre tots hem fet possible que aquesta dansa oberta, esdevingui un referent al nostre país i tingui un ressó internacional amb unes característiques úniques.

Ens agrada apostar pel foment i la divulgació de les tradicions, i ens agrada pensar que la sardana la podem entendre com una dansa, una música, una part de la festa, un punt d’unió de moltes persones que volen expressar també un sentiment.


Amb el més sincer desig que les rotllanes que dansen sens parar a la vila de Malgrat, tal i com han fet al llarg de la nostra història, siguin dignes de mostrar la Dansa Nacional de Catalunya a tots els espectadors, tot celebrant que aquesta esdevingui un símbol més d’identificació amb la nostra terra, la nostra parla i la nostra cultura, us desitgem


Bon Aplec 2009 !!!

TANATORIS

Després que fa pocs mesos es modifiqués el POUM de Malgrat de Mar per tal de facilitar el desenvolupament d'una zona d'equipaments socio-sanitaris, en la que es fa previsió d'un terreny destinat a la construcció d'un tanatori a la zona propera a la benzinera de la N-II, el govern local de Pineda ha donat llum verd al pla especial urbanístic en què es preveu habilitar una de les naus del polígon industrial de Mas Roger per convertir-la en un tanatori. Fonts de l'Ajuntament han confirmat que la documentació presentada per l'empresa Serveis Funeraris del Maresme SL va ser aprovada en junta de govern i que ara es troba en el període d'exposició pública, en què s'hi poden presentar les al·legacions pertinents. En cas que no sigui així, o que les al·legacions es desestimin, l'empresa tindrà via lliure per transformar la nau situada entre els carrers Marconi i Jacinto Benavente en el primer tanatori de Pineda. L´empresa més important de serveis funeraris al Maresme, Cabré i Junqueras, va anunciar el seu objectiu de construir també un tanatori, en aquest cas, a tocar de la carretera N-II, en un solar al costat de la seu dels Mossos d'Esquadra. Tots els altmaresmencs que han fet ús del tanatori de Calella, saben de la saturació del servei en la majoria d'ocasions, fet que fa imprescindible la ampliació d'oferta a la zona. Però en vista a les previsions que s'estan fent, podem convertir-nos en l'indret amb més tanatoris per m2 del planeta terra. Ja ho deia el cantautor, en aquest país la pluja no sap ploure...

El fabricant de telèfons Nokia inclou el català a tots els seus mòbils

Amb la incorporació de la llengua catalana als menús de tots els seus terminals de telefonia mòbil, la multinacional finlandesa Nokia compleix amb el principal objectiu del conveni signat amb la Generalitat, i que suposava l’adhesió a la campanya de promoció de la telefonia mòbil en català Elteumòbil.cat (www.elteumobil.cat).

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, s’ha mostrat satisfet “pel fet que el líder mundial en la fabricació de mòbils aposti amb normalitat pel català com un factor comercial a tenir en compte”, i ha afegit que amb accions com aquesta “estem associant la llengua catalana a un entorn de modernitat i fem pujar l’autoestima dels seus parlants”. El secretari Bosch ha volgut agrair tant les gestions realitzades en aquest àmbit per la Plataforma per la Llengua, “que ens han permès sumar esforços i continuar enfortint la nostra llengua”, com les gestions i la bona predisposició dels màxims responsables de Nokia Iberia amb la seu de la multinacional a Finlàndia.

Esquerra demanarà un debat monogràfic al Parlament sobre la situació del sector agrícola

A petició del sindicat Unió de Pagesos i amb el suport de tots els Grups Polítics amb representació al consistori, el plenari de l'Ajuntament de Malgrat va aprovar el passat mes de juliol una moció per tal que el Parlament debatés la situació del sector. Ara veiem que la nostra gent al Parlament treballarà per tal que aquest debat sigui una realitat. En aquest sentit el president d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha anunciat que demanarà un ple monogràfic al Parlament per tractar la situació del sector agrícola i de la pagesia a Catalunya, responent a la petició que li ha fet arribar el sindicat agrari Unió de Pagesos, amb qui s’ha reunit aquest matí.

Puigcercós ha subratllat que la ‘situació de la pagesia al nostre país no és gens fàcil’ i ha considerat ‘necessari’ portar a la cambra el debat perquè hi ha diferents lleis sobre la taula, una situació de caiguda de la renda agrària, mancances en la formació en noves tecnologies, innovació i seguretat alimentària i un canvi generacional, que s’està veient afectat per la pèrdua de gent jove dedicada al sector agrari. Per aquests motius, el dirigent independentista ha explicat que el debat monogràfic tindrà com a eixos la defensa de la competència, la traçabilitat alimentària i la millora de la formació de la pagesia.

‘Hem de tractar d’aquests temes perquè per un país és important i bàsic tenir un sector agrari fort i competitiu’, ha assegurat el president. Per la seva banda, el coordinador general d’Unió de Pagesos, Joan Caball, ha agraït que Esquerra ‘es mulli pels país i pels pagesos’.