BON ANY NOU

UN ANY DEU PLE DE BONES VIVÈNCIES PER TOTHOM!!!!

ARTICLE DE LA SETMANA

La Catalunya de l'escudella barrejada

El calendari ha volgut que avui, dia de Nadal, em toqui escriure un article per a elSingulardigital. Per això, voldria iniciar aquestes ratlles desitjant-los que passin un bon dia i, en general, unes bones festes i una bona entrada d’any 2010.

Diu la tradició que el dia de Nadal moltes famílies catalanes s’asseuen a taula per degustar una bona escudella barrejada i un capó de pagès farcit amb panses i pinyons. És possible, doncs, que ara mateix vostès encara estiguin preparant l’àpat d’aquest migdia: l’olla ben grossa al foc perquè el brou faci l’últim bull. A una servidora li agrada molt cuinar, tot i que avui m’ho estalvio perquè ho fa la mare (que és una gran experta als fogons). Tanmateix, m’atreviré a descriure’ls una recepta molt especial: una recepta d’escudella barrejada per a la Catalunya de l’any 2010. Anem a pams.

Per començar la preparació del plat escollit necessitem posar una olla de dimensions naturals al foc, amb uns quants litres d’aigua, i deixar que arrenqui a bullir. A continuació, tirarem a l’olla totes les bèsties i ossos degudament preparats. Els recomano que hi posin un tall de vedella, la gallina, l’os de pernil, una mica de cansalada que no sigui rància, un os del genoll i una mica de peu de porc, que sempre fa el brou més blanc. Carn, n’hi ha molta i, a més, és molt substanciosa. Hi ha tanta carn com la que hi haurà en l’esfera política catalana l’any vinent. El 2010 estarà marcat per la inevitable nova cita electoral que ens espera. És una evidència que tots els partits polítics (els de sempre i tots aquells que ja sembla que busquen presentar-se a les eleccions) voldran tirar un bon tros de carn a l’olla. De fet, m’atreviria a dir que quan tombin les festes de Nadal, amb la publicació de la sentència del Tribunal Constitucional a la cantonada i amb un munt de lleis importantíssimes damunt la taula (sobre les vegueries, la llei electoral i les consultes per via de referèndum, entre moltes d’altres), el Parlament es pot arribar a empatxar i tot. Ja no hi haurà excusa i, tanmateix, és ben probable que s’aturi tot i que el govern d’entesa ja no sigui d’entesa sinó tot el contrari. En fi, que la política catalana serà un remenar i remenar, amb l’únic objectiu que el temps passi ràpid i que la campanya electoral arrenqui d’una vegada, com el brou de l’escudella.

Continuem, per tant, amb la preparació del brou. Després de tirar tota la carn, toca el torn de les verdures. D’entrada, api, pastanaga, porro i xirivia i després hi afegirem patata i col. La vida política del país, com el brou, no agafa substància tan sols amb carn. O sigui que no tot és electoral. A la Catalunya del 2010 continuarà la crisi econòmica que ja ens tenalla fortament ara, amb l’atur com a gran protagonista. També seran importants per condimentar aquesta escudella catalana les consultes populars del 28 de febrer i del 25 d’abril, preludi d’una potencial i necessària mobilització davant de la sentència del Tribunal Constitucional. I aprofito l’avinentesa per expressar un desig: espero que les plataformes de garatge o tòxiques, perquè la fragmentació d’ara només és això, no facin cap disbarat i no es tornin a barallar.

Al final, al brou hi afegirem els ingredients més nostrats: la pilota, la botifarra, els cigrons i esclar, els galets. Prou tous (tots quatre) perquè siguin de bon menjar i prou plaents perquè facin les delícies de tothom. I si ho hem fet bé, l’escudella ens haurà sortit rodona. L’escudella és un plat relativament senzill, tot i que convindran amb mi que el sabor pot ser molt diferent segons qui sigui qui cuini. Josep Pla deia que és un plat amb una mica de tot sense que res predomini massa. Això deu ser el que reclama la política catalana, oi? La bona cuina. No cal que predomini res que no sigui beneficiós pel brou del país. Només cal saber tenir paciència i la saviesa que té ma mare als fogons. És la reproducció any rere any d’un ritual que, per dir-ho a la manera d’ara, i passant-ho a la política, dóna substància al relat nacional. Que així sigui.

Mònica Sabata. elSingulardigital 26 desembre 2009

XXXI MARXA POPULAR AMB BICICLETA

El dia 30 de novembre del 1979 l'executiva local d'ERC decideix fer una activitat per la Festa Major de St Nicolau. Concretament una "cursa amb bicicleta fins a Can Borràs i allà una xocolatada amb xurros". Tothom aprova anomenar-la I Marxa Popular amb bicicleta de l'Esquerra per petits i grans i fer cartells per publicitar-la.

Per motius que desconeixem, aquesta idea inicial es va veure frenada i no es posa fil a l'agulla fins el dia 21 de desembre on es concreta l'organització de la marxa pel dia de St Esteve i es distribueixen les diverses tasques a fer pel bon desenvolupament d'aquesta.El dia 29 de desembre l'executiva es torna a reunir i valora positivament la marxa amb bicicleta i fixa la Diada de St Esteve per la propera edició.

D'aquesta manera s'inicià una activitat de la que ens sentim especialment satisfets. I ho estem perquè en ella i trobem l'essència del nostre tarannà. Fer una activitat de caire popular en la que tothom pot participar i que amb el temps s' ha guanyat un lloc en el calendari nadalenc. Amb els anys moltes entitats i associacions de la nostra vila han adoptat aquest format d'activitat per tal de celebrar diferents esdeveniments i sempre té un resultat exitós. Aquells companys que el 30 de novembre del 79 van decidir programar aquesta activitat, qui els ho havia de dir, han creat escola. Nosaltres intentem només ser dignes d'aquest llegat i , en la mesura de les nostres possibilitats, mantenir-lo actualitzat.

Tothom doncs a participar de l'original i genuïna marxa en bicicleta.
Us hi esperem!!!!

REDUCCIÓ IMPOSITIVA

Esquerra acompleix el compromís de rebaixa de l’impost de successions

El president d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha celebrat que els tres socis de Govern hagin arribat a un acord que permeti impulsar definitivament una rebaixa important en l’Impost de Successions. ‘La credibilitat és la força d’Esquerra’, ha afirmat davant dels mitjans de comunicació, i ha recordat que ‘Esquerra es va comprometre en el debat de Política General a impulsar la rebaixa de l’Impost de Successions perquè aquesta fos efectiva a 1 de gener de 2010, i avui queda clar el compliment d’aquest compromís’. Puigcercós ha puntualitzat que ‘hem estat lleials al Govern, al pacte de Govern, però sobretot hem estat lleials amb els catalans i catalanes que ens reclamaven un acord i una modificació d’un impost que era injust’.

En aquesta mateixa línia, la diputada Àngels Cabasés, negociadora de la reforma del tribut per part d’Esquerra, ha afirmat que ‘estem molt satisfets per un acord àmpliament desitjat que permet fer una reforma en profunditat de l’Impost que garanteix la seva continuïtat, però que s’ajusta a les rendes baixes i mitjanes de la ciutadania atenent als conceptes de progressivitat i justícia redistributiva’. En aquest sentit ha matisat que ‘avui, molts ciutadans de Catalunya no haurien entès que no haguéssim arribat a un acord. Des de la responsabilitat, aquest Govern ha fet el que pertocava: arribar a un molt bon acord que difícilment podran rebatre la resta de forces’. Cabasés ha avançat, també, que hi ha el compromís de presentar una reforma més profunda del tribut a partir del mes de gener, per acabar d’arrodonir aquelles casuístiques més complexes.

En termes numèrics, l’acord sobre successions estableix una reducció personal de la base imposable de 275.000 euros en les herències de pares a fills, amb una bonificació que pot arribar als 125.000 euros en els casos contemplats dins del Grup I (adquisicions per descendents i adoptats menors de 21 anys). Pel que fa a herències del Grup II (adquisicions per descendents i adoptats de 21 anys o més, cònjuges, ascendents i adoptants), la reducció de la base imposable serà, entre cònjuges, de 500.000 euros, més una variable addicional que pot arribar als 150.000 euros. Els fills contemplats dins d’aquest Grup II mantenen la reducció de 275.000 euros, més 125.000 d’addicionals; mentre que la resta de descendents tindran una reducció 150.000 més 50.000 addicionals i, els ascendents la tindran de 100.000 euros més 25.000 addicionals.
D’altra banda, es manté la reducció addicional de 275.000 euros per a persones majors de 75 anys, així com la bonificació del 95% sobre la residència habitual, complementària a les reduccions dels supòsits anteriors.

RECONEIXEMENT A LES CONSULTES

ERC vol que el Parlament faci una declaració de 'reconeixement' a les consultes

Per agrair l'esforç als organitzadors i la implicació dels milers de voluntaris

La portaveu del Grup Parlamentari d'ERC, Anna Simó, ha anunciat que Esquerra plantejarà al Parlament una proposta de resolució per tal de promoure una declaració institucional en reconeixement a les consultes del 13 de desembre. ‘El Grup Parlamentari així ho ha acordat per tal d’agrair l’esforç dels organitzadors de les consultes, així com la implicació i participació dels milers de persones -entre societat civil organitzada, càrrecs electes locals i civils a títol individual- que es van mobilitzar diumenge passat, i posar en valor la segona i tercera onades que encara s’han de celebrar’. L’objectiu d’aquesta proposta de resolució és ratificar la vigència de la resolució 98/III sobre el dret a l'autodeterminació de la nació catalana, adoptada el 12 de desembre de 1989.

La portaveu del Grup Parlamentari també s’ha referit al Ple que començarà aquest dimecres i on es debatran qüestions de gran transcendència com la reforma de l’impost de successions. Simó ha ratificat que ‘anirem fins el final en aquesta qüestió, en pro de la ciutadania que clama per un impost més just i redistributiu’ i ha afegit que ‘no ens podem permetre que aquest procés no arribi a bon port’. Simó ha recordat que la reforma d’aquest tribut és un dels compromisos que van adquirir els socis de Govern en el Pacte d’Entesa i que ‘Esquerra ha treballat molt dur perquè la reforma esdevingui una realitat i perquè la ciutadania vegi que en aquest Parlament es tenen en compte les seves peticions’. Per tot això, la portaveu independentista ha demanat que no hi hagi un bloqueig en aquesta qüestió.

En la seva compareixença al Parlament, Anna Simó també ha avançat que els diputats i diputades d’Esquerra votaran en contra les esmenes a la totalitat presentades pel Grup Mixt, PPC i PSC contra la ILP antitaurina. Simó ha explicat que serà el president d’Esquerra, Joan Puigcercós, qui defensarà la postura del Grup Parlamentari, a favor de la proposició de Llei de modificació de l’article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2008.

Font: directe.cat

DE LA NOVA CASERNA

Avui Malgrat inaugura la nova caserna de la Policia Local. Des d'ERC no hem cregut adequat el cost que aquesta ha suposat per les finances del municipi. Hem adoptat un posicionament desfavorable al projecte per aquest motiu i no per cap altre. Per descomptat calia millorar l'equipament existent perquè patia moltes mancances alhora de desenvolupar una bona tasca de servei per part del personal, així com d'adeqüada atenció als usuaris, accesibilitat ... Estem segurs que s'havia de dotar a la nostra Policia Local d'un espai funcional d'acord a les necessitats actuals i futures de la població.

Una població que ha vist un creixement d'entre sis i set mil habitants en els últims anys i un govern municipal que lògicament ha d'atendre el col·lapse i el deteriorament dels serveis públics que aquest increment ha portat. Creiem però que aquest equipament s'ha portat a terme des d'una perspectiva de nou ric i amb poc sentit de l'austeritat i de realisme pràctic.Aquest és del nostre punt de vista.

S'han habilitat recentment casernes en poblacions equiparables a Malgrat per menys de dos milions d'euros, mentre la nostra s'enfila més amunt dels tres. No hi podem estar d'acord mentre patim mancances greus en àmbits públics tant o més importants que la seguretat ciutadana, els casos de l'ensenyament, la sanitat o els serveis socials en són una bona mostra. És una qüestió de prioritat en l'aplicació de polítiques i no res més. Ho diem per aquells que estiguin temptats de buscar tres peus al gat.

Amb tot, volem transmetre els millors desitjos a la nostra Policia i la satisfacció davant el fet que el seu treball es desenvolupi a partir d'ara en unes millors condicions de servei al poble de Malgrat. Els ho farem saber personalment aquest migdia.

Per molts anys

10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, Aminatu Haidar ens interpel·la

Avui es commemora l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de l’ONU el 1948. Un document de 30 articles que recull els drets civils, polítics, econòmics i culturals bàsics als quals tenen dret tots els éssers humans del món. Però encara avui milers de persones veuen vulnerats els seus drets, i avui cal posar l’accent en la lluita pels drets humans de l’activista sahrauí Aminatu Haidar, en vaga de fam des de fa 25 dies per veure negat el seu retorn al Sàhara Occidental per part del govern marroquí.

Amb el pas del temps s’han desenvolupat un conjunt d’instruments i mecanismes per assegurar la primacia dels drets humans i per fer front a les violacions d’aquests drets arreu on succeeixin. Tot i això encara hi ha milions de dones i nenes que pateixen violència de gènere; milions de persones que viuen en la pobresa absoluta o que són perseguides per les seves opinions; països on encara són vigents la tortura i la pena de mort; i molts d’altres on no es respecten les cultures i les nacions minoritzades.

Des de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) denunciem la vulneració dels drets humans i fem una crida perquè el respecte a aquests drets i a la dignitat de la persona siguin el fonament per la llibertat, la justícia i la pau al món. De fet la garantia i l’exercici efectiu de tots els drets humans, individuals i col·lectius, és un dels objectius estratègics de la línia estratègica del desenvolupament, tal i com recull el Pla director 2007-2010.

“La defensa i promoció dels drets humans han de ser clares i precises tant al Nord com al Sud amb la mateixa concreció que la Declaració dels Drets Humans” ha declarat David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària. “Perquè aquesta declaració deixi de ser retòrica cal que s’apliqui de manera universal, i per això avui més que mai els governs d’Espanya i del Marroc han de facilitar el retorn de la defensora dels drets humans sahrauí, Aminatu Haidar, a casa seva, al Sàhara Occidental.”

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Generalitat de Catalunya.

ARTICLE DE LA SETMANA

LLIBERTAT, DIGNITAT.

Fa una setmana Manel Fuentes em preguntava per què jo votaria que sí en el referèndum que diumenge es farà en una gran quantitat de poblacions de Catalunya per fer constar si ens interessa o no la independència. No sé si s’esperava una inflamada perorata. Amb veu clara, simple i reposada li vaig dir: si es plantegés la votació a Barcelona, on resideixo, votaria que sí. Per una raó incontestable: perquè jo no accepto que ningú em subjugui. I ara hi podem afegir totes les explanacions que vulguem, que totes seran paràfrasis d’això mateix.

Per exemple: que fa tres segles que el meu país està sotmès per l’Estat espanyol, en tots els sentits, econòmic, cultural, lingüístic, polític. En diuen democràcia, però és una dictadura dels que encara tenen –després de tants anys!!– el control de tot el país, imposant una cosa tan simple com les majories. Per simple llei demogràfica, ells tindran sempre molts més vots que nosaltres. Ells, el PSOE i el PP, compten amb l’infal·lible esquer de la bandera i la llengua, les dues grans “raons”, sentimentals i totalitàries, que aixopluguen, apleguen i arremoren les masses contra Euskadi i contra Catalunya.

Per exemple: que, dins aquest Estat totalitari, jo no sóc igual que els altres “espanyols”: ells se senten escalfats amb la bandera al·ludida, ells poden anar pertot i fer-ho tot en la seva llengua, ells tenen sempre la protecció incondicional de l’Estat i de la Unió Europea. Jo no: jo en tinc una altra, de pàtria, que ells no m’han reconegut mai i que sempre han intentat destruir-me-la; jo tinc una altra llengua i una altra literatura, que ells han maldat per esborrar-les del mapa, generació rere generació, violència que manté encara avui mig país en la ignorància d’aquesta llengua i d’aquesta literatura; jo no puc fer pràcticament res amb la meva llengua, ni tan sols dins el meu país, i em sento empegueït, després de trenta anys de “democràcia”, senyors!!, quan travesso l’Ebre.

Per exemple: que també culturalment hi ha dins aquest Estat la “llei” de la força (una força de molts tentacles) que permet d’acumular a Madrid o a Salamanca la majoria de béns culturals de tots els altres, en lloc de protegir-los contra la dispersió o l’espoli, i que ara ha permès que se n’anés de Catalunya un important llegat fotogràfic.

L’alcalde d’Arenys de Munt, el senyor Carles Móra, ho deia la setmana passada amb una paraula sinònima de la meva: dignitat. Una persona, un poble, necessiten primàriament tenir dignitat. A Catalunya fa mesos i anys que ens sentim humiliats, escarnits, trepitjats per les forces “legals” de l’Estat. I és per això, senyors ciutadans d’aquest país, que jo votaria sí. Afortunadament, fa uns mesos que ens comencem a moure, que comencem a reaccionar d’una prostració que feia massa temps que durava. Diu que els polítics es neguitegen amb el xim-xim que senten caure pacíficament i pertot a favor de la independència. ¿Vostès s’han de neguitejar, senyors polítics, vostès que són incapaços d’assumir una cosa tan elemental com que el nostre país viu humiliat des de fa segles, vostès que són incapaços d’escoltar les veus de denúncia i de dir no d’una vegada? Ens trobem, doncs, en un moment dolç d’esperança: només reaccionant, només tirant endavant de cara al futur, només engrescant la joventut i tots els immigrats en un projecte progressiu i clarament català, només així els ciutadans de Catalunya deixarem de sentir-nos subordinats a ningú, inferiors a ningú, escarnits per ningú.

Joan Solà. Filòleg i premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Avui 8 de desembre.

Festa Major de Sant Nicolau 2009

Imatges De Sant Nicolau

View more documents from ERCMalgrat.

"MANIFIESTOS"

CATALANES PREOCUPADOS Y COMPROMETIDOS

La Confederación de Entidades Culturales Regionales en Catalunya (CECREC) compuestas por las siguientes Federaciones:
-Federación de Asociaciones Extremeñas en Cataluña (FAEC).
-Federación de Casas Regionales y Entidades Culturales en Catalunya (FECARECAT)
-Federación de Casas y Centros Aragoneses en Cataluña.
-Federación de Comunidades Originarias de Castilla-La Mancha en Cataluña.
-Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Cataluña (F. E. C. A. C.).
-Federación de Entidades Culturales Galegas en Catalunya.
Manifestamos nuestra preocupación por el cariz que esta tomando los llamados "Referéndum por la Independencia de Catalunya".
En los últimos meses hemos presenciado mil y una manifestaciones por parte de líderes políticos, principalmente de las formaciones nacionalistas e independentistas, a favor de este referéndum, y hemos constatado que preferentemente se están realizando estas consultas en los municipios donde estas formaciones cuentan con la mayoría de los votos.
Visto el cariz de los acontecimientos, nos vemos obligados a recordar que el artículo 1 de la Constitución proclama que la soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado. Es decir, las decisiones que afectan a toda España corresponden a todos los españoles. Es imprescindible que todas las formaciones, especialmente ERC y CiU, asuman esa realidad jurídica y no cambien las reglas del juego por las consecuencias que para la convivencia puede tener posturas extremistas y maximalistas.
Es increíble que mientras la sociedad catalana (todos somos catalanes), está teniendo un comportamiento exquisito y responsable, algunos líderes de las formaciones políticas de ERC y CiU están proponiendo y fomentando unas consultas en referencia a la Independencia de Cataluña que, como ellos saben muy bien, no llevan a ninguna parte porque la Constitución es clara en este sentido, crispando con esta actitud a una gran parte de la sociedad catalana (nacida o no en Catalunya). Puede que en un futuro nos tengamos que arrepentir todos por la FALTA DE MADUREZ de los dirigentes de ERC y CiU.
Queremos poner de manifiesto que los que promueven estas consultas en nombre de la sociedad civil catalana no la representan en su totalidad.
Asimismo nos sumamos a las adhesiones de la sociedad civil catalana , al manifiesto publicado por 12 medios de comunicación bajo el lema de “ La dignidad de Catalunya” ,en defensa del Estatut de Catalunya, promulgado el 20 de julio del 2006 por el jefe del Estado, el rey Juan Carlos I. Creemos que el refrendado Estatut de Catalunya ayuda a continuar el trabajo que realizan nuestras entidades, permitiéndonos compartir ideas, objetivos, experiencias y tradiciones, reforzando así nuestra convivencia e integración en la sociedad catalana, de la cual formamos parte.
Y manifestamos nuestro deseo de que el Tribunal Constitucional no demore más su decisión sobre el nuevo Estatut de Catalunya. El cual fue fruto de un doble pacto político (Parlament de Catalunya y Cortes Generales), y sancionado por los ciudadanos de Catalunya en las urnas.
Hacemos un llamamiento a todos los responsables políticos para que no fomenten ni permitan actitudes que resulten perjudiciales a la convivencia pacífica y armoniosa de todos los ciudadanos de Catalunya. Creemos que la obligación de los políticos es resolver los graves problemas que afectan a nuestra sociedad y no crear conflictos allí donde no los hay.