La Coordinadora fixa la consulta d'aquest diumenge com un punt 'de no retorn' cap al referèndum nacional

Se celebraran referèndums a 80 municipis de 25 comarques catalanes, amb 290.012 empadronats de més de setze anys amb dret a vot

La Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència ha marcat l'onada de consultes que tindrà lloc aquest diumenge com un punt 'de no retorn' cap al referèndum nacional i oficial que hauria de convocar el Parlament. El diputat d'ERC i responsable de la campanya per la consulta, Uriel Bertran, ha indicat que si algú pensava que el 13 de desembre era un punt i final, les consultes del 28 de febrer que tindran lloc en vuitanta municipis, 'demostren que el poble de Catalunya té ganes d'autodeterminació'. A més, ha dit, serveixen de pont per arribar a la gran consulta del 25 d'abril, on participaran grans ciutats com Lleida, Girona, Manresa, Reus i Figueres. Les consultes se celebraran a vuitanta municipis de 25 comarques catalanes, amb 290.012 empadronats de més de setze anys amb dret a vot.

Font. Directe.cat

PEPIÑO BLANCO I LA N-II A GIRONA

El totpoderós ministre de Foment Pepiño Blanco va donar explicacions, en sessió de control al Govern i a requeriment del senador gironí d'ERC Miquel Bofill, pel que fa a l'acabament de les obres del tram Caldes de Malavella-Sils i pel que fa als terminis d'execució dels altres trams per complir el compromís de tenir totalment acabat el desdoblament de laN-II entre Tordera i La Jonquera el 2015. Bofill traslladà al ministre la preocupació que hi ha al territori pels succesius retards en l'adjudicació i execució de les obres.
Després de quinze anys del seu plantejament i sis de l'inici de les obres, només hi ha vuit quilòmetres en funcionament d'un total de noranta. A més, fins a tres trams ja iniciats es troben empantanegats i en condicions ínfimes de seguretat alhora de circular-hi, la qual cosa s'agreuja a la nit com hem comprovat tots els usuaris que fem sovint via cap a Girona.
La resposta del titular de Foment ha estat plena de bones paraules i intencions; "Mire, señoría. El desdoblamiento de la N-II en Girona es una actuación prioritaria para el Gobierno de España";
"Soy consciente de las dificultades que han surgido durante su ejecución y estamos adoptando las medidas necesarias para superarlas"; "Además, y ante las dificultades financieras de la empresa contratista, que usted debe conocer, vamos a rescindir de manera inmediata el contrato de las obras del tramo Sils-Caldas de Malavella, con el fin de que este mismo año pueda licitarse nuevamente y, por tanto, podamos reanudar las obras en el plazo más breve de tiempo posible".
Tota una lliçó magistral del com quedar bé sense mullar-se. El pitjor és que l'anunciada retallada de la despesa pública per part de l'Estat demori en el temps una infraestructura que és fonamental per millorar la connectivitat de tot l'eix mediterrani, i que és també necessària per tal que els malgratencs i malgratenques arribem a Girona en condicions normals de seguretat i en un temps raonable pels 50 quilòmetres que ens en separen.

Ramir Roger i Artigas

AVANTATGES DE TENIR ESTAT PROPI

El Cercle Català de Negocis ens presenta aquest interessant document. Hi trobareu una sèrie de reflexions i estadístiques que us poden ajudar a treure l'entrellat d'algunes qüestions de manera gràfica i entenedora.

Presentacio Ccn Avantatges De Tenir Estat Propi 28 02 2010

View more presentations from ERCMalgrat.

Independents sense sortir de la UE

Un estudi demostra que ni la Catalunya independent ni la resta d'Espanya no haurien de sol·licitar l'adhesió a la Unió com a nous socis. La Cort d'Arbitratge decidiria la representació a la UE.

L'amenaça espanyola que si Catalunya fos independent quedaria automàticament fora de la Unió Europea és només un espantall. Així ho demostra un estudi d'Antoni Abat, professor de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, i que el Cercle d'Estudis Sobiranistes i Horitzó Europa han presentat recentment. El futur Estat català no hauria de completar cap feixuc procés d'adhesió, com tampoc no ho hauria de fer la nova Espanya. Davant del buit legal i l'absència de precedents, Abat afirma que "l'excepcionalisme pragmàtic" seria la clau que obriria a la Catalunya independent la porta a quedar-se a la UE, és a dir, que s'hauria de prendre una decisió política, ad hoc.

Ja fan bé, els pobles i ciutats que organitzen consultes independentistes, d'especificar a les butlletes de vot que el futur Estat català estaria "integrat a la UE". I és que qualsevol document fundacional, com una declaració d'independència, seria una oportunitat per lligar Catalunya a la UE, especificant que el nou Estat passa a ser un soci més i que la legislació comunitària hi segueix vigent. Des de l'inici, aconsella Abat, "qualsevol nova normativa catalana" ha de deixar clar que Catalunya "assumeix la supremacia del dret comunitari" i té una "voluntat de mantenir l'estabilitat en les relacions internacionals i el respecte als drets fonamentals". Hauria d'expressar també la voluntat de respectar la Carta de les Nacions Unides.

Tenen raó els que diuen que "Espanya es trenca". Si Catalunya s'independitzés, la resta de l'Estat espanyol passaria a ser també un Estat nou i, per tant, jugaria en igualtat de condicions en l'escena internacional: és a dir, que els catalans també poden espantar els espanyols responent-los que la secessió els podria deixar fora de la UE. "Espanya sense Catalunya no és la successora automàtica de l'actual regne d'Espanya en l'àmbit internacional, ja que aquestes successions sempre són negociades", avisa Abat en l'estudi Catalunya independent en el si de la UE, que posa com a exemple les dissolucions de l'URSS, Txecoslovàquia i Iugoslàvia.

Avui, la presentació de l'informe

El mateix passaria amb Escòcia i la resta del Regne Unit, que tindrien el mateix estatus jurídic davant de la UE. "La idea que el Regne Unit pugui vetar Escòcia a la UE és un disbarat, perquè de la mateixa manera Edimburg podria vetar Londres", defensa el primer ministre escocès, Alex Salmond. Avui, la seva exministra de Relacions Externes, Europa i Cultura Linda Fabiani participarà en la presentació de l'informe, com el president del Parlament, Ernest Benach, i els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC), Raül Romeva (ICV) i Izaskun Bilbao (PNB). També la Convenció de Viena, recorda l'estudi, preveu que si una regió s'independitza pugui decidir lliurement si hereta o no els drets i deures subscrits pel seu ex-Estat.

Catalunya i la nova Espanya s'haurien de sotmetre a la Cort d'Arbitratge europea, que repartiria els deures i els drets i decidiria com estarien representades davant del Consell, la Comissió i el Parlament Europeu. Mentre la UE sigui només cosa dels Estats, la millor manera d'estar representat és tenir-ne un de propi. Els finlandesos són només 5 milions d'habitants, però actualment tenen 14 escons a Estrasburg, el doble que els catalans. Els set eurodiputats que té Catalunya la situen al nivell de països com Eslovènia, amb 2 milions, o de Luxemburg, amb menys de 500.000.

A set milions i mig de catalans, apunta l'estudi, tampoc no se'ls poden negar, d'un dia per l'altre, els drets que ara tenen com a europeus: llibertat de moviment de persones, béns, capitals i serveis, possibilitat de votar en les eleccions municipals i europees i pertinença al mercat interior a l'euro. Amb Catalunya exclosa de la UE, també la resta d'europeus es quedarien sense poder exercir aquests drets al Principat.

Font:Diari AVUI

Informe Ces Ampliacio Interna

View more documents from ERCMalgrat.

BON ACORD PEL FUTUR DEL WORLD MOBILE CONGRESS A CATALUNYA

* El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el conseller delegat de GSMA, John Hoffman, han signat avui el conveni que garanteix el suport de la Generalitat a l’esdeveniment fins l’edició de l’any 2012 inclosa.

* L’acord preveu establir diferents fórmules de col·laboració conjuntes entre la Generalitat i l’organització del congrés per tal que el congrés consolidi Barcelona i Catalunya com un referent de la innovació.

* En el marc de la signatura d’aquest conveni, el conseller Huguet ha refermat que “la voluntat de la Generalitat és que la fira de telefonia continuï més enllà d’aquesta data”.

* En aquesta 5a edició del GMSA, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa hi participa amb un pavelló on hi seran presents 17 empreses catalanes. El Pavelló Català També serà l’escenari de trobades tecnològiques entre més de 800 empreses oferents i demandants de tecnologia a més d’altres activitats per tal de promoure la transferència tecnològica internacional per fomentar la innovació i internacionalització d’aquest sector.

CONTRADICCIONS-1

Escoltva parlar de la nefasta situació econòmica actual al responsable en matèria econòmica del PP Cristóbal Montoro aquest matí en una entrevista que Manuel Fuentes li feia al Matí de Catalunya Ràdio . Han centrat la meva atenció algunes de les crítiques que aquest ex-ministre de l'època Aznar feia cap al govern socialista de Zapatero pel que fa a la seva política econòmica. La crítica més dura la feia contra les mesures que ha pres fins ara per tal d'apaivagar la situació de crisi, dedicant un capítol especial als Plans Locals o "Plans Zapatero" per entendre'ns. L'home deia que han estat nefastos per la despesa que han suposat en relació a la generació de llocs de treball creats i inevitablement m'ha fet pensar en el galdós i contradictori paper de qui representa al seu partit en el nostre municipi. La regidora popular malgratenca utilitza els migrats llocs de treball que aquests dos Plans hauran portat al poble per fer el discurs que aquests han estat una de les eines més eficaces que ha tingut la seva regidoria d'Inserció Laboral per tal de donar ocupació a persones aturades. O sigui que aquí, a Malgrat de Mar, els Plans són beneits per la representació popular, no fos cas que els seus socis de govern, els socialistes, haguessin de posar ordre en el govern local en cas que la regidora sigues per un cop coherent amb el discurs que el PP fa en matèria de mesures per incentivar la recuperació de l'economia. Resulta també xocant la situació revelada per la mateixa regidora que li hagin "sobrat" 13.000 euros del pressupost que tenia al seu càrrec pel passat 2009. Tota una proesa segons explicava als mitjans... i mentrestant els regidors de la gran majoria de municipis dedicats a insertar laboralment les persones, desesperats per no poder disposar de més recursos!.

Ramir Roger i Artigas
President secció local ERC Malgrat de Mar

EL GOVERN APROVA LA LLEI DE REFORMA DE L’IMPOST DE SUCCESSIONS I DONACIONS

El 94% dels contribuents no pagaran l’impost de successions. En quedaran exemptes el 99% de les herències entre cònjuges i el 97,5% de les de pares a fills. Catalunya s’equiparà a aquells països amb una fiscalitat en successions més favorable als hereus.

Incrementem les exempcions
— Pels cònjuges: de 18.000€ a 500.000€ (+150.000€ addicionals)
— Pels fills majors de 21 anys: de 18.000€ a 275.000€ (+125.000€ addicionals)
— Per les persones grans, una nova reducció de 275.000€
Es manté la deducció per habitatge habitual amb una reducció del 95% fins a 500.000€
Es redueixen i simplifiquen les tarifes passant dels 16 trams a 5, amb un tipus mínim del 7% i un màxim marginal del 32%, per millorar l’equitat impositiva i facilitar la gestió tributaria.

En definitiva:
— El 93,8% dels contribuents deixaran de pagar l’impost de successions. Abans només el 56% se l’estalviaven.
— No suprimim l’impost per les grans fortunes —com alguns defensen— perquè cal que reverteixin a tota la societat.
— El Govern fa un esforç per aplicar la nova llei: de 200 M€ l’any 2010 fins a 540 M€ quan es completi la llei.
— L’impost s’aplicarà progressivament: el 25% de la llei del 01/01/10 al 30/06/10; el 62,5% del 01/07/10 al 30/06/11; el 100% a partir del 01/07/11.
Una reforma justa perquè eximeix les classes mitjanes d’aquest impost però el manté per als grans patrimonis i contribueix, així, a la redistribució de la riquesa.

LES FRASES DE LA SETMANA

"En aquest país (Espanya) veníem d'una dictadura, va venir la democràcia, hi ha hagut la dignificació de la dona. La dona ha estudiat, s'ha incorporat al mercat laboral, bé sigui amb qüalificació o menus qüalificació, i ens hem cregut i ens hem venut la moto que la igualtat volia dir que podíem treballar tots"

Conxita Campoy al "linea directa amb l'alcaldessa" dijous 4 febrer

DIA INTERNACIONAL DE LA TOLERÀNCIA ZERO A LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA

La Generalitat ha portat a terme 50 actuacions per prevenir l'ablació genital femenina en menors immigrants, a través dels Mossos d'Esquadra i els pediatres, durant el 2009, segons fonts de la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania. Això no significa que s'hagi evitat una extirpació del clítoris en 50 nenes, perquè probablement són més tenint en compte que aquestes famílies solen tenir més d'una filla, han assenyalat les esmentades fonts.

Les actuacions responen a accions directes, generalment, en unitats familiars africanes que se sospita que volien viatjar al seu país d'origen per portar a terme una extirpació del clítoris.

Per prevenir aquesta mutilació, considerada delicte a l'Estat i que Catalunya persegueix de manera proactiva, Acció Social ha promogut fins ara un total de 49 taules locals de prevenció, i en projecta 18 de noves en el territori, la majoria al Camp de Tarragona.

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Tolerància Zero a la Mutilació Genital Femenina, la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i el director dels Serveis Territorials a Girona, Josep Viñas, han fet avui balanç de la feina feta en aquest àmbit.

Es calcula que a Catalunya viuen més de 16.000 dones procedents de països on hi ha ètnies practicants de l'ablació, de les quals més de 6.000 són menors de 20 anys. Les comarques de Girona, on viuen 1.900 joves potencialment susceptibles de ser sotmeses a aquesta tradició, i el Maresme són les zones de Catalunya amb una presència més notable de menors en possible situació de risc.

font.Avui.cat

VEGUERIES, LA NOVA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA

El Parlament de Catalunya va aprovar el 30 de setembre un Estatut que preveu la nova divisió territorial de Catalunya i la creació de les vegueries. L'Estatut faculta el Parlament per tramitar una llei que creï les vegueries i en desplegui el règim jurídic. Si bé també especifica que l'alteració dels límits provincials s'haurà de fer d'acord amb el què estableix l'article 141.11 de la Constitució. Aquest és un afegit que específicament van pactar Mas i Zapatero i que no constava en l'Estatut del Parlament.

Substitució de les diputacions
Una de les reivindicacions històriques d'Esquerra ha estat la substitució de les diputacions per les vegueries i la superació de la divisió provinciaL. La Llei de vegueries hi dóna resposta i ho confirma. El Projecte de llei de vegueries estableix el mapa de vegueries de Catalunya amb una doble condició: el Govern de la Generalitat s’organitzarà territorialment en “demarcacions veguerials”, i la cooperació local s’organitzarà en “consells de vegueries”. L'objectiu és racionalitzar l'administració, adequar-la a la divisió natural del país i apropar-la a l'estructura social del territori i a les seves necessitats oferint garanties per a la cohesió social i la vertebració territorial.

Transició de les diputacions a les vegueries
La creació de les vegueries havia d'anar acompanyada de l'eliminació de les diputacions per evitar la superposició d'administracions i en ares de l'estalvi públic i de l'eficàcia administrativa. Per això, la nova llei preveu la subrogació dels consells de vegueria en la representació que les diputacions tenen en institucions, consorcis, fundacions, societats i altres entitats o ens públics o privats. Des de la seva constitució, els consells de vegueries assumiran la titularitat dels béns i drets de les respectives diputacions. La divisió en províncies data de 1833 i és a càrrec de Javier de Burgos que hi plasma una voluntat centralitzadora i aliena a la tradició catalana, prenent com a model la França jacobina sorgida de la Revolució Francesa. D'acord amb el Projecte de llei i l'Estatut les vegueries substituiran les diputacions. Es produirà una integració total del personal que en el moment de l’entrada en vigor de la llei presta serveis a les diputacions provincials que, passen a integrar-se, amb plena dependència orgànica i funcional, als òrgans dels consells de vegueria. Les vegueries s'aniran constituint gradualment. En un primer moment es produirà la substitució de les diputacions pels consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. En un segon moment es constituirà el Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre. En una tercera fase es constituiran els consells de vegueria de l’Alt Pirineu i Aran i de la Catalunya Central.

El nombre de vegueries
El Projecte de llei de vegueries preveu específicament la creació de set àmbits. Si bé deixa la porta oberta a la creació de noves vegueries i preveu específicament la iniciativa dels ajuntaments del territori per crear una nova vegueria. La proposta de creació i supressió de vegueries serà iniciativa del Govern o el Parlament. Pel que fa al territori, serà necessari el consentiment de dues terceres parts dels municipis que l’haurien de constituir, o bé dues terceres parts dels municipis afectats, que en ambdós casos han de representar, com a mínim, dues terceres parts de la població de la vegueria.