XXXII Marxa Popular en bicicleta

La secció local d’Esquerra Republicana organitza per la Diada de
Sant Esteve aquesta nova edició de la Marxa. La marxa s’inicia
a les 10,00 h al Pavelló Germans Margal i després de recórrer
diversos carrers de la Vila finalitza al Parc de Can Campassol.
Allà hi ha previst obsequiar els participants amb la clàssica xocolatada amb melindros. També el grup d’animació “L’espina de la sardina “ farà una actuació centrada en els contes de Nadal, i per acabar, els més menuts podran fer cagar el tió.

Abillant els edificis i espais del Barri Antic

Els últims dies heu pogut observar com s'enllesteixen les últimes actuacions previstes per tal de finalitzar el projecte del Barri Antic. Una d'aquestes actuacions consisteix en fer petites tasques de manteniment i reparació de diversos edificis i elements de titularitat municipal(casa Consistorial, peixateries velles, centre Cultural,etc). Des d'el Grup Municipal d'Esquerra creiem en la idoneïtat del moment per portar-les a terme, més quan s'han dut a terme aprofitant un Pla d'Ocupació. En el seu moment,mitjançant les al·legacions presentades al Projecte, Esquerra va manifestar la necessitat d'establir un Pla de manteniment dels edificis catalogats del Barri Antic.
Per resposta vam obtenir una negativa amb l'argument que un Pla d'aquestes característiques no tenia perquè ser inclòs dins un projecte concret. Cert temps després la proposta que vam llançar, una més,d'una forma o altra s'ha materialitzat en benefici de tots.
I ens alegrem que així sigui.

594 GRÀCIES

Volem, en primer lloc, transmetre el nostre agraïment als 594 votants que ens heu fet confiança. També, des d’aquí, felicitar la victòria aconseguida per CiU, tant a nivell nacional com al nostre municipi, on han estat la força més votada per davant de PSC, PP, ERC i ICV.
Som conscients de la forta davallada que ERC ha patit en aquestes eleccions, fruit de diversos factors que han influit negativament en l’electorat, i que han fet que bona part d’aquest no ens renovés la seva confiança. Caldrà aplicar una bona dosi d’autocrítica serena i ,alhora, elaborar una acurada anàlisi que ens porti a trobar propostes de futur. Propostes que condueixin a recuperar els valors pels quals Esquerra es va fer mereixedora d’un suport popular molt més ampli. De ben segur una bona manera de començar aquest procés seria assumir sense excuses les principals errades comeses.
- No hem estat un partit cohesionat i les constants tensions internes, que han acabat fins i tot amb escissions, no agraden als electors i han fet que aquests ens valoressin com una formació poc fiable.
- Una altra part dels vots es va perdre al començament de la legislatura per “l’aposta estratègica” de renovar el pacte ERC-PSC-ICV.
-Un cop dedicats a governar, no hem transmès amb claredat la feina feta per Esquerra. Una feina centrada en estirar fins al límit les possibilitats del nou Estatut i construir estructures d’Estat que ens facilitin el procés d’esdevenir-ne un de propi.
Amb tot, no podem deixar d’esmentar el que per nosaltres resulta més destacable del llegat que es deixa després de set anys al govern del país.
-S’ha aconseguit un avenç molt important en polítiques socials - Llei de la dependència, Llei d’acollida, Llei de serveis socials, etc-, destinant-hi una part molt considerable dels recursos. Només a tall d’exemple, el pressupost d’Acció Social i Ciutadania ha passat de 600,8M€ a 1706,2M€ , augmentant un 283% en sis anys.
- Hem normalitzat l’independentisme posant-lo al centre de l’agenda política. Actualment està situant-se com un moviment transversal present en formacions polítiques on l’independentisme no havia fet forat (PSC, ICV) i en augment en d’altres on la seva presència -almenys obertament- era poc manifesta (CDC). També aquest procés ha portat al Parlament un nou partit independentista (SI).
- S’ha fet possible una alternança política a la Generalitat, i hem estat motor en l'elaboració d'un nou Estatut, que ens ha portat a un xoc de legitimitats democràtiques amb l'Estat després de la Sentència del Tribunal Constitucional, i que deixa clar que tal com som, no hi cabem dins l'Estat Espanyol. Sense la força determinant d'Esquerra no hauríem arribat fins aquí.


Secció local ERC Malgrat de Mar.

Independentistes des de 1931?

Coincidint amb la recta final de la campanya electoral, la Federació de Girona d'ERC publicà un vídeo amb l'encapçalament "Independentistes des de 1931". La gent del Centre d'Estudis Històrics Internacionals– Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, mitjançant el blog que coordina Víctor Gavín, analitzen emprant el prisma de l’historiador la perspectiva històrica que es mereix aquesta afirmació.

Gent valenta al Palau

Gent Valenta pel Maresme

Seleccions Catalanes -2003 vs 2010-

impostos

Cansats de pagar

(del bloc de Joan Puigcercós)

Ahir a la Seu d'Urgell vaig explicar que hi ha molts emprenedors catalans que estan molt cansats de les inspeccions fiscals, de la pressió que l’agència tributària estatal posa sobre les nostres empreses. No ens ha d'estranyar, a Catalunya es fan més inspeccions i alçaments d'aquestes que enlloc. Així, l'any 2008, l'Agencia Tributària va recaptar per la via executiva a Catalunya 331,2 milions d'euros; 155,4 milions a Madrid i a Andalusia 54,7 milions d'euros.

Si a això hi afegim el dèficit fiscal, els peatges, el dèficit crònic d'inversions en infraestructures acumulat des de fa molts anys, és lògic que hi hagi molta gent fatigada i desafecta.

Que Catalunya pateix un dèficit fiscal històric en relació a l’Estat, ho sabem tots gràcies a diverses publicacions oficials, entre elles del Ministeri d’Economia i Hisenda. Un dèficit que, al llarg de la darrera dècada, s’ha situat, al voltant del 9% del PIB anual de mitjana i que en conseqüència ha ocasionat un greu desequilibri entre el entre el que els catalans i catalanes paguen en forma d’impostos i el valors dels béns i serveis públics que reben de finançament. Un dèficit que també té una altra cara de la moneda... altres CA, com Andalusia, poden rebre més diners dels que generen, en concret i seguint la publicació espanyola un 4,53% del PIB. Els diners que surten de Catalunya poden anar a altres CA les quals poden fer polítiques que aquí nosaltres no podem.

Però Catalunya no sofreix només aquest de dèficit fiscal, en pateix molts d’altres. També en té amb Europa, estudis el situen al voltant del 0,3% del PIB anual català. Mentre que altres CA, com Andalusia, rebran en fons europeus en el període 2007-2013 un total de 14.024 milions d’euros, Catalunya en rebrà només 1.752 milions d'euros, gairebé vuit vegades més.

Amb les beques passa el mateix, a Catalunya només reben beques universitàries el 9% dels estudiants matriculats, mentre que a Andalusia, la xifra és del 21% i en relació a les beques no universitaris, Catalunya rep 13,22 euros per alumnes mentre que Andalusia gairebé el doble, 23,6 euros per alumne. Si continuem en l’àmbit de l’educació, hem de sumar que a Andalusia es regala 173.000 ordinadors a l’alumnat de 5è i 6è de primària (les famílies només han de signar una carta de compromís), mentre que a Catalunya les famílies en paguen la meitat (150 euros).

No ha agradat a alguns que ahir ho digués clarament. La meva voluntat no és ofendre a ningú, ans al contrari. Tot i així la portaveu del PSOE ha Andalusia ha dit que la meva frase era monstruosa i un insult a tots els andalusos. A mi, senzillament, i sense voluntat d'ofendre de nou el que em sembla monstruós és el dèficit fiscal de 20.000 milions d'euros que any rere any afecta a Catalunya. I els que millor ho saben són els catalans d'origen andalús que també ho pateixen. Alguns d'ells tornen escandalitzats a Catalunya després d'haver passat les vacances o anar de visita a altres territoris de l'estat. Com per exemple, molt catalans, s'escandalitzen quan descobreixen que sortint de Catalunya o del País Valencià gairebé s'acaben els peatges a les autopistes.

La reacció per exigir-me disculpes ha estat instantània, crec que molts catalans agrairien aquesta mateixa rapidesa per reconèixer l'esforç de tots els catalans i catalanes, d'origen andalús o no, per aportar molts recursos a la resta de l'estat. Però això ja és més difícil.

La convivència és necessària i és un objectiu en si mateix però la resta de l'estat ha de saber que a Catalunya, molta gent per no dir la majoria, està molt cansada de pagar i que a sobre se'ns maltracti.

Perdonin les molèsties però algú ho havia de dir.

L'espot de campanya

Avui s'ha publicat l'espot de campanya d'Esquerra per les eleccions al Parlament de Catalunya del 28-N. Esperem que us agradi. Endavant gent valenta dels Països Catalans, si som decisius Catalunya tindrà referèndum. Tu decideixes!

Som

Llei de comerç -2003 vs 2010-

L'impost de Successions, una reforma de gent valenta

Qui ens ho havia de dir fa tan sols uns mesos que aprovaríem una reforma de l'Impost de Successions que deixa el 94% dels catalans exempts de tributar? Perquè només cal repassar les hemeroteques per comprovar que tant el PSC com ICV o hi estaven en contra o volien posposar la reforma per a una altra legislatura.

Aquesta, la de deixar els deures per a més endavant, és una actitud molt pròpia de CiU, sempre posposant la feina per a un incert venidor. Amb l'excusa de la crisi, s'han despatxat —al costat del PP— afirmant que això de les vegueries ara no toca. I també amb l'excusa de la crisi han posat pals a les rodes a la Llei del cinema, si bé en aquest cas hi han afegit un nou i sorprenent argument en contra afirmant que es tracta d'una “imposició del català”.

Votar en contra, novament en sintonia amb el PP, d'una reforma de l'impost de successions que, tornem a repetir-ho, farà que només un 6% dels catalans tributin és un maximalisme impropi de CiU. Oposar-se a una rebaixa tan substanciosa, si no es fa extensiva a l'altre 6% (és a dir, les rendes més altes), diu molt poc a favor de CiU i molt dels veritables interessos als quals serveixen. I és francament curiós perquè novament aquests dies CiU ha tornat a fer una demostració del seu sentit de la responsabilitat i del seu sentit d'Estat oferint un pacte a Zapatero. Llàstima que aquest sentit d'Estat i responsabilitat de CiU, liderada per Duran a Madrid, sigui només en clau espanyola i que es neguin, en canvi, a actuar amb responsabilitat i sentit de país a Catalunya.

La rebaixa de l'Impost de Successions és un fet i aquest beneficiarà a tota la població, tant aquella àmplia majoria que quedarà exempta de pagar (el 94%) com aquest minoritari 6% que veurà rebaixada la seva quota però que, honestament, penso que ha de seguir contribuint a les arques públiques. Afortunadament el PSC va rectificar i va entendre que la reforma de Successions no es podia demorar més, una actitud que va acabar seguint també ICV, que semblava aferrar-se a un dogmatisme allunyat de les demandes de la població i de les necessitats de les classes populars i mitjanes catalanes, que havien de fer front a un impost que havia adquirit un caràcter gairebé confiscador. La reforma és un fet i del resultat en podem estar ben satisfets.

70 ANYS DESPRÉS

Tal dia com avui, un escamot de la Guàrdia Civil afusellava el President Companys. D'aquest fet fa ja setanta anys, no havent-se reparat a dia d'avui la seva memòria de manera justa i digna.

Fa uns dies els historiadors Josep Alert i Joaquim Aloy, publicaven a MEMÒRIA.CAT, el portal telemàtic de l'Associació Memòria i Història de Manresa, documentació procedent del fons del berguedà Josep Ester. Entre altres un document on la vídua del President Carme Ballester, escriu el record de l'arrest del seu marit per part dels nazis.

Maria del Carme Ballester de Companys,
domiciliada a París, 87, rue de la Pompe,
certifica que tot l’ací exposat és exacte.
Fet a París el 13 d’abril de 1969.

El 13 d’agost del 1940 fou detingut el meu marit per les forces d’ocupació, allí a La Baule-les Pins (Loire Atlantique). Amb el dret d’asil que les autoritats franceses ens havien acordat, heus ací com fou feta la detenció.

Dos homes vestits en civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys (a més, no parlaven altra llengua que l’alemanya) doncs entraren a la casa amb les metralletes a la mà. I apuntant al meu marit i a mi mateixa, ens van fer un registre personal... Quan van constatar que al damunt no hi portàvem res, llavors van posar tota la casa en renou i tot ho deixaren cap-girat; per fi trobaren dintre un calaix el nostre capital, doncs 70.000 francs; llavors ja començaren d’estar contents de la troballa; seguit s’ho posaren a la butxaca, també s’emportaren tots els documents que trobaren, inclús les nostres cartes d’identitat i els passaports diplomàtics, com també entre els papers hi havia títols com el d’advocat i d’altres, que el meu marit volia conservar.

Amb tot això, els soldats apuntant el meu marit, sentat en una cadira, i jo tenia que conduir els dos homes en civil, dient-los on estaven les coses, però sempre sentint un revòlver que m’apoiaven a l’esquena, doncs no es van endur els pocs mobles que hi havia a la caseta perquè estava llogada aixís: amoblada. Acabada l’operació, els quatre soldats s’emportaren custodiat el president de Catalunya! Comprenguin el meu estat d’ànim dels moments, i sola, amb 10 cèntims que portava en una butxaca, gràcies a unes persones humanes que van sostenir-me. Però jo, fent esforços, vaig reaccionar amb coratge, i l’endemà matí prenc la bicicleta i vaig anar a La Baule. Allí hi havia la commandartur. Van dir-me que no sabien de què els parlava, doncs van desempallegar-se de mi. Al sortir, i a la porta, un home, que me va semblar francès per la seva parla, em diu discretament: “Vagi a la Vil·la Carolina”. Me dóna l’adreça i vaig continuar un altre llarg camí fins arribar a la dita vil·la. La vista de la vil·la també m’impressionà. Estava rodejada de soldats encascats. No em deixaven passar, naturalment. A més, no m’entenien tampoc. Amb signes els hi vaig donar [a] entendre que jo tenia un rendez-vous amb un oficial. Com me van veure decidida, quan se’n van donar compte jo ja m’havia ficat dins. I me vaig infiltrar. Sols sentia veus de gents que parlaven en alemany. Seguit em vaig donar compte que el lloc era perillós, però jo ho havia decidit: passi el que passi, [havia d’anar] on estava el meu marit. Me vaig sentar, esperant que passés algú. Així va ésser: un soldat passà i quedà sorprès al veure’m i, d’apariència tranquil·la, em parlà. Res a fer, no ens entenem. Ell torna a entrar del mateix lloc que havia sortit. De cop, sento fortes rialles i apareixen tres oficials. Cap parlava francès. I ells volien fer-se entendre un xic especialment. Llavors sí me va agafar un pànic terrible. Per sort, va entrar un oficial. Devia tenir més graus, puix que els altres es van quadrar. Els hi va parlar. Seguit em pregunta què feia allí. Jo li responc que volia veure el meu marit, i al mateix [temps] saber el per què l’havien detingut amb tantes mal maneres. Ell me diu que allí no hi ha ningú ni sap qui és el meu marit. Jo torno a insistir dient que [a] la commandartura m’havien donat l’adreça i donar-me la seguretat que el meu marit estava a la Vil·la Carolina. [...] Les autoritats me van treure gairebé a cops de peus,però ho vaig fer i dir per si l’oficial en qüestió ho prenia en sèrio. I aixís fou, car per fi va dir-me que sí que el meu marit estava allí, però [no hi havia] res a fer, jo no el veuria. Vaig insistir. Res a fer. Li vaig demanar per què el tenien allí. Per fi ell es posava nerviós i em diu: “a Espanya van morir alemanys i camarades meus”. Jo li dic: “quina culpa [en] té el meu marit si vostès ens volien fer la guerra?”. També, en fi, desconsolada de veure els homes sense cor, vaig decidir de marxar, però al sortir a la porta, veig que quatre soldats encascats, al mig hi havia el meu marit, que el traslladaren a un altre lloc. Vaig córrer [cap a ell], però l’oficial me va agafar pel braç per treure’m a fora.

No vaig posar resistència. Sols vaig cridar: “Lluís!” Ell es girà cap a mi i me va fer un signe amb la mà volguent dir: “fuig d’ací!”. Ja no el vaig veure més. Els dies que van seguir, 10 dies, venien soldats amb els dos homes en civil i [va] continuar la perquisició. Buscaven or i diners. Deien que no era possible que un president visqués amb tanta modèstia. Jo els vaig dir: “si vostès coneguessin qui és en Companys, la vostra pregunta seria inútil”. En fi, quan feien els darrers 10 dies, vingué de nou a casa un alt oficial que havia arribat a París per emportar-se el meu marit. Ell va dir-me: “si vostè vol, encara el pot salvar, si ens diu on són els altres diners, i de nous documents”. Els vaig jurar que no tenia res més. “Bé, doncs demà matí ens l’emportem”, [va contestar]. Ja no vaig tindre forces de reacció. Feia dos dies que estava [al] llit decaiguda. Al veure’m aixís al llit, me van dir que ells eren disciplinats i que feien aixís el seu deure. Vuit dies més tard, per mediació del nostre doctor de París, em diu que el meu marit estava a la presó de la Santé. El 21 de setembre vaig rebre uns altres mots del mateix doctor, acompanyats d’uns altres del meu marit dient-me que se l’emportaven a Espanya, demanant-me que tingués coratge, que si jo suportava aquesta prova, ell seria més fort.

El 16 d’octubre, allí a La Baule-les-Pins, on jo cada dia esperava noves, i aixís escoltava la ràdio. Aixís fou que en les primeres informacions del matí vaig assabentar-me que el meu marit havia estat afusellat. Uns veïns que també ho van sentir, i seguit van córrer a casa. Jo havia caigut a terra sense coneixement!

Després, com que tenia el deure pel seu fill malalt, que ell me l’havia recomanat [encomanat], vaig fer de nou esforços per cuidar-me del noi i aixís, amb molts treballs i angúnies, encara he sobreviscut i pel damunt de tot mantenir la dignitat.

Això és tot lo que puc dir-vos sobre aquells temps tan dolorosos.

Les aportacions que rebia per any durant els temps de president foren de 120.000 pessetes, però no és lo mateix que ara; cal tenir-ho en compte. Repeteixo que ningú d’allí [a] Espanya ni tampoc de França van justificar-me la seva defunció, però sí que sé que ho van portar tots els diaris de França. I va ésser un xic fet exprés per mi, segons van dir-me més tard. Tinc la darrera lletra del meu marit abans de morir, però això és personal. És cert que aquesta lletra m’ha donat la raó de viure.

Prego que m’excusin si troben dificultats en llegir-me, perquè se’m fa un xic difícil degut al meu estat de salut.

CORRELLENGUA 2010

L'edició del 2010 ens recorda els 25 anys sense Salvador Espriu.

A Malgrat s'han programat durant el cap de setmana els actes següents:

Divendres 15
-A les 20,30 h a la Capella de l'Antic Hospital.
"El català, una llengüa global que triomfa a internet".
a càrrec de Saül Gordilllo, director de l'Agència Catalana de Notícies.

Dissabte 16
-17,00 h. Cercavila dels Gegants de Malgrat i els Diables Ratspenatsinfernals
Plaça Anselm Clavé-Desclapers-Mar-Parc de Can Campassol.
-Penjada d'eslògans a Can Campassol.

Animem a tothom a assistir-hi !!!!

BOTIFARRADA A LA HISPANITAT

Un any més tot a punt per gaudir d'un matí amb ambient reivindicatiu acompanyat d' elements de la nostra cultura popular.
Us hi esperem!!!!

Per anar fent boca us deixem aquestes imatges del 2009

Aferrar-se a la crisi per justificar les renúncies

Esquerra va liderar i va aconseguir aprovar una resolució al Congrés que instava el govern espanyol a aprimar l'Estat amb la supressió de ministeris . De fet, el govern Zapatero va començar la present legislatura amb catorze ministeris i dues vicepresidències. Ara, compta amb tres vicepresidències i disset ministeris. Zapatero s'ha fet el sord i ara cal recordar que aquella despesa hauria suposat un estalvi de prop de 5.500 milions d'euros.
Esquerra ha insistit repetidament en la necessitat de combatre el frau fiscal (el 23% del PIB espanyol és encara economia sumergida), en el populisme de mesures electoralistes com els 400 euros i, sobretot, en la necessitat de reaccionar davant una crisi estructural que demana un ambiciós pla de reformes que no tingui la temptació de fer pagar la crisi als sectors més febles.
La crisi és la principal preocupació d'Esquerra. I ho és perquè castiga severament el nostre teixit productiu i perquè són moltes les famílies catalanes que estan notant en les seves economies domèstiques el preu d'una conjuntura econòmica molt desfavorable.

Però, en cap cas, la crisi econòmica pot ser l'evasiva amb què justificar els avenços nacionals i socials dels darrers anys, argument al que CiU està recorrent cada dia amb més insistència.
El desplegament d'una legislació nacionalment ambiciosa, forçant al màxim els preceptes de l'Estatut, no pot quedar ara barrada amb el pretext de la crisi. El camí que està traçant CiU comença a ser una declaració d'intencions en tota regla. El seu líder, exconseller en cap del darrer Govern pujolista que havia decidit pactar amb el PP, es despenjava advertint contra la despesa social de la Generalitat (la més alta de la història) amb el pretext de la crisi econòmica.
Aquest és un subterfugi al que CiU està recorrent de manera creixent i que ja ha fet notar en diverses ocasions, en absoluta sintonia amb el PP, quan arremetia contra la Llei del cinema , la Llei de vegueries o l'obertura de delegacions catalanes, entre d'altres.
El 'canvi' al que aspira CiU és un retorn al passat, amb el pretext de la crisi per justificar el colofó de renúncies nacionals i socials que pretenen.

Moció ple octubre 2010

Gent valenta

Ens sobren raons per fer vaga

Zapatero va proposar un dràstic paquet de mesures per fer front a una crisi econòmica que no havia intuït a temps. Zapatero es va adormir i finalment va resoldre descarregar el pes de la crisi en els més febles sancionant els sectors més desafavorits. Les reformes del Govern espanyol van passar per una reforma laboral que abarateix l'acomiadament dels treballadors, endureix les condicions per a la prestació de l'atur i carrega els neulers sobre els pensionistes. La decisió de fer pagar la crisi als més febles ni és justa ni és pròpia d'un Govern espanyol que havia proclamat les polítiques socials com un dels eixos del seu govern. Objectivament, a involució que propicia Zapatero amb les seves mesures és el retall de drets més salvatge de tota la democràcia.

El sector públic espanyol és improductiu i està sobredimensionat. Per això és necessari que hi hagi canvis en l'estructura de l'administració de l'Estat, tal i com ha proposat repetidament Esquerra, que passen per eliminar ministeris. Amb aquesta mesura es produiria un estalvi de 5.500 milions d'euros anuals. Per contra, i malgrat les evidències, s'ha fomentat un discurs que culpa de la despesa les comunitats autònomes i que les retrata com una sangonera insaciable. La veritat és que aquestes generen només el 2% de l'11% de dèficit públic i el 45% de la despesa va destinada a Educació i Sanitat.

Zapatero ha virat a la dreta i ha cedit als interessos de la patronal i el capital financer i especulatiu, fent pagar als sectors més desafavorits els efectes d'una crisi que no han provocat i de la que no en són responsables. La crisi, el sacrifici de la classe treballadora, ha tingut un impacte major als Països Catalans. La crisi derivada de l’espoli de l’especulació del capital, i de l’espoli de l’Estat Espanyol, ha fracturat greument el nostre mercat de treball al nostre territori. La nostra crisi social derivada de les retallades, s’agreuja per la nacional de la retallada de drets civils i de ciutadania que comporta el sotmetiment a Espanya.
Per això cal fer vaga el 29 de setembre, per obligar Zapatero a rectificar i per denunciar la cada dia més precària situació del mercat laboral, l'increment desorbitat de l'atur i la profunda retallada a les prestacions socials i dels drets civils de Catalunya.

mobilitat sostenible

Amb motiu de la celebració de la setmana de la mobilitat sostenible i segura, la regidora de medi ambient ens argumentava divendres a l'emissora municipal que amb l'acabament de les obres del Barri Antic es tancarà el cercle virtuós que ens ha de permetre a tots els qui utilitzem la bicicleta, desplaçar-nos pel poble de manera raonable.
Ens permetem posar interrogants sobre aquesta anàlisi. L'acabament de les obres pot incidir favorablement en alguns aspectes determinats, però... considereu que calen d'altres mesures per millorar la utilització de la bicicleta i potenciar-ne l'us?.
Us en proposem una. Millorar la transversalitat de les polítiques mediambientals, aconseguint una més gran implicació de la Regidoria de mobilitat en les mateixes.
Quines suggeriu vosaltres?

Llei de Joventut

En l'última sessió plenària de la legislatura s'aprova aquesta innovadora i reclamada LLei.

El diputat Pere Aragonès ha definit la Llei de joventut com ‘una caixa d'eines que tenim les entitats juvenils, que tenim els ajuntaments, que tenim el Govern de la Generalitat, per tirar endavant polítiques de joventut'. Una afirmació que ha fet durant el debat de la llei de la qual Aragonès n'ha estat el ponent relator. Segons el diputat independentista, la Llei de joventut ‘és la culminació d'un procés de formació i de maduració de les polítiques de joventut al nostre país que es van començar a formar amb la recuperació de les institucions d'autogovern i també amb la recuperació de la democràcia als ajuntaments'.

Aragonès ha explicat que les polítiques de joventut tenen un objectiu molt clar: ‘l'emancipació de la gent jove'. Ha destacat que la Llei de joventut distribueix les competències i les responsabilitats que tenen les administracions amb el jovent del país, així com les responsabilitats entre els municipis i els ens supramunicipals.

Pel nostre diputat maresmenc, ‘aquesta és la manera de fer que nosaltres hem intentat portar a terme, la manera de fer en el cas concret per part d'Esquerra Republicana i de les JERC, de l'esquerra independentista i del jovent independentista'. I ha afegit que ‘entenem que transformar i millorar la realitat, respondre a aquests reptes de la quotidianitat, alhora que treballem pel nostre objectiu de la independència nacional és el millor servei que podem fer els joves d'aquest país'. Entre les novetats de la Llei destaca la creació de la Xarxa d'Emancipació Juvenil, que consisteix en un conjunt d'equipaments i serveis que pretén l'emancipació dels joves.

Més informació clicant aquí

De ruixats i felicitacions

Tot i que entenem que no es poden considerar acabades, les actuacions fetes fins el moment al Barri Antic deixen entreveure quins poden ser els punts forts i febles d'aquesta remodelació.
La provisionalitat d'algunes accions en determinades zones es pot entendre, en d'altres costa més si en considerem la prioritat. Amb tot, entenem que la recollida i desguàs d'aigües pluvials es troba en un estat avançat d' execució.

L'últim aigüat que es va produir durant el passat agost ja va tenir conseqüències en determinats indrets, afectant fins i tot algun establiment puntual. Amb les pluges fortes d'aquesta nit aquestes problemàtiques s'han extès cap a d'altres punts del Casc Antic. Quan des d'Esquerra Malgrat fem saber als regidors del govern les incidències, queixes i suggeriments que sovint els veïns de la zona ens transmeten és perquè considerem que aquestes són en molt casos raonables.

Des d'Esquerra instem a l'equip de govern que diu rebre "tan sols felicitacions" per les obres que s'estan fent per remodelar el Barri Antic, a restar amatent i donar la millor solució possible a les situacions no desitjades que es produeixen en determinats punts del Barri on els aigüats fan estar amb l'ai al cor a els veïns.

Esquerra sempre torna

Durant mesos, una allau d'enquestes sembraven un estat d'opinió anunciant a bombo i platerets una davallada d'ERC i una victòria de CiU sense baixar de l'autobús. Unes enquestes festejades per CiU i determinats sectors nacionalistes que han acabat cristal·litzant en diverses candidatures messiàniques que enarboren l'independentisme com a sant i senya.
La darrera enquesta (La Vanguardia, 2 de setembre de 2010) apunta clarament a un repunt d'Esquerra, el partit que amb diferència més incrementa les seves expectatives electorals respecte les anteriors. Així mateix, explicita un retrocés de CiU i una tendència sostinguda a la baixa del PSC, constata les dificultats de Ciutadans per mantenir la seva representació i les pobres expectatives d'altres candidatures que difícilment estarien al Parlament.
Fa exactament quatre anys, en la vigília electoral, el mateix rotatiu publicava una enquesta que donava a ERC una forquilla d'entre 16 i 18 diputats, l'1 de novembre Esquerra en feia 21. Pel que fa a CiU, l'enquesta atorgava una forquilla de 52 a 54, en va sumar 48. Pel PSC les previsions eren de 38 a 40 diputats, en va fer 37.
Les eleccions seran finalment el 28 de novembre. Hi ha qui voldria fer d'aquestes eleccions una simple contesa electoral per fer un canvi de Govern i tornar al passat, a l'immobilisme, temperant o adormint el debat sobiranista. Si Esquerra és prou forta el proper Parlament haurà d'escollir un Govern que tindrà com a prioritat posar data a la democràcia: organitzant una consulta que permeti als catalans decidir si volen un Estat propi o seguir sent una regió autònoma d'Espanya.

Les entitats d'immigrants amb el català i la Llei d'acollida

La Llei d'acollida que estableix el català com a llengua comuna ha estat objecte de l'enèsim recurs d'inconstitucionalitat de l'oficina del Defensor del Pueblo.
Aquesta va ser una llei innovadora impulsada per Esquerra des del Govern i consensuada amb les entitats d'immigrants i aprovada pel 90% del Parlament de Catalunya.
La llei respon a una urgència històrica després del procés migratori massiu que ha viscut el país i la necessitat d'assegurar la convivència de tots els ciutadans.
La llei crea un servei universal de primera acollida arreu del territori, desenvolupa les noves competències de la Generalitat en l'àmbit de la integració i les migracions i converteix Catalunya en la primera comunitat de l'Estat en establir un marc legal de referència integral per a l'acollida.
Per això és gratificant que més de 40 entitats d'immigrants hagin respost al recurs manifestant la seva adhesió al català com a llengua d'acollida, condemnant la interposició del recurs i comminant a la seva immediata retirada.

DE TORNADA

Molts opinadors ens deixaven dies passats el missatge que havíem représ el nou curs polític on l'havíem deixat a finals de juliol. No els faltava raó. Però aquesta primera setmana de setembre algunes qüestions han iniciat moviment. A nivell nacional, a can PSC les presses de pre-campanya els porten a fer anuncis i promeses des de la Xina, bo i sabent que aquestes s'han de confirmar i que a aquesta gent si una cosa els agrada és la discreció a l'hora de fer negocis. Vora tres mil llocs de treball directes i la implantació d'aquesta industria automobilística de vehicles elèctrics a Catalunya mereixen estar de banda de les presses que s'han visualitzat. La tornada d'en Corbacho deixant el Ministeri de treball és un altre símptoma que la tan esbombada renovació a les llistes socialistes va ser un miratge provocat per la crisi dels casos de corrupció a Santa Coloma entre altres. La realitat s' imposa i les patums semblen les úniques que poden posar fre a la caiguda lliure de vot.

Mentretant a CiU continuen posant en dubte el compromís públic d'ERC davant els electors d'estar disposats a renunciar a formar part del pròxim govern si Mas o Montilla no es comprometen a consultar a la ciutadania sobre la independència. Serem a l'oposició si no es pot garantir aquest referèndum. Això ho diem alt i clar.

De les altres forces independentistes que presenten candidatures al Parlament només es pot dir que després de demanar unitat durant mesos, a l'hora de la veritat han estat incapaços d'assolir la seva pròpia unitat. Amb tot cal respectar les seves decissions, i constatar que des d' ERC no està tancada la porta a les aliances postelectorals amb aquestes formacions.

A l'Estat espanyol també s'ha produït fa hores un fet destacadísssim. L'anunci de treva d'ETA que tots els mitjans internacionals de prestigi recullen de forma destacada i a la qual des de Madrid s'ha reaccionat amb tebiesa fins al moment. La via democràtica comença a fer forat dins l'independentisme basc, esperem que definitivament. Per altra banda l'acostament de Zapatero al PNV per tirar endavant el pressupost del proper exercici demostra, un cop més, que Catalunya no pot deixar a la bona voluntat del Govern estatal de torn el seu progrés.

A nivell local aquesta tornada de vacances també ens ha portat una reestructuració del govern municipal. La primera tinenta d'alcaldessa Lluïsa Mérida deixa el càrrec a mans de Carme Aubanell i les atribucions en materia d'urbanisme a l'alcaldessa Campoy (l'acumulació d'àmbits de gestió a l'alcaldia aquesta legislatura és simptomàtica). Però el realment substancial és que s'esvaeix la possibilitat d'un canvi de timonera a la nau socialista de Malgrat. La política local haurà de navegar, un cop més, atenta a les maniobres matusseres d'una barca a la deriva.

nova web ERC Malgrat

Abans d'iniciar en breu un petit període de vacances, hem volgut fer-les amb els "deures digitals" enllestits. Teniu a la vostra disposició una plana web d'Esquerra Malgrat redissenyada i amb noves eines que posarem a treballar tan punt el setembre tregui el cap.

Si voleu donar-hi una ullada, val la pena.

www.esquerra.cat/malgratmar/

"La farola"

Que la paraula projecte és pel PSC local un mot inviolable ho sabem prou els malgratencs i malgratenques. Si al darrera afegim executiu, la qüestió ja pot arrribar a no tenir remei.
Diem això perquè, després d'insistir al regidor responsable i a més d'un dels seus companys d'ofici, sobre la conveniència del trasllat de "la farola" cap a un indret més raonable, s'ha de reconèixer que no ens n´hem sortit.
Diu el refranyer que quatre ulls hi veuen més que no pas dos. Pobre refranyer!, ens l´han trinxat. Setze ulls han estat incapaços de veure la inconveniència de l'ubicació. S'ha reeditat l'enèsima versió del que ja s'està convertint en un clàssic, el nyap de l'estiu

ANIVERSARI

Avui els nostres gegants Bernat i Eulàlia celebren 20 anys. Des de l'agost del 1990 han portat arreu aquesta tradició tan nostra. Molts quilòmetres de cercavila i moltes hores de tonades acompanyant-los. Tots els malgratencs i malgratenques els hi hem d'agrair.
Avui estarem amb vosaltres.
PER MOLTS ANYS!!!!

FINANÇAMENTS

A l'espera de la resolució del procés judicial de l'anomenat "cas Palau", l' informe elaborat pels pèrits de l'Agència Tributària posen en evidència els vincles entre les donacions que l'empresa Ferrovial feia via patrocini al Palau i el desviament d'aquestes a la Fundació Trias Fargas (actualment CATDEM). L'informe aporta dades i xifres en la línea de les que van aparèixer a la Comissió d'investigació del Parlament. Aquestes comissions tenen a veure amb l'adjudicació d'obres públiques a l'empresa constructora madrilenya FERROVIAL i arribàven a les finances convergents després de l'intermediació d'en Millet. Estem parlant d'una xifra propera als 6 milions d'euros.

Pràcticament alhora que es coneixia l'informe aportat per Hisenda al procés judicial, Felip Puig manifestava en una entrevista a Catalunya Ràdio que "Convergència no aposta per la independència de Catalunya en aquesta legislatura". El secretari adjunt de CDC, ha parlat clar sobre les intencions d'autogovern que tindria un hipotètic govern de CiU afirmant que la independència de Catalunya no és la prioritat per la seva formació. Puig ha destacat que quan això esdevingui una 'voluntat compartida' i majoritària de la societat, CiU liderarà el projecte. Ara no.

No resulta estrany aquest posicionament vistes les hipoteques que arrosseguen davant l'empresariat constructor espanyol. Els qui prometen liderar el "canvi" que li cal al país han estat incapaços d'independitzar-se dels mulladers de Félix Millet i la constructora FERROVIAL. Pel que sembla el "canvi", si es dona el cas, no es farà amb un full de serveis sense màcula sota el braç.

Braus

Aquest matí el Parlament de Catalunya ha aprovat una Llei per l'abolició de les curses de braus que entrarà en vigor l'u de gener del 2012. Aquesta és fruit d'una ILP signada per 180.000 ciutadans que l'han impulsada des de la societat civil. Els 21 diputats d'ERC l'han votada favorablement contribuint així a la seva aprovació per majoria absoluta. 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abtencions.
Els qui han centrat el debat en termes d'identitat han estat principalment les forces "unionistes". El bombardeig mediàtic serà fort les próximes jornades. Poques hores després ja es percep la intensitat del mateix. Com exemple declaracions d'il·lustres de la caverna com el Sr. Mayor Oreja:"La prohibicion de los toros refleja una profunda crisis nacional". Haurem de preguntar-nos doncs, qui és l'identitari aquí?
Cal destacar l'intervenció de Joan Puigcercós centrada exclusivament en qüestions científiques,ètiques i jurídiques. Puigcercós ha recordat que "un espectacle que es basa en el patiment d'un ésser viu és èticament condemnable i que si una acció és condemnable s'ha d'actuar al marge que sigui residual o no", alhora que ha negat que es tracti d'un debat identitari: "l'abolició de la tortura no té pàtria, és un bé universal que subscriuen la majoria de ciutadans de Catalunya al marge de les seves conviccions polítiques".
Resaltar que a banda de l'éxit de l'ILP, durant mesos s'han presentat als Ajuntaments del Principat mocions demanant l'abolició d'aquesta pràctica. A l'Ajuntament de Malgrat de Mar el Grup d'Esquerra Republicana la va presentar al Ple de l'abril del 2009
http://fitxers.esquerra.cat/arxius/malgratmar/200904_abolicio_curses_braus.pdf.
La moció no es va aprovar pels nou vots contraris del govern local de PSC i PP. Els socialistes argumentaren el fet que el Parlament ja havia tractat feia uns mesos la qüestió amb motiu de l'aprovació de la Llei de protecció d'animals i que no consideraven oportú obrir el debat novament. Els populars manifestaren no donar suport a la moció per ser creients en les tradicions, considerant que, en tot cas ja ho decidiria el Parlament.
Bé, doncs el Parlament ja ha decidit i pel que sembla a can PP els costa acceptar les seves decisions sobiranes. Ja parlen de Lleis de "rango superior que tengan validez en todo el territorio nacional". El PSC, tot i haver donat llibertat de vot, s'ha manifestat majoritàriament en contra de la supressió de les curses mostrant una nul·la sensibilitat davant el patiment dels braus.
El Grup Municipal d'Esquerra celebra haver posat el seu gra de sorra en tot aquest procés i ens alegrem que avui el nostre país sigui una mica més civilitzat.

Teresa Verdaguer i Massó.

Així ens tracta Espanya.

El passat 12 de juliol, "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real. Es tracta d'un equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa (4 Km), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Les instal·lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.

"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides", escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de Ciudad Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.

Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500 milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que ha estat invervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milions d'euros amb diner públic. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha injectat en l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les pèrdues, enormes i constants. Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí. Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional.

D'altra banda ahir es feia pública la retallada del Ministerio de Fomento pel que fa a les inversions en infraestructures a Catalunya. Una de les obres afectades té un gran perjudici per un aeroport català, el de Lleida-Algüaire, que amb pocs mesos de funcionament està aconseguint unes xifres d'utilització que desborden les previsions més optimistes.
Fins i tot està previst un procés d'ampliació que la Generalitat iniciarà el proper dilluns per donar resposta a la demanda d'un futur a mig plaç. Doncs, bé el Ministerio suprimeix la inversió en l'Autovia Lleida-Vielha en la que es contemplava l' accés a l'aeroport des de la ciutat de Lleida.
Calen solucions per aquest i molts altres greuges que l'estat espanyol provoca i que estan reduint les potencialitats de desenvolupament de Catalunya. Solucions com un Estat Català que ens permeti donar resposta als problemes que Espanya no ens permet resoldre perquè ens ofega econòmicament.

El Govern de la Generalitat ha acordat interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant el tribunal Constitucional en relació al Reial Decret Llei pel qual es crea el Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local 2010.

El Govern va considerar que el Reial Decret podia vulnerar les competències reconegudes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en no haver reconegut cap mena de participació de la Generalitat en la gestió de les subvencions i, per tal d’intentar resoldre aquests objeccions competencials, el 19 de gener de 2010, va acordar iniciar negociacions en el marc de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Però tot i la tasca realitzada al Grup de Treball creat, no s’ha pogut resoldre cap acord satisfactori.

El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, va emetre un dictamen a petició del Govern en què considera que diversos preceptes d’aquesta norma, singularment els referits al procediment per a l’execució del Pla, no respecten l’odre competencial i vulneren les competències de la Generalitat recollides en l’article 114.3, en relació amb l’article 152.4, i altres articles concordats a l’Estatut.

Cal recordar que les inversions previstes al FEOSL 2010 al nostre municipi afecten a la construcció del nou arxiu municipal. El cost del projecte és de 1.600.413 euros.
Els altres projectes que s'han presentat són: projecte d’inversió per a les obres de modernització i renovació de les instal·lacions de climatització d’edificis municipals: Ajuntament i Centre Cívic de la Immaculada (186.431,71 euros), implantació i desenvolupament informàtic del Pla de Seguretat Local integrat amb l’aplicació de Gestió Policial (17.400 euros), projecte de desenvolupament tecnològic i modernització de l’Ajuntament (73.018 euros) i adquisició del sistema integrat de telefonia i ràdio de la Policia Local (96.886 euros).

L'Eurocambra acusa l'Estat d'incomplir els acords pel català a Europa

El president de l'Eurocambra, Jerzy Buzek, ha remarcat que Madrid s'havia compromès a traduir al català tota la legislació adoptada per codecisió però encara no ho ha fet.

El Parlament Europeu, el Consell de la UE i el Defensor del Poble Europeu han acusat el govern espanyol, en diverses cartes enviades a l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, d'incomplir els acords que va signar el 2006 per l'ús del català a les institucions europees. El president de l'Eurocambra, Jerzy Buzek, ha remarcat a la seva carta que Madrid s'havia compromès a traduir al català tota la legislació adoptada per codecisió però encara no ho ha fet, i per això el Parlament Europeu no pot penjar a la seva pàgina web la versió en català d'aquests acords.
"Les respostes de les institucions europees són ben explícites: l'estat espanyol és el principal enemic del català a Europa", ha sentenciat Junqueras.

En la carta que Buzek li ha enviat a Junqueras, el president de l'Eurocambra es compromet a penjar a la pàgina web de la institució els documents en català tan bon punt el govern espanyol li presenti les traduccions. Per la seva banda, el Defensor del Poble Europeu, Nikiforos Diamandourus, també posa en relleu que el govern espanyol tampoc ha complert els acords del 2006 perquè no ha traduït el formulari de reclamació del Defensor del Poble ni els documents informatius més rellevants de la institució. Diamandourus reafirma, també, el seu compromís a penjar al lloc web del Defensor del Poble Europeu les traduccions al català tan aviat com el govern espanyol les hagi elaborades. Igualment, el Consell de la UE ha subratllat que només podrà complir l'acord pel català quan el govern espanyol faci les traduccions.

Així mateix, Buzek aprofita la carta per recalcar que l'ús del català al Congrés i al Senat espanyols li sembla 'molt restrictiu'. Totes aquestes cartes responen a una bateria de 17 preguntes parlamentàries que Junqueras va enviar al mes de març a les institucions europees per conèixer l'estat dels acords signats amb l'Estat, que després de quatre anys encara no han entrat en vigor. 'La resposta de les institucions ens porta a una conclusió molt clara: l'Estat fa tot el possible per impedir l'avenç del català a Europa', lamenta Junqueras.

SOM ON SOM

Mentre l’actual legislatura dóna els últims cops de cua, els episodis no s’aturen i ens van deixant un pòsit de detalls molt útil per determinar fins on assumeixen les forces polítiques del nostre Parlament el que els va demanar en manifestació multitudinària la ciutadania el 10-J. La sessió extraordinària convocada ahir per tal de debatre una resolució de rebuig a la sentència dictada pel tribunal constitucional ha servit per constatar quin serà el full de ruta de les diferents formacions per donar resposta a aquesta demanda que els va fer el poble. Tot i que es va aprovar una resolució de forma majoritària (CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA) basada en el text que dona pròleg a l’Estatut de Miravet, el debat va permetre albirar les posicions particulars de cadascú a l’hora d’afrontar la situació en la que ens deixa la sentència del Constitucional.

Els convergents proposen “encetar un nou camí, sense cap límit, evitant al màxim les fractures socials. En el nou rumb potser caldrà fer algunes primeres escales. En altres Parlaments el fet d’administrar els propis recursos genera unanimitat.” conclou Artur Mas. Com si tots plegats ens haguéssim de posar a tirar aigua al vi tot esperant que l’Estat espanyol ens deixarà mai administrar sota un concert econòmic propi. Els espanyols fins aquí hi arriben i mai es tancaran l’aixeta del seu mannà. Aquest nou camí que proposa el Sr. Mas és un post-autonomisme que pot arribar a cansar el país. A cansar-lo d’esperar la collita que tots ens hem de posar a segar perquè les espigues estan ja ufanes. Pot fins i tot arribar a escanyar la veu del nostre poble que en aquests moments i com mai crida ben alt que ja no l’alimenten molles i vol el pa sencer.

D’altra banda socialistes i ecosocialistes es desafien per la patent del nou federalisme que ha de donar solucions a l’atzagaiada del constitucional. Els uns volen “refer” l’estatut que ells mateixos van contribuir a “cepillar” abans de la ribotada definitiva del Constitucional amb la recomfortant recepta de l’anàlisi optimista de la sentència. Volen “aixecar la nostra veu, expressar la nostra indignació, el nostre malestar, la nostra disconformitat amb la sentència, tot i acatar-la; refer el pacte estatutari posant en marxa tots els mecanismes polítics, jurídics, legislatius i de cooperació institucional per desenvolupar el potencial d'autogovern contingut en l'Estatut votat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya; i enfortir el pacte constitucional de tal manera que les institucions espanyoles reconeguin la realitat nacional de Catalunya, el nostre autogovern, les nostres institucions, els nostres símbols, la nostra llengua i la nostra cultura, el nostre dret civil i la nostra tradició jurídica i un finançament just”. La dissort està, per ells és clar, en que aquestes solucions les ha de portar a la pràctica un govern, el central, liderat per un home al qui els catalans ja li coneixem el valor de la paraula donada. Tot el que demanen queda a la voluntat del Govern estatal de torn i a les avinenteses que aquest pugui patir. Una garantia de que per aquí no es va enlloc,vaja!.

Els altres, els ecosocialistes manifesten que "cal una reforma de la Constitució en sentit federal i si l'Estat no respon afirmativament a les exigències catalanes, l'única sortida viable seria, si existís una majoria social que ho reclamés, que les institucions catalanes impulsessin els mecanismes jurídics i polítics per fer possible l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació. Nosaltres entenem aquest dret com la capacitat de Catalunya de decidir lliurament el seu destí. Però aquest decisió hauria de respondre a un autèntic debat de totes les alternatives, i defugir el simplisme d'autonomia o independència". "Volem anar mes lluny però volem fer-ho amb la majoria de la societat. Catalunya serà allò que decideixi la seva ciutadania", ha finalitzat. Si no ho tinc mal entès, per reformar la constitució cal una majoria de 2/3 parts del Congrés espanyol. És a dir, que una bona part dels diputats populars a més de tots els socialistes estiguessin disposats a “federalitzar” la Constitució. Sembla més factible, doncs, la via que ens porta a exercir el dret a decidir si volem autodeterminar-nos i de quina manera ho volem fer.

Finalment els republicans diem “hem d'iniciar la transició cap a un estat propi, però no volem fer-ho sols. Volem anar acompanyats per milers de ciutadans i per una majoria del Parlament de Catalunya. Siguem clars i deixem de banda el tacticisme. Tot i que Esquerra som gent respectuosa, no acatem, no ens sotmetem ni ens subordinem a la relació desigual i jeràrquica que consagra la sentència del Tribunal Constitucional, perquè el nostre full de ruta és la relació entre iguals, la relació entre dos estats”. Ahir mateix en la sessió parlamentària ERC va presentar una proposta de resolució pròpia sobre la sentència del tribunal constitucional i per la independència nacional que contemplava els següents acords:

1. El Parlament de Catalunya manifesta el seu rebuig a la vulneració de la voluntat popular que suposa la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia, i considera que amb
aquesta decisió les institucions de l’Estat han exclòs la voluntat
expressada pel poble de Catalunya del marc constitucional espanyol.
En conseqüència, acorda no acatar la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l'Estatut.

2. El Parlament de Catalunya fa seu el clam de la ciutadania de
Catalunya pels carrers de Barcelona el proppassat 10 de juliol “Som
una nació, nosaltres decidim” i constata que la llibertat i les
aspiracions d'autogovern de Catalunya no tenen cabuda en el marc
constitucional espanyol. El camí cap a l'autogovern en el marc de
l'Estat espanyol ha arribat a la seva fi, i malgrat els avenços
aconseguits en els darrers trenta anys d'autonomia, ara és el
moment d'exercir el dret a l’autodeterminació.

3. El Parlament de Catalunya manifesta la seva voluntat d’iniciar un
procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la seva
independència nacional i es constitueixi en un estat independent, de
dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea, mitjançant la
celebració d’un referèndum on aquest nou horitzó sigui sotmès a
decisió lliure i voluntària del conjunt del poble de Catalunya. En
aquest sentit, el Parlament acordarà i pactarà el procediment,
convocatòria i règim d'aquest referèndum d'acord amb els estàndards
internacionals.

Després de sotmetre’s a votació el resultat ha estat el que queda reflectit en la imatge de la pantalla que acompanya aquest escrit. Comptat i debatut 21 diputats que hores d’ara creuen en l’Estat propi, 47 que s´ho estan pensant i 65 que encara no hi pensen.



Ramir Roger i Artigas

Parlem clar

La Mesa del Parlament va prendre ahir dues decisions relatives a la possible convocatòria d’un referèndum d’independència del nostre país. La primera era atendre una petició del grup socialista i una altra del grup popular en què demanaven que es revoqués un acord pres anteriorment i pel qual es donava curs a una petició d’Iniciativa Popular, basada en la llei de consultes popular per via de referèndum. Aquests grups demanaven la revocació basant-se en el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que de manera unànime declara inconstitucional aquesta iniciativa. La llei, tanmateix, diu que el dictamen del CGE no és vinculant, i precisament per això el meu vot va ser contrari a la revocació. Creia, i encara crec, que la via iniciada a partir de la llei de consultes era i és l’única possible que ens pot dur en aquesta direcció. Amb moltes dificultats i fent una cursa d’obstacles, però al capdavall, havíem començat a bastir l’estructura. Em vaig quedar sol a la Mesa i l’acord al què es va arribar, insisteixo, amb el meu vot en contra, va ser el de revocar la petició d’IP. Cadascú s’ha de fer responsable del seu vot.

Paral·lelament els mateixos promotors havien dissenyat el que ells anomenen un pla B que era la presentació d’una ILP per fer una consulta. Un greu error. La llei que regula les ILP deixa molt clar quins són els casos que es poden admetre i quins no. I aquest cas, per motius diversos, no es podia admetre. Permetin-me que ho il·lustri amb un exemple: Segur que si fem una enquesta a la població, majoritàriament ens diran que no els agrada pagar impostos. Per tant si algú promou una ILP per suprimir un impost, per exemple l’IBI, l’impost de béns immobles, trobaria moltes simpaties. És possible fer aquesta ILP? Per descomptat que no. De fet, ni tan sols es pot admetre perquè no està previst en la llei. I és aquí on rau la trampa de la ILP de la consulta. Primer, per utilitzar una eina que no és vàlida i que no té cap mena de recorregut, perquè si el Parlament l’aprova, automàticament l’advocat de l’Estat, en nom del govern de l’Estat la suspèn d’ofici. I aquí s’ha acabat el referèndum!. No dura ni 30 segons. I segon, perquè la llei també deixa clar que no es poden presentar ILP sobre la mateixa qüestió en la mateixa legislatura. Per desgràcia, seria paper mullat. No dóna ni tan sols per a fer gestos, que sembla que és el que alguns esperaven. I de la mateixa manera que cadascú s’ha de fer responsable dels seus vots, cadascú també s’ha de fer responsable de la frustració generada amb les seves accions.

Amb tot això, algú podria pensar que la via jurídica s’ha acabat després d’aquesta ILP. I el que passa és que ni tan sols ha començat a caminar. Per tant, cal continuar treballant per a la convocatòria d’un referèndum. Però no ens enganyem, el final de la legislatura ho complica tot, i ja no hi ha temps per a segons què, perquè això s’acaba. El que queda clar és que des del primer dia de la següent legislatura (parlem de tres, quatre mesos?) s’ha de treballar en aquesta direcció. I tinc molt clar que és possible fer-ho. Però només ho serà si hi ha voluntat i una majoria que ho vulgui fer, un govern compromès al respecte i defugint els personalismes. Aquí tots som necessaris i les vies de col·laboració i diàleg entre la societat civil i els partits que volem la independència s’han de reforçar i millorar. Només hi ha aquest camí. O el fem tots plegats i decidim i pactem junts com avancem, o no trobarem la via. El marc del diàleg és més indispensable que mai.

Com a resposta, el consell assessor municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (format per alcaldes i regidors del partit) ha aprovat presentar una moció a tots els ajuntaments en què s’instarà, al Parlament, l’inici d’un procés democràtic per a la constitució de Catalunya en un estat independent, de dret, democràtic i social a través de la convocatòria d’un referèndum.

El Parlament de Catalunya ha aprovat una llei que era i és una via, la llei de consultes, i que certament queda afectada per la sentència del Constitucional. Però la via existia i en el procediment iniciat, entenc que havíem d’anar fins al final, perquè a més partia de la més estricta legalitat democràtica. I això és el que amb coherència he defensat a la Mesa del Parlament.

Ara bé, acceptar la ILP era donar per morta la llei de Consultes i acceptar la sentència del TC. Esquerra manté la validesa de la llei de Consultes i no acata ni acatarà la sentència del TC. I en conseqüència, el que no podem fer és enganyar a la gent i dir-los que una via que no es pot utilitzar sigui l’alternativa o el pla B. En aquest sentit, trobo injust que es doni tota la credibilitat a determinades persones sense entrar a avaluar la credibilitat de les seves propostes que, un cop analitzades, no donen per a més.

Algun dia haurem de saltar la paret. És cert. I res em farà més feliç que fer-ho. Però el dia que ho haguem de fer, fem-ho si us plau seriosament. No pot ser que l’independentisme s’identifiqui permanentment amb poc rigor. I em sap greu, però el pla B famós era poc rigorós. Per tant, disposat a saltar la paret sempre, però sobre tot, el dia que ho intentem estiguem segurs que arribarem lluny, tot i el risc de no aconseguir-ho. Ara mateix, amb aquesta proposta, ni tan sols haguéssim pogut agafar empenta per intentar el salt. I això és el que genera frustració i desencís. No s’hi val a carregar el mort als polítics per definició, quan n’hi ha que intentem treballar amb rigor.

Divendres al Parlament hi haurà una sessió important. Un ple que ha de pensar en el futur de Catalunya. I és en aquesta clau de futur que ERC plantejarà aquest divendres el procés de la independència com una necessitat, cada cop més compartida, per a la societat catalana.

Estem en un moment crucial de la nostra història. Probablement estem més a prop que mai de fer el salt definitiu. Però ni la precipitació ni, tampoc, fer les coses mal fetes ens portaran enlloc. Un procés com aquest és extraordinàriament complex. No és un joc i demana molts sacrificis, personals i col·lectius. I malgrat tot, hi som més a prop que mai.

Aconseguir-ho passa per apropar-nos a una majoria cada vegada més gran que ho vulgui. I aquesta majoria l’hem de poder veure al Parlament, al Govern, als ajuntaments, a la societat civil. El dia que ens haguem de saltar la llei per fer el salt definitiu, el dia que haguem de superar la legalitat espanyola ha de ser perquè podem fer-ho perquè ja no hi ha marxa enrera. Perquè la força que hem aconseguit ens fa imparables i invencibles. I ara estem en fase d’aconseguir aquesta força. El camí no és fàcil i està ple d’obstacles, però no ens podem aturar. I tampoc ens podem equivocar. Algunes dreceres ens poden portar a camins sense sortida. I a aquestes alçades de la història no ens ho podem permetre.

Estic a la disposició dels promotors per aclarir-los qualsevol aspecte d’aquest procés i de processos futurs. La llàstima és que no ho haguéssim pogut parlar abans. Personalment m’hauria agradat.

Ernest Benach. 13-7-2010
President del Parlament i representant a la Mesa per ERC.

Nosaltres decidim

El dia de la revetlla de St. Pere deu jutges d’un tribunal polititzat i sense cap mena de credibilitat emetien sentència sobre l’Estatut de Catalunya. Després de quatre anys de l’aprovació en referèndum pel poble, l’eina que els catalans vam acceptar per tal d’exercir el dret inalienable d’autogovernar-nos patia una nova ribotada que el deixa tocat de mort. Aquesta sentència ha tingut el rebuig majoritari de la societat catalana i per tal de fer-ho evident Òmnium Cultural ha convocat per aquest dissabte 10 de juliol una manifestació de rebuig complint amb el que ja havia anunciat fa mesos. Aquesta convocatòria compta amb el suport de centenars d’entitats i associacions d’arreu del país, així com amb la majoria de partits amb representació al Parlament excepte el PP i Ciutadans forces avui minoritàries a l’arc parlamentari.
El passat dissabte 3 de juliol es va fer al fossar de les moreres l’acte simbòlic de presentació d’aquesta manifestació organitzada per l’Òmnium. Un acte on aquesta societat civil del país va ser present al costat de les forces sindicals i partits polítics majoritaris al darrere una pancarta amb l’eslogan “Som una Nació, nosaltres decidim”. El PSC va enviar-hi el parlamentari degà del nostre Parlament, l’Higini Clotas, per tal de ser-hi representat.
Però, ai las! Poques hores després arribava a Lleida per tal de participar en un acte del PSC, la ministra Chacón amb les instruccions i recomanacions del PSOE de plantejar un pols a l’organització intentant desplaçar l’eslogan de la capçalera de la manifestació per posar-hi una quatribarrada amb el President Montilla al capdavant. Aquest pols innecessari ha servit per passar una setmana pendents de l’unitat de la manifestació, amb la pèrdua d’energies que això ha suposat. El PSC-PSOE ha fet allò del que tantes vegades es queixa “marcar paquet”.
Finalment ahir es va desencallar tot plegat amb una solució combinada que permetrà la “comoditat” dels socialistes a l’acte. El rebuig a la sentència del Constitucional serà demà contundent, tal i com ho serà el clam del nostre poble pel dret a decidir el seu futur democràticament. Aquesta vegada les instruccions portades des de Ferraz no aconseguiran el seu objectiu. Els socialistes catalans hauran de plantejar-se un nou escenari perquè aquesta actuació federalista no ven entrades a les Espanyes.

Ramir Roger i Artigas

"Somniem"

ERC organitza una xerrada amb el diputat Pere Aragonès sobre les consultes populars per la independència

ERC de Malgrat ha organitzat una xerrada-col·loqui amb el diputat republicà Pere Aragonès sota el títol “I ara què? L’endemà de les consultes populars per la independència”. Aragonès ha estat un dels ponents i relators de la Llei de Consultes, aprovada recentment pel Parlament de Catalunya.

L’acte tindrà lloc avui divendres 2 de juliol a les 20.30 hores a la Biblioteca La Cooperativa.

Llei del cinema: el 'happy end' d’una injustícia històrica

Ni les tisores del Tribunal Constitucional, ni els anuncis del Gremi d’Empresaris del cinema, ni les pressions dels principals partits espanyols per acatar una sentència que pretén tornar a ofegar el català a la bassa del franquisme no han fet pas enrere les aspiracions del Parlament per tirar endavant la Llei del Cinema català. Es podria dir que més aviat han provocat tot el contrari.

El Parlament ha aprovat aquest dimecres la Llei del cinema català amb els 117 vots a favor provinents del partits que donen suport al Govern -PSC, ERC i ICV-EUiA- i del principal grup de l'oposició, CiU, que finalment ha recolzat la norma tot i no ser acceptada la seva esmena. El Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha anunciat d’aquesta manera que aquesta “oportuna i absolutament necessària” llei s’aprova tenint en compte el desplegament normalitzat de l’Estatut, i ha afegit que la Llei del cinema s'ha fet a partir de tres eixos bàsics: el suport a la indústria, la millora de l'oferta i la normalització lingüística en el sector.

Deixant patent la tan actual com vergonyosa situació del català al cinema, en la qual el conseller ha remarcat que és ''inacceptable” que 80 anys després de la irrupció del cinema sonor, la llengua catalana només estigui present en un 3% al cinema del país, Tresserras ha sentenciat que la nova norma corregeix l’anomalia històrica que va iniciar el règim franquista a Catalunya i que procura garantir la conciliació entre els interessos industrials i els drets de la ciutadania, alhora que pretén dotar el mercat d'una oferta cinematogràfica que tingui un tracte “respectuós i digne” amb la llengua catalana basat en la igualtat amb el castellà.

Tot i tenir els vots en contra del PP i el Grup Mixt, i de presentar com a principal grup opositor el Gremi d’Empresaris de cinema, la nova Llei del Cinema català està recolzada per una àmplia majoria de la societat civil catalana, d’entre la qual se’n destaquen el gremi d’actors i actrius, el de productors audiovisuals, el Col·legi de l’Audiovisual de Catalunya, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua i, segons els estudis presentats per la darrera entitat, el 82% dels catalans, que estan d’acord que les pel·lícules estiguin disponibles en la mateixa proporció en català i castellà.
font: Tribuna.cat

DE LA REMODELACIÓ PARCIAL DE LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Ara que es pot visualitzar l’abast de l’actuació feta a la Plaça de l’Església voldríem pronunciar-nos sobre alguns aspectes d’aquesta remodelació. Com ja sabeu, el Projecte inicial de remodelació del Barri Antic no contemplava cap mena d’actuació pel que fa a la Plaça. Esquerra demanava en les al·legacions presentades al “Projecte executiu de remodelació urbana del nucli antic” que s’incorporés la remodelació integral de la Plaça de l’Església al conjunt d’actuacions de l’esmentat Projecte. La resposta a aquesta al·legació fou desestimar-la en Junta de Govern celebrada el 6 d’agost de 2009 perquè ”suposaria el redisseny complert de la plaça, cosa no prevista en el Programa de Necessitats aprovat”. Cal dir que aquest programa no feia previsió d’actuar parcialment a la Plaça en cap cas i després aquesta actuació s’ha acabat portant a terme…

Amb tot, des d’ERC vam tornar a insistir en la major idoneïtat d’una actuació que abastés el conjunt de la plaça. Vist el resultat encara és més evident que la supressió de tots els “parterres” hagués donat lloc a considerables guanys pel que fa a l’espai aprofitable i la millora de la mobilitat de les persones usuàries a l’hora de transitar-hi.

Tres detalls observats en la zona on s´ha actuat sobre els que volem donar la nostra opinió:

- S’han emplaçat els mateix nombre de fanals i amb l’alineació en la que estaven disposats abans de la remodelació. La filera central s’hauria d’haver suprimit i tindríem un espai més aprofitable.

-Tot i que en resten detalls d’acabament, per tant això que exposem ara possiblement ja es contempli, no s’han reposat fins el moment els bancs. La reposició d’aquest mobiliari no s’hauria de demorar massa, atès que aquest és un dels pocs espais públics on refugiar-se de la intensa calor estival, ja que els bancs tenen en aquesta època molta concurrència.

-En el seu moment ERC va demanar la supressió de la font-monument. Aquesta no s’ha portat a terme i s’ha optat per fer-ne una transformació parcial de la que esperem els vilatans aconsegueixin obtenir-ne alguna funcionalitat que en justifiqui el manteniment.

Reforma plaça esglèsia

View more presentations from ERCMalgrat.

'Les consultes demostren que la democràcia està madura'