En un procés gradual i imparable, llibres i roses ens proporcionen nous estímuls en forma d'autors nouvinguts en l'àmbit literari, i matisos cromàtics innovadors en el de la floricultura. L'escriptura de Najat El Achmi, Matthew Tree o Patrícia Gabancho, entre altres autors als quals podríem anomenar nouvinguts han aportat a la nostra literatura unes propostes diferenciades i plenes de matisos vivencials que, a voltes, s'escapen als nostres ulls perquè en desconeixem les procedències.
Amb la mateixa naturalitat, el clàssic color vermell de les roses exposades en la infinitat de taulells que per aquesta Diada s'engalanen i que tan bé fan a les precàries economies d'entitats i associacions, han anat evolucionant a taronges, blaus, verds, grocs i d'altres que ens ajuden a escollir amb una major oferta cromàtica.
L'atmosfera que envolta la Diada del nostre patró ens impregna de cultura i estimació, tot en el transcurs d'una jornada que habitualment és laborable i, per tant, condicionada pel treball. I vet ací que tot ho garbellem i disposem de manera que sol ser de les més participades de l´any. La tradició no és mai una herència tancada, perquè una tradició és un procés històric i l'única forma a través de la qual pot perdurar és a través de les transformacions. Adaptant-se per no perdre sentit. I reconèixer les aportacions de la nova gent que hi ha al país és també una forma de fer-la perdurable. La diversitat és enriquidora en qualsevol àmbit de la nostra existència i mai ha d'esdevenir un motiu de conflicte.
El Drac de la uniformització no ens pot vèncer. Bona Diada a tothom.
Catalunya podrà triar quines festes s'exclouen de la directiva del foc
