Conferencia La Pedrera
View more documents from ERCMalgrat.
Sota aquest títol, Carod va conferenciar ahir exposant la seva visió de la conjuntura política. Aquestes són algunes de les principals reflexions fetes pel vicepresident del Govern:
Gràcies als dos governs catalanistes i d'esquerres, opina que 'han augmentat els independentistes estratègics, els independentistes no essencialistes, els independentistes del
benestar. Molta gent ha obert els ulls i ja hi ha independentistes a tots els partits, independentistes de totes les sensibilitats', fet que ha posat nerviosos 'molts sectors', perquè l’independentisme ja no és un reducte, ni es pot reduir. La transversalització del sobiranisme és una evidència irrefutable.'
Carod considera també que 'molts voldrien que l’independentisme tornés a ser un moviment d’uns quants convençuts sense cap altre projecte polític ni proposta nacional que el retorn a les essències', alhora que critica que 'uns quants independentistes els fan el joc', en referència a formacions extraparlamentàries com la CUP o Reagrupament.
'No és hora d'escissions'
Carod ha dissipat qualsevol ombra de dubte respecte si encapçalarà cap nou projecte polític: 'No és hora d’escissions ni de més fragmentacions en el mapa polític català (...). Han passat moltes coses i en passaran més encara. Tot va cada cop més de pressa. S’acosten canvis profunds en la política catalana, els propers anys. I jo seré en aquests canvis. I hi sóc ara ja, contribuint a preparar-los, sense la més mínima interferència en la dinàmica electoral. Vull contribuir, a primera línia, a construir la nació des de l’esquerra.'
Contra la pedagogia envers Espanya
Carod també s'ha adonat que és inútil 'continuar pensant, ingènuament, en les bondats de la pedagogia en aquelles latituds i abocar-hi més diners, més temps i més energies', alhora que s'ha exclamat que 'si tots els recursos emprats, al llarg dels anys, per fer pedagogia de Catalunya a Espanya (amb exposicions, conferències, cursos, viatges amunt i avall, publicitat, mostres gastronòmiques, articles, anuncis, i àpats de treball) els haguéssim utilitzat per fer pedagogia a Catalunya, les coses ens haurien anat d’una altra manera.'
Crida a l'optimisme
Carod ha tornat a reiterar la seva crida a l'optimisme com a via per a salvar el país:' Qui volem que s’apunti a una nació de discurs derrotista, de pessimisme col·lectiu, a una pàtria que s’extingeix, qui volem que utilitzi una llengua que s’acaba, segons sentim a dir des de fa anys?'
Alhora, ha constatat la necessitat que el missatge catalanista es reinventi: 'El motor de la construcció permanent de la nació catalana no pot ser la nacionalista, esgotadora i frustrant obsessió antiespanyola.' Creu que 'ens cal abandonar l’empat infinit de la confrontació entre dues identitats essencialistes (la del nacionalisme que té estat i la del nacionalisme que no en té i el pateix, la del només som només catalans o només espanyols) per guanyar l’adhesió de la totalitat de la ciutadania a la construcció d’un projecte nacional lliure, comú, compartit, de futur, que es basi en la seva voluntat.'
Reinterpretant la màxima pujolista de 'És català qui viu i treballa a Catalunya', Carod opina que 'És català qui vol construir el futur nacional amb nosaltres, és català qui en vol ser. No es tracta d’assimilar, sinó de compartir la nació, donant veu i un lloc de respecte per a tothom.'
Font: Directe.cat
benestar. Molta gent ha obert els ulls i ja hi ha independentistes a tots els partits, independentistes de totes les sensibilitats', fet que ha posat nerviosos 'molts sectors', perquè l’independentisme ja no és un reducte, ni es pot reduir. La transversalització del sobiranisme és una evidència irrefutable.'
Carod considera també que 'molts voldrien que l’independentisme tornés a ser un moviment d’uns quants convençuts sense cap altre projecte polític ni proposta nacional que el retorn a les essències', alhora que critica que 'uns quants independentistes els fan el joc', en referència a formacions extraparlamentàries com la CUP o Reagrupament.
'No és hora d'escissions'
Carod ha dissipat qualsevol ombra de dubte respecte si encapçalarà cap nou projecte polític: 'No és hora d’escissions ni de més fragmentacions en el mapa polític català (...). Han passat moltes coses i en passaran més encara. Tot va cada cop més de pressa. S’acosten canvis profunds en la política catalana, els propers anys. I jo seré en aquests canvis. I hi sóc ara ja, contribuint a preparar-los, sense la més mínima interferència en la dinàmica electoral. Vull contribuir, a primera línia, a construir la nació des de l’esquerra.'
Contra la pedagogia envers Espanya
Carod també s'ha adonat que és inútil 'continuar pensant, ingènuament, en les bondats de la pedagogia en aquelles latituds i abocar-hi més diners, més temps i més energies', alhora que s'ha exclamat que 'si tots els recursos emprats, al llarg dels anys, per fer pedagogia de Catalunya a Espanya (amb exposicions, conferències, cursos, viatges amunt i avall, publicitat, mostres gastronòmiques, articles, anuncis, i àpats de treball) els haguéssim utilitzat per fer pedagogia a Catalunya, les coses ens haurien anat d’una altra manera.'
Crida a l'optimisme
Carod ha tornat a reiterar la seva crida a l'optimisme com a via per a salvar el país:' Qui volem que s’apunti a una nació de discurs derrotista, de pessimisme col·lectiu, a una pàtria que s’extingeix, qui volem que utilitzi una llengua que s’acaba, segons sentim a dir des de fa anys?'
Alhora, ha constatat la necessitat que el missatge catalanista es reinventi: 'El motor de la construcció permanent de la nació catalana no pot ser la nacionalista, esgotadora i frustrant obsessió antiespanyola.' Creu que 'ens cal abandonar l’empat infinit de la confrontació entre dues identitats essencialistes (la del nacionalisme que té estat i la del nacionalisme que no en té i el pateix, la del només som només catalans o només espanyols) per guanyar l’adhesió de la totalitat de la ciutadania a la construcció d’un projecte nacional lliure, comú, compartit, de futur, que es basi en la seva voluntat.'
Reinterpretant la màxima pujolista de 'És català qui viu i treballa a Catalunya', Carod opina que 'És català qui vol construir el futur nacional amb nosaltres, és català qui en vol ser. No es tracta d’assimilar, sinó de compartir la nació, donant veu i un lloc de respecte per a tothom.'
Font: Directe.cat
1 comentari:
"És català qui vol construir el futur nacional amb nosaltres", diu l'amic Carod. Podrieu dir-me qui són aquests "nosaltres"? L'expressió em sembla perillosa.
Publica un comentari a l'entrada