L'Estat espanyol mai no ha tingut una política de l'audiovisual a llarg termini ni cap model consensuat. La nova llei espanyola tampoc no defineix clarament un model. Però el que sí fa és regular i ordenar molts dels aspectes que són competència de la Corporació Catalana i del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i que ja estan regulats a través de la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya.
La nova regulació respon als interessos dels grans operadors privats espanyols que en seran els únics beneficiaris. I si bé inicialment aquesta llei no afectarà les televisions autonòmiques, els seus promotors ja han deixat ben clar que volen que la nova normativa toqui de ple les televisions públiques autonòmiques.
El PSOE, a instàncies dels grans lobbies d'operadors privats espanyols, prepara una llei que pretén suprimir la publicitat a les televisions públiques, fet que les deixaria com les germanetes pobres de l'espai audiovisual. També limita la capacitat de les televisions públiques d'oferir una oferta atractiva a la ciutadania, fet que accentua el desequilibri de condicions per competir en el mercat tot decantant-les clarament a favor del potent sector privat.
La llei també menysté qualsevol altre llengua que no sigui la castellana. Obvia qualsevol reconeixement de les altres llengües de l'Estat i consagra un model basat única i exclusivament en el castellà. Finalment, per si no fos suficient, la llei planteja reforçar únicament la part del sector audiovisual que gravita a l'entorn de la capital espanyola en detriment del potent sector audiovisual català.
Els inspiradors-promotors de la nova llei, en connivència amb el PSOE i CiU, després de felicitarse públicament per la nova normativa, ja s'han afanyat a reclamar que s'estengui a l'àmbit autonòmic per impedir que, entre d'altres, TV3 pugui continuar tenint ingressos publicitaris. La UE considera que “els serveis de comunicació audiovisuals són tant serveis culturals com econòmics”. Considera, a més, que han de ser els garants de la llibertat d'informació i el pluralisme, i que això justifica que els siguin aplicades normes específiques. Però la llei de l'executiu espanyol s'articula talment com si l'audiovisual fos una activitat econòmica més. Això els permetrà acabar intervenint en el mercat català amb una invasió competencial justificada i rebaixar al mínim les responsabilitats culturals, lingüístiques i ciutadanes dels mitjans de comunicació. La nova llei espanyola atorga tots els avantatges als operadors televisius ubicats en l'àrea de Madrid i molt concretament a algunes de les empreses allí instal·lades. Això trencaria definitivament el ja fràgil equilibri entre el sector públic i el privat i arraconaria moltes de les productores independents del nostre país.
Esquerra ha presentat fins a 89 esmenes a la llei espanyola que, entre d'altres, apel·len al respecte competencial, al manteniment del model mixt de finançament dels mitjans públics, a les obligacions dels operadors estatals vers la resta de llengües oficials diferents del castellà i a un reconeixement específic dels mitjans de comunicació audiovisuals sense ànim de lucre.
L'objectiu de les esmenes és evitar l'amenaça que s'aboca sobre la televisió pública catalana que és l'instrument més potent de què disposa i ha disposat mai la llengua, la cultura i la nació catalanes. Per això, les esmenes també fan referència a la reciprocitat d'emissions entre televisions públiques en altres territoris, mesures més eficaces per combatre la proliferació d'emissores il·legals o garantir la televisió de mobilitat en l'àmbit autonòmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada