DE LA REMODELACIÓ PARCIAL DE LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Ara que es pot visualitzar l’abast de l’actuació feta a la Plaça de l’Església voldríem pronunciar-nos sobre alguns aspectes d’aquesta remodelació. Com ja sabeu, el Projecte inicial de remodelació del Barri Antic no contemplava cap mena d’actuació pel que fa a la Plaça. Esquerra demanava en les al·legacions presentades al “Projecte executiu de remodelació urbana del nucli antic” que s’incorporés la remodelació integral de la Plaça de l’Església al conjunt d’actuacions de l’esmentat Projecte. La resposta a aquesta al·legació fou desestimar-la en Junta de Govern celebrada el 6 d’agost de 2009 perquè ”suposaria el redisseny complert de la plaça, cosa no prevista en el Programa de Necessitats aprovat”. Cal dir que aquest programa no feia previsió d’actuar parcialment a la Plaça en cap cas i després aquesta actuació s’ha acabat portant a terme…

Amb tot, des d’ERC vam tornar a insistir en la major idoneïtat d’una actuació que abastés el conjunt de la plaça. Vist el resultat encara és més evident que la supressió de tots els “parterres” hagués donat lloc a considerables guanys pel que fa a l’espai aprofitable i la millora de la mobilitat de les persones usuàries a l’hora de transitar-hi.

Tres detalls observats en la zona on s´ha actuat sobre els que volem donar la nostra opinió:

- S’han emplaçat els mateix nombre de fanals i amb l’alineació en la que estaven disposats abans de la remodelació. La filera central s’hauria d’haver suprimit i tindríem un espai més aprofitable.

-Tot i que en resten detalls d’acabament, per tant això que exposem ara possiblement ja es contempli, no s’han reposat fins el moment els bancs. La reposició d’aquest mobiliari no s’hauria de demorar massa, atès que aquest és un dels pocs espais públics on refugiar-se de la intensa calor estival, ja que els bancs tenen en aquesta època molta concurrència.

-En el seu moment ERC va demanar la supressió de la font-monument. Aquesta no s’ha portat a terme i s’ha optat per fer-ne una transformació parcial de la que esperem els vilatans aconsegueixin obtenir-ne alguna funcionalitat que en justifiqui el manteniment.

Reforma plaça esglèsia

View more presentations from ERCMalgrat.

'Les consultes demostren que la democràcia està madura'

Pere Aragonès candidat maresmenc al Parlament

El Pinedenc Pere Aragonès i Garcia va ser escollit ahir pel Congrés Comarcal Extraordinari celebrat al Casal Nova Aliança Mataronina com a primer candidat de la comarca a les Llistes al Parlament de Catalunya. Aragonès és actualment Diputatat al Parlament des del 2006, ha estat ponent relator de la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum, i ha impulsat, entre altres, la Llei pel Dret a l'Habitatge de Catalunya.
Ha nivell orgànic en l'actualitat és Secretari Nacional de Dinamització Territorial i Partit en Xarxa.
Des de la secció local de Malgrat de Mar la nostra felicitació i suport al candidat maresmenc.

Cal no refiar-se de l'Estat

El ministre de Foment espanyol, en José Blanco, es va comprometre ahir a catalogar el corredor mediterrani com una línia prioritària de les Xarxes Transeuropees de Transport (TEN-T). Molts mitjans de comunicació ho han qualificat com la victòria del corredor mediterrani sobre l'Eix Central pels Pirineus (el que es podria qualificar, també, com la victòria de la raó, dels arguments, de la racionalitat). Tanmateix, m'agradaria que tots fóssim ben conscients que no hem guanyat cap batalla. Que l'únic que ha fet el Govern espanyol és prometre que demanarà que el corredor mediterrani s'inclogui en una llista europea prioritària on, des del 2003, ja hi figura l'Eix central dels Pirineus (a sol·licitud del Govern d'Aznar que, òbviament, es va descuidar totalment d'incloure-hi el corredor mediterrani...). Per tant, a nivell formal, el corredor estaria, com a màxim, al mateix nivell que l'Eix central.

Suposem, doncs, que el Govern espanyol compleix la seva promesa (com us podeu imaginar, això és molt suposar...), i finalment, el corredor apareix a la llista de prioritats que s'ha de definir el primer trimestre del 2011. Llavors farà falta que el Govern espanyol tingui la voluntat política de prioritzar el traçat mediterrani per sobre del del centre dels Pirineus. I siguem sincers, la Comissió Europea pot fixar moltes línies estratègiques, i pot establir molts criteris, però al final, aquests projectes s'aproven si els estats ho decideixen. Fonamentalment, funciona així. No cal que us digui que deixar una infrastructura vital pel país -i per Europa- en mans de la voluntat política del Govern espanyol no ens col·loca en una situació privilegiada...

És cert, tal com informava ahir La Vanguardia i l'Avui, que el Govern francès entén que la millor opció per connectar la Península Ibèrica amb França és a través de Portbou i d'Irun. També és cert que, en plena crisi econòmica, assumir el cost elevadíssim de l'Eix central dels Pirineus (11.600 milions d'euros) seria totalment forassenyat. I també és cert que el traçat pel centre dels Pirineus hauria de salvar desnivells molt marcats (i per tant, no hi podrien passar trens de gran tonatge), que caldria perforar 60 kilòmetres de muntanya, i que no connectaria amb els principals ports de l'Estat espanyol (Barcelona i València). Tot això és veritat. Però compte: no podem menysprear la capacitat del Govern espanyol de construir infraestructures per motius ideològics en detriment dels arguments econòmics. Dos exemples ràpids:

1. La primera línia de TGV que va construir el Govern espanyol va ser la de Sevilla-Madrid malgrat que, per criteris d'eficiència econòmica, senzillament no tenia cap sentit (encara ara no és rendible, i tampoc és previst que ho sigui...).

2. L'Estat espanyol té més kilòmetres de TGV que el francès i, malgrat això, només té el 20% dels passatgers d'alta velocitat de França. Així les coses, s'ha construït una de les xarxes de TGV més grans del món, però cap d'aquestes línies és rendible. Parale·lament, la xarxa de ferrocarril de mercaderies, que aporta molta productivitat, està incomprensiblement poc desenvolupada.

El Govern espanyol és especialista a abocar recursos en infraestructures que no són eficients. Ho ha demostrat reiteradament des de fa molts anys. Sense anar més lluny, com comentava, el Govern d'Aznar va cometre el 2003 el gran disbarat -o més ben dit, va tenir la gosadia- de col·locar l'Eix central dels Pirineus com a eix prioritari per davant del corredor mediterrani. No ens podem refiar gens ni mica de la voluntat del Govern espanyol. Hem de continuar pressionant a favor del traçat mediterrani incansablement. I fins que estigui construït.

Article d'Oriol Junqueras eurodiputat Els verds-ALE. 10-6-2O10

La mesa del Parlament admet el tràmit de la ILP

Amb els vots favorables de CiU, ERC i ICV-EUiA · PSC i PP s'hi han oposat · L'informe encarregat pel Parlament als juristes dictamina que la IP d'Uriel Bertran i Alfons López Tena compleix tots els requisits de la Llei de Consultes.

L'informe dictamina que, tant pel propi redactat d'una i altra IP, com per la justificació jurídica i l'argumentació basada en la Llei de Consultes, la IP de Tena-Bertran és impecable, mentre que la de Vinyals no compleix els requisits mínims. En aquest sentit, la IP presentada de Tena i Bertran inclou una frase introductòria per tal que sigui tècnicament irrefutable fins al punt que Tena va arribar a afirmar que, si la Mesa la tombava, estaria 'prevaricant'.

En vistes a què l'informe jurídic deixa ben clar que la IP de Vinyals no s'adiu a la llei, des de diverses instàncies s'havia mirat de convèncer els seus promotors perquè la retiressin i així es puguin concentrar els esforços en un sol projecte, però sense èxit. Vinyals afirma que no té constància de cap petició per retirar la proposta d'IP, alhora que reitera que aprovar un o altre redactat no és una qüestió tècnica, sinó que depèn de la voluntat política de la Mesa.

Fonts parlamentàries han assegurat que la iniciativa del reagrupat Vinyals es tractava d'una maniobra per intentar desqualificar la llei de consultes populars, però que l'acceptació de la proposta de Tena i Bertran ha deixat sense sentit aquesta intencionalitat'.

Els propers passos
1. Un cop formalitzada l'admissió a tràmit de la IP, la Mesa del Parlament haurà de lliurar a la Comissió Promotora els plecs amb els fulls de signatures.
2. S'han de recollir unes 220.000 signatures (3% de la població) en el termini de sis mesos (ampliables a vuit). S’aprofitarà la Consulta de Barcelona per fer una gran recollida de signatures.
3. Una vegada es presenten les signatures al Parlament i s’autentifiquen, el Parlament de Catalunya ha de convocar un Ple per tal de votar (es necessita majoria absoluta) la convocatòria del referèndum. Aquest Ple se celebraria durant la propera legislatura.
4. Finalment, l’Estat espanyol ha de decidir si autoritza o no el referèndum. En el cas que no ho faci la Comissió Promotora creu que s’obrirà un conflicte polític internacional.

Font:Directe.cat

Catalunya-Quebec

La viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell, i François Turenne, viceministre de Relacions Internacionals del Quebec, han signat el Programa de Treball del Comitè Mixt per a una major acció conjunta aquesta setmana. L'acord, amb el qual ambdós governs es comprometen a tirar endavant projectes de cooperació bilateral durant els propers dos anys, s'hadut a terme en el marc del Sisè Comitè Mixt de Cooperació Quebec – Catalunya celebrat per videoconferència.

La signatura d'aquest programa d'acció conjunta suposa la posada en marxa de més 30 projectes que afecten sectors com la cultura, la llengua, la immigració, el turisme, universitat, economia, recerca, ciència i tecnologia, i alhora implica la incorporació de nous sectors com la joventut, l’esport, la inclusió social, el consum responsable, els processos electorals, el joc responsable, el canvi climàtic, la salut i el treball.

El Programa de Treball del Comitè Mixt assegura, d'aquest manera, el bon compliment de l’acord de cooperació subscrit entre ambdós governs l’any 1996, i demostra el bon estat en el qual es troben les relacions institucionals entre Catalunya i el Quebec. En aquest sentit, Clavell ha manifestat la seva satisfacció pel manteniment de les relacions amb el Quebec perquè "és una de les prioritats del Govern, com queda expressat en el Pla de l’Acció Exterior del Govern de Catalunya que inclou el Quebec entre els països prioritaris de l’acció exterior de Catalunya”.

El català als jutjats s’extingeix

El percentatge de sentències redactades en la llengua del país disminueix per cinquè any consecutiu.

El prestigi d’una llengua es mesura per la literatura que és capaç de generar. El seu ús oral és molt important, però una llengua que no arribi al paper i a la literatura és una llengua amb molt poc futur. Això és el que li passa al català en l’administració de justícia, on està en vies d’extinció, tal com es desprèn de la dada sobre la llengua utilitzada en les sentències inclosa en la memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya corresponent al 2009.

L’any passat el nombre de sentències dictades pels jutjats i tribunals de Catalunya va arribar a les 250.537. D’aquestes, el 84,1 per cent estaven escrites en castellà, i la resta –un 15,9 per cent– en català. Aquest és el cinquè any consecutiu que hi ha un retrocés en el percentatge de sentències en la llengua del país en relació al total. Un descens constant, imparable, que dibuixa un panorama en què el català porta camí de convertir-se en una llengua testimonial en les resolucions escrites dels jutges.

L’ús escrit de la llengua contrasta amb l’ús oral que se’n fa als jutjats. Una enquesta sobre usos lingüístics va revelar que el 25 per cent dels judicis es fan en la llengua del país, dada que contrasta amb la del 15 per cent de les sentències.

En nombres absoluts, les quasi 40.000 sentències escrites en català que es van fer l’any passat suposen pràcticament el mateix nombre que el 2008 i fins i tot el 2006. Com que l’activitat judicial general no deixa de créixer cada any, l’estancament en l’ús del català és cada cop més evident.

La memòria no defuig aquest tema i subratlla la condició de “minoritari” del català en l’àmbit judicial. Com a solució es proposa fomentar l’aprenentatge de la llengua a través de cursos per a jutges, magistrats, fiscals i secretaris.

El problema no és, però, exclusiu dels jutges i magistrats, els advocats també tenen part de culpa en el fet que els nivells d’ús del català siguin baixíssims. La mostra més evident d’això és l’ús predominant de la llengua castellana en els recursos que es presenten davant la sala civil i penal del TSJC, l’ens que crea jurisprudència sobre el dret civil propi del país, dictat i promulgat pel Parlament. El 2009 la relació de recursos de cassació va ser de 16 presentats en català per 135 en castellà. Pel que fa als recursos de queixa, n’hi va haver un en català per 29 en castellà. Els cinc recursos de revisió i responsabilitat eren tots en castellà.

Pel que fa a les sentències civils que va dictar aquesta sala, 37 es van fer en català i 18 en castellà. Aquestes dades no existeixen en l’àmbit de la fiscalia, on l’ús habitual de la llengua en la documentació que es tramita i es presenta als jutjats és el castellà. L’administració intenta combatre el fenomen amb cursos de formació lingüística, però amb un èxit relatiu. L’any passat un total de 344 persones, entre jutges, secretaris i fiscals, es van inscriure en cursos presencials o d’autoaprenentatge, tant de llengua general com de llenguatge jurídic.


Notícia de Jordi Panyella pel diari Avui 2-06-2010