Ens sobren raons per fer vaga

Zapatero va proposar un dràstic paquet de mesures per fer front a una crisi econòmica que no havia intuït a temps. Zapatero es va adormir i finalment va resoldre descarregar el pes de la crisi en els més febles sancionant els sectors més desafavorits. Les reformes del Govern espanyol van passar per una reforma laboral que abarateix l'acomiadament dels treballadors, endureix les condicions per a la prestació de l'atur i carrega els neulers sobre els pensionistes. La decisió de fer pagar la crisi als més febles ni és justa ni és pròpia d'un Govern espanyol que havia proclamat les polítiques socials com un dels eixos del seu govern. Objectivament, a involució que propicia Zapatero amb les seves mesures és el retall de drets més salvatge de tota la democràcia.

El sector públic espanyol és improductiu i està sobredimensionat. Per això és necessari que hi hagi canvis en l'estructura de l'administració de l'Estat, tal i com ha proposat repetidament Esquerra, que passen per eliminar ministeris. Amb aquesta mesura es produiria un estalvi de 5.500 milions d'euros anuals. Per contra, i malgrat les evidències, s'ha fomentat un discurs que culpa de la despesa les comunitats autònomes i que les retrata com una sangonera insaciable. La veritat és que aquestes generen només el 2% de l'11% de dèficit públic i el 45% de la despesa va destinada a Educació i Sanitat.

Zapatero ha virat a la dreta i ha cedit als interessos de la patronal i el capital financer i especulatiu, fent pagar als sectors més desafavorits els efectes d'una crisi que no han provocat i de la que no en són responsables. La crisi, el sacrifici de la classe treballadora, ha tingut un impacte major als Països Catalans. La crisi derivada de l’espoli de l’especulació del capital, i de l’espoli de l’Estat Espanyol, ha fracturat greument el nostre mercat de treball al nostre territori. La nostra crisi social derivada de les retallades, s’agreuja per la nacional de la retallada de drets civils i de ciutadania que comporta el sotmetiment a Espanya.
Per això cal fer vaga el 29 de setembre, per obligar Zapatero a rectificar i per denunciar la cada dia més precària situació del mercat laboral, l'increment desorbitat de l'atur i la profunda retallada a les prestacions socials i dels drets civils de Catalunya.

mobilitat sostenible

Amb motiu de la celebració de la setmana de la mobilitat sostenible i segura, la regidora de medi ambient ens argumentava divendres a l'emissora municipal que amb l'acabament de les obres del Barri Antic es tancarà el cercle virtuós que ens ha de permetre a tots els qui utilitzem la bicicleta, desplaçar-nos pel poble de manera raonable.
Ens permetem posar interrogants sobre aquesta anàlisi. L'acabament de les obres pot incidir favorablement en alguns aspectes determinats, però... considereu que calen d'altres mesures per millorar la utilització de la bicicleta i potenciar-ne l'us?.
Us en proposem una. Millorar la transversalitat de les polítiques mediambientals, aconseguint una més gran implicació de la Regidoria de mobilitat en les mateixes.
Quines suggeriu vosaltres?

Llei de Joventut

En l'última sessió plenària de la legislatura s'aprova aquesta innovadora i reclamada LLei.

El diputat Pere Aragonès ha definit la Llei de joventut com ‘una caixa d'eines que tenim les entitats juvenils, que tenim els ajuntaments, que tenim el Govern de la Generalitat, per tirar endavant polítiques de joventut'. Una afirmació que ha fet durant el debat de la llei de la qual Aragonès n'ha estat el ponent relator. Segons el diputat independentista, la Llei de joventut ‘és la culminació d'un procés de formació i de maduració de les polítiques de joventut al nostre país que es van començar a formar amb la recuperació de les institucions d'autogovern i també amb la recuperació de la democràcia als ajuntaments'.

Aragonès ha explicat que les polítiques de joventut tenen un objectiu molt clar: ‘l'emancipació de la gent jove'. Ha destacat que la Llei de joventut distribueix les competències i les responsabilitats que tenen les administracions amb el jovent del país, així com les responsabilitats entre els municipis i els ens supramunicipals.

Pel nostre diputat maresmenc, ‘aquesta és la manera de fer que nosaltres hem intentat portar a terme, la manera de fer en el cas concret per part d'Esquerra Republicana i de les JERC, de l'esquerra independentista i del jovent independentista'. I ha afegit que ‘entenem que transformar i millorar la realitat, respondre a aquests reptes de la quotidianitat, alhora que treballem pel nostre objectiu de la independència nacional és el millor servei que podem fer els joves d'aquest país'. Entre les novetats de la Llei destaca la creació de la Xarxa d'Emancipació Juvenil, que consisteix en un conjunt d'equipaments i serveis que pretén l'emancipació dels joves.

Més informació clicant aquí

De ruixats i felicitacions

Tot i que entenem que no es poden considerar acabades, les actuacions fetes fins el moment al Barri Antic deixen entreveure quins poden ser els punts forts i febles d'aquesta remodelació.
La provisionalitat d'algunes accions en determinades zones es pot entendre, en d'altres costa més si en considerem la prioritat. Amb tot, entenem que la recollida i desguàs d'aigües pluvials es troba en un estat avançat d' execució.

L'últim aigüat que es va produir durant el passat agost ja va tenir conseqüències en determinats indrets, afectant fins i tot algun establiment puntual. Amb les pluges fortes d'aquesta nit aquestes problemàtiques s'han extès cap a d'altres punts del Casc Antic. Quan des d'Esquerra Malgrat fem saber als regidors del govern les incidències, queixes i suggeriments que sovint els veïns de la zona ens transmeten és perquè considerem que aquestes són en molt casos raonables.

Des d'Esquerra instem a l'equip de govern que diu rebre "tan sols felicitacions" per les obres que s'estan fent per remodelar el Barri Antic, a restar amatent i donar la millor solució possible a les situacions no desitjades que es produeixen en determinats punts del Barri on els aigüats fan estar amb l'ai al cor a els veïns.

Esquerra sempre torna

Durant mesos, una allau d'enquestes sembraven un estat d'opinió anunciant a bombo i platerets una davallada d'ERC i una victòria de CiU sense baixar de l'autobús. Unes enquestes festejades per CiU i determinats sectors nacionalistes que han acabat cristal·litzant en diverses candidatures messiàniques que enarboren l'independentisme com a sant i senya.
La darrera enquesta (La Vanguardia, 2 de setembre de 2010) apunta clarament a un repunt d'Esquerra, el partit que amb diferència més incrementa les seves expectatives electorals respecte les anteriors. Així mateix, explicita un retrocés de CiU i una tendència sostinguda a la baixa del PSC, constata les dificultats de Ciutadans per mantenir la seva representació i les pobres expectatives d'altres candidatures que difícilment estarien al Parlament.
Fa exactament quatre anys, en la vigília electoral, el mateix rotatiu publicava una enquesta que donava a ERC una forquilla d'entre 16 i 18 diputats, l'1 de novembre Esquerra en feia 21. Pel que fa a CiU, l'enquesta atorgava una forquilla de 52 a 54, en va sumar 48. Pel PSC les previsions eren de 38 a 40 diputats, en va fer 37.
Les eleccions seran finalment el 28 de novembre. Hi ha qui voldria fer d'aquestes eleccions una simple contesa electoral per fer un canvi de Govern i tornar al passat, a l'immobilisme, temperant o adormint el debat sobiranista. Si Esquerra és prou forta el proper Parlament haurà d'escollir un Govern que tindrà com a prioritat posar data a la democràcia: organitzant una consulta que permeti als catalans decidir si volen un Estat propi o seguir sent una regió autònoma d'Espanya.

Les entitats d'immigrants amb el català i la Llei d'acollida

La Llei d'acollida que estableix el català com a llengua comuna ha estat objecte de l'enèsim recurs d'inconstitucionalitat de l'oficina del Defensor del Pueblo.
Aquesta va ser una llei innovadora impulsada per Esquerra des del Govern i consensuada amb les entitats d'immigrants i aprovada pel 90% del Parlament de Catalunya.
La llei respon a una urgència històrica després del procés migratori massiu que ha viscut el país i la necessitat d'assegurar la convivència de tots els ciutadans.
La llei crea un servei universal de primera acollida arreu del territori, desenvolupa les noves competències de la Generalitat en l'àmbit de la integració i les migracions i converteix Catalunya en la primera comunitat de l'Estat en establir un marc legal de referència integral per a l'acollida.
Per això és gratificant que més de 40 entitats d'immigrants hagin respost al recurs manifestant la seva adhesió al català com a llengua d'acollida, condemnant la interposició del recurs i comminant a la seva immediata retirada.

DE TORNADA

Molts opinadors ens deixaven dies passats el missatge que havíem représ el nou curs polític on l'havíem deixat a finals de juliol. No els faltava raó. Però aquesta primera setmana de setembre algunes qüestions han iniciat moviment. A nivell nacional, a can PSC les presses de pre-campanya els porten a fer anuncis i promeses des de la Xina, bo i sabent que aquestes s'han de confirmar i que a aquesta gent si una cosa els agrada és la discreció a l'hora de fer negocis. Vora tres mil llocs de treball directes i la implantació d'aquesta industria automobilística de vehicles elèctrics a Catalunya mereixen estar de banda de les presses que s'han visualitzat. La tornada d'en Corbacho deixant el Ministeri de treball és un altre símptoma que la tan esbombada renovació a les llistes socialistes va ser un miratge provocat per la crisi dels casos de corrupció a Santa Coloma entre altres. La realitat s' imposa i les patums semblen les úniques que poden posar fre a la caiguda lliure de vot.

Mentretant a CiU continuen posant en dubte el compromís públic d'ERC davant els electors d'estar disposats a renunciar a formar part del pròxim govern si Mas o Montilla no es comprometen a consultar a la ciutadania sobre la independència. Serem a l'oposició si no es pot garantir aquest referèndum. Això ho diem alt i clar.

De les altres forces independentistes que presenten candidatures al Parlament només es pot dir que després de demanar unitat durant mesos, a l'hora de la veritat han estat incapaços d'assolir la seva pròpia unitat. Amb tot cal respectar les seves decissions, i constatar que des d' ERC no està tancada la porta a les aliances postelectorals amb aquestes formacions.

A l'Estat espanyol també s'ha produït fa hores un fet destacadísssim. L'anunci de treva d'ETA que tots els mitjans internacionals de prestigi recullen de forma destacada i a la qual des de Madrid s'ha reaccionat amb tebiesa fins al moment. La via democràtica comença a fer forat dins l'independentisme basc, esperem que definitivament. Per altra banda l'acostament de Zapatero al PNV per tirar endavant el pressupost del proper exercici demostra, un cop més, que Catalunya no pot deixar a la bona voluntat del Govern estatal de torn el seu progrés.

A nivell local aquesta tornada de vacances també ens ha portat una reestructuració del govern municipal. La primera tinenta d'alcaldessa Lluïsa Mérida deixa el càrrec a mans de Carme Aubanell i les atribucions en materia d'urbanisme a l'alcaldessa Campoy (l'acumulació d'àmbits de gestió a l'alcaldia aquesta legislatura és simptomàtica). Però el realment substancial és que s'esvaeix la possibilitat d'un canvi de timonera a la nau socialista de Malgrat. La política local haurà de navegar, un cop més, atenta a les maniobres matusseres d'una barca a la deriva.