Esquerra dóna ple suport a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i es referma en la necessitat de reformar la Llei d'Enjudiciament Civil

Esquerra ha manifestat el seu suport a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, durant la presentació que aquest col·lectiu ha fet de la "proposta de regulació de dació en pagament" i que farà arribar al Congrés amb l'objectiu d'aconseguir reformar la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC). La diputada d'Esquerra M. Àngels Cabasés, que ha assistit a l'acte, ha recolzat la proposta tot recordant que ‘la petició de la Plataforma coincideix al 100% amb la mesura que el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ja va anunciar en el ple monogràfic sobre la crisi, celebrat al febrer'. Puigcercós va demanar ja llavors que les hipoteques es puguin cancel·lar donant el pis al banc per evitar la situació actual en què, tot i donar el pis al banc, el client ha de continuar pagant l'hipoteca. Una porposta que Esquerra també vol incloure dins del paquet de mesures anticrisi que el govern de l'Estat està negociant amb la resta de partits.

Cabasés, ha manifestat que ‘des d'Esquerra fem costat als més febles davant d'una situació del tot injusta en què la legislació vigent protegeix en excés el sistema financer'. Si l'immoble d'una hipoteca executada no troba adjudicatari en el procés de subhasta, la LEC estableix que l'entitat financera pot quedar-se'l per un 50% del valor de taxació actual. Llavors el banc pot reclamar l'altre meitat a l'expropietari. El problema pels afectats augmenta amb la caiguda del preu dels habitatges, ja que el preu taxat és inferior al d'adquisició de la vivenda fent elevar el deute amb el banc o caixa. Per això la diputada independentista creu que ‘la cara més dura de la crisi no és només l'atur, sinó les conseqüències que van més enllà com aquesta i que provoquen que milers de famílies es quedin sense el seu habitatge i amb un deute de per vida'.

Cabasés ha explicat que Espanya és un dels pocs països europeus on la llei permet mantenir el deute enlloc d'acceptar la dació de l'habitatge com a cancel·lació d'aquest, motiu pel qual ‘demanem que la injecció de liquiditat que l'administració va fer a les entitats financeres retorni d'alguna manera a la societat'. I ha afegit que ‘els bancs i caixes són també responsables de la situació actual per les excessives facilitats per donar crèdit que van protagonitzar'. Davant d'això, Cabasés ha avançat que ‘Esquerra ha tornat a proposar a la ministra Elena Salgado que la mesura perquè les hipoteques es puguin cancel·lar donant el pis al banc formi part del document anticrisi que l'Estat vol aprovar'. Una mesura que donaria resposta a les més de 350.000 famílies que entre 2008 i 2010 patiran una execució hipotecària i mantindran el deute, segons ha informat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

ARTICLE DE LA SETMANA

El nostre home a Finlàndia

Hi ha persones que tractes sovint en un moment de la teva vida i que després, amb els anys, deixen de ser una companyia pròxima. Dic pròxima perquè a vegades, encara que hi hagi una desconnexió física, existeix la sensació d’una companyia llunyana.
El record agradable és una companyia que es manté al llarg del temps. Això passa amb un paisatge que vam freqüentar en una altra època, amb una música que no hem tornat a escoltar i, evidentment, amb alguna persona amiga amb la qual hem deixat de tenir contacte.
En el meu cas, Ramon Garriga i Marquès n’és un exemple. Les seves filles m’han fet saber que s’ha mort. I, de sobte, l’allunyament físic –la vida avança obrint i tancant portes– no pot impedir que els records es presentin de cop i el passat es faci present. En Garriga Marquès –que és com li dèiem els que el vam tractar– havia nascut a Malgrat, el tractàvem a Barcelona i era el «nostre home a Finlàndia».
Quan dic nostre penso en alguns col·laboradors de la revista Destino que vèiem en Garriga quan venia a Barcelona. Què hi feia exactament a Hèlsinki no sabria pas dir-ho, perquè ell no parlava mai de feina, goso dir que no parlava d’ell mateix. Tenia massa curiositat per exercir cap mena de protagonisme, i el seu art era el d’establir cordials i eficaces complicitats entre institucions. A Finlàndia va rebre alguna distinció. En aquell temps de franquisme, tenir un amic a Hèlsinki era un fet extraordinari.
Garriga Marquès era un home d’una elegància discreta, impecable, simpàtic per naturalesa, i escrivia molt bé. No tan sols reportatges sobre allò que passava a Finlàndia, sinó versos. Lluís Permanyer, que va publicar un llibre sobre els versos satírics de Josep Maria de Sagarra, diu que en Garriga Marquès li va donar pistes per trobar-ne d’inèdits. Ara em pregunto per quines raons vam coincidir a Destino gent que sabíem fer versos irònics: a més del gran Sagarra, en Joan Cortès, en Nèstor Luján, en Garriga, jo mateix. Aplicàvem el domini de la mètrica que havíem après a l’escola. No sé si avui es practica aquesta disciplina, tan apta per a la ironia.
En Ramon Garriga Marquès em va regalar un magnífic barret de pèl de foca, per si algun dia em decidia anar a Finlàndia. No hi he anat mai. Però avui he trobat el barret i he sentit que l’amic nòrdic era a casa.

JOSEP MARIA Espinàs a El Periódico 27 de març.

Puigcercós ret homenatge 'a tots aquells que ens han precedit en la lluita per la democràcia i per les nostres llibertats nacionals'

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha fet amb la seva intervenció una defensa de la política, ‘una apologia de la seva dignitat i noblesa, del que representa de legítima i democràtica confrontació d'idees per millorar la societat, per assolir majors quotes de benestar i llibertats'. Ha volgut deixar de banda la ‘misèria política' i ha reivindicat la seva grandesa repassant breument la trajectòria política dels quatres presidents de la Generalitat republicana: ‘grandesa és la valentia de Francesc Macià, coronel de l'exèrcit espanyol, que abandona la carrera militar per no donar suport als Fets del ¡Cu-Cut!, arrisca la seva vida i posa tot el seu patrimoni econòmic al servei de la lluita del nostre somni col·lectiu d'una Catalunya lliure; grandesa és el sacrifici de Lluís Companys, que va patir una dotzena d'empresonaments al llarg de la vida'. Sobre Companys també ha dit que ‘avui encara hem vist com la Fiscalia de l'Estat rebutja a instar que es revisi el procés a Companys per anul·lar el seu procés. No volem maquillatges, volem la nul·litat definitiva del procés de qui va ser també president d'aquest Parlament'.

Pel que fa a la resta de presidents republicans s'ha referit a la ‘grandesa del coratge de Josep Irla, que en una França ocupada pel nazis, va assumir la presidència de la Generalitat, sabent que podia córrer la mateixa sort que el seu predecessor, el president Companys, fet presoner per la policia militar alemanya, lliurat a l'Espanya de Franco i afusellat i la grandesa de la lleialtat de Josep Tarradellas, mantenint durant 23 anys a l'exili la nostra màxima institució d'autogovern'.

Joan Puigcercós ha defensat la política, perquè sense compromís polític no hi ha societat democràtica i ha reconegut la tasca del Parlament ‘que en la seva darrera etapa històrica, les tres dècades que avui celebrem, ha protagonitzat la vida política d'aquest bocí de la nostra nació, com li correspon en una societat democràtica'. Per això Puigcercós ha agraït la tasca a totes les persones que han passat per la cambra i per extensió a tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país perquè ‘entre tots hem preparat el país i la societat per fer garantir un futur català de llibertat i justícia per a les properes generacions'.

El president d'Esquerra també ha volgut destacar dues iniciatives aprovades pel Parlament en els darrers 30 anys: la resolució aprovada el 12 de desembre de 1989 per la qual el Parlament va declarar per primer cop que Catalunya no renuncia al dret a l'autodeterminació i el nou Estatut aprovat el 30 de setembre de 2005, ‘que lamentablement va ser laminat per la manca d'ambició política i pel ribot del centralisme'. Puigcercós també s'ha compromès a continuar treballant fins aconseguir una cambra plenament sobirana i ha tancat la seva intervenció al ple amb un sentit ‘visca Catalunya lliure!'.

CAL REVISAR ALGUNES DECISIONS?

El procés d'organització de la consulta popular sobre la independència comença a patir les pressions de l'immobilisme atàvic que tenalla i dimonitza qualsevol exercici de ciutadania realitzat des de fora de les confortables instal·lacions del poder governatiu local. Aquesta mala praxi habitual ha arribat també, no podia ser d'altra manera, a la qüestió de la consulta del 25-A. Per això i com que la situació no és cap novetat, a Esquerra hi volem dir la nostra.

U- Les primeres assemblees van tenir lloc a la Sala Pere Moner de la Barretina, i estem convençuts que allà haguéssim continuat si fora necessari. En una primera entrevista amb la primera autoritat local, aquesta va donar la seva cara afable i tot i deixar anar alguna sàtira sobre l'assemblearisme i altres herbes que no li són de grat, la cosa semblava que podria mantenir-se en un nivell de tolerància acceptable.

Dos- Des d'aquell moment, però, l'interlocució entre l'Ajuntament i Malgratdecideix ha sofert un canvi de protagonistes. Campoy "nomena" interlocutora la regidora Aubanell. Canvi de tàctica i cara nova, cara que vol dir, en la majoria dels casos impediments, traves, excuses i lliçons de no se sap ben bé què. És el full de ruta de sempre. I tot i que el coneguis, et deixa el regust i la percepció d'estratègia resclosa.

Tres-Els fets de divendres passat pel que fa a l'emissora de ràdio són una demostració més de com les gasta la regidora de mitjans de comunicació i alcaldessa. Com s'entén que els portaveus de Malgratdecideix abandonin l'emissora havent parlat i pactat noves intervencions d'una manera distesa i cordial, per dues hores després rebre una trucada de la direcció anuntciant-los que les portes de Ràdio Malgrat no s'obriran per l'entitat organitzadora de la consulta?.

Quatre-No cediran espais de titularitat municipal per celebrar-hi el referèndum. Deixar un parell d'espais- locals on practicar un exercici democràtic pot resultar perjudicial per la salut política del poble i, per tant, aquesta sàvia decisió segurament s'ha pres pensant en el benestar dels malgratencs i malgratenques. Els que penseu anar a votar aquell dia feu-ho amb el convenciment que la vostra salut democràtica preocupa molt als qui vetllen per vosaltres des d'el poder local.

Cinc-L'aixopluc per causes que es defensen des de la normalitat democràtica no s'hauria de negar, i és per això que demanem una reconsideració de les posicions adoptades pel govern local i que aquest sàpiga emmirallar-se en el que faran les corporacions dels municipis veïns que fan la consulta el 25-A, molts dels quals regits pel mateix color polític que el nostre.

Sis- Com que sou gent emprenedora aquests que esteu posats en tot això, no us poseu pedres al fetge, feu la vostra tasca amb senderi i pensant que és una bona cosa per la llibertat. Per la del nostre poble de Malgrat i per la del poble català.

DESCOBREIX LA DESEMBOCADURA DE LA TORDERA

Aquest cap de setmana s'han desenvolupat les primeres activitats programades, les quals es desenvoluparan en diverses jornades d'aquest mes de març i que estan orientades a fer difusió dels valors naturals de l'espai. Aquestes activitats estan organitzades per Orchis Naturalistes, Càmping la Tordera i ARTEA amb la col·laboració de Grup de Natura del Vallès PARUS i l'Ajuntament de Malgrat de Mar. Hem de dir que aquestes primeres activitats han estat força participades, especialment dissabte, i han comptat amb la presència de diverses persones vinculades a ERC Malgrat que han posat el seu petit gra de sorra tot donant suport a aquesta encertada iniciativa. La propera jornada tindrà lloc el proper diumenge 28 de març i, amb l'objectiu de recuperar el bosc de ribera, es farà una plantada d'arbres i arbustos.

La feina d’Esquerra Maresme dóna fruits. L’acord de mobilitat i reducció dels peatges a la comarca és el que nosaltres proposàvem

Esquerra és qui ho ha aconseguit. S’ha de dir així de clar perquè no hi ha volta de full. Durant molts anys els homes i les dones d’ERC són els qui han encapçalat el discurs de la mobilitat a la nostra comarca. Ara fa dos anys, tornàvem a donar força al nostre posicionament respecte de la mobilitat a la nostra comarca i iniciàvem aleshores una campanya comunicativa sota el títol “Per un nou model de mobilitat al Maresme”. Quan les altres formacions polítiques parlaven únicament de construir calçades laterals a l'autopista com a solució als problemes de mobilitat, des d'Esquerra vam proposar que la mobilitat s'havia d'afrontar de manera global, parlant del transport públic ferroviari i per carretera, de bonificacions als peatges i de com havien de ser les noves infraestructures viàries si calien. El primer èxit aconseguit per Esquerra va ser que la resta de formacions polítiques assumissin el nostre posicionament, i que el debat sobre aquesta qüestió s'hagi produït sota els paràmetres que nosaltres vam fixar.

Després de llargues negociacions amb la resta de formacions polítiques en l'àmbit de la Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme i amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat HEM ACONSEGUIT TANCAR UN ACORD QUE RECULL EL QUE NOSALTRES PROPOSÀVEM.

1-) MILLORES EN LA MOBILITAT: L’acord parla d'inversions i actuacions en matèria de transport ferroviari a curt, mig i llarg termini, de transport públic per carretera amb l'objectiu de millorar-ne la seva xarxa a tota la comarca, s'ha elaborat un estudi complert sobre la mobilitat i sobre les diferents alternatives i escenaris de futur, i s'ha aconseguit que haguem passat d'un plantejament inamovible per part de l'administració de l'Estat i de la Generalitat de calçades laterals a la C-32 ràpides pensades com a infraestructura de pas, a una via que ha de relligar tots els municipis del baix Maresme i millorar-ne la connexió i els moviments dels seus ciutadans.

2-) ELS PEATGES: El darrer punt era la consecució de bonificacions en els peatges per als veïns i veïnes del Maresme, en aquest cas s'ha aconseguit que ja el segon semestre d'enguany s'implanti un sistema de bonificacions que permetran fins a un 65% d'estalvi per als usuaris habituals de les barreres de Vilassar de Dalt, tant el troncal com la sortida, sota els criteris del 25% per recurrència de més de 16 viatges al mes en dies laborables, el 20% per a vehicles amb tres o més ocupants i el 20% per vehicles ecològics. Aquests descomptes arribaran fins al 85% abans de dos anys: 25% per recurrència de 16 viatges i 35% per a 24 viatges (35% o 25% recurrència+25% alta ocupació+25% ecològics) i en el moment que es comenci a construir la nova via per recurrència de 24 viatges es podrà arribar al 100% (50% o 25% recurrència+25% alta ocupació+25% ecològics) i tots els trànsits intracomarcals en aquestes barreres seran gratuïts sempre que compleixin algun dels requisits. També s'ha aconseguit que el peatge de Santa Susanna no es vegi incrementat en el 30% del seu import per als moviments amb origen o destí en la sortida de Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera.


NO N’HI HA PROU

Malgrat haver assolit tot això, ERC continua treballant des del govern de la Generalitat per tal d'aconseguir un nou model de peatges per a Catalunya per implementar en tots els peatges del Maresme.

Aquest dimarts dia 16 el Consell d’Alcaldes i al Ple del Consell Comarcal del Maresme ha donat aprovat a aquest acord. El president d’Esquerra Maresme, Andreu Francisco, ha dit: “Cal felicitar-nos doncs, per haver afrontat una problemàtica endèmica de la nostra comarca de manera global i haver conduït un procés que millorarà la qualitat de vida dels maresmencs i maresmenques.”

TERESA VERDAGUER A " EL DIA PER DAVANT" DE RÀDIO MALGRAT.

Aquest matí la regidora portaveu del Grup Municipal ha estat entrevistada en aquest programa de l'emissora municipal. Verdaguer ha opinat sobre els temes més destacats que afecten l'actualitat del municipi, La Torre de la Vídua Sala i l'Arxiu, la canalització del tram de riera al seu pas per Can Feliciano, l'aprovació del Pla d'Acció cultural i el recent acord del Consell Comarcal pel que fa a la mobilitat en el nostre territori, entre altres.
Podeu escoltar la seva intervenció íntegrament.

L'ACCD i TVC estrenen Latituds, un nou programa de televisió sobre cooperació

El Canal 33 estrena avui dimarts dia 16 de març, a les 22.15, Latituds, una sèrie documental de TVC en col·laboració amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) que vol donar visibilitat als qui impulsen solucions a la pobresa, les injustícies i les guerres del món.

La sèrie, de 15 capítols, se centrarà en projectes de cooperació que s’estan impulsant a països com Guatemala, el Senegal, el Sàhara, el Marroc, el Brasil, Palestina, Nicaragua o Bolívia, i que permeten, per exemple, canviar la situació de les dones que pateixen discriminació, millorar la vida dels que viuen en zones de conflictes o preservar la natura.

Cada capítol de “Latituds” –que estarà disponible a internet 48 hores abans de la seva estrena a televisió- tracta sobre un tema i un país concret. En la primera part s’inclou un reportatge on els mateixos protagonistes de projectes expliquen quins problemes tenen i què fan per superar-los. I, en la segona part, s’inclouen reflexions d’especialistes que treballen en el mateix tema a Catalunya.

IN MEMORIAM

El març del 2003 la revista Esquerra Nacional entrevistava en Ramon.

GENT D’ESQUERRA

Ramon Garriga i Marquès

Malgrat de Mar, 1921

Diplomat en relacions públiques, periodista, traductor...

Militant d’ERC des del 1988. Ha estat regidor aMalgrat de Mar del 1991 al 1995.

Això d’ERC ja li ve de mena, oi?

El meu pare havia estat regidor i posteriorment amb onze homes més va fundar ERC al poble. Ell provenia d’Acció Catalana Republicana.

Com va viure la Guerra?

La vaig passar tota a l’Escola d’Agricultura de Caldes de Montbui, amb una beca. Allí em van elegir pel Comitè perquè no era ni de les JSUC ni des les Joventuts Llibertàries.

Ha viscut prop d’un quart de segle a Finlàndia. Com va fer-hi cap?

A les tardes del servei militar, que tenia lliures, vaig començar a escriure cartes a empreses nordamericanes per demanar-los la representació per Espanya dels seus productes un cop acabes la Guerra Mundial. Vaig escriure gairebé mil cartes. Vaig esdevenir representant a Espanya de les empreses que fabricaven una de les primeres planxes de plexiglàs i de les primeres ulleres sense muntura. El 1951, un dia em van proposar un acord comercial amb una empresa finlandesa. Al cap d’un parell de mesos em trobava a Finlàndia sense conèixer res de finès.

A Finlàndia va arribar com a director comercial però va acabar fent més de periodista que cap altra cosa. Com va anar això?

Com que el 1952 s’havien de fer els Jocs Olímpics a Hèlsinki, de El Mundo Deportivo i de Vida Deportiva em van dir que els hi enviés notícies. En aquell moment a tot Finlàndia érem només tres espanyols. D’aquesta manera vaig acabar sent cap del departament de llengües llatines de la Divisió de Premsa i Informació del Comitè Organitzador dels Jocs. Vaig ser el primer espanyol membre d’un Comitè Organitzador d’uns Jocs Olímpics.

Quants idiomes coneix vostè?

Català, espanyol, anglès, francès, italià, portuguès, i finès. Amb l’alemany, però, no me n’he sortit mai. Després vaig treballar per a La Vanguardia, Destino i ABC i va arribar un moment que la meva feina principal era el periodisme. Vaig ser un dels fundadors del Club de la Premsa Estrangera Occidental, a Finlàndia.

El vostre coneixement del finès us ha permès traduir el Kalevala, el poema èpic nacional finlandès reconstruït per Elias Lönnrot.

Lönnrot (1802-1884) era un metge rural que va recórrer tota la Carèlia recollint de viva veu la tradició ancestral del poble. El Kalevala és un poema que no té rima però té ritme. Són versos trocaics, amb el darrer accent tònic a la penúltima síl·laba, que és el vers kalevalià. En la traducció em va ajudar la meva exdona finlandesa. Va ser un encàrrec de la Generalitat i el govern finlandès que va publicar Columna. És la feina de tres anys, 22.796 versos, que em van costar la salut perquè m’ho vaig prendre molt a la valenta. Em llevava a les cinc del matí, amb vuit o deu llibres de consulta, amb diverses traduccions: una d’anglesa, una en francès antic, potser la millor, una en espanyol, que no em servia perquè ho van fer en vers dodecasíl·lab i faltaven més de 1.600 versos... La nostra traducció va merèixer diversos guardons: de l’AELC, el Premi Crítica Serra d’Or 1998...

ERC de Malgrat lamenta profundament la mort del company Ramon Garriga i Marquès


Va néixer a Malgrat l'any 1921 i ara tenia 88 anys. Militant històric de la secció local d'ERC, demòcrata inquiet i escriptor. El seu compromís amb la nació catalana el va portar a exercir de regidor d’ERC a Malgrat, on va demostrar els seus valors demòcrates i la seva passió pel poble de Malgrat. Va ser un referent entre els republicans locals pel seu paper transmissor dels valors de progrés i la cultura del període republicà estroncat pel feixisme l'any 36. Des d'ERC de Malgrat, sempre el recordarem.

Des de la secció local i el grup municipal, volem expresar el nostre condol a la familía i els amics. Aquest dilluns 15 de març a les 16.30 hores, tindrà lloc el funeral a l’església parroquial de Sant Nicolau de Malgrat de Mar per donar-li l'últim adéu.

Llei de consultes populars, una eina al servei del país i la democràcia

Mai s’havia regulat la possibilitat de concedir a la ciutadania catalana la iniciativa per promoure o liderar consultes via referèndums. El fet mateix que es plantegi representa un punt d’inflexió, un avenç rotund cap a l’exercici del dret a decidir, ja no com a recurs teòric sinó amb una cobertura legal específica.

Tampoc l’actual Govern hagués propiciat una Llei de consultes de no ser per la presència d’Esquerra, que ha liderat tot el procés per donar veu i vot a la ciutadania i aprofundir en la democràcia i en els mecanismes de participació. La ciutadania, però també els ajuntaments, a més del Govern i el Parlament, podran fer ús de la prerrogativa d’instar a la celebració d’una consulta, tant d’àmbit municipal com d’àmbit nacional.

La Llei de consultes és un poderós instrument al servei de la participació política. Faculta els ciutadans i els petits municipis per tenir un paper determinant en la iniciativa política. Alhora, permet iniciar el procés per plantejar qualsevol tipus de consulta i erigir-se com un instrument mobilitzador de la societat. La Llei de consultes populars crea un marc legal propi que permet a la ciutadania instar una consulta popular via referèndum mitjançant una recollida de signatures del 3% de la població (unes 210.000 persones) que es trasllada al Parlament.

Les crítiques de CiU es centren en l'acatament al marc legal. Però si parlem d'una llei que desenvolupa l'Estatut, a quin marc es podria adequar si és precisament desenvolupant l’articulat de l’actual Estatut que neix la Llei de consultes?
Precisament és el jurista López Tena, del Consell Nacional de CDC, qui ha reclamat repetidament una llei de consultes en base a les previsions del nou Estatut, previsions que, no val a oblidar, va introduir Esquerra —un cop més— davant la desídia de la resta de formacions polítiques . Com també recordava el mateix jurista, a l’Estat espanyol els referèndums no són vinculants. Tan cert com que la negativa del Govern espanyol provocaria un xoc de legitimitats democràtiques. La voluntat del poble de Catalunya i el seu Parlament, que ha de votar el text per majoria absoluta, i la negativa de l’Estat a reconèixer l’exercici del dret a decidir.

LIDERAR TAMBÉ ES CONJUGA EN FEMENÍ

Un any més, les dones i els homes d'Esquerra ens unim a la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Malgrat que s'han assolit grans èxits en el camp dels drets de les dones, encara avui hem de fer front a múltiples situacions discriminatòries. Enguany volem destacar especialment l'escassa presència de les dones en els llocs de responsabilitat política, social, cultural i econòmica. A mode d'exemple, de tots els càrrecs de presidència i direcció de pimes, només el 6,5% són dones. En el món de la política, només comptem amb un 12,6% d'alcaldesses i un 26,6% de conselleres.

Aquestes dades tan sols són una mostra d'una cultura patriarcal que continua dificultant o impedint l'accés de les dones als nivells de decisió o als nivells més alts de responsabilitat, de manera que les seves carreres professionals o polítiques queden estancades en les categories o els nivells organitzatius més baixos.

L'accés de les dones als càrrecs de responsabilitat i direcció, passa per un canvi de paradigma que posi en valor les seves capacitats de lideratge. Cal apostar per aquestes noves formes de dirigir, noves maneres de treballar, més pròpies de les dones i més basades en el consens i menys en la jerarquia. Un lideratge femení que posi les persones en primer terme, amb capacitat de cooperació, de diàleg, responsable i amb una perspectiva a llarg termini.

Ara bé, aquests nous lideratges han d'anar acompanyats d'un canvi del context on s'exerceixen, és a dir, d'un nou contracte social entre homes i dones. En aquest sentit, volem destacar especialment la capacitat dels feminismes de transformar la societat. En aquests moments de crisi social, econòmica i financera i, per tant, moments de canvi social, els feminismes poden esdevenir una eina fonamental per avançar cap a una societat més justa, democràtica i igualitària, on les dones puguem gaudir plenament dels nostres drets de ciutadania i participar de manera activa en tots els nivells de la societat. En definitiva, es tracta d'establir nous pactes per compartir amb els homes totes les decisions que afecten la nostra vida col·lectiva.

Aquest nou contracte social no patriarcal entre dones i homes és el que ha d'acompanyar l'assumpció dels lideratges femenins i la distribució dels rols i les funcions socials, perquè el verb «liderar», també es conjuga en femení!

PINEDA DE MAR TINDRÀ EL TERCER INSTITUT D'ENSENYAMENT SECUNDARI

El Departament d'Educació va anunciar ahir una inversió de 5.337.348 euros per a la construcció del que serà el tercer institut de Pineda de Mar, l'IES Pineda, que ara ocupa unes instal·lacions provisionals a la plaça d'Orient. La inversió és l'única que correspon al Maresme dins del paquet de 125,3 milions d'euros per construir i substituir 26 centres escolars arreu de Catalunya. El projecte, llargament reivindicat pel municipi, comporta una nova edificació en uns terrenys públics de 7.280 m² situats darrere del CEIP Mediterrània, a la zona de Can Cornet i amb una capacitat per a 360 alumnes. La notícia arriba poc després de fer-se públiques les queixes dels pares i mestres del centre educatiu perquè el departament ha decidit no obrir oferta d'estudis de batxillerat pel curs vinent, argumentant la provisionalitat de l'IES Pineda en l'actual ubicació. A més, totes les forces polítiques del consistori van donar suport a la demanda de la comunitat educativa de l'institut i van reclamar celeritat a l'hora de començar les obres.

El Govern ha aprovat avui una inversió de 125,3 milions d’euros per construir i substituir 26 centres escolars arreu del territori. D’aquest seguit d’actuacions, 18 són noves construccions de centres que fins ara estaven de forma provisional en mòduls prefabricats o en altres dependències dels municipis.Les obres de millora i nova construcció permetran crear places per a 9.075 alumnes en un totalde 17 escoles i 9 instituts. Amb aquesta inversió, el Govern ha destinat 1.120 milions d’euros aconstruir i millorar els centres educatius en els dos darrers anys.

Font.Punt Diari i Departament d'Educació de la Generalitat

ARTICLE DE LA SETMANA

La segona onada de les consultes per la independència ja ha tingut lloc. En una vuitantena de municipis, que s’han sumat als 160 del desembre, centenars de persones s’han mobilitzat i esforçat per fer-les possible en una nova expressió de mobilització sense precedents a Europa. Cal agrair en lloc de menystenir o menysprear l’esforç de tota aquella gent que ha organitzat i participat en aquestes fins al moment. I fer extensiu l’agraïment a tota la gent que està implicada per tirar endavant les futures onades del 25 d'abril, el 20 de juny i les que vinguin.

Les consultes arreu del país posicionen, normalitzen, innoven i assagen. Reforcen el posicionament del dret a decidir a l’agenda política d’aquí i de fora des d’una força d’arrel municipal i també municipalista, propera a la gent. Contribueixen a fer perdre la por sobre la independència i a espantar el suat fantasma de la divisió i la confrontació social: qui hagi vist de prop les diverses consultes locals haurà pogut constatar l’actitud festiva i “normal” de famílies senceres i ben diverses exercint per primera vegada el seu dret a dir-hi la seva sobre la relació de Catalunya amb l’Estat. Innoven amb fórmules de participació no fetes servir encara en unes votacions oficials, com s'ha demostrat amb les urnes mòbils en diversos municipis o l'ús exclusiu del vot electrònic amb garanties que s’ha provat a Alella.

Exercir el dret a decidir està sent un acte normalitzat per a molta gent, molta, i més tenint en compte el demoscòpic desinterès per la política. Deia poc després del 13 de desembre des d’aquí mateix que la política interessa i que la gent ens hi impliquem quan tenim una motivació forta i un objectiu clar, definit i, especialment, immediat. I m’hi refermo ara i hi afegeixo que amb una implicació que difícilment cap de les altres opcions sobre l'estatus polític del país pot assolir, malgrat que siguin majoritàries a l'arc parlamentari català.

Com tot en la vida, es pot veure el got mig buit o mig ple, però l’important és que tothom mira el got. Independentment de la participació i del resultat, el sol fet que existeixi ja és un guany per a la democràcia d'aquest país, una nova oportunitat per exercitar la democràcia, que les oportunitats no hi són cada dia. I que se’n parli.

El resultat de la jornada de consultes del 28F és positiu, el got és mig ple i l’objectiu és continuar donant impuls a les pròximes convocatòries; continuar amb aquest riu que va arrossegant cada cop més sediments, perquè el resultat serà el sumatori de tots els esforços de les diverses onades, no aïlladament. El camí cap a la consulta oficial i definitiva és un camí llarg i progressiu que necessita d'esforç sense fi, rigor i la implicació de tothom a tots els nivells sense exclusions, ho sé prou bé.

I després de les consultes locals, ens toca recollir el testimoni des de les institucions. De moment, a Esquerra tenim la feina feta: una llei de consultes que permeti realitzar referèndums, un reconeixement parlamentari de les consultes per la independència i el treball progressiu perquè la consulta oficial sigui una realitat tan aviat com hi hagi una majoria independentista, o almenys demòcrata, al Parlament. La nostra condició per a la legislatura vinent és sobre la taula, com ho són els 250.000 vots dipositats a les urnes.

Article d' Anna Simó per a Tribuna.cat

Resultats consultes del 28F

Enllaç directe al resultat detallat de les consultes a totes les poblacions.