LA PLUJA DE GENER

Als qui no els plau la pluja fina aquest principi del 2010 els deu semblar horrorós. El clima no els acompanya, tot i que s'esforcen en fer bona la dita "al mal temps...bona cara", o això sembla que s'ha de concloure després de visualitzar l' última campanya de màrqueting adobada amb un somriure d'orella a orella. Una llei de cinema que fa patxoca, una supressió significativa de l'impost de successions, una llei d'ordenació d'equipaments comercials que defensa el petit i mitjà comerç del país, una llei de consultes populars que està a punt de sortir del Parlament...vaja que el gener ha estat plujós i fred, però alhora molt productiu.
En tot cas ja sabeu que mai plou a gust de tothom... o potser hi ha qui s'estima més la sequera?

LES FRASES DE LA SETMANA

"El fet de ser consellera comarcal em servirà per tenir una visió més global de la comarca i aplicar tots aquests coneixements en la política municipal al consistori de Malgrat de Mar. Vull donar gràcies a la direcció comarcal d’Esquerra per la confiança dipositada en mi una vegada més”.
Teresa Verdaguer. Portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Malgrat i Consellera Comarcal.

DEL TREBALL PER AL·LEGAR ORDENANCES

En el context tertulià dels divendres a l'emissora municipal Ràdio Malgrat, l'ex-regidor i participant a la mateixa José María Colomina opinava del poc treball fet per l'oposició actual en un aspecte que ell considerava bàsic alhora d'al·legar les ordenances fiscals. Ho amania amb auto lloances perquè aquest aspecte s'havia contemplat i fet valer en el moment que CiU va pactar entrar al govern la passada legislatura. Segons ell en aquests moments l'oposició no ha treballat "seriosament" la presentació d'al·legacions en el sentit de reduir el percentatge de l'IBI per tal que totes les famílies percebin un estalvi directe en el pagament de l'impost.
Com que l'ex-regidor parlà genericament d'oposició i aquest és el lloc que ocupem actualment i amb la representativitat majoritària dels Grups que la conformem, ens esperona a exposar el motiu o motius que ERC té per no haver "treballat seriosament" en el sentit que en José María indicava.
ERC ha treballat unes al·legacions enfocades a donar facilitats a determinats col·lectius (famílies nombroses, famílies monoparentals, persones amb discapacitats...)perquè considera que aquestes suposarien una despesa mínima que l'Ajuntament pot assumir sense un perjudici excessiu pel seus comptes. Ho hem dit i repetit moltes vegades,l'Ajuntament no té una màquina per fabricar diners i sabem que no es pot atendre tot el que es voldria. Proposàvem també el fraccionament del rebut, mesura que no fa baixar ni un cèntim la recaptació de l'Ajuntament i en canvi si facilitaria en gran mesura l'organització de l'economia familiar.
El que vostè proposava divendres com una bona mesura, nosaltres ho considerem no assumible per les finances del Consistori. En l'actual context econòmic aquest ha vist minvar significativament alguns ingressos i, per mantenir els serveis que es presten als ciutadans, no es poden fer rebaixes generals i significatives en l'Impost.
Els temps dels quals vostè parlava, estan canviats... o així ens ho sembla a nosaltres.

LES FRASES DE LA SETMANA

"Ens està bé el paper de segons i ens conformem amb poc per no generar problemes. El que hem de fer és aclarir-nos i saber si volem ser definitivament un país o ens conformem de ser una regió més d'Espanya".

Germà Bel. Catedràtic de Política Econòmica de la UB.
Ex secretari d'economia del PSC.
Diari Avui 17 de gener.

LA NOVA LLEI DEL CINEMA

La data d’avui bé pot recordar-se en un futur com una fita històrica. I no tan sols perquè s’hagi aprovat la Llei del Cinema català que preveu l’equiparació entre català i castellà a les sales a partir de garantir la meitat de còpies en ambdues llengües, sinó pel passat
que aquesta llei arrossega a l'espatlla i pels esforços que s’han hagut d’invertir al llarg dels anys i a través de les legislatures per tal d’aconseguir un just equilibri.

El conseller de Cultura i Mitjans, Joan Manuel Tresserras, ha aconseguit aquesta setmana posar el punt i final resolutiu a tots aquests anys de gesta i ha aprovat, des del Departament de Cultura, la Llei del Cinema català, una norma que pretén deixar pel passat l’ínfim 3% de cintes en català que actualment es troba al mercat audiovisual del Principat per assegurar un 50% de pel·lícules en l’idioma del país. La norma també obligarà les cintes DVD que es venguin a Catalunya a incorporar versions doblades al català, un altre dels requeriments de la Llei que pretén posar pes sobre una balança permanentment decantada cap al cinema en castellà i que mai havia donat l’oportunitat de generar una demanda real de cinema català, ja sigui en versió doblada o en l’original. Tal com ha indicat el conseller Tresserras, la Llei s’ha aprovat “perquè Catalunya no compleix els requisits democràtics: no dóna la possibilitat als espectadors de triar en quina llengua volen veure les pel·lícules”.

El conseller també ha informat que la Llei del Cinema serà d’implantació progressiva -al llarg dels propers 5 anys- i que pretén anar més enllà de la regulació lingüística que aplica en garantir paritat entre català i castellà. La Generalitat ha informat que el nou text legal regularà també tot el món audiovisual al Principat perquè també inclou el marc normatiu pel qual s’ha de regir tota la indústria del cinema a Catalunya: regularà la producció, la comercialització, la distribució i l’exhibició d'obres, incloent-hi la preservació del patrimoni cinematogràfic i un increment important en el suport econòmic a la indústria cinematogràfica del nostre país. La Llei del Cinema també té previst crear la Xarxa de Cinemes, un conjunt de sales que emetran pel·lícules europees en versió original -subtitulada- i produccions catalanes de forma preferent, que complementaran l'oferta privada actualment existent al mercat. L’aprovació de la Llei del Cinema català exclou de manera irreversible la contraproposta que les majors o empreses multinacionals audiovisuals van fer a la Generalitat el passat desembre en negar-se a l’avantprojecte de la Llei del Cinema català i que tan sols contemplava un 7% de cintes en català.

Tribuna.cat

ARTICLE DE LA SETMANA

LA TERRA DELS VENÇUTS

El del territori és un terme polític curiós. Poden passar mesos, potser anys, sense que aquest concepte estigui present en cap mena de debat d'abast general. Com si no existís. Sí que forma part estructural del discurs dels representants locals del que alguns en diuen -amb aire de suficiència- el rerepaís, però a l'hora de la veritat, el territori no compta per a res. És útil per anar-hi a esquiar i a buscar (perdó, a caçar!) bolets, però la resta del temps només dóna que un munt de maldecaps: hi viuen pagesos enfadats, s'hi donen sequeres pertinaces, incendis forestals, hi ha uns quants indígenes malagraïts i insolidaris que es queixen perquè els dinamiten el mas per fer-hi un embassament, perquè els prenen l'aigua del delta o perquè els planten una línia d'alta tensió al bosc de davant de casa. Ah, però es comença a parlar de l'elaboració de la tan esperada llei electoral i els catalanojacobins s'afanyen a treure l'artilleria dialèctica per recordar que no pot ser de cap manera que el vot d'un senyor que estigui empadronat a Argestues, Valls d'Aguilar, valgui més que el de l'exalcalde de Santako. Un home, un vot, diu l'equació famosa. Una equació que funcionaria si Catalunya fos Holanda, plana com una post de planxar i tan ben comunicada. I, ara mateix, quan s'acosta el moment de materialitzar les vegueries -molts anys dormint als llimbs, en estat latent, sense ser qüestionades per ningú-, ep, els mateixos que tan preocupats estan per eliminar els mecanismes de correcció electorals salten com un sol home per denunciar que la sagrada veu del territori no ha estat escoltada. Com si la del territori fos la veu de l'oracle que només se sent quan els convé, i que tan sols ells estan autoritzats a interpretar i a transmetre al populatxo. I és llavors quan es revelen en tota la seva plenitud alguns dels pitjors vicis que llasten la política catalana: la preocupació pel manteniment de les menjadores clientelars, el vol gallinaci de les ambicions col·lectives, el càlcul interessat en funció dels terminis immediats, l'esclat recurrent de les tronades rancúnies decimonòniques entre veïns, la falta d'ambició, de generositat i d'imaginació: les cataractes que entelen la visió del conjunt del país. I tots ben instal·lats en la província, que -convé recordar-ho, perquè les paraules no són mai neutres- era per als romans la terra dels vençuts.

Albert Villaró. Diari Segre 8-1-2010

MALGRATDECIDEIX!

"Cridem qui som i que tothom ho escolti

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible."

(Fragment del poema Ara mateix de Miquel Martí i Pol)




El proper DIUMENGE, 10 de GENER de 2010, a 2/4 de 12 del migdia, a la SALA PERE MONER de la BARRETINA VERMELLA de Malgrat (2on pis) tindrà lloc una reunió informativa per tal de crear una plataforma ciutadana que promogui la celebració d'un referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya.

Aquesta reunió és oberta a tothom, tant a persones a títol individual com a qualsevol entitat del nostre poble (sigui quin sigui el seu àmbit d'actuació) i té com a objectiu la creació de l'esmentada plataforma que serà l'encarregada d'organitzar una consulta al municipi de Malgrat sobre la independència de la nació catalana.

La Consulta es fonamenta en la convicció que tot poble té dret a decidir sobre el seu futur, en l'evidència que el reconeixement del dret a l'autodeterminació comporta el dret a pronunciar-s'hi.

Així doncs reiterem la crida a tots els malgratencs i malgratenques, a totes les entitats i associacions, que pensin que la convocatòria d'aquesta Consulta és un acte de democràcia, de llibertat i de sobirania perque participin de l'assemblea constiutent de MALGRAT DECIDEIX!, per tal de celebrar a casa nostra un referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya.

LA TORRE DE CAN SERRA O DE LA VÍDUA SALA

El nostre desig era començar el 2010 amb un post optimista i anunciant novetats positives. Malauradament no és possible ateses les notícies que aquests dies han arribat en relació al Pla especial dels equipaments de Can Serra promogut per l'Ajuntament de Malgrat de Mar. En efecte aquest Pla ha sofert un important atzucac en no haver estat estimat favorablement per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.

L'esmentada Comissió ha resolt desfavorablement basant-se en les disposicions següents:
-El garantiment de la morfologia i la superfície del sistema d'espais lliures que estableix la modificació del Pla general d'ordenació urbana pel que fa a l'àmbit del PA16.
-L'acompliment de l'article 236 de la normativa del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal que estableix que les condicions i paràmetres d'ordenació que s'adoptin en la regulació dels equipaments de nova implantació hauran de ser similars als de l'entorn on s'insereixin.
-La necessitat d'esmenar el volum d'alçada equivalent a PB+2 de l'equipament Arxiu Municipal, ja que la normativa del Pla especial disposa que la l'alçada corresponent seria de PB+1.

L'informe fa esment del caràcter vinculant del mateix i així ho comunica a l'Ajuntament. Des d'ERC no podem manifestar altra cosa que la nostra preocupació davant d'aquesta nova contrarietat en el procés d'arranjament de l'edifici modernista de la Torre de Can Serra o de la Vídua Sala. Alhora recordar un cop més el desacord del nostre Grup Polític pel que fa al criteri contemplat pel Govern sociopopular sobre l'emplaçament de l'Arxiu Municipal. Desacord argumentat amb criteris força semblants als que esgrimeix la Comissió per no estimar el Pla especial favorablement

Un altre motiu per la preocupació és el fet que el govern local hagi inclòs aquest equipament d'Arxiu Municipal en les actuacions previstes a càrrec del Fons Estatal per l'Ocupació i la Sostenibilitat Local del 2010, destinant a càrrec d'aquest el total de l'execució de l'Arxiu (aproximadament 1,3M€ ).
Caldrà fer un seguiment dels esdeveniments i esperar una resolució eficient d'aquests.
Si no és així, el poble pot perdre uns recursos necessaris.