Durant mesos, una allau d'enquestes sembraven un estat d'opinió anunciant a bombo i platerets una davallada d'ERC i una victòria de CiU sense baixar de l'autobús. Unes enquestes festejades per CiU i determinats sectors nacionalistes que han acabat cristal·litzant en diverses candidatures messiàniques que enarboren l'independentisme com a sant i senya.
La darrera enquesta (La Vanguardia, 2 de setembre de 2010) apunta clarament a un repunt d'Esquerra, el partit que amb diferència més incrementa les seves expectatives electorals respecte les anteriors. Així mateix, explicita un retrocés de CiU i una tendència sostinguda a la baixa del PSC, constata les dificultats de Ciutadans per mantenir la seva representació i les pobres expectatives d'altres candidatures que difícilment estarien al Parlament.
Fa exactament quatre anys, en la vigília electoral, el mateix rotatiu publicava una enquesta que donava a ERC una forquilla d'entre 16 i 18 diputats, l'1 de novembre Esquerra en feia 21. Pel que fa a CiU, l'enquesta atorgava una forquilla de 52 a 54, en va sumar 48. Pel PSC les previsions eren de 38 a 40 diputats, en va fer 37.
Les eleccions seran finalment el 28 de novembre. Hi ha qui voldria fer d'aquestes eleccions una simple contesa electoral per fer un canvi de Govern i tornar al passat, a l'immobilisme, temperant o adormint el debat sobiranista. Si Esquerra és prou forta el proper Parlament haurà d'escollir un Govern que tindrà com a prioritat posar data a la democràcia: organitzant una consulta que permeti als catalans decidir si volen un Estat propi o seguir sent una regió autònoma d'Espanya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada