Esquerra va liderar i va aconseguir aprovar una resolució al Congrés que instava el govern espanyol a aprimar l'Estat amb la supressió de ministeris . De fet, el govern Zapatero va començar la present legislatura amb catorze ministeris i dues vicepresidències. Ara, compta amb tres vicepresidències i disset ministeris. Zapatero s'ha fet el sord i ara cal recordar que aquella despesa hauria suposat un estalvi de prop de 5.500 milions d'euros.
Esquerra ha insistit repetidament en la necessitat de combatre el frau fiscal (el 23% del PIB espanyol és encara economia sumergida), en el populisme de mesures electoralistes com els 400 euros i, sobretot, en la necessitat de reaccionar davant una crisi estructural que demana un ambiciós pla de reformes que no tingui la temptació de fer pagar la crisi als sectors més febles.
La crisi és la principal preocupació d'Esquerra. I ho és perquè castiga severament el nostre teixit productiu i perquè són moltes les famílies catalanes que estan notant en les seves economies domèstiques el preu d'una conjuntura econòmica molt desfavorable.
Però, en cap cas, la crisi econòmica pot ser l'evasiva amb què justificar els avenços nacionals i socials dels darrers anys, argument al que CiU està recorrent cada dia amb més insistència.
El desplegament d'una legislació nacionalment ambiciosa, forçant al màxim els preceptes de l'Estatut, no pot quedar ara barrada amb el pretext de la crisi. El camí que està traçant CiU comença a ser una declaració d'intencions en tota regla. El seu líder, exconseller en cap del darrer Govern pujolista que havia decidit pactar amb el PP, es despenjava advertint contra la despesa social de la Generalitat (la més alta de la història) amb el pretext de la crisi econòmica.
Aquest és un subterfugi al que CiU està recorrent de manera creixent i que ja ha fet notar en diverses ocasions, en absoluta sintonia amb el PP, quan arremetia contra la Llei del cinema , la Llei de vegueries o l'obertura de delegacions catalanes, entre d'altres.
El 'canvi' al que aspira CiU és un retorn al passat, amb el pretext de la crisi per justificar el colofó de renúncies nacionals i socials que pretenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada