dissabte, 6 de juny del 2009

“En capbussar-nos en el mar, deixem de contemplar-lo” (Enric Sòria)


L’Oriol Junqueras ha sabut erigir-se com el candidat al natural. Ha dirigit un procés de proximitat amb el territori que l’ha dut a establir una xarxa de complicitats estranyament repetible. Executa unes línies de campanya basades, fonamentalment, en la coherència i el respecte per les diferències. I sobretot, sap imposar el seu perfil a les temptacions personalistes que assolen qualsevol polític: en Junqueras és espontani, sense colorants ni conservants. Sense additius. Actiu i preparat per emmotllar-se a les realitats canviants que, implícitament, determinen la política dels temps que corren. Amb unes condicions de treball i d’intel·lecte inqüestionables i desbordants, virtuts que el capaciten com el millor candidat per afrontar l’estudi, anàlisi i evolució de les decisions que afecten a la societat.

Oriol Junqueras, i per tant Esquerra Republicana de Catalunya, una vegada més, innoven en el fons i en la forma del panorama polític català, i l’aproximen a una més que probable reformulació de les relacions amb la societat. Perquè ha arribat el moment de viure la política naturalment. Perquè ha arribat el moment d’aprendre a capbussar-nos i gaudir del mar polític en la seva plenitud.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En Junqueras representa el que som i volem molts de catalans

Anònim ha dit...

a mi no em representa una persona que ha dit que vol estar "com més lluny millor".

Anònim ha dit...

més lluny millor?
explicat