TOTS AL MATEIX SAC?

Camí de Madrid viatgen nou imputats en un escàndol sense precedents relacionat amb presumptes delictes urbanístics comesos en àmbits de gestió municipal. Polítics en actiu i d'altres desvinculats actualment de la primera línia política en què havien actuat fa no masses anys, han caigut en aquella temptació que més perjudici causa a la política. Han posat la mà a la caixa per enriquir-se aprofitant els seus càrrecs públics actuals o passats. Aquesta situació és la pitjor en la qual es poden trobar la majoria de persones vinculades a la política, gent honesta i amb actitud de servir als seus conciutadans.
I ho és perquè en el context de dificultats i penúries en que moltes persones han de viure la seva realitat diària aquests aprofitats
produeixen unes ingents quantitats de desafecció cap a la política. Allò que els hauria d'ajudar a millorar la seva situació personal ho veuen com una pantalla gegant plena d'enganys, corrupcions i podridura.
Volem, amb tot, trencar una llança per tothom que es dedica a la política amb voluntat de servei. Dedicant molta part del seu temps a servir als altres. Renunciant moltes vegades a conviure amb la familia. Deixant de banda aficions o estones de lleure.
Aguantant les moltes situacions incòmodes que la pràctica política comporta ...
Per tot plegat, valdria la pena que la justícia fes el seu curs de manera ràpida i eficient, del contrari la dignificació de la classe política es pot convertir en una utopia. I a nosaltres no ens agrada que els objectius que perseguim esdevinguin inabastables per la mala praxi d'uns pocs corruptes.

CORRELLENGUA 2009

Durant la tarda d'ahir Malgrat va celebrar una nova edició del Correllengua. Als voltants de les 17 h. una cercavila dels gegants Bernat i Eulàlia acompanyats pels grallers i gralleres, i la participació també dels Diables amb els seus animats ritmes a toc de timbal, donà el tret de sortida a l'edició d'enguany. A les 18 h tingué lloc a les peixateries velles el concurs d'acudits en català. Un concurs amb una variada representació d'infants i joves del municipi que van fer passar una estona d'allò més divertida amb els seus acudits al nombrós públic assistent.
Aquesta edició gaudirà també d'un acte que tindrà lloc avui diumenge al matí a la sala de la Barretina Vermella. Es tracta de la conferència a càrrec de Joan Pere Le Bihan i Rullan "El model de la Bressola, l'escola en català al Rosselló". Le Bihan és el Director General d'aquesta escola nordcatalana.
Enhorabona als amics de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua de Malgrat per la seva magnífica organització, així com també a totes les entitats i comerços col·laboradors.

LA CAMPANYA SOCIALISTA AL MARROC

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va començar ahir el seu viatge oficial al Marroc. Hereu va retre visita al ministre per la Comunitat Marroquina a l’estranger, al primer ministre, al d’Exteriors i als màxims representants del Congrés i del Senat. A la cartera de l’alcalde, un recordatori: Espanya ja ha fet els deures perquè els immigrants marroquins puguin votar a les municipals, tan sols falta que el Marroc mogui fitxa i accepti la pertinent reciprocitat per als residents espanyols al Magrib.
Pels que potser tenien dubtes sobre els objectius del viatge al Marroc portat a terme per la delegació malgratenca, encapçalada per l'alcaldessa Campoy fa uns mesos, aquesta notícia de premsa apareguda ahir, us pot ajudar a aclarir-los. Ella ens va explicar fil per randa la seva apretada agenda, però va tenir la des memòria de no fer-nos cinc cèntims d'aquesta intenció que el Sr.Hereu manifestava sense cap reticència.
I és ben clar que el PSC malda per tal que el vot d'aquests súbdits alauites caigui a les seves saques. I això és clar comporta haver de llaurar el terreny. Llàstima que en el cas de la delegació malgratenca els soferts contribuents del municipi vam fer-nos càrrec de l'arada i dels jornals d'aquests treballadors de la campanya socialista. Esperem que l'alcalde Hereu no n'hagi pres exemple.

LA "RESPONSABILITAT" DEL PP

El PP va registrar ahir al matí al Tribunal Constitucional espanyol un recurs contra diversos articles de la LEC, aprovada d'1 de juliol pel Parlament amb el suport dels tres partits del Govern i de CiU. El recurs, el firmen 50 diputats del grup parlamentari popular del Congrés espanyol, el nombre necessari de diputats perquè s'admeti a tràmit la petició.
Els motius pels quals es presenta el recurs són la limitació dels drets lingüístics de les famílies catalanes atès que la llei "limita"la capacitat d'escollir en el primer ensenyament. També demanen un sistema educatiu comú en tot l'estat espanyol i mostren la seva disconformitat davant el fet que la nova Llei tanca Catalunya a la resta de professionals educatius de l'Estat.
Han esperat fins l'últim segon per registrar el recurs, esperant que la definició del Tribunal Constitucional els estalviés haver de pronunciar-se obertament en contra de la Llei, fet que els allunya de la centralitat política catalana i de possibles ponts d'entesa futura tant amb els PSC com amb CiU, forces que juntament amb ERC han fet possible aquesta nova Llei d' Educació de Catalunya.

VERGONYA!!!

Companys

View more documents from ERCMalgrat.

Després de més de 30 anys de democràcia -gairebé els mateixos que durà la dictadura franquista- l’estat espanyol ha estat defugint la qüestió del judici sumaríssim al President Companys. Quan un estat es nega a reconèixer els seus errors creix amb un dèficit democràtic, i amb una carència de valors que el reforcin. La transició va oblidar, per covardia o facilitat, totes les persones que van morir per defensar la República.
El President Companys va ser torturat, humiliat, i va haver de suportar una comèdia a la que els franquistes van anomenar judici. El 15 d’octubre de 1940 fou afusellat per un piquet format per soldats d’infanteria al fossar de Sta. Eulàlia del castell de Montjuïc cap a les 6,30 hores del matí. Fou l’únic President d’un país democràtic afusellat pel totalitarisme que volia imposar-se arreu d’Europa durant la II Guerra Mundial.
70 anys després encara hem de reclamar l’anulació d’aquesta farsa de judici.

BOTIFARRA A L'HISPANIDAD

Hispanidad

View more documents from ERCMalgrat.

Un any més la secció local d’ERC ha organitzat la Botifarrada a l’Hispanidad per celebrar aquesta anacrònica festa imposada des de Madrid i utilitzada per enaltir, encara, en ple segle XXI els estereotipats valors nacionals tant lamentables com són: el valor, la lleialtat, la casta,... que ens diuen que són els que vertebren la nostra realitat plurinacional dins del fet diferencial. Cabòries varies al cap i a la fi per donar sentit a la, més seva que nostra, estrambòtica constitució espanyola. Aquest any, els ciutadans de Malgrat hem pogut fruir d'un solejat dia, aliens al rerefons d’aquesta festa, a ritme de samba i participant en els concursos pensats especialment per a l’ocasió, d’all i oli o de bitlles catalanes.

HISPANITAT

"No podran mai res contra un poble unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés

US HI ESPEREM!!!!

ERC parla del Sàhara a l'ONU

(Del blog de Miquel Carrillo Diputat al Parlament)

Aquesta setmana parlaré a Nacions Unides (NNUU) sobre el Sàhara Occidental. La Quarta Comissió de NNUU s’ocupa dels territoris pendents de descolonitzar, i el Sàhara Occidental n’és un. Disposaré de set minuts per exposar els arguments en defensa del poble sahrauí i per presentar peticions importants i urgents a la IV Comissió.
Quan vaig saber que faria aquesta intervenció, de seguida em vaig plantejar de quina manera encabiria el fet nacional català dins el marc del tema principal, que és el conflicte sahrauí. De manera que, a l’hora de treballar el text del discurs, he intentat sintetitzar les principals qüestions que afecten el poble sahrauí. Però no me n’estaré de proclamar el nostre fet diferencial davant la resta de delegacions parlamentàries de l’estat espanyol. Ho faré per dues vies.
La primera, expressar-me en anglès i no en castellà –un dels sis idiomes oficials–, tot explicant que 10 milions de persones tenim el català com a llengua pròpia. La segona, recuperar l’insuperable discurs de Pau Casals al 1971 davant l’Assemblea general de NNUU. Casals va composar l’himne oficial de l’ONU i va rebre de mans del secretari general U-Thant la Medalla de la Pau. Tot això succeïa mentre ell era un exiliat republicà i catalanista, que no tornaria mai més a casa seva –al Vendrell, Penedès– degut al règim feixista d’en Franco.
Casals va interpretar al violoncel El Cant dels Ocells i en una intervenció d’encara no dos minuts es va proclamar català –“I’m a Catalan...”– i va sintetitzar com Catalunya –“que va ser la nació més important del món” – es situà al segle XI en els orígens del parlamentarisme a Europa, per parlar de Pau.
El primer cop que vaig venir a Nova York, el 1993, es va donar la casualitat que mentre visitava l’edifici de l’ONU, pels monitors van anunciar la incorporació d’Andorra a NNUU i es va veure com hissaven la bandera d’aquest país català. Avui, a Catalunya, tenim ben viu el debat sobre el dret a decidir. I el poble sahrauí reclama davant l’ONU que es faci efectiu el referèndum promès fa 18 anys.
Com suposeu, m’agradaria veure dues banderes més a l’edifici de les Nacions Unides.

La tàctica del calamar

El passat Ple del primer d'Octubre ens va deixar un altre episodi de manca d'educació als quals ja ens té acostumats la màxima autoritat municipal. I és que amb tants episodis, a la fi, el que alguns volen fer veure com anècdotes sense importància, en podrem fer un tractat "de les males arts a usar davant l'oposició". Riure i gesticular mentre un Grup Polític Municipal està exposant al Plenari una moció que pretén pal·liar, en la mesura del possible i amb la col·laboració de tots, la situació difícil per la qual estan passant moltes persones i famílies no és ser educat. És una mostra més de com no s'ha d'actuar en un context que hauria de ser formalment democràtic. La democràcia és també una qüestió de respecte a les regles del joc polític en el qual les formes de jugar mancades de cortesia, ens porten a resultats que empobreixen les institucions i n'allunyen els ciutadans.
La mostra la tenim en el nombre de persones que van tenir a bé assistir al Plenari esmentat, pràcticament menys que regidors. Entre deu i quinze persones en una població de prop de 19.000 habitants. A més, cal tenir present que si sou crítics amb perseverança a l'actuació de l'equip de govern, aquest aprofitarà qualsevol gest vostre per interpretar-lo d'una manera "sui generis" i barrar-vos el pas al Ple. Estem perdent musculació democràtica i el remei que s'hi posa és fer servir la tàctica del calamar. Llençar tinta per empastifar-ho tot i així justificar la manca d'educació i la seva incompetència per conduir els Plens amb respecte a les aportacions alienes a l'equip del 9 a 8.

BON APLEC A TOTHOM !!!!

LA SARDANA, RECONEGUDA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA

Igual en jorns feyners que’n bellas festas,
igual en ton poblat que’n tas congestas,
saps conservar l’alegre pau del cor
ja bé en aplechs ó festas desitjades,
també en llurs cansoneras refiladas
quan la tenora aixiribeix l’amor.

Esteve Forest, 1886 (fragment “A Malgrat, Oda”)



Després de mantenir-se durant moltes dècades com la primera en la classificació de les danses més ballades a plaça, volem ressaltar la contribució de molts malgratencs a la sardana amb l’objectiu de fer-ne un element simbòlic del país. Segurament són i cal destacar-ho més dels que en aquests moments ens podem imaginar.

S’han près iniciatives musicals i populars al voltant d’aquesta dansa reclamant-ne els vincles amb la nació. Renomenats compositors durant anys han produït infinitat de melodies per executar-les i fer ballar,algunes relacionades amb la nostra vila i la seva gent. És per aquest motiu que cal recordar i tenir present en la història i memòria del nostre poble, aquesta gran contribució que ha fet créixer un aplec de material valuós que enriqueix el patrimoni local.

Durant aquests anys, mentre la sardana ha estat present i viva a la nostra vila, aquesta dansa oberta ha traçat un camí que l’ha portada a un gran reconeixement, assolint la merescuda qualificació de Dansa Nacional de Catalunya. Molts malgratencs han fet possible que l’arribada d’aquesta nova fita sigui la conseqüència d’un esforç individual i també col•lectiu de molts apassionats a la transmissió d’aquesta ferma rotllana humana que omple la plaça sense discriminacions personals. Entre tots hem fet possible que aquesta dansa oberta, esdevingui un referent al nostre país i tingui un ressó internacional amb unes característiques úniques.

Ens agrada apostar pel foment i la divulgació de les tradicions, i ens agrada pensar que la sardana la podem entendre com una dansa, una música, una part de la festa, un punt d’unió de moltes persones que volen expressar també un sentiment.


Amb el més sincer desig que les rotllanes que dansen sens parar a la vila de Malgrat, tal i com han fet al llarg de la nostra història, siguin dignes de mostrar la Dansa Nacional de Catalunya a tots els espectadors, tot celebrant que aquesta esdevingui un símbol més d’identificació amb la nostra terra, la nostra parla i la nostra cultura, us desitgem


Bon Aplec 2009 !!!