dissabte, 1 de maig del 2010

1 de maig



BARCELONA, PLAÇA GOYA

10.30 h PRESENTACIÓ I LECTURA DEL MANIFEST
10.55 h OFRENA FLORAL
11.30 h PARTICIPACIÓ A LA MANIFESTACIÓ


MANIFEST

L’any 1886, a Chicago, començaven una vaga per demanar la limitació de la jornada laboral a 8 hores. Per a aquelles treballadores i treballadors la idea era ben clara: vuit hores per treballar, vuit hores per dormir, i vuit hores per a la vida personal i familiar. Van caler tres dies de vaga, aldarulls, morts i repressió perquè, el que avui és un dret inalienable de la classe treballadora fos una conquesta real i palpable. A tots aquells obrers que van morir en la revolta de Haymarket avui els volem retre homenatge i mantenir viu el seu esperit de lluita.
La gent d’Esquerra ens trobem cada 1 de Maig al monument a Francesc Layret perquè encarna els valors de lluita en contra de l’explotació i l’opressió, a favor sempre dels mes desfavorits. Francesc Layret, defensor de les llibertats socials i nacionals, així com d’obreristes i sindicalistes, va morir el 1920 a mans dels pistolers de la patronal, precisament per defensar uns ideals de justícia social, per reclamar els drets socials i laborals de la classe treballadora.
Ens trobem aquí cada 1 de Maig per refermar el nostre compromís amb el binomi indestriable del progrés social i el progrés nacional.
És per això que podem dir i diem amb el cap ben alt que no ens distraurà el que pugui dir un tribunal constitucional caduc i caducat d’un país al qual no volem pertànyer. El nostre futur és un Estat lliure i independent dins d’una Europa que lluitarem per fer-la més social. I mentre esperem que una majoria social obri els ulls i ens acompanyi per fer aquest pas, seguirem lluitant pel model social concret en el que creiem, amb un sistema de protecció social fort que no desempari els mes desfavorits, que disposi dels mecanismes necessaris per sostenir les persones desocupades, i per formar-les, orientar-les i ajudar-les a trobar una nova feina quan abans millor. Un model social amb una fiscalitat justa que faci pagar més als que més tenen. Amb un sistema educatiu universal i de qualitat que formi ciutadans compromesos i suficientment preparats per a un model productiu basat en la recerca, el desenvolupament i la innovació en tots els camps, diversificat en segments de la nova indústria i els serveis de qualitat, sobretot aquells serveis d’atenció a les persones que, a més de donar-nos llocs de treball, incrementen l’estat del benestar general.
Aquest model que perseguim no necessita de reformes del mercat laboral, no necessita nous models contractuals, ni abaratir l’acomiadament, necessita que el diner públic en lloc d’anar a parar a mans d’entitats bancàries amb beneficis extraordinaris es converteixi en circulant d’aquelles empreses amb projecte, amb un producte o servei de qualitat, empreses que han fet els deures i han innovat, empreses socialment responsables que creuen en el valor del seu actiu més important, els treballadors, i que veuen com han de deixar el seu projecte de negoci per falta de crèdit.
El govern espanyol, a través de l’ICO, hauria de traspassar els diners suficients als diferents Instituts de Finances de les comunitats autònomes per dotar de liquiditat les empreses.
Trigarem en sortir de la situació d’estancament actual i, si divaguem, encara més. És moment d’invertir en el futur, no de limitar la despesa pública. Tots aquells diners que no invertim avui en salvaguardar la protecció social i millorar el crèdit a les empreses, serà un increment molt elevat en la despesa en un futur, en una situació que només pot empitjorar.
Per la protecció social, pel dret al treball, digne i de qualitat, pel reflotament de la nova indústria al conjunt dels Països Catalans,

Ara i sempre,
Visca Esquerra!
Visca la classe treballadora!