Llei d'acollida, per la integració i la cohesió social

El fenomen de la immigració s'ha deixat sentir amb força a tot Europa i, en l'àmbit de l'Estat, molt especialment a Catalunya la darrera dècada. La població estrangera a Catalunya suma 1.234.068 persones i la que té la nacionalitat 6.310.568 persones, el que suma més de 7,5 milions de persones.
La integració de les persones nouvingudes és un dels reptes més importants que ha d'afrontar el país per garantir la cohesió social i nacional. Catalunya no disposa de competències per regular els fluxos migratoris que l'Estat reserva per a si.
L'Estatut del Parlament dotava la Generalitat d'eines molt potents per intervenir en la regulació dels fluxos migratoris i establia que el règim d'acollida i integració com a competència exclusiva de la Generalitat. També la concessió dels permisos de treball i la participació en la definició del contingent anual d'immigrants.
La ribotada de l'Estatut va rebaixar notablement l'àmbit competencial en immigració. Tot i així, mantenia la competència exclusiva en matèria del primer acolliment de les persones immigrades. Fruit d'aquest marc normatiu es va signar el Pacte Nacional per a la Immigració que ha inspirat la Llei d'acollida.
Objectius de la Llei d'acollida
Estendre un servei de primera acollida amb caràcter universal composat per quatre grans eixos:
-una primera entrevista amb un agent d'acollida
-aprenentatge del català
-formació sobre el mercat laboral
-formació sobre el model de societat
L'acollida garantirà l'adquisició de competències lingüístiques bàsiques, en primer lloc, en llengua catalana.
El català és la llengua comuna d'acollida a tot Catalunya, tal com diu el Pacte Nacional per a la Immigració impulsat des de la conselleria d'Acció Social I Ciutadania.
La llei ofereix fins a l'any 2015 més d'11.700 cursos inicials o bàsics de català que s'integraran a l'oferta del Consorci per a la Normalització Lingüística i de Formació d'Adults.Això implica una inversió aproximada de 115 milions d'euros.
El servei de primera acollida ofereix formació per a l'entrada al mercat laboral. La laboralització dels fluxos migratoris familiars permet famílies més fortes amb més d'un salari, fomenta la integració, la igualtat de gèneres i modera els fluxos migratoris.
Més autonomia, menys dependència
Si aconseguim que les persones nouvingudes siguin més autònomes, això les farà menys dependents dels serveis bàsics. Facilitar una bona acollida és una inversió òptima que beneficia tothom.
Així, atorga més mobilitat social a les persones immigrades, afavoreix el conjunt de la societat en termes de cohesió social i permet més aportacions de les persones nouvingudes. Només cal observar que el 63% dels immigrants en països anglosaxons que parlen anglès tenen rendes superiors.
La Llei d'acollida facilita l'ascensor social i la incorporació d'aquells col·lectius que per desconeixement o per procedir de països o cultures distants parteixen d'una situació desfavorable, d'entrada, amb menys oportunitats.
Consideracions finals

Aquesta és una iniciativa jurídica pionera al sud d'Europa. Es basa en bones pràctiques que han desenvolupat altres països amb una llarga tradició com a països d'immigració. En concret, amb Flandes pel que fa a les polítiques de coneixement de l'entorn i dels sistemes públics i amb el Quebec pel que fa a l'acollida lingüística.