Llei del cinema: el 'happy end' d’una injustícia històrica

Ni les tisores del Tribunal Constitucional, ni els anuncis del Gremi d’Empresaris del cinema, ni les pressions dels principals partits espanyols per acatar una sentència que pretén tornar a ofegar el català a la bassa del franquisme no han fet pas enrere les aspiracions del Parlament per tirar endavant la Llei del Cinema català. Es podria dir que més aviat han provocat tot el contrari.

El Parlament ha aprovat aquest dimecres la Llei del cinema català amb els 117 vots a favor provinents del partits que donen suport al Govern -PSC, ERC i ICV-EUiA- i del principal grup de l'oposició, CiU, que finalment ha recolzat la norma tot i no ser acceptada la seva esmena. El Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha anunciat d’aquesta manera que aquesta “oportuna i absolutament necessària” llei s’aprova tenint en compte el desplegament normalitzat de l’Estatut, i ha afegit que la Llei del cinema s'ha fet a partir de tres eixos bàsics: el suport a la indústria, la millora de l'oferta i la normalització lingüística en el sector.

Deixant patent la tan actual com vergonyosa situació del català al cinema, en la qual el conseller ha remarcat que és ''inacceptable” que 80 anys després de la irrupció del cinema sonor, la llengua catalana només estigui present en un 3% al cinema del país, Tresserras ha sentenciat que la nova norma corregeix l’anomalia històrica que va iniciar el règim franquista a Catalunya i que procura garantir la conciliació entre els interessos industrials i els drets de la ciutadania, alhora que pretén dotar el mercat d'una oferta cinematogràfica que tingui un tracte “respectuós i digne” amb la llengua catalana basat en la igualtat amb el castellà.

Tot i tenir els vots en contra del PP i el Grup Mixt, i de presentar com a principal grup opositor el Gremi d’Empresaris de cinema, la nova Llei del Cinema català està recolzada per una àmplia majoria de la societat civil catalana, d’entre la qual se’n destaquen el gremi d’actors i actrius, el de productors audiovisuals, el Col·legi de l’Audiovisual de Catalunya, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua i, segons els estudis presentats per la darrera entitat, el 82% dels catalans, que estan d’acord que les pel·lícules estiguin disponibles en la mateixa proporció en català i castellà.
font: Tribuna.cat