'Adéu, Espanya'

El documental Adéu, Espanya, que TV3 emetrà dijous a les 21.50, ja pot començar a assaborir-se 'on-line' des de tv3.cat/adeuespanya. El documental, que compara les realitats nacionals de Catalunya, Grenlàndia, Escòcia i Québec, ja pot consultar-se parcialment a la Xarxa, amb una sèrie de breus vídeos on hi apareixen el primer ministre escocès, Alex Salmond, el primer ministre de Grenlàndia, Kuupik Kleist, el jutge del Tribunal Suprem del Canadà Michel Bastarache, i el president de la Fundació Privada Empresaris FemCAT, Josep Mateu, entre d'altres.

‘No podíem permetre que hi hagués la més mínima ombra de dubte de que al...

Un Govern de pandereta.

Davant la notícia, quedem bocabadats!
Davant les nules reaccions, restem indignats!
No coneixen el significat de la paraula dimissió?
Perquè, algú deu ser-ne responsable,oi?


"El govern espanyol ha fet marxa enrere i ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) una "correcció d'errors" on modifica la data d'entrada en vigor de la limitació de crèdits als ajuntaments i l'endarrereix sis mesos.

El BOE va publicar dilluns un primer decret que establia que els ajuntaments no podrien demanar crèdits a partir d'aquest dimarts, fet que va provocar les queixes dels consistoris i fins i tot presses per aprovar durant la jornada d'ahir la signatura de crèdits.

Finalment, aquest dimarts la publicació del BOE estableix que la data d'entrada en vigor de la limitació és l'1 de gener del 2011 i que el decret tindrà vigència fins al 31 de desembre del 2011.

Per la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, es tracta de la correcció d'un error sense importància. "No té més importància", ha dit Salgado en declaracions a la premsa després de ser preguntada per aquesta rectificació.

"Tots els BOE porten sempre correcció d'errors, tots els decrets, i més un decret llei que és tan complicat com aquest en la seva redacció", ha assegurat la vicepresidenta econòmica abans de participar en el Fòrum Econòmic de Brussel·les.

Així, el BOE d'aquest dimarts estableix una dotzena de correccions al decret, la més destacada de les quals assenyala que on deia "a partir de l'entrada en vigor de la present norma i fins al 31 de desembre del 2011" diu "a partir de l'1 de gener del 2011 i fins al 31 de desembre del 2011"
Notícia apareguda al diari Avui 25 de maig.

DONES I PAU

Enguany es compleixen deu anys de l'aprovació de la resolució 1.325 sobre dones i pau del Consell de Seguretat de l'ONU, que va reconèixer específicament les greus conseqüències dels conflictes sobre les dones i nenes, així com el paper de les dones en la consolidació de la pau. Tanmateix, deu anys després, es segueixen registrant un total de 31 conflictes armats, en els quals la majoria de persones afectades i desplaçades són dones i criatures.

Les dones continuen essent utilitzades com a armes de guerra, violades sistemàticament i sotmeses a tot tipus de vexacions. Durant el 2009, s'ha constatat l'ús de la violència sexual com a arma de guerra en la majoria dels conflictes armats, destacant per la seva especial gravetat la RD Congo, Somàlia, Sri Lanka (est), Colòmbia, Myanmar, l'Índia (Jammu i Cachemira) i l'Iraq.

Efectivament, les dones són víctimes d'un plus de violència. Per això és fonamental que l'ONU faci autèntiques pressions perquè tots els Estats ratifiquin i, sobretot, apliquin els pactes relatius als drets de les dones i infants, que reconeguin la jurisdicció de la Cort Penal Internacional i subscriguin les disposicions en virtut de les quals les violacions i les agressions sexuals constitueixen especialment crims de guerra i crims contra la humanitat. Així mateix, cal que els governs adoptin i apliquin la resolució aprovada enguany per la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona sobre la protecció dels drets de les dones durant i després dels conflictes bèl·lics.

Al mateix temps que són víctimes, les dones també són protagonistes i subjectes de resistència, de mediació i negociació pacífica. Ja al 1938, Virginia Woolf deia que la millor manera en què les dones podien contribuir a evitar la guerra no consistia «en repetir les paraules i els mètodes dels homes, sinó en trobar noves paraules i crear nous mètodes». De fet, comptem amb una genealogia de dones antimilitaristes que, des del feminisme, han lluitat per l'assoliment d'una cultura de pau. Des de Lisístrata, passant per Virginia Woolf, la resistència pacífica de les dones del Grenham Common, la desobediència civil de les Dones de Negre als Balcans, la Ruta Pacífica de les Dones Colombianes, les nord-americanes Code Pink, les Mares i Àvies de la Plaça de Maig, etc. I a pesar de tota aquesta història, les dones en negociacions de pau segueixen essent excloses.

L'assumpció d'una veritable cultura de la pau passa per aquesta representació de les dones en tots els nivells de decisió de les institucions i mecanismes per a la prevenció, gestió i resolució dels conflictes. La inclusió i la plena participació de les dones en les estructures de poder són essencials per al manteniment i promoció de la pau i la seguretat al món.

Per la seva banda, la Unió Europea ha d'esdevenir forta i solidària, amb capacitat real de resolució de conflictes, i ha d'exercir un control rigorós de la despesa militar dels Estats membres, tot rebutjant polítiques d'increment pressupostari en matèria de despesa militar i incentivant una disminució gradual d'aquestes en benefici de programes d'investigació i recerca en favor de la pau. I és que com bé diuen les Dones de Negre: «la guerra té una alternativa: la no-violència i el diàleg contra les massacres i la mort».

Notícies de l’ascensor.

Submergint-nos a l’hemeroteca rescatem aquest escrit aparegut a la primera revista “La teva veu” de març de l’any 1997. El problema de trobar una connexió eficaç i còmoda entre el Barri del Castell i el centre de Malgrat (i viceversa) ha estat present a la vida política local des de fa temps. Ja l’any 97 la gent d’Esquerra feia una reflexió prou assenyada davant la proposta (i en proposta va quedar) de l’equip de govern de construir una escala convencional: l’enllaç –afirmava ERC- ha de ser “d’utilitat i no pas un mer element arquitectònic decoratiu”.

La mateixa reflexió té plena vigència avui, a pocs dies de la inauguració oficial de l’ascensor inclinat que ha d’unir aquestes dues parts del poble. Més enllà de l’acte protocolari i la lògica curiositat que comporta l’esdeveniment caldrà veure de manera més pausada la seva eficiència, rendiment, fiabilitat … en definitiva si haurà estat una inversió enecertada o no.

Ja en el seu moment el grup municipal d’Esquerra va manifestar el seu suport a l’objectiu que es perseguia: millorar l’accessibilitat al Barri del Castell. D’aquí el nostre vot favorable. Però de la mateixa manera vam mostrar-nos crítics amb força aspectes del projecte: impacte visual sobretot a la zona del parc , limitació del nombre d’usuaris/trajecte (450 persones/hora), cost del manteniment i consum energètic…. Però per damunt de tot ens questionàvem i ens questionem si realment aquest projecte està dissenyat per donar resposta al neguit que expressavem a l’inici. La ubicació d’una de les dues estacions a l’interior del Parc del Castell limita, i molt, l’accessibilitat a aquest servei, per horari (el parc té unes hores concretes d’obertura i tancament) i mobilitat. És a dir que probablement serà una eina útil per acostar gent al Parc del Castell (cosa prou important), però no necessàriament ha de suposar una millora notable de la mobilitat dels veïns del Barri del Castell.

Finalment assenyalar com a dada si més no sorprenent que hores d’ara ( a tres dies de la inauguració) encara no s’hagin fet públics els horaris de funcionament de l’ascensor, ni les condicions d’ús….que és el que realment importa als futurs usuaris.

Crisi econòmica: línies vermelles a la retallada

Finalment, Zapatero s'ha vist forçat a proposar un dràstic paquet de mesures per fer front a una crisi econòmica que no va intuir a temps i que ha anat gestionant durant dos anys sense determinació i amb mesures puntuals, sovint extemporànies i del tot insuficients
Zapatero es va adormir. Si hagués esporgat abans les branques ara no tindria pretensions de talar l'arbre, fent descansar tot el pes de la crisi en els més febles i castigant els sectors més desafavorits. La preservació de les polítiques socials i la inversió en infraestructures és una prioritat. És necessari un reajust però no a compte dels drets de les mares, dels pensionistes o dels dependents. Esquerra traça, per tant, una línia vermella en polítiques socials, en pensions, Llei de serveis socials, Llei de dependència i Fons d'Immigració, i en la inversió en infraestructures prevista a l'Estatut. La temptació de fer pagar la crisi als més febles ni és justa ni és pròpia d'un govern espanyol que havia proclamat les polítiques socials com un dels eixos del seu govern. La involució que propicia Zapatero amb les seves mesures és la retallada de drets més salvatge de tota la democràcia.
El sector públic espanyol és improductiu i està sobredimensionat. Per això és necessari que hi hagi canvis en l'estructura de l'administració de l'Estat, tal com ha proposat repetidament Esquerra, que passen per eliminar ministeris. Amb aquesta mesura es produiria un estalvi de 5.500 milions d'euros anuals. Per contra, i malgrat les evidències, s'està fomentant un discurs que culpa de la despesa les comunitats autònomes i que les retrata com una sangonera insaciable. La veritat és que les CA generen només el 2% de l'11% de dèficit públic i el 45% de la seva despesa va destinada a Educació i Sanitat. Esquerra proposarà la restitució de l'Impost de Transmissions Patrimonials per a aquells patrimonis superiors als 600.000 euros, una mesura de justícia redistributiva en un context de crisi. També cal gravar les grans corporacions.Els beneficis de la companyia elèctrica Endesa s'han triplicat l'últim any. A més, cal insistir amb fiscalitzar el sistema financer. És intolerable que després d'haver injectat 100.000 milions de diner públic l'aixeta del crèdit segueixi tancada. Com també és imprescindible presentar batalla al frau fiscal. Hi ha més de 90.000 milions d'euros en economia submergida, i 25.000 milions aflorarien si l'agència tributària exercís una acció inspectora eficaç.

'Volem Votar', nova campanya de voluntaris per promoure el referèndum oficial d'independència

Des d'aquest dimarts les adhesions a la Comissió Promotora de la IP es recolliran a través del web Volemvotar.cat

Aquest dilluns ha començat la campanya 'Volem votar' per constituir la comissió promotora que presentarà al Parlament, el proper dimarts 25 de maig, la Iniciativa Popular (pdf) perquè es convoqui el referèndum nacional i oficial sobre la independència. La IP que es presentarà al Parlament demana la convocatòria d'una consulta amb la pregunta de les consultes sobiranistes però reformulada perquè el Parlament no la pugui rebutjar. Fins ara ja són 4.000 els voluntaris per recollir signatures a favor de la IP, i s'espera continuar rebent suports a través de 'Volem Votar'. De moment ja s'han fet arribar els fulls per inscriure's a la comissió promotora del referèndum als 4.000 adherits i a totes les comissions organitzadores locals de consultes.

Dia Internacional contra l’Homofòbia

El 17 de maig se celebra arreu del món el Dia contra l’Homofòbia. Al Principat s’han programat un seguit d’activitats lúdiques i culturals per difondre coneixements i contribuir a evitar els prejudicis encara presents en diversos sectors de la població catalana.

En l’edició d’enguany se celebra que fa 20 anys que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va prendre la decisió de treure l’homosexualitat de la llista de malalties. Fins aleshores estava considerada un trastorn de la identitat sexual. Aquesta iniciativa va ser el fet que va marcar la data del Dia Mundial.

Pel col·lectiu gai lesbià i transsexual el camí no ha estat gens fàcil i, malgrat els èxits obtinguts al llarg dels darrers anys, encara queda molta feina a fer. Són molts els països que persegueixen i empresonen persones per optar per una determinada sexualitat i en alguns indrets, encara avui, gais, lesbianes o transsexuals poden arribar a ser condemnats a la pena de mort. Al web de l’Ilga (International Lesbian, Gai, Bisexual, Trans and Intersex Association), podeu consultar un mapamundi amb el llistat d’aquests països.

Actes a Catalunya

La Generalitat, que va ser el primer govern de tot el món en ingressar a l’Ilga, promou per aquest dia un seguit d’activitats. Dixit, el Centre de Documentació de Serveis del Departament d’Acció Social i Ciutadania, acollirà el 18 de maig, la conferència “Curiositats d'una comunitat poc comuna”, que oferirà Isabel Franc. I el mateix dia s’inaugura l’exposició “El Moviment en imatges” que mostra la lluita del moviment LGBT a Catalunya a través de diversos cartells i plafons. La mostra, ubicada a Dixit i a la planta del soterrani de Palau de Mar de Barcelona, estarà oberta al públic fins el 28 de maig.

Molts d'altres ajuntaments, institucions i entitats, organitzen activitats diverses, per fer sentir la necessitat d'aquesta commemoració.

10anys sense mili

Implacable amb els dèbils, poruc amb els poderosos

Ja fa mesos, Esquerra va liderar i aconseguir aprovar una resolució al Congrés que instava el govern espanyol a aprimar l'Estat amb la supressió de ministeris. Zapatero s'ha fet el sord i ara cal recordar que aquella despesa hauria suposat un estalvi de milers de milions d'euros.
La proposta hagués permès suprimir ministeris superflus, amb l'estalvi esmentat. Però també hagués suposat desempallegar-se de la invasió en matèries que són competència de les comunitats autònomes.
Esquerra ha insistit repetidament en la necessitat de combatre el frau fiscal, en el populisme de mesures electoralistes com els 400 euros i, sobretot, en la necessitat de reaccionar davant una crisi estructural que demana un ambiciós pla de reformes. La crisi grega ha estat el detonant que ha encès totes les alarmes. Els rumors (ben interessats) han apuntat a un efecte contagi a l'Estat espanyol que ha tingut, com a primer efecte, un enfonsament de les borses, especialment sever el dia que públicament celebraven una cimera Zapatero y Rajoy.
Zapatero, sense trencar la seva tònica dels darrers dos anys, ha seguit amb una política de pegots més que discutible i clarament insuficient. La darrera versió del qual ha estat l'anunci de reduir alts càrrecs de l'administració amb un estalvi estimat de 16 milions, quan la desviació de despesa dels ministeris s'eleva a 231 milions. Zapatero no va veure venir la crisi. I quan ja la teníem al damunt ha fet com l'orquestra del Titànic, tocar el violí mentre el vaixell anava enfonsant-se. El problema de Zapatero i el seu govern és també un problema de credibilitat. Espanya no és Grècia, però els sacrificis són ja inevitables. Ara bé, Zapatero es mostra implacable amb els febles i poruc amb els poderosos. Així, anuncia una retallada en infraestructures de més de 6.000 milions d'euros i una retallada en drets socials a costa dels drets de les mares, dels pensionistes o dels dependents. A més d'una retallada del 5% del sou dels funcionaris. Però, en canvi, no colla la banca que segueix negant l'accés al crèdit. I impulsa, en companyia del PP, una legislació de privatització de les caixes d'estalvi que amenaça el model català de caixes i novament envaeix competències catalanes.
El projecte de ZP també preveu ara endossar un deute de 1.200 milions d'euros a les comunitats autònomes. És cert que algunes comunitats autònomes han caigut en excessos ben evident. Així, resulta que Catalunya té una ràtio de funcionaris del 3,9%, mentre Andalusia arriba al 6% i Madrid al 6,6%. Catalunya té la meitat de funcionaris i el seu dèficit públic està, en essència, vinculat al dèficit fiscal que arrossega des de fa anys i panys. La temptació de fer pagar els plats trencats a Catalunya —que amb el nou sistema ha retallat el dèficit en un terç— hipotecaria les necessitats assistencials derivades, en bona mesura, per l'impacte quantitatiu de la immigració a Catalunya. També cal posar esment en la necessitat de fer acomplir allò que estableix la disposició addicional tercera de l'Estatut, o en no posar en perill una demanda històrica que és ja una urgència per al desenvolupament econòmic: l'eix ferroviari mediterrani.

Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència.

El Parlament ha aprovat avui per unanimitat la llei dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència. Una llei impulsada en l'anterior legislatura quan l'actual portaveu parlamentària d'Esquerra, Anna Simó, va encapçalar la conselleria d'Acció Social i Ciutadania, i que ha arribat al Parlament de la també consellera republicana Carme Capdevila.

La diputada d'Esquerra i ponent relatora de la llei, Marta Cid, ha destacat amb gran satisfacció que aquesta llei s'aprovi per unanimitat i ha recordat que ‘no és un bolet que surt d'un dia per l'altre, sinó que reflecteix la gran tasca que s'ha anat fent des del departament d'Acció Social i Ciutadania en polítiques d'infància i adolescència'. Cid ha posat d'exemple l'increment en un 98% dels recursos que el Govern hi ha destinat des del 2004. ‘Ha estat un treball molt participat fins a culminar en la llei que avui aprovem, que dóna una resposta real i efectiva de la comunió governamental i parlamentària', ha dit, i ha afegit que ‘es tracta d'una llei feta i pensada per un país modern que vol donar resposta a les necessitats actuals dels infants i dels adolescents'.

Pla de projecte PDIAC

View more presentations from DIXIT GENCAT.

DE LA CONSULTA AL REFERÈNDUM

El cercle d'Estudis Sobiranistes ha elaborat aquest dictamen jurídic signat per L'Alfons López Tena. El document és un encàrrec de la Coordinadora Nacional al Cercle després que l’11 d’abril de 2010 a Girona, més de 300 Comissions Organitzadores Locals de la Consulta sobre la Independència, van acordar impulsar, conjuntament amb totes les persones i entitats del país que hi vulguin participar, una Iniciativa Popular perquè el Parlament de Catalunya convoqui el Referèndum nacional i oficial sobre la independència el 2011, quan acabi el procés de Consulta.

Dictamen jurídic

View more documents from ERCMalgrat.

Llei d'acollida, per la integració i la cohesió social

El fenomen de la immigració s'ha deixat sentir amb força a tot Europa i, en l'àmbit de l'Estat, molt especialment a Catalunya la darrera dècada. La població estrangera a Catalunya suma 1.234.068 persones i la que té la nacionalitat 6.310.568 persones, el que suma més de 7,5 milions de persones.
La integració de les persones nouvingudes és un dels reptes més importants que ha d'afrontar el país per garantir la cohesió social i nacional. Catalunya no disposa de competències per regular els fluxos migratoris que l'Estat reserva per a si.
L'Estatut del Parlament dotava la Generalitat d'eines molt potents per intervenir en la regulació dels fluxos migratoris i establia que el règim d'acollida i integració com a competència exclusiva de la Generalitat. També la concessió dels permisos de treball i la participació en la definició del contingent anual d'immigrants.
La ribotada de l'Estatut va rebaixar notablement l'àmbit competencial en immigració. Tot i així, mantenia la competència exclusiva en matèria del primer acolliment de les persones immigrades. Fruit d'aquest marc normatiu es va signar el Pacte Nacional per a la Immigració que ha inspirat la Llei d'acollida.
Objectius de la Llei d'acollida
Estendre un servei de primera acollida amb caràcter universal composat per quatre grans eixos:
-una primera entrevista amb un agent d'acollida
-aprenentatge del català
-formació sobre el mercat laboral
-formació sobre el model de societat
L'acollida garantirà l'adquisició de competències lingüístiques bàsiques, en primer lloc, en llengua catalana.
El català és la llengua comuna d'acollida a tot Catalunya, tal com diu el Pacte Nacional per a la Immigració impulsat des de la conselleria d'Acció Social I Ciutadania.
La llei ofereix fins a l'any 2015 més d'11.700 cursos inicials o bàsics de català que s'integraran a l'oferta del Consorci per a la Normalització Lingüística i de Formació d'Adults.Això implica una inversió aproximada de 115 milions d'euros.
El servei de primera acollida ofereix formació per a l'entrada al mercat laboral. La laboralització dels fluxos migratoris familiars permet famílies més fortes amb més d'un salari, fomenta la integració, la igualtat de gèneres i modera els fluxos migratoris.
Més autonomia, menys dependència
Si aconseguim que les persones nouvingudes siguin més autònomes, això les farà menys dependents dels serveis bàsics. Facilitar una bona acollida és una inversió òptima que beneficia tothom.
Així, atorga més mobilitat social a les persones immigrades, afavoreix el conjunt de la societat en termes de cohesió social i permet més aportacions de les persones nouvingudes. Només cal observar que el 63% dels immigrants en països anglosaxons que parlen anglès tenen rendes superiors.
La Llei d'acollida facilita l'ascensor social i la incorporació d'aquells col·lectius que per desconeixement o per procedir de països o cultures distants parteixen d'una situació desfavorable, d'entrada, amb menys oportunitats.
Consideracions finals

Aquesta és una iniciativa jurídica pionera al sud d'Europa. Es basa en bones pràctiques que han desenvolupat altres països amb una llarga tradició com a països d'immigració. En concret, amb Flandes pel que fa a les polítiques de coneixement de l'entorn i dels sistemes públics i amb el Quebec pel que fa a l'acollida lingüística.

COMUNICAT MALGRATDECIDEIX

La bona gent d'aquesta plataforma ciutadana encarregada d'organitzar la consulta sobre la independència ens han fet a mans aquest comunicat. No cal dir que el mateix compta amb la nostra subscripció i suport.

Malgrat Decideix lamenta l’actitud de l’alcaldessa i l’equip de govern (PSC-PP)

Per la plataforma, la multa interposada per l’Ajuntament de 900 euros és “la traca final” de tots els obstacles rebuts els últims mesos

En relació a la multa de 900 euros interposada per l’Ajuntament a la plataforma Malgrat Decideix per haver penjat cartells a uns fanals, considerem que:

Des de la seva creació el passat mes de gener, la plataforma Malgrat Decideix ha tingut una actitud cívica en tot el procés de la consulta, respectant les normes de convivència, sempre tenint cura dels espais públics, i entrant totes les instàncies que han calgut per a realitzar les activitats que s’han dut a terme.

Fa un parell de mesos, l’alcaldessa de Malgrat es va posar en contacte amb un membre de la plataforma per informar-lo que havia vist uns cartells de Malgrat Decideix penjats en uns fanals. Des de la plataforma ho vam lamentar i vam demanar a tots els integrants i col•laboradors que fessin ús dels espais destinats a la propaganda i publicitat, i així ha estat la directriu fins a la data d’avui. Per aquest motiu ens sorprèn i no entenem com l’equip de govern, sense haver mantingut cap altra conversa al respecte, cursi la multa de 900 euros. Cal tenir en compte la manca de coneixement que part de malgratencs i malgratenques tenen actualment de la recent ordenança de Civisme i Convivència, i que tot just s’ha començat a aplicar, amb criteris desiguals.

Ens sorprèn, també, que justament el dia en què rebem la notificació, l’Ajuntament faci ús dels fanals i, encara més sorprenent, dels arbres, per penjar uns cartells informatius del propi Ajuntament. Que les normes no són vàlides per a tothom? Des de la plataforma sempre hem defensat i defensarem que cal respectar les normes cíviques i de convivència, i aquest continuarà sent el nostre compromís amb el poble de Malgrat.

És lamentable, i cal remarcar-ho, que un col•lectiu sense ànim de lucre que ha treballat amb l’objectiu d’activar la participació de malgratencs i malgratenques en temes tan cabdals de país, com és en aquest cas la sobirania de Catalunya, hagi patit tants obstacles per evitar el seu objectiu.

Som coneixedors que a d’altres pobles del voltant, on a l’Ajuntament hi governen les mateixes sigles polítiques, les diferents entitats organitzadores de la consulta han rebut, com qualsevol altre entitat, les facilitats necessàries per realitzar la consulta el dia 25 d’abril, deixant de banda les tendències ideològiques cap al sí o cap al no a la sobirania de Catalunya.

Des de Malgrat Decideix considerem que la multa rebuda forma part de les dificultats en què ens hem trobat per part de l’equip de govern, per exemple: no ens han permès l’ús de locals municipals per a realitzar la consulta del dia 25 d’abril, han denegat el permís per emprar tanques, una tarima i cadires per a la realització d’activitats lúdiques i festives.

Per tots aquests motius considerem que és una sanció que està fora de lloc, totalment desproporcionada tenint en compte tots els factors i les circumstàncies, i interposada amb un altre objectiu, que no és cap altre que atacar a tots i cada una de les persones que senzillament, amb determinats temes, no pensen el mateix.

En aquest sentit, demanem a l’equip de govern que retiri la sanció econòmica.

Volem remarcar el suport que hem rebut al llarg d’aquests mesos de 28 entitats del poble, dels ponents i participants dels diferents actes realitzats, dels 200 voluntaris, dels botiguers dels poble, de persones a títol individual…, en definitiva, a tanta gent que ha participat activament en l’organització i realització dels actes i també ha donat suport a la consulta econòmicament. A tots ells i als 2.086 votants volem donar-los les GRÀCIES.

28 entitats adherides
Des que Malgrat Decideix es va constituir el passat 10 de gener, diferents entitats del poble s’han adherit a la plataforma. Hem comptat amb 28 entitats adherides: Agrupació Sardanista Malgratenca la Barretina, Agrupament Escolta i Guia Sant Nicolau, Associació de Jubilats, Associació Solidària Malgrat amb el Sàhara, Associació de veïns Llevant de Malgrat de Mar, CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana), Club d’Atletisme Malgrat, Club Patí Malgrat (hoquei), Colla de Geganters de Malgrat de Mar, Convergència i Unió de Malgrat, Cooperativa Progrés Garbí, Coral d’Adults Contrapunt, Esquerra Republicana de Catalunya de Malgrat, Grup Excursionista Malgratenc (GEM), Grup Bergantí, Grup d’Havaneres La Barretina, Grup de Teatre Germanor, Grup Xarxa, Iniciativa per Catalunya Verds de Malgrat, JERC Malgrat, JNC de Malgrat, Malgrat es Mou, Motor Antic de Malgrat, Reagrupament de Malgrat, Revista Som-hi!, S.C.R. La Barretina Vermella, Sindicat Unió de Pagesos, Unió Democràtica de Malgrat.

POLÍTICA D'ACOLLIDA I INTEGRACIÓ

View more documents from ERCMalgrat.

1 de maig

BARCELONA, PLAÇA GOYA

10.30 h PRESENTACIÓ I LECTURA DEL MANIFEST
10.55 h OFRENA FLORAL
11.30 h PARTICIPACIÓ A LA MANIFESTACIÓ


MANIFEST

L’any 1886, a Chicago, començaven una vaga per demanar la limitació de la jornada laboral a 8 hores. Per a aquelles treballadores i treballadors la idea era ben clara: vuit hores per treballar, vuit hores per dormir, i vuit hores per a la vida personal i familiar. Van caler tres dies de vaga, aldarulls, morts i repressió perquè, el que avui és un dret inalienable de la classe treballadora fos una conquesta real i palpable. A tots aquells obrers que van morir en la revolta de Haymarket avui els volem retre homenatge i mantenir viu el seu esperit de lluita.
La gent d’Esquerra ens trobem cada 1 de Maig al monument a Francesc Layret perquè encarna els valors de lluita en contra de l’explotació i l’opressió, a favor sempre dels mes desfavorits. Francesc Layret, defensor de les llibertats socials i nacionals, així com d’obreristes i sindicalistes, va morir el 1920 a mans dels pistolers de la patronal, precisament per defensar uns ideals de justícia social, per reclamar els drets socials i laborals de la classe treballadora.
Ens trobem aquí cada 1 de Maig per refermar el nostre compromís amb el binomi indestriable del progrés social i el progrés nacional.
És per això que podem dir i diem amb el cap ben alt que no ens distraurà el que pugui dir un tribunal constitucional caduc i caducat d’un país al qual no volem pertànyer. El nostre futur és un Estat lliure i independent dins d’una Europa que lluitarem per fer-la més social. I mentre esperem que una majoria social obri els ulls i ens acompanyi per fer aquest pas, seguirem lluitant pel model social concret en el que creiem, amb un sistema de protecció social fort que no desempari els mes desfavorits, que disposi dels mecanismes necessaris per sostenir les persones desocupades, i per formar-les, orientar-les i ajudar-les a trobar una nova feina quan abans millor. Un model social amb una fiscalitat justa que faci pagar més als que més tenen. Amb un sistema educatiu universal i de qualitat que formi ciutadans compromesos i suficientment preparats per a un model productiu basat en la recerca, el desenvolupament i la innovació en tots els camps, diversificat en segments de la nova indústria i els serveis de qualitat, sobretot aquells serveis d’atenció a les persones que, a més de donar-nos llocs de treball, incrementen l’estat del benestar general.
Aquest model que perseguim no necessita de reformes del mercat laboral, no necessita nous models contractuals, ni abaratir l’acomiadament, necessita que el diner públic en lloc d’anar a parar a mans d’entitats bancàries amb beneficis extraordinaris es converteixi en circulant d’aquelles empreses amb projecte, amb un producte o servei de qualitat, empreses que han fet els deures i han innovat, empreses socialment responsables que creuen en el valor del seu actiu més important, els treballadors, i que veuen com han de deixar el seu projecte de negoci per falta de crèdit.
El govern espanyol, a través de l’ICO, hauria de traspassar els diners suficients als diferents Instituts de Finances de les comunitats autònomes per dotar de liquiditat les empreses.
Trigarem en sortir de la situació d’estancament actual i, si divaguem, encara més. És moment d’invertir en el futur, no de limitar la despesa pública. Tots aquells diners que no invertim avui en salvaguardar la protecció social i millorar el crèdit a les empreses, serà un increment molt elevat en la despesa en un futur, en una situació que només pot empitjorar.
Per la protecció social, pel dret al treball, digne i de qualitat, pel reflotament de la nova indústria al conjunt dels Països Catalans,

Ara i sempre,
Visca Esquerra!
Visca la classe treballadora!