VEGUERIES, LA NOVA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA

El Parlament de Catalunya va aprovar el 30 de setembre un Estatut que preveu la nova divisió territorial de Catalunya i la creació de les vegueries. L'Estatut faculta el Parlament per tramitar una llei que creï les vegueries i en desplegui el règim jurídic. Si bé també especifica que l'alteració dels límits provincials s'haurà de fer d'acord amb el què estableix l'article 141.11 de la Constitució. Aquest és un afegit que específicament van pactar Mas i Zapatero i que no constava en l'Estatut del Parlament.

Substitució de les diputacions
Una de les reivindicacions històriques d'Esquerra ha estat la substitució de les diputacions per les vegueries i la superació de la divisió provinciaL. La Llei de vegueries hi dóna resposta i ho confirma. El Projecte de llei de vegueries estableix el mapa de vegueries de Catalunya amb una doble condició: el Govern de la Generalitat s’organitzarà territorialment en “demarcacions veguerials”, i la cooperació local s’organitzarà en “consells de vegueries”. L'objectiu és racionalitzar l'administració, adequar-la a la divisió natural del país i apropar-la a l'estructura social del territori i a les seves necessitats oferint garanties per a la cohesió social i la vertebració territorial.

Transició de les diputacions a les vegueries
La creació de les vegueries havia d'anar acompanyada de l'eliminació de les diputacions per evitar la superposició d'administracions i en ares de l'estalvi públic i de l'eficàcia administrativa. Per això, la nova llei preveu la subrogació dels consells de vegueria en la representació que les diputacions tenen en institucions, consorcis, fundacions, societats i altres entitats o ens públics o privats. Des de la seva constitució, els consells de vegueries assumiran la titularitat dels béns i drets de les respectives diputacions. La divisió en províncies data de 1833 i és a càrrec de Javier de Burgos que hi plasma una voluntat centralitzadora i aliena a la tradició catalana, prenent com a model la França jacobina sorgida de la Revolució Francesa. D'acord amb el Projecte de llei i l'Estatut les vegueries substituiran les diputacions. Es produirà una integració total del personal que en el moment de l’entrada en vigor de la llei presta serveis a les diputacions provincials que, passen a integrar-se, amb plena dependència orgànica i funcional, als òrgans dels consells de vegueria. Les vegueries s'aniran constituint gradualment. En un primer moment es produirà la substitució de les diputacions pels consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. En un segon moment es constituirà el Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre. En una tercera fase es constituiran els consells de vegueria de l’Alt Pirineu i Aran i de la Catalunya Central.

El nombre de vegueries
El Projecte de llei de vegueries preveu específicament la creació de set àmbits. Si bé deixa la porta oberta a la creació de noves vegueries i preveu específicament la iniciativa dels ajuntaments del territori per crear una nova vegueria. La proposta de creació i supressió de vegueries serà iniciativa del Govern o el Parlament. Pel que fa al territori, serà necessari el consentiment de dues terceres parts dels municipis que l’haurien de constituir, o bé dues terceres parts dels municipis afectats, que en ambdós casos han de representar, com a mínim, dues terceres parts de la població de la vegueria.