Nosaltres, sí deixaríem els locals
El Bisbat ens ha remès una nota considerant
que no podem deixar els locals parroquials
per una “consulta sobre la sobirania” perquè diuen
“ ens adonem que una “consulta”,
com la que es planteja en aquests moments,
porta o pot portar una divisió de la mateixa
comunitat parroquial, i del mateix poble,
sigui per la pregunta a respondre, sigui per
l’oportunitat, sigui pel lloc on es realitza”
i continuen dient, “per això considerem que
no s’han de realitzar ni les reunions preparatòries
ni la consulta posterior, en cap dels
locals o dependències parroquials”,
en base a que “els promotors han de respectar la
llibertat, i sobretot la identitat de la nostra Església,
i alhora l’opinió, manifesta o no,
dels membres de les nostres parròquies que és prou variada”.
En base a que han de respectar la nostra llibertat,
la nostra identitat, la nostra opinió
(que és prou variada, ja ho sabem en tot el que fem),
nosaltres , precisament per això
(per la nostra llibertat i la nostra opinió),
deixem i deixaríem els locals en una consulta
d’aquesta mena. Nosaltres, sí deixaríem els locals de la parròquia
si alguna organització ciutadana o partit polític
ens demanés els locals per fer-hi una consulta popular i/o les
reunions prèvies. I això no costa gaire d’endevinar.
I els que ens coneixen i que coneixen la parròquia de Poblenou,
ho saben perfectament. Perquè la parròquia de
Poblenou de sempre que ha estat una casa d’acollida,
una casa de promoció de participació comunitària i
els únics locals que ha tingut aquest barri des de molt de
temps: reunions clandestines en temps de Franco
(i no exemptes de denúncies), consultes populars,
reunions dels partits polítics, debats, associacions ciutadanes,
lloc de naixement de grups i associacions,
reunions de l’Ajuntament i un llarg etcètera.
I sempre hem estat reivindicatius en el sentit que el barri
necessitava i necessita encara locals adients per atendre
aquesta demanada de reunions, de participació, i de locals per
les demandes de trobades familiars que té el nostre barri.
I si alguna d’aquestes reunions era motiu d’escàndol d’algú
(que també ho ha estat) s’ho ha hagut d’empassar
perquè ha pesat més el compromís de la parròquia (i de l’església)
amb el seu barri que no pas les divisions que podria
portar aquesta acollida. I això ha de continuar així.
I així pensem continuar actuant nosaltres a la nostra parròquia.
Ramon Masachs
4 de novembre del 2009
Parròquia de Poblenou – Pineda de Mar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Tot un exemple. Enhorabona Ramon!!
Bona tarda:
Jo no li donaria tanta enhorabona a aquest senyor, quan estem vivint en un temps en que l'estat és laic i arreu es volen treure de les aules dels centres docents els elements religiosos, en aquest cas catòlics.
En canvi donaria la raó al bisbat, ja que sóc del parer que l'esglèsia, a més d'accions socials i solidàries, està per a predicar la religió i no per a prestar-se en favor de cedir uns locals per a un acte amb el qual no tothom està d'acord i tenint en compte que els creients(clients) tenen diversitat d'opinions polítiques i jo no barrejaria una cosa amb una altra.
També li recordaria a aquest senyor que el temps del franquisme ha passat encara que no oblidat, però en aquest cas existeix el dret de reunió, com el de manifestació, com el de vaga, etc; dic això per què no cal ocultar-se ni reunir-se a la clandestinitat. Hi ha diversitat d'espais que es poden demanar sense ferir la sensibilitat de ningú, com poden ser centres culturals, biblioteques, locals d'associacions, espais esportius coberts i una llarga llista. No cal arrissar el rínxol.
Rat Penat: Suposo que no deus estar al cas que l'Ajuntament de Malgrat (ni cap altre Ajuntament, per "orden gobernativa") cedirà cap local públic (pagat entre tots, bla-bla-bla, diuen que hi ha llibertat de reunió i d'expressió, bla-bla-bla) per que la gent que vulgui organitzar un referèndum sobre la autodeterminació s'hi pugui reunir. Com t'atreveixes a parlar de llibertat, ferir sensibilitats... el franquisme com a règim polític pot haver passat però la voluntat de "una, grande y libre" encara el teniu molt interioritzat.
I si el paper de l'esglèsia és estar al costat dels dèbils: quí creus tú que som els dèbisl d'aquesta història??
Que no capta vostè que us estic donant la raó? El més important què és, que un ajuntament no cedeixi un espai públic o que es porti a terme la consulta encara que es faci a un local d'alguna associació o a qualsevol altre?
Potser jo estic equivocat, però la consulta s'ha de fer de manera obligatòria a un espai públic?
Y per últim, un aclariment personal:
Pensa de veritat que jo tinc, com diu, molt interioritzat allò de "una, grande y libre"?
Es del parer que tothom què no pensi igual que vostè és franquista o fatxa o ultradretà?
Jo no sóc del pensament de què tot ha de ser blanc o negre. Hi ha tota una gamma cromàtica en els pensaments de les persones.
Rat Penat.
Publica un comentari a l'entrada