dissabte, 17 de juliol del 2010

SOM ON SOM



Mentre l’actual legislatura dóna els últims cops de cua, els episodis no s’aturen i ens van deixant un pòsit de detalls molt útil per determinar fins on assumeixen les forces polítiques del nostre Parlament el que els va demanar en manifestació multitudinària la ciutadania el 10-J. La sessió extraordinària convocada ahir per tal de debatre una resolució de rebuig a la sentència dictada pel tribunal constitucional ha servit per constatar quin serà el full de ruta de les diferents formacions per donar resposta a aquesta demanda que els va fer el poble. Tot i que es va aprovar una resolució de forma majoritària (CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA) basada en el text que dona pròleg a l’Estatut de Miravet, el debat va permetre albirar les posicions particulars de cadascú a l’hora d’afrontar la situació en la que ens deixa la sentència del Constitucional.

Els convergents proposen “encetar un nou camí, sense cap límit, evitant al màxim les fractures socials. En el nou rumb potser caldrà fer algunes primeres escales. En altres Parlaments el fet d’administrar els propis recursos genera unanimitat.” conclou Artur Mas. Com si tots plegats ens haguéssim de posar a tirar aigua al vi tot esperant que l’Estat espanyol ens deixarà mai administrar sota un concert econòmic propi. Els espanyols fins aquí hi arriben i mai es tancaran l’aixeta del seu mannà. Aquest nou camí que proposa el Sr. Mas és un post-autonomisme que pot arribar a cansar el país. A cansar-lo d’esperar la collita que tots ens hem de posar a segar perquè les espigues estan ja ufanes. Pot fins i tot arribar a escanyar la veu del nostre poble que en aquests moments i com mai crida ben alt que ja no l’alimenten molles i vol el pa sencer.

D’altra banda socialistes i ecosocialistes es desafien per la patent del nou federalisme que ha de donar solucions a l’atzagaiada del constitucional. Els uns volen “refer” l’estatut que ells mateixos van contribuir a “cepillar” abans de la ribotada definitiva del Constitucional amb la recomfortant recepta de l’anàlisi optimista de la sentència. Volen “aixecar la nostra veu, expressar la nostra indignació, el nostre malestar, la nostra disconformitat amb la sentència, tot i acatar-la; refer el pacte estatutari posant en marxa tots els mecanismes polítics, jurídics, legislatius i de cooperació institucional per desenvolupar el potencial d'autogovern contingut en l'Estatut votat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya; i enfortir el pacte constitucional de tal manera que les institucions espanyoles reconeguin la realitat nacional de Catalunya, el nostre autogovern, les nostres institucions, els nostres símbols, la nostra llengua i la nostra cultura, el nostre dret civil i la nostra tradició jurídica i un finançament just”. La dissort està, per ells és clar, en que aquestes solucions les ha de portar a la pràctica un govern, el central, liderat per un home al qui els catalans ja li coneixem el valor de la paraula donada. Tot el que demanen queda a la voluntat del Govern estatal de torn i a les avinenteses que aquest pugui patir. Una garantia de que per aquí no es va enlloc,vaja!.

Els altres, els ecosocialistes manifesten que "cal una reforma de la Constitució en sentit federal i si l'Estat no respon afirmativament a les exigències catalanes, l'única sortida viable seria, si existís una majoria social que ho reclamés, que les institucions catalanes impulsessin els mecanismes jurídics i polítics per fer possible l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació. Nosaltres entenem aquest dret com la capacitat de Catalunya de decidir lliurament el seu destí. Però aquest decisió hauria de respondre a un autèntic debat de totes les alternatives, i defugir el simplisme d'autonomia o independència". "Volem anar mes lluny però volem fer-ho amb la majoria de la societat. Catalunya serà allò que decideixi la seva ciutadania", ha finalitzat. Si no ho tinc mal entès, per reformar la constitució cal una majoria de 2/3 parts del Congrés espanyol. És a dir, que una bona part dels diputats populars a més de tots els socialistes estiguessin disposats a “federalitzar” la Constitució. Sembla més factible, doncs, la via que ens porta a exercir el dret a decidir si volem autodeterminar-nos i de quina manera ho volem fer.

Finalment els republicans diem “hem d'iniciar la transició cap a un estat propi, però no volem fer-ho sols. Volem anar acompanyats per milers de ciutadans i per una majoria del Parlament de Catalunya. Siguem clars i deixem de banda el tacticisme. Tot i que Esquerra som gent respectuosa, no acatem, no ens sotmetem ni ens subordinem a la relació desigual i jeràrquica que consagra la sentència del Tribunal Constitucional, perquè el nostre full de ruta és la relació entre iguals, la relació entre dos estats”. Ahir mateix en la sessió parlamentària ERC va presentar una proposta de resolució pròpia sobre la sentència del tribunal constitucional i per la independència nacional que contemplava els següents acords:

1. El Parlament de Catalunya manifesta el seu rebuig a la vulneració de la voluntat popular que suposa la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia, i considera que amb
aquesta decisió les institucions de l’Estat han exclòs la voluntat
expressada pel poble de Catalunya del marc constitucional espanyol.
En conseqüència, acorda no acatar la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l'Estatut.

2. El Parlament de Catalunya fa seu el clam de la ciutadania de
Catalunya pels carrers de Barcelona el proppassat 10 de juliol “Som
una nació, nosaltres decidim” i constata que la llibertat i les
aspiracions d'autogovern de Catalunya no tenen cabuda en el marc
constitucional espanyol. El camí cap a l'autogovern en el marc de
l'Estat espanyol ha arribat a la seva fi, i malgrat els avenços
aconseguits en els darrers trenta anys d'autonomia, ara és el
moment d'exercir el dret a l’autodeterminació.

3. El Parlament de Catalunya manifesta la seva voluntat d’iniciar un
procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la seva
independència nacional i es constitueixi en un estat independent, de
dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea, mitjançant la
celebració d’un referèndum on aquest nou horitzó sigui sotmès a
decisió lliure i voluntària del conjunt del poble de Catalunya. En
aquest sentit, el Parlament acordarà i pactarà el procediment,
convocatòria i règim d'aquest referèndum d'acord amb els estàndards
internacionals.

Després de sotmetre’s a votació el resultat ha estat el que queda reflectit en la imatge de la pantalla que acompanya aquest escrit. Comptat i debatut 21 diputats que hores d’ara creuen en l’Estat propi, 47 que s´ho estan pensant i 65 que encara no hi pensen.



Ramir Roger i Artigas

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Paper mullat.

Anònim ha dit...

Ramir, que fas precampanya per les municipals?