dilluns, 7 de setembre del 2009

RETRAT DE L'EXILI

La conferència d'ahir és de les que deixen petjada en la
drecera dels sentiments. La conferenciant ens el va descriure amb tant detall i sensibilitat que ens va fer venir a la memòria aquella frase que diu: els humans donem el millor i el pitjor de nosaltres mateixos quan ens enfrontem a les circumstàncies més adverses. El que l'exili republicà patí en aquells camps de concentració de la Catalunya Nord és una part de la nostra història que no es pot deixar d'explicar. Perquè les llibertats que ens han arribat i les que en el futur arribaran les assolirem també, en bona part, gràcies a aquells que la història en majúscules té la temptació d'oblidar.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona a tots, va ésser una gran xerrada. No hem d'oblidar el nostre passat per enrecordan-se del que fer en el nostre present.

Salut a tots
Visca la Terra LLiure!

Anònim ha dit...

Apa!!!!!!!!si ja esta oblidat

Anònim ha dit...

La ignorància de molts com tu (darrer comentari) ens pot portar a repetir episodis de la nostra història que voldríem ja passats. Aquella frase que diu perdonar si, oblidar no... té tota la vigència.