Si el Tribunal Constitucional sentencia l’Estatut haurem arribat al final d’un camí. Seria el certificat de defunció de la via estatutària emès pel TC, l’òrgan jurisdiccional de l’Estat que havia de fer de jutge de pau entre les institucions de l’Estat. Però que en comptes de conciliar, ha acabat fent de tribunal inquisidor. No és ja que no hi hagi espai en el marc juridicopolític espanyol per a l’Estatut del Parlament del 30 de setembre, és que tampoc no n’hi ha per a un Estatut esmenat a la Moncloa, votat per les Corts i aprovat en referèndum per la població catalana, l’únic subjecte dipositari de sobirania. Però bé és sabut que quan es tanca una porta se n’obren d’altres.
Esquerra ha marcat l’agenda política del país des de fa més de 20 anys: el dèficit fiscal i la consegüent reivindicació d’un sistema de finançament just, la publicació de les balances fiscals o la mateixa reforma de l’Estatut d’autonomia, com a colofó d’un cicle polític. L’esquerra nacional, l’esquerra independentista, ha estat el motor que ha fet possible un canvi de paradigma al nostre país. L’actual conjuntura avala un pas endavant i exigeix l’ambició o determinació necessàries per fixar el full de ruta. Per aquesta raó, Esquerra proposa actualitzar l’agenda política del país amb un nou objectiu a l’horitzó: l’exercici del dret a decidir.
En aquests darrers anys el país ha canviat molt més del que alguns preveien i el temps ens ha acabat donant la raó. I si el país ha canviat, és lògic que l’agenda política s’adapti als nous temps. Un cop aprovada la llei de consultes populars per referèndum al Parlament de Catalunya el passat 10 de març, s’obre la porta a iniciar els tràmits per a l’organització d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Un referèndum que, entre d’altres opcions, pregunti als catalans i les catalanes si estan d’acord que el govern promogui els canvis legals necessaris perquè Catalunya esdevingui un Estat independent en el marc de la Unió Europea. Una consulta com aquesta, retornaria la confiança de la ciutadania amb el país i les seves institucions.
Per aquest motiu Esquerra treballa ja a favor d’una consulta sobre el futur de Catalunya com el primer dels seus compromisos per al proper cicle. Aquesta és la nova fita que Esquerra posa a l’agenda política de Catalunya i el primer emplaçament per pactar un nou govern. Que ningú s’equivoqui, cal que tothom conegui el valor del seu vot a les properes eleccions al Parlament de Catalunya: Esquerra només estarà en un futur govern si es compromet amb la celebració d’una consulta sobre el futur de Catalunya. Aquest és el meu compromís com a candidat i aquesta serà la primera de les condicions que Esquerra posarà sobre la taula.
Ara bé, ni dreceres, ni improvisacions, ni presses intempestives. El que estem plantejant és massa seriós per precipitar-nos o no impulsar el procés amb tot el rigor i la pedagogia que demana. Hi ha independentistes que, de bona fe, voldrien que iniciéssim la tramitació de la consulta al més aviat possible, sense saber que estarien fent el joc als que volen que ens estavellem, que d’alguna manera el procés fracassi abans de posar-se en marxa.
Tampoc no val suplantar la legitimitat del Parlament mitjançant iniciatives d’urgència històrica que no comptessin amb les complicitats d’una majoria social. La celebració d’un referèndum sobre el futur de Catalunya en aplicació de la llei de consultes no substitueix la sobirania del Parlament, sinó que la complementa. Ara, per primer cop, disposem d’una eina vàlida que cal saber utilitzar amb astúcia per preparar bé la consulta, amb el temps i el rigor necessaris, com han fet a Escòcia.
No ens hem de precipitar. Però tampoc restar immòbils, ans al contrari. Un cop celebrada la propera onada de consultes del 25 d’abril serà el moment de posar fil a l’agulla. Pas a pas, sumant complicitats, preparant el terreny amb la voluntat d’aconseguir el màxim consens possible, acumulant prou forces per avançar. Les properes setmanes han de ser claus per configurar un equip promotor per a l’exercici del dret a decidir, format per una pluralitat d’agents socials, polítics i econòmics, així com les entitats locals organitzadores de consultes per la independència, que es comprometin a treballar per la celebració d’un referèndum per la sobirania quan finalitzi el procés de consultes ciutadanes i s’hagin realitzat les properes convocatòries electorals autonòmiques i municipals. L’exemplar procés de les consultes municipals no pot ser un foc d’encenalls, sinó que ha de ser un exemple de democràcia participativa, de civisme, el preludi d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya en què tots els que creiem en la democràcia, tots, estem convidats a participar.
Posar data a la democràcia exercint el dret a decidir, aquesta és la nova fita que l’independentisme posa a l’agenda política del país.
Joan Puigcercós a l'Avui 11 d'abril 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada