Mai s’havia regulat la possibilitat de concedir a la ciutadania catalana la iniciativa per promoure o liderar consultes via referèndums. El fet mateix que es plantegi representa un punt d’inflexió, un avenç rotund cap a l’exercici del dret a decidir, ja no com a recurs teòric sinó amb una cobertura legal específica.
Tampoc l’actual Govern hagués propiciat una Llei de consultes de no ser per la presència d’Esquerra, que ha liderat tot el procés per donar veu i vot a la ciutadania i aprofundir en la democràcia i en els mecanismes de participació. La ciutadania, però també els ajuntaments, a més del Govern i el Parlament, podran fer ús de la prerrogativa d’instar a la celebració d’una consulta, tant d’àmbit municipal com d’àmbit nacional.
La Llei de consultes és un poderós instrument al servei de la participació política. Faculta els ciutadans i els petits municipis per tenir un paper determinant en la iniciativa política. Alhora, permet iniciar el procés per plantejar qualsevol tipus de consulta i erigir-se com un instrument mobilitzador de la societat. La Llei de consultes populars crea un marc legal propi que permet a la ciutadania instar una consulta popular via referèndum mitjançant una recollida de signatures del 3% de la població (unes 210.000 persones) que es trasllada al Parlament.
Les crítiques de CiU es centren en l'acatament al marc legal. Però si parlem d'una llei que desenvolupa l'Estatut, a quin marc es podria adequar si és precisament desenvolupant l’articulat de l’actual Estatut que neix la Llei de consultes?
Precisament és el jurista López Tena, del Consell Nacional de CDC, qui ha reclamat repetidament una llei de consultes en base a les previsions del nou Estatut, previsions que, no val a oblidar, va introduir Esquerra —un cop més— davant la desídia de la resta de formacions polítiques . Com també recordava el mateix jurista, a l’Estat espanyol els referèndums no són vinculants. Tan cert com que la negativa del Govern espanyol provocaria un xoc de legitimitats democràtiques. La voluntat del poble de Catalunya i el seu Parlament, que ha de votar el text per majoria absoluta, i la negativa de l’Estat a reconèixer l’exercici del dret a decidir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
1-la independència ens salvarà de la ignorància i inoperància dels actuals dirigents polítics?
2-aquesta llei continua supeditada a una decisió final per part del GOVERN ESPAÑOL. Un gran favor el que ens heu fet els d'ERC.
3-al país li preocupen altres coses ara mateix. Aneu fent vosaltres. Sempre mirant a un altre costat no fos cas que la merda us esquitxés.
4-el tripartit està acabat i us arrossegarà al fons del pou.
Aquesta llei ens porta a una confrontació democràtica amb l’Estat. La negativa del Govern espanyol provocaria un xoc de legitimitats democràtiques. La voluntat del poble de Catalunya i el seu Parlament, que ha de votar el text per majoria absoluta, i la negativa de l’Estat a reconèixer
l’exercici del dret a decidir.
si al país li preocupessin altres coses, desenes de milers de persones no anirien votar a les consultes.
aquesta llei és el màxim d'ambiciosa possible. que la decisió final sigui del govern espanyol digali al senyor Mas que s'ho va polir amb la retallada de l'estatut que va pactar amb Zapatero.L'estatut del 30 de setembre no ho deia això.
Publica un comentari a l'entrada