La segona onada de les consultes per la independència ja ha tingut lloc. En una vuitantena de municipis, que s’han sumat als 160 del desembre, centenars de persones s’han mobilitzat i esforçat per fer-les possible en una nova expressió de mobilització sense precedents a Europa. Cal agrair en lloc de menystenir o menysprear l’esforç de tota aquella gent que ha organitzat i participat en aquestes fins al moment. I fer extensiu l’agraïment a tota la gent que està implicada per tirar endavant les futures onades del 25 d'abril, el 20 de juny i les que vinguin.
Les consultes arreu del país posicionen, normalitzen, innoven i assagen. Reforcen el posicionament del dret a decidir a l’agenda política d’aquí i de fora des d’una força d’arrel municipal i també municipalista, propera a la gent. Contribueixen a fer perdre la por sobre la independència i a espantar el suat fantasma de la divisió i la confrontació social: qui hagi vist de prop les diverses consultes locals haurà pogut constatar l’actitud festiva i “normal” de famílies senceres i ben diverses exercint per primera vegada el seu dret a dir-hi la seva sobre la relació de Catalunya amb l’Estat. Innoven amb fórmules de participació no fetes servir encara en unes votacions oficials, com s'ha demostrat amb les urnes mòbils en diversos municipis o l'ús exclusiu del vot electrònic amb garanties que s’ha provat a Alella.
Exercir el dret a decidir està sent un acte normalitzat per a molta gent, molta, i més tenint en compte el demoscòpic desinterès per la política. Deia poc després del 13 de desembre des d’aquí mateix que la política interessa i que la gent ens hi impliquem quan tenim una motivació forta i un objectiu clar, definit i, especialment, immediat. I m’hi refermo ara i hi afegeixo que amb una implicació que difícilment cap de les altres opcions sobre l'estatus polític del país pot assolir, malgrat que siguin majoritàries a l'arc parlamentari català.
Com tot en la vida, es pot veure el got mig buit o mig ple, però l’important és que tothom mira el got. Independentment de la participació i del resultat, el sol fet que existeixi ja és un guany per a la democràcia d'aquest país, una nova oportunitat per exercitar la democràcia, que les oportunitats no hi són cada dia. I que se’n parli.
El resultat de la jornada de consultes del 28F és positiu, el got és mig ple i l’objectiu és continuar donant impuls a les pròximes convocatòries; continuar amb aquest riu que va arrossegant cada cop més sediments, perquè el resultat serà el sumatori de tots els esforços de les diverses onades, no aïlladament. El camí cap a la consulta oficial i definitiva és un camí llarg i progressiu que necessita d'esforç sense fi, rigor i la implicació de tothom a tots els nivells sense exclusions, ho sé prou bé.
I després de les consultes locals, ens toca recollir el testimoni des de les institucions. De moment, a Esquerra tenim la feina feta: una llei de consultes que permeti realitzar referèndums, un reconeixement parlamentari de les consultes per la independència i el treball progressiu perquè la consulta oficial sigui una realitat tan aviat com hi hagi una majoria independentista, o almenys demòcrata, al Parlament. La nostra condició per a la legislatura vinent és sobre la taula, com ho són els 250.000 vots dipositats a les urnes.
Article d' Anna Simó per a Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada