IN MEMORIAM

El març del 2003 la revista Esquerra Nacional entrevistava en Ramon.

GENT D’ESQUERRA

Ramon Garriga i Marquès

Malgrat de Mar, 1921

Diplomat en relacions públiques, periodista, traductor...

Militant d’ERC des del 1988. Ha estat regidor aMalgrat de Mar del 1991 al 1995.

Això d’ERC ja li ve de mena, oi?

El meu pare havia estat regidor i posteriorment amb onze homes més va fundar ERC al poble. Ell provenia d’Acció Catalana Republicana.

Com va viure la Guerra?

La vaig passar tota a l’Escola d’Agricultura de Caldes de Montbui, amb una beca. Allí em van elegir pel Comitè perquè no era ni de les JSUC ni des les Joventuts Llibertàries.

Ha viscut prop d’un quart de segle a Finlàndia. Com va fer-hi cap?

A les tardes del servei militar, que tenia lliures, vaig començar a escriure cartes a empreses nordamericanes per demanar-los la representació per Espanya dels seus productes un cop acabes la Guerra Mundial. Vaig escriure gairebé mil cartes. Vaig esdevenir representant a Espanya de les empreses que fabricaven una de les primeres planxes de plexiglàs i de les primeres ulleres sense muntura. El 1951, un dia em van proposar un acord comercial amb una empresa finlandesa. Al cap d’un parell de mesos em trobava a Finlàndia sense conèixer res de finès.

A Finlàndia va arribar com a director comercial però va acabar fent més de periodista que cap altra cosa. Com va anar això?

Com que el 1952 s’havien de fer els Jocs Olímpics a Hèlsinki, de El Mundo Deportivo i de Vida Deportiva em van dir que els hi enviés notícies. En aquell moment a tot Finlàndia érem només tres espanyols. D’aquesta manera vaig acabar sent cap del departament de llengües llatines de la Divisió de Premsa i Informació del Comitè Organitzador dels Jocs. Vaig ser el primer espanyol membre d’un Comitè Organitzador d’uns Jocs Olímpics.

Quants idiomes coneix vostè?

Català, espanyol, anglès, francès, italià, portuguès, i finès. Amb l’alemany, però, no me n’he sortit mai. Després vaig treballar per a La Vanguardia, Destino i ABC i va arribar un moment que la meva feina principal era el periodisme. Vaig ser un dels fundadors del Club de la Premsa Estrangera Occidental, a Finlàndia.

El vostre coneixement del finès us ha permès traduir el Kalevala, el poema èpic nacional finlandès reconstruït per Elias Lönnrot.

Lönnrot (1802-1884) era un metge rural que va recórrer tota la Carèlia recollint de viva veu la tradició ancestral del poble. El Kalevala és un poema que no té rima però té ritme. Són versos trocaics, amb el darrer accent tònic a la penúltima síl·laba, que és el vers kalevalià. En la traducció em va ajudar la meva exdona finlandesa. Va ser un encàrrec de la Generalitat i el govern finlandès que va publicar Columna. És la feina de tres anys, 22.796 versos, que em van costar la salut perquè m’ho vaig prendre molt a la valenta. Em llevava a les cinc del matí, amb vuit o deu llibres de consulta, amb diverses traduccions: una d’anglesa, una en francès antic, potser la millor, una en espanyol, que no em servia perquè ho van fer en vers dodecasíl·lab i faltaven més de 1.600 versos... La nostra traducció va merèixer diversos guardons: de l’AELC, el Premi Crítica Serra d’Or 1998...