'Adéu, Espanya'

El documental Adéu, Espanya, que TV3 emetrà dijous a les 21.50, ja pot començar a assaborir-se 'on-line' des de tv3.cat/adeuespanya. El documental, que compara les realitats nacionals de Catalunya, Grenlàndia, Escòcia i Québec, ja pot consultar-se parcialment a la Xarxa, amb una sèrie de breus vídeos on hi apareixen el primer ministre escocès, Alex Salmond, el primer ministre de Grenlàndia, Kuupik Kleist, el jutge del Tribunal Suprem del Canadà Michel Bastarache, i el president de la Fundació Privada Empresaris FemCAT, Josep Mateu, entre d'altres.

‘No podíem permetre que hi hagués la més mínima ombra de dubte de que al...

Un Govern de pandereta.

Davant la notícia, quedem bocabadats!
Davant les nules reaccions, restem indignats!
No coneixen el significat de la paraula dimissió?
Perquè, algú deu ser-ne responsable,oi?


"El govern espanyol ha fet marxa enrere i ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) una "correcció d'errors" on modifica la data d'entrada en vigor de la limitació de crèdits als ajuntaments i l'endarrereix sis mesos.

El BOE va publicar dilluns un primer decret que establia que els ajuntaments no podrien demanar crèdits a partir d'aquest dimarts, fet que va provocar les queixes dels consistoris i fins i tot presses per aprovar durant la jornada d'ahir la signatura de crèdits.

Finalment, aquest dimarts la publicació del BOE estableix que la data d'entrada en vigor de la limitació és l'1 de gener del 2011 i que el decret tindrà vigència fins al 31 de desembre del 2011.

Per la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, es tracta de la correcció d'un error sense importància. "No té més importància", ha dit Salgado en declaracions a la premsa després de ser preguntada per aquesta rectificació.

"Tots els BOE porten sempre correcció d'errors, tots els decrets, i més un decret llei que és tan complicat com aquest en la seva redacció", ha assegurat la vicepresidenta econòmica abans de participar en el Fòrum Econòmic de Brussel·les.

Així, el BOE d'aquest dimarts estableix una dotzena de correccions al decret, la més destacada de les quals assenyala que on deia "a partir de l'entrada en vigor de la present norma i fins al 31 de desembre del 2011" diu "a partir de l'1 de gener del 2011 i fins al 31 de desembre del 2011"
Notícia apareguda al diari Avui 25 de maig.

DONES I PAU

Enguany es compleixen deu anys de l'aprovació de la resolució 1.325 sobre dones i pau del Consell de Seguretat de l'ONU, que va reconèixer específicament les greus conseqüències dels conflictes sobre les dones i nenes, així com el paper de les dones en la consolidació de la pau. Tanmateix, deu anys després, es segueixen registrant un total de 31 conflictes armats, en els quals la majoria de persones afectades i desplaçades són dones i criatures.

Les dones continuen essent utilitzades com a armes de guerra, violades sistemàticament i sotmeses a tot tipus de vexacions. Durant el 2009, s'ha constatat l'ús de la violència sexual com a arma de guerra en la majoria dels conflictes armats, destacant per la seva especial gravetat la RD Congo, Somàlia, Sri Lanka (est), Colòmbia, Myanmar, l'Índia (Jammu i Cachemira) i l'Iraq.

Efectivament, les dones són víctimes d'un plus de violència. Per això és fonamental que l'ONU faci autèntiques pressions perquè tots els Estats ratifiquin i, sobretot, apliquin els pactes relatius als drets de les dones i infants, que reconeguin la jurisdicció de la Cort Penal Internacional i subscriguin les disposicions en virtut de les quals les violacions i les agressions sexuals constitueixen especialment crims de guerra i crims contra la humanitat. Així mateix, cal que els governs adoptin i apliquin la resolució aprovada enguany per la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona sobre la protecció dels drets de les dones durant i després dels conflictes bèl·lics.

Al mateix temps que són víctimes, les dones també són protagonistes i subjectes de resistència, de mediació i negociació pacífica. Ja al 1938, Virginia Woolf deia que la millor manera en què les dones podien contribuir a evitar la guerra no consistia «en repetir les paraules i els mètodes dels homes, sinó en trobar noves paraules i crear nous mètodes». De fet, comptem amb una genealogia de dones antimilitaristes que, des del feminisme, han lluitat per l'assoliment d'una cultura de pau. Des de Lisístrata, passant per Virginia Woolf, la resistència pacífica de les dones del Grenham Common, la desobediència civil de les Dones de Negre als Balcans, la Ruta Pacífica de les Dones Colombianes, les nord-americanes Code Pink, les Mares i Àvies de la Plaça de Maig, etc. I a pesar de tota aquesta història, les dones en negociacions de pau segueixen essent excloses.

L'assumpció d'una veritable cultura de la pau passa per aquesta representació de les dones en tots els nivells de decisió de les institucions i mecanismes per a la prevenció, gestió i resolució dels conflictes. La inclusió i la plena participació de les dones en les estructures de poder són essencials per al manteniment i promoció de la pau i la seguretat al món.

Per la seva banda, la Unió Europea ha d'esdevenir forta i solidària, amb capacitat real de resolució de conflictes, i ha d'exercir un control rigorós de la despesa militar dels Estats membres, tot rebutjant polítiques d'increment pressupostari en matèria de despesa militar i incentivant una disminució gradual d'aquestes en benefici de programes d'investigació i recerca en favor de la pau. I és que com bé diuen les Dones de Negre: «la guerra té una alternativa: la no-violència i el diàleg contra les massacres i la mort».

Notícies de l’ascensor.

Submergint-nos a l’hemeroteca rescatem aquest escrit aparegut a la primera revista “La teva veu” de març de l’any 1997. El problema de trobar una connexió eficaç i còmoda entre el Barri del Castell i el centre de Malgrat (i viceversa) ha estat present a la vida política local des de fa temps. Ja l’any 97 la gent d’Esquerra feia una reflexió prou assenyada davant la proposta (i en proposta va quedar) de l’equip de govern de construir una escala convencional: l’enllaç –afirmava ERC- ha de ser “d’utilitat i no pas un mer element arquitectònic decoratiu”.

La mateixa reflexió té plena vigència avui, a pocs dies de la inauguració oficial de l’ascensor inclinat que ha d’unir aquestes dues parts del poble. Més enllà de l’acte protocolari i la lògica curiositat que comporta l’esdeveniment caldrà veure de manera més pausada la seva eficiència, rendiment, fiabilitat … en definitiva si haurà estat una inversió enecertada o no.

Ja en el seu moment el grup municipal d’Esquerra va manifestar el seu suport a l’objectiu que es perseguia: millorar l’accessibilitat al Barri del Castell. D’aquí el nostre vot favorable. Però de la mateixa manera vam mostrar-nos crítics amb força aspectes del projecte: impacte visual sobretot a la zona del parc , limitació del nombre d’usuaris/trajecte (450 persones/hora), cost del manteniment i consum energètic…. Però per damunt de tot ens questionàvem i ens questionem si realment aquest projecte està dissenyat per donar resposta al neguit que expressavem a l’inici. La ubicació d’una de les dues estacions a l’interior del Parc del Castell limita, i molt, l’accessibilitat a aquest servei, per horari (el parc té unes hores concretes d’obertura i tancament) i mobilitat. És a dir que probablement serà una eina útil per acostar gent al Parc del Castell (cosa prou important), però no necessàriament ha de suposar una millora notable de la mobilitat dels veïns del Barri del Castell.

Finalment assenyalar com a dada si més no sorprenent que hores d’ara ( a tres dies de la inauguració) encara no s’hagin fet públics els horaris de funcionament de l’ascensor, ni les condicions d’ús….que és el que realment importa als futurs usuaris.

Crisi econòmica: línies vermelles a la retallada

Finalment, Zapatero s'ha vist forçat a proposar un dràstic paquet de mesures per fer front a una crisi econòmica que no va intuir a temps i que ha anat gestionant durant dos anys sense determinació i amb mesures puntuals, sovint extemporànies i del tot insuficients
Zapatero es va adormir. Si hagués esporgat abans les branques ara no tindria pretensions de talar l'arbre, fent descansar tot el pes de la crisi en els més febles i castigant els sectors més desafavorits. La preservació de les polítiques socials i la inversió en infraestructures és una prioritat. És necessari un reajust però no a compte dels drets de les mares, dels pensionistes o dels dependents. Esquerra traça, per tant, una línia vermella en polítiques socials, en pensions, Llei de serveis socials, Llei de dependència i Fons d'Immigració, i en la inversió en infraestructures prevista a l'Estatut. La temptació de fer pagar la crisi als més febles ni és justa ni és pròpia d'un govern espanyol que havia proclamat les polítiques socials com un dels eixos del seu govern. La involució que propicia Zapatero amb les seves mesures és la retallada de drets més salvatge de tota la democràcia.
El sector públic espanyol és improductiu i està sobredimensionat. Per això és necessari que hi hagi canvis en l'estructura de l'administració de l'Estat, tal com ha proposat repetidament Esquerra, que passen per eliminar ministeris. Amb aquesta mesura es produiria un estalvi de 5.500 milions d'euros anuals. Per contra, i malgrat les evidències, s'està fomentant un discurs que culpa de la despesa les comunitats autònomes i que les retrata com una sangonera insaciable. La veritat és que les CA generen només el 2% de l'11% de dèficit públic i el 45% de la seva despesa va destinada a Educació i Sanitat. Esquerra proposarà la restitució de l'Impost de Transmissions Patrimonials per a aquells patrimonis superiors als 600.000 euros, una mesura de justícia redistributiva en un context de crisi. També cal gravar les grans corporacions.Els beneficis de la companyia elèctrica Endesa s'han triplicat l'últim any. A més, cal insistir amb fiscalitzar el sistema financer. És intolerable que després d'haver injectat 100.000 milions de diner públic l'aixeta del crèdit segueixi tancada. Com també és imprescindible presentar batalla al frau fiscal. Hi ha més de 90.000 milions d'euros en economia submergida, i 25.000 milions aflorarien si l'agència tributària exercís una acció inspectora eficaç.

'Volem Votar', nova campanya de voluntaris per promoure el referèndum oficial d'independència

Des d'aquest dimarts les adhesions a la Comissió Promotora de la IP es recolliran a través del web Volemvotar.cat

Aquest dilluns ha començat la campanya 'Volem votar' per constituir la comissió promotora que presentarà al Parlament, el proper dimarts 25 de maig, la Iniciativa Popular (pdf) perquè es convoqui el referèndum nacional i oficial sobre la independència. La IP que es presentarà al Parlament demana la convocatòria d'una consulta amb la pregunta de les consultes sobiranistes però reformulada perquè el Parlament no la pugui rebutjar. Fins ara ja són 4.000 els voluntaris per recollir signatures a favor de la IP, i s'espera continuar rebent suports a través de 'Volem Votar'. De moment ja s'han fet arribar els fulls per inscriure's a la comissió promotora del referèndum als 4.000 adherits i a totes les comissions organitzadores locals de consultes.

Dia Internacional contra l’Homofòbia

El 17 de maig se celebra arreu del món el Dia contra l’Homofòbia. Al Principat s’han programat un seguit d’activitats lúdiques i culturals per difondre coneixements i contribuir a evitar els prejudicis encara presents en diversos sectors de la població catalana.

En l’edició d’enguany se celebra que fa 20 anys que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va prendre la decisió de treure l’homosexualitat de la llista de malalties. Fins aleshores estava considerada un trastorn de la identitat sexual. Aquesta iniciativa va ser el fet que va marcar la data del Dia Mundial.

Pel col·lectiu gai lesbià i transsexual el camí no ha estat gens fàcil i, malgrat els èxits obtinguts al llarg dels darrers anys, encara queda molta feina a fer. Són molts els països que persegueixen i empresonen persones per optar per una determinada sexualitat i en alguns indrets, encara avui, gais, lesbianes o transsexuals poden arribar a ser condemnats a la pena de mort. Al web de l’Ilga (International Lesbian, Gai, Bisexual, Trans and Intersex Association), podeu consultar un mapamundi amb el llistat d’aquests països.

Actes a Catalunya

La Generalitat, que va ser el primer govern de tot el món en ingressar a l’Ilga, promou per aquest dia un seguit d’activitats. Dixit, el Centre de Documentació de Serveis del Departament d’Acció Social i Ciutadania, acollirà el 18 de maig, la conferència “Curiositats d'una comunitat poc comuna”, que oferirà Isabel Franc. I el mateix dia s’inaugura l’exposició “El Moviment en imatges” que mostra la lluita del moviment LGBT a Catalunya a través de diversos cartells i plafons. La mostra, ubicada a Dixit i a la planta del soterrani de Palau de Mar de Barcelona, estarà oberta al públic fins el 28 de maig.

Molts d'altres ajuntaments, institucions i entitats, organitzen activitats diverses, per fer sentir la necessitat d'aquesta commemoració.

10anys sense mili

Implacable amb els dèbils, poruc amb els poderosos

Ja fa mesos, Esquerra va liderar i aconseguir aprovar una resolució al Congrés que instava el govern espanyol a aprimar l'Estat amb la supressió de ministeris. Zapatero s'ha fet el sord i ara cal recordar que aquella despesa hauria suposat un estalvi de milers de milions d'euros.
La proposta hagués permès suprimir ministeris superflus, amb l'estalvi esmentat. Però també hagués suposat desempallegar-se de la invasió en matèries que són competència de les comunitats autònomes.
Esquerra ha insistit repetidament en la necessitat de combatre el frau fiscal, en el populisme de mesures electoralistes com els 400 euros i, sobretot, en la necessitat de reaccionar davant una crisi estructural que demana un ambiciós pla de reformes. La crisi grega ha estat el detonant que ha encès totes les alarmes. Els rumors (ben interessats) han apuntat a un efecte contagi a l'Estat espanyol que ha tingut, com a primer efecte, un enfonsament de les borses, especialment sever el dia que públicament celebraven una cimera Zapatero y Rajoy.
Zapatero, sense trencar la seva tònica dels darrers dos anys, ha seguit amb una política de pegots més que discutible i clarament insuficient. La darrera versió del qual ha estat l'anunci de reduir alts càrrecs de l'administració amb un estalvi estimat de 16 milions, quan la desviació de despesa dels ministeris s'eleva a 231 milions. Zapatero no va veure venir la crisi. I quan ja la teníem al damunt ha fet com l'orquestra del Titànic, tocar el violí mentre el vaixell anava enfonsant-se. El problema de Zapatero i el seu govern és també un problema de credibilitat. Espanya no és Grècia, però els sacrificis són ja inevitables. Ara bé, Zapatero es mostra implacable amb els febles i poruc amb els poderosos. Així, anuncia una retallada en infraestructures de més de 6.000 milions d'euros i una retallada en drets socials a costa dels drets de les mares, dels pensionistes o dels dependents. A més d'una retallada del 5% del sou dels funcionaris. Però, en canvi, no colla la banca que segueix negant l'accés al crèdit. I impulsa, en companyia del PP, una legislació de privatització de les caixes d'estalvi que amenaça el model català de caixes i novament envaeix competències catalanes.
El projecte de ZP també preveu ara endossar un deute de 1.200 milions d'euros a les comunitats autònomes. És cert que algunes comunitats autònomes han caigut en excessos ben evident. Així, resulta que Catalunya té una ràtio de funcionaris del 3,9%, mentre Andalusia arriba al 6% i Madrid al 6,6%. Catalunya té la meitat de funcionaris i el seu dèficit públic està, en essència, vinculat al dèficit fiscal que arrossega des de fa anys i panys. La temptació de fer pagar els plats trencats a Catalunya —que amb el nou sistema ha retallat el dèficit en un terç— hipotecaria les necessitats assistencials derivades, en bona mesura, per l'impacte quantitatiu de la immigració a Catalunya. També cal posar esment en la necessitat de fer acomplir allò que estableix la disposició addicional tercera de l'Estatut, o en no posar en perill una demanda històrica que és ja una urgència per al desenvolupament econòmic: l'eix ferroviari mediterrani.