FINANÇAMENTS

A l'espera de la resolució del procés judicial de l'anomenat "cas Palau", l' informe elaborat pels pèrits de l'Agència Tributària posen en evidència els vincles entre les donacions que l'empresa Ferrovial feia via patrocini al Palau i el desviament d'aquestes a la Fundació Trias Fargas (actualment CATDEM). L'informe aporta dades i xifres en la línea de les que van aparèixer a la Comissió d'investigació del Parlament. Aquestes comissions tenen a veure amb l'adjudicació d'obres públiques a l'empresa constructora madrilenya FERROVIAL i arribàven a les finances convergents després de l'intermediació d'en Millet. Estem parlant d'una xifra propera als 6 milions d'euros.

Pràcticament alhora que es coneixia l'informe aportat per Hisenda al procés judicial, Felip Puig manifestava en una entrevista a Catalunya Ràdio que "Convergència no aposta per la independència de Catalunya en aquesta legislatura". El secretari adjunt de CDC, ha parlat clar sobre les intencions d'autogovern que tindria un hipotètic govern de CiU afirmant que la independència de Catalunya no és la prioritat per la seva formació. Puig ha destacat que quan això esdevingui una 'voluntat compartida' i majoritària de la societat, CiU liderarà el projecte. Ara no.

No resulta estrany aquest posicionament vistes les hipoteques que arrosseguen davant l'empresariat constructor espanyol. Els qui prometen liderar el "canvi" que li cal al país han estat incapaços d'independitzar-se dels mulladers de Félix Millet i la constructora FERROVIAL. Pel que sembla el "canvi", si es dona el cas, no es farà amb un full de serveis sense màcula sota el braç.

El català als jutjats s’extingeix

El percentatge de sentències redactades en la llengua del país disminueix per cinquè any consecutiu.

El prestigi d’una llengua es mesura per la literatura que és capaç de generar. El seu ús oral és molt important, però una llengua que no arribi al paper i a la literatura és una llengua amb molt poc futur. Això és el que li passa al català en l’administració de justícia, on està en vies d’extinció, tal com es desprèn de la dada sobre la llengua utilitzada en les sentències inclosa en la memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya corresponent al 2009.

L’any passat el nombre de sentències dictades pels jutjats i tribunals de Catalunya va arribar a les 250.537. D’aquestes, el 84,1 per cent estaven escrites en castellà, i la resta –un 15,9 per cent– en català. Aquest és el cinquè any consecutiu que hi ha un retrocés en el percentatge de sentències en la llengua del país en relació al total. Un descens constant, imparable, que dibuixa un panorama en què el català porta camí de convertir-se en una llengua testimonial en les resolucions escrites dels jutges.

L’ús escrit de la llengua contrasta amb l’ús oral que se’n fa als jutjats. Una enquesta sobre usos lingüístics va revelar que el 25 per cent dels judicis es fan en la llengua del país, dada que contrasta amb la del 15 per cent de les sentències.

En nombres absoluts, les quasi 40.000 sentències escrites en català que es van fer l’any passat suposen pràcticament el mateix nombre que el 2008 i fins i tot el 2006. Com que l’activitat judicial general no deixa de créixer cada any, l’estancament en l’ús del català és cada cop més evident.

La memòria no defuig aquest tema i subratlla la condició de “minoritari” del català en l’àmbit judicial. Com a solució es proposa fomentar l’aprenentatge de la llengua a través de cursos per a jutges, magistrats, fiscals i secretaris.

El problema no és, però, exclusiu dels jutges i magistrats, els advocats també tenen part de culpa en el fet que els nivells d’ús del català siguin baixíssims. La mostra més evident d’això és l’ús predominant de la llengua castellana en els recursos que es presenten davant la sala civil i penal del TSJC, l’ens que crea jurisprudència sobre el dret civil propi del país, dictat i promulgat pel Parlament. El 2009 la relació de recursos de cassació va ser de 16 presentats en català per 135 en castellà. Pel que fa als recursos de queixa, n’hi va haver un en català per 29 en castellà. Els cinc recursos de revisió i responsabilitat eren tots en castellà.

Pel que fa a les sentències civils que va dictar aquesta sala, 37 es van fer en català i 18 en castellà. Aquestes dades no existeixen en l’àmbit de la fiscalia, on l’ús habitual de la llengua en la documentació que es tramita i es presenta als jutjats és el castellà. L’administració intenta combatre el fenomen amb cursos de formació lingüística, però amb un èxit relatiu. L’any passat un total de 344 persones, entre jutges, secretaris i fiscals, es van inscriure en cursos presencials o d’autoaprenentatge, tant de llengua general com de llenguatge jurídic.


Notícia de Jordi Panyella pel diari Avui 2-06-2010

"Garzonada" contra Garzon.

El jutge Baltasar Garzón s’ha destacat, des del tribunal d’excepció que és l’Audiencia Nacional, per polèmiques actuacions judicials, que sempre han comptat amb un vernís teatral i focs d’artifici. Al costat d’actuacions contra la corrupció i les dictadures com el cas Pretòria, el cas Gürtel i la persecució d’Augusto Pinochet, Garzón és un dels pares de l’extensió del tipus delictiu pertinença a banda armada a organitzacions polítiques i persones individuals que, malgrat no tenir cap paper en la comissió d’actes terroristes, només comparteixen objectius polítics o ideologia amb una organització armada. Una doctrina que Grande Marlaska ha portat fins a l’extrem en el cas Egunkaria. Massa sovint, també, ha protagonitzat instruccions judicials que s’han fet públiques amb la detenció de desenes de persones, la majoria de les quals quedaven en llibertat sense càrrecs al cap de poques setmanes.

És cert que cal valorar de Garzón la valentia d’enfrontar-se a l’extrema dreta espanyola investigant els crims del franquisme, obrint diligències per poder trobar i exhumar cadàvers de persones assassinades pel franquisme. Grups d’extrema dreta com l’autodenominat “sindicat” Manos Limpias, que han actuat sovint com a acusació particular en causes instruïdes per Garzón, ara fan seure al magistrat a la banqueta com a acusat d’un delicte de prevaricació.

El progressisme espanyol, aquell que decreta la justícia des de la càtedra, que porta El País sota el braç i que calla davant els atacs feixistes als Països Catalans, han organitzat un grau sarau per defensar el jutge de l’extrema dreta espanyola, i pretenen que ens apuntem al sarau. Ho sento, però no m’hi trobaran, perquè va ser Garzón qui va orquestrar una operació judicial i policial que ha acabat gravada a la memòria amb el seu nom on es va detenir desenes d’independentistes, molts dels quals van ser torturats i maltractats. L’any 1992, Garzón va convertir l’any olímpic en una etapa d’horror per a desenes de persones i les seves famílies i amics, i davant les denúncies de tortures que van formular en les seves declaracions els independentistes detinguts, es va negar a investigar-les. Una negativa que ha estat condemnada pel Tribunal d’Estrasburg [sentència en format word], que considera que Garzón hauria d’haver investigat les denúncies de tortures. Vicent Partal deia fa uns dies que no defensaria Garzón. Ja en som dos.

Pere Aragonès. Diputat al Parlament.