Un Govern de pandereta.

Davant la notícia, quedem bocabadats!
Davant les nules reaccions, restem indignats!
No coneixen el significat de la paraula dimissió?
Perquè, algú deu ser-ne responsable,oi?


"El govern espanyol ha fet marxa enrere i ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) una "correcció d'errors" on modifica la data d'entrada en vigor de la limitació de crèdits als ajuntaments i l'endarrereix sis mesos.

El BOE va publicar dilluns un primer decret que establia que els ajuntaments no podrien demanar crèdits a partir d'aquest dimarts, fet que va provocar les queixes dels consistoris i fins i tot presses per aprovar durant la jornada d'ahir la signatura de crèdits.

Finalment, aquest dimarts la publicació del BOE estableix que la data d'entrada en vigor de la limitació és l'1 de gener del 2011 i que el decret tindrà vigència fins al 31 de desembre del 2011.

Per la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, es tracta de la correcció d'un error sense importància. "No té més importància", ha dit Salgado en declaracions a la premsa després de ser preguntada per aquesta rectificació.

"Tots els BOE porten sempre correcció d'errors, tots els decrets, i més un decret llei que és tan complicat com aquest en la seva redacció", ha assegurat la vicepresidenta econòmica abans de participar en el Fòrum Econòmic de Brussel·les.

Així, el BOE d'aquest dimarts estableix una dotzena de correccions al decret, la més destacada de les quals assenyala que on deia "a partir de l'entrada en vigor de la present norma i fins al 31 de desembre del 2011" diu "a partir de l'1 de gener del 2011 i fins al 31 de desembre del 2011"
Notícia apareguda al diari Avui 25 de maig.

Crisi econòmica: línies vermelles a la retallada

Finalment, Zapatero s'ha vist forçat a proposar un dràstic paquet de mesures per fer front a una crisi econòmica que no va intuir a temps i que ha anat gestionant durant dos anys sense determinació i amb mesures puntuals, sovint extemporànies i del tot insuficients
Zapatero es va adormir. Si hagués esporgat abans les branques ara no tindria pretensions de talar l'arbre, fent descansar tot el pes de la crisi en els més febles i castigant els sectors més desafavorits. La preservació de les polítiques socials i la inversió en infraestructures és una prioritat. És necessari un reajust però no a compte dels drets de les mares, dels pensionistes o dels dependents. Esquerra traça, per tant, una línia vermella en polítiques socials, en pensions, Llei de serveis socials, Llei de dependència i Fons d'Immigració, i en la inversió en infraestructures prevista a l'Estatut. La temptació de fer pagar la crisi als més febles ni és justa ni és pròpia d'un govern espanyol que havia proclamat les polítiques socials com un dels eixos del seu govern. La involució que propicia Zapatero amb les seves mesures és la retallada de drets més salvatge de tota la democràcia.
El sector públic espanyol és improductiu i està sobredimensionat. Per això és necessari que hi hagi canvis en l'estructura de l'administració de l'Estat, tal com ha proposat repetidament Esquerra, que passen per eliminar ministeris. Amb aquesta mesura es produiria un estalvi de 5.500 milions d'euros anuals. Per contra, i malgrat les evidències, s'està fomentant un discurs que culpa de la despesa les comunitats autònomes i que les retrata com una sangonera insaciable. La veritat és que les CA generen només el 2% de l'11% de dèficit públic i el 45% de la seva despesa va destinada a Educació i Sanitat. Esquerra proposarà la restitució de l'Impost de Transmissions Patrimonials per a aquells patrimonis superiors als 600.000 euros, una mesura de justícia redistributiva en un context de crisi. També cal gravar les grans corporacions.Els beneficis de la companyia elèctrica Endesa s'han triplicat l'últim any. A més, cal insistir amb fiscalitzar el sistema financer. És intolerable que després d'haver injectat 100.000 milions de diner públic l'aixeta del crèdit segueixi tancada. Com també és imprescindible presentar batalla al frau fiscal. Hi ha més de 90.000 milions d'euros en economia submergida, i 25.000 milions aflorarien si l'agència tributària exercís una acció inspectora eficaç.

Implacable amb els dèbils, poruc amb els poderosos

Ja fa mesos, Esquerra va liderar i aconseguir aprovar una resolució al Congrés que instava el govern espanyol a aprimar l'Estat amb la supressió de ministeris. Zapatero s'ha fet el sord i ara cal recordar que aquella despesa hauria suposat un estalvi de milers de milions d'euros.
La proposta hagués permès suprimir ministeris superflus, amb l'estalvi esmentat. Però també hagués suposat desempallegar-se de la invasió en matèries que són competència de les comunitats autònomes.
Esquerra ha insistit repetidament en la necessitat de combatre el frau fiscal, en el populisme de mesures electoralistes com els 400 euros i, sobretot, en la necessitat de reaccionar davant una crisi estructural que demana un ambiciós pla de reformes. La crisi grega ha estat el detonant que ha encès totes les alarmes. Els rumors (ben interessats) han apuntat a un efecte contagi a l'Estat espanyol que ha tingut, com a primer efecte, un enfonsament de les borses, especialment sever el dia que públicament celebraven una cimera Zapatero y Rajoy.
Zapatero, sense trencar la seva tònica dels darrers dos anys, ha seguit amb una política de pegots més que discutible i clarament insuficient. La darrera versió del qual ha estat l'anunci de reduir alts càrrecs de l'administració amb un estalvi estimat de 16 milions, quan la desviació de despesa dels ministeris s'eleva a 231 milions. Zapatero no va veure venir la crisi. I quan ja la teníem al damunt ha fet com l'orquestra del Titànic, tocar el violí mentre el vaixell anava enfonsant-se. El problema de Zapatero i el seu govern és també un problema de credibilitat. Espanya no és Grècia, però els sacrificis són ja inevitables. Ara bé, Zapatero es mostra implacable amb els febles i poruc amb els poderosos. Així, anuncia una retallada en infraestructures de més de 6.000 milions d'euros i una retallada en drets socials a costa dels drets de les mares, dels pensionistes o dels dependents. A més d'una retallada del 5% del sou dels funcionaris. Però, en canvi, no colla la banca que segueix negant l'accés al crèdit. I impulsa, en companyia del PP, una legislació de privatització de les caixes d'estalvi que amenaça el model català de caixes i novament envaeix competències catalanes.
El projecte de ZP també preveu ara endossar un deute de 1.200 milions d'euros a les comunitats autònomes. És cert que algunes comunitats autònomes han caigut en excessos ben evident. Així, resulta que Catalunya té una ràtio de funcionaris del 3,9%, mentre Andalusia arriba al 6% i Madrid al 6,6%. Catalunya té la meitat de funcionaris i el seu dèficit públic està, en essència, vinculat al dèficit fiscal que arrossega des de fa anys i panys. La temptació de fer pagar els plats trencats a Catalunya —que amb el nou sistema ha retallat el dèficit en un terç— hipotecaria les necessitats assistencials derivades, en bona mesura, per l'impacte quantitatiu de la immigració a Catalunya. També cal posar esment en la necessitat de fer acomplir allò que estableix la disposició addicional tercera de l'Estatut, o en no posar en perill una demanda històrica que és ja una urgència per al desenvolupament econòmic: l'eix ferroviari mediterrani.

DE LA NOVA LLEI ESPANYOLA DE L'AUDIOVISUAL

L'Estat espanyol mai no ha tingut una política de l'audiovisual a llarg termini ni cap model consensuat. La nova llei espanyola tampoc no defineix clarament un model. Però el que sí fa és regular i ordenar molts dels aspectes que són competència de la Corporació Catalana i del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i que ja estan regulats a través de la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya.
La nova regulació respon als interessos dels grans operadors privats espanyols que en seran els únics beneficiaris. I si bé inicialment aquesta llei no afectarà les televisions autonòmiques, els seus promotors ja han deixat ben clar que volen que la nova normativa toqui de ple les televisions públiques autonòmiques.

El PSOE, a instàncies dels grans lobbies d'operadors privats espanyols, prepara una llei que pretén suprimir la publicitat a les televisions públiques, fet que les deixaria com les germanetes pobres de l'espai audiovisual. També limita la capacitat de les televisions públiques d'oferir una oferta atractiva a la ciutadania, fet que accentua el desequilibri de condicions per competir en el mercat tot decantant-les clarament a favor del potent sector privat.
La llei també menysté qualsevol altre llengua que no sigui la castellana. Obvia qualsevol reconeixement de les altres llengües de l'Estat i consagra un model basat única i exclusivament en el castellà. Finalment, per si no fos suficient, la llei planteja reforçar únicament la part del sector audiovisual que gravita a l'entorn de la capital espanyola en detriment del potent sector audiovisual català.

Els inspiradors-promotors de la nova llei, en connivència amb el PSOE i CiU, després de felicitarse públicament per la nova normativa, ja s'han afanyat a reclamar que s'estengui a l'àmbit autonòmic per impedir que, entre d'altres, TV3 pugui continuar tenint ingressos publicitaris. La UE considera que “els serveis de comunicació audiovisuals són tant serveis culturals com econòmics”. Considera, a més, que han de ser els garants de la llibertat d'informació i el pluralisme, i que això justifica que els siguin aplicades normes específiques. Però la llei de l'executiu espanyol s'articula talment com si l'audiovisual fos una activitat econòmica més. Això els permetrà acabar intervenint en el mercat català amb una invasió competencial justificada i rebaixar al mínim les responsabilitats culturals, lingüístiques i ciutadanes dels mitjans de comunicació. La nova llei espanyola atorga tots els avantatges als operadors televisius ubicats en l'àrea de Madrid i molt concretament a algunes de les empreses allí instal·lades. Això trencaria definitivament el ja fràgil equilibri entre el sector públic i el privat i arraconaria moltes de les productores independents del nostre país.

Esquerra ha presentat fins a 89 esmenes a la llei espanyola que, entre d'altres, apel·len al respecte competencial, al manteniment del model mixt de finançament dels mitjans públics, a les obligacions dels operadors estatals vers la resta de llengües oficials diferents del castellà i a un reconeixement específic dels mitjans de comunicació audiovisuals sense ànim de lucre.
L'objectiu de les esmenes és evitar l'amenaça que s'aboca sobre la televisió pública catalana que és l'instrument més potent de què disposa i ha disposat mai la llengua, la cultura i la nació catalanes. Per això, les esmenes també fan referència a la reciprocitat d'emissions entre televisions públiques en altres territoris, mesures més eficaces per combatre la proliferació d'emissores il·legals o garantir la televisió de mobilitat en l'àmbit autonòmic.

LA CAMPANYA SOCIALISTA AL MARROC

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va començar ahir el seu viatge oficial al Marroc. Hereu va retre visita al ministre per la Comunitat Marroquina a l’estranger, al primer ministre, al d’Exteriors i als màxims representants del Congrés i del Senat. A la cartera de l’alcalde, un recordatori: Espanya ja ha fet els deures perquè els immigrants marroquins puguin votar a les municipals, tan sols falta que el Marroc mogui fitxa i accepti la pertinent reciprocitat per als residents espanyols al Magrib.
Pels que potser tenien dubtes sobre els objectius del viatge al Marroc portat a terme per la delegació malgratenca, encapçalada per l'alcaldessa Campoy fa uns mesos, aquesta notícia de premsa apareguda ahir, us pot ajudar a aclarir-los. Ella ens va explicar fil per randa la seva apretada agenda, però va tenir la des memòria de no fer-nos cinc cèntims d'aquesta intenció que el Sr.Hereu manifestava sense cap reticència.
I és ben clar que el PSC malda per tal que el vot d'aquests súbdits alauites caigui a les seves saques. I això és clar comporta haver de llaurar el terreny. Llàstima que en el cas de la delegació malgratenca els soferts contribuents del municipi vam fer-nos càrrec de l'arada i dels jornals d'aquests treballadors de la campanya socialista. Esperem que l'alcalde Hereu no n'hagi pres exemple.

Tres anys esperant la sentència de l'Estatut

El dictamen del Tribunal Constitucional espanyol s'eternitza i manté a l'aire els dubtes sobre el text · Partits polítics i societat civil es preparen per entomar-la al setembre

Aquest divendres, 31 de juliol, es compleixen tres anys des que el Partit Popular va presentar el recurs al Tribunal Constitucional espanyol (TC) demanant que es pronunciés sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya, aprovat pel Parlament al setembre de 2005, pel Congrés espanyol al març de 2006 i pels ciutadans de Catalunya en referèndum el 18 de juny de 2006. El PP va presentar un recurs (pdf) qüestionant aspectes fonamentals del text com el concepte de nació, el reconeixement de la llengua catalana, el nou finançament i les relacions entre els executius espanyol i català basades en la bilateralitat. El defensor del pueblo espanyol i diverses comunitats autònomes s'hi van afegir i van presentar sengles recursos que, tres anys i una recusació més tard, continuen sense resoldre's. Els partits catalans es preparen per rebre la sentència al setembre i la societat civil ja organitza reaccions preveient una nova retallada.
FONT:directe.cat

La pell fina de Pedro J.

Avui dimecres dia 20 de maig, a les 11 hores, al jutjat penal número 2 de Palma, està previst la celebració del judici que enfrontarà a Pedro J. Ramírez contra el Lobby per la Independència.

La demanda del director de El Mundo contra el Lobby per la Independència es remunta a l'any 2006 i està motivada per les crítiques i comentaris sarcàstics que des del web s'han fet i s'estan fent de l'obra i la trajectòria de, com ells anomenen, ‘Pedrito piscinas’.

Tot i que, com recordarem, Pedro J. Ja va perdre un judici contra Esquerra i Joan Puig en el seu moment per al mateix tema, ara ha contraatacat i ha demostrat tenir la pell tan prima i hipersensible que no ha pogut suportar que des del humil web del Lobby per la Independència el tractin de ‘fatxa de Logroño’, ‘l'home del corpinyo’, ‘censor’, ‘mafiós’, ‘paranoic’, ‘fantasma’, ‘prepotent’ colonitzador foraster’, etc. Idò!

Com els mateixos autors de la web afirmen, la pregunta és la següent: ‘¿Tenim dret o no tenim dret els indígenes mallorquins a defensar-nos dels atacs dels colonitzadors espanyols amb les mateixes armes del llenguatge que empra El (In)Mundo, Pedro J. Ramírez i la seva tropa de fatxes forasters enemics fanàtics de Mallorca i dels mallorquins? Vet ací la pregunta clau a la qual la justícia colonial haurà de donar resposta en aquesta judici que ha provocat una espectacular expectació dins i fora de Mallorca.´
Esperem que es faci justícia altra vegada!

Extret de: http://www.directe.cat/puntdemira#la-pell-fina-de-pedro-j

S'ha acabat la paciència

El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Ridao, no està disposat a posar les coses fàcils al president espanyol. Ridao, a més de posar una sèrie de condicions, li va resumir l’estat de les coses assegurant que “vostè ens ha consumit la paciència i s’ha quedat sense crèdit. No esperi ni favors ni concessions”.
Durant la seva intervenció inicial, va qualificar-lo de “prestidigitador que es passa el dia llançant boles enlaire i evitant que caiguin a terra” i va denunciar la política de xecs del govern socialista perquè la veu com una sèrie de “regals i premis”. Però, per sobre de tot, a Zapatero li va retreure els retards en la reforma del finançament.

Zapatero s’haurà d’esforçar per tenir el suport del grup d’ERC perquè, segons el nostre portaveu, mentre no s’avanci en els punts de la carpeta catalana –incloent-hi una dotació extra per al traspàs de Rodalies– no ajudarà els socialistes.