"Talantes"

L'últim motiu pel qual la regidora de Turisme i Alcaldessa considera que Malgrat ha estat tractat amb desdeny arriba des del Consorci de Promoció Turística Costa de Barcelona-Maresme. No s'hi val a reconèixer que hom pot haver-se precipitat- portant a Ple la sortida de Malgrat del Consorci- sense esgotar les vies de diàleg per reconduir la situació per la qual un es considera agreujat.
S'han d'esbombar els motius diversos del desamor. "Que no ens col·laboren amb cap premi pel Festival de Bandes de Música. I tampoc es fan ressò d'altres accions que des de Malgrat s'emprenen per dinamitzar el sector. I el més greu; manipulen l'informació que es publica en algun dels llibrets de promoció de les torres de guaita de la comarca". Res, el petit got de paciència s'ha vessat.
I ara que ja ho sap tothom i acompanyada d' aquest pre-clima tan agradable anirà a cercar solucions per evitar la sortida del Consorci de l'Ajuntament de Malgrat, un dels fundadors del mateix.
N'hi ha que pensem que això no són maneres, però tothom es lliure d'actuar amb el "talante" que consideri adequat davant les ofenses. Pel que fa al cas, no estaria de més mirar per l'interès general del sector. Desvincular-se del nom Costa de Barcelona no sembla una decisió encertada quan la marca Barcelona s'ha consolidat arreu del món com una destinació turística de primer ordre. Mentre el Consorci rep el reconeixement de ser la única destinació turística de Catalunya que opta al premi SICTED, la nostra regidora de Turisme amenaça de fugir-ne. Esperem que la qüestió es resolgui en favor de l'interès i el sentit comú.

impostos

Cansats de pagar

(del bloc de Joan Puigcercós)

Ahir a la Seu d'Urgell vaig explicar que hi ha molts emprenedors catalans que estan molt cansats de les inspeccions fiscals, de la pressió que l’agència tributària estatal posa sobre les nostres empreses. No ens ha d'estranyar, a Catalunya es fan més inspeccions i alçaments d'aquestes que enlloc. Així, l'any 2008, l'Agencia Tributària va recaptar per la via executiva a Catalunya 331,2 milions d'euros; 155,4 milions a Madrid i a Andalusia 54,7 milions d'euros.

Si a això hi afegim el dèficit fiscal, els peatges, el dèficit crònic d'inversions en infraestructures acumulat des de fa molts anys, és lògic que hi hagi molta gent fatigada i desafecta.

Que Catalunya pateix un dèficit fiscal històric en relació a l’Estat, ho sabem tots gràcies a diverses publicacions oficials, entre elles del Ministeri d’Economia i Hisenda. Un dèficit que, al llarg de la darrera dècada, s’ha situat, al voltant del 9% del PIB anual de mitjana i que en conseqüència ha ocasionat un greu desequilibri entre el entre el que els catalans i catalanes paguen en forma d’impostos i el valors dels béns i serveis públics que reben de finançament. Un dèficit que també té una altra cara de la moneda... altres CA, com Andalusia, poden rebre més diners dels que generen, en concret i seguint la publicació espanyola un 4,53% del PIB. Els diners que surten de Catalunya poden anar a altres CA les quals poden fer polítiques que aquí nosaltres no podem.

Però Catalunya no sofreix només aquest de dèficit fiscal, en pateix molts d’altres. També en té amb Europa, estudis el situen al voltant del 0,3% del PIB anual català. Mentre que altres CA, com Andalusia, rebran en fons europeus en el període 2007-2013 un total de 14.024 milions d’euros, Catalunya en rebrà només 1.752 milions d'euros, gairebé vuit vegades més.

Amb les beques passa el mateix, a Catalunya només reben beques universitàries el 9% dels estudiants matriculats, mentre que a Andalusia, la xifra és del 21% i en relació a les beques no universitaris, Catalunya rep 13,22 euros per alumnes mentre que Andalusia gairebé el doble, 23,6 euros per alumne. Si continuem en l’àmbit de l’educació, hem de sumar que a Andalusia es regala 173.000 ordinadors a l’alumnat de 5è i 6è de primària (les famílies només han de signar una carta de compromís), mentre que a Catalunya les famílies en paguen la meitat (150 euros).

No ha agradat a alguns que ahir ho digués clarament. La meva voluntat no és ofendre a ningú, ans al contrari. Tot i així la portaveu del PSOE ha Andalusia ha dit que la meva frase era monstruosa i un insult a tots els andalusos. A mi, senzillament, i sense voluntat d'ofendre de nou el que em sembla monstruós és el dèficit fiscal de 20.000 milions d'euros que any rere any afecta a Catalunya. I els que millor ho saben són els catalans d'origen andalús que també ho pateixen. Alguns d'ells tornen escandalitzats a Catalunya després d'haver passat les vacances o anar de visita a altres territoris de l'estat. Com per exemple, molt catalans, s'escandalitzen quan descobreixen que sortint de Catalunya o del País Valencià gairebé s'acaben els peatges a les autopistes.

La reacció per exigir-me disculpes ha estat instantània, crec que molts catalans agrairien aquesta mateixa rapidesa per reconèixer l'esforç de tots els catalans i catalanes, d'origen andalús o no, per aportar molts recursos a la resta de l'estat. Però això ja és més difícil.

La convivència és necessària i és un objectiu en si mateix però la resta de l'estat ha de saber que a Catalunya, molta gent per no dir la majoria, està molt cansada de pagar i que a sobre se'ns maltracti.

Perdonin les molèsties però algú ho havia de dir.

Ens sobren raons per fer vaga

Zapatero va proposar un dràstic paquet de mesures per fer front a una crisi econòmica que no havia intuït a temps. Zapatero es va adormir i finalment va resoldre descarregar el pes de la crisi en els més febles sancionant els sectors més desafavorits. Les reformes del Govern espanyol van passar per una reforma laboral que abarateix l'acomiadament dels treballadors, endureix les condicions per a la prestació de l'atur i carrega els neulers sobre els pensionistes. La decisió de fer pagar la crisi als més febles ni és justa ni és pròpia d'un Govern espanyol que havia proclamat les polítiques socials com un dels eixos del seu govern. Objectivament, a involució que propicia Zapatero amb les seves mesures és el retall de drets més salvatge de tota la democràcia.

El sector públic espanyol és improductiu i està sobredimensionat. Per això és necessari que hi hagi canvis en l'estructura de l'administració de l'Estat, tal i com ha proposat repetidament Esquerra, que passen per eliminar ministeris. Amb aquesta mesura es produiria un estalvi de 5.500 milions d'euros anuals. Per contra, i malgrat les evidències, s'ha fomentat un discurs que culpa de la despesa les comunitats autònomes i que les retrata com una sangonera insaciable. La veritat és que aquestes generen només el 2% de l'11% de dèficit públic i el 45% de la despesa va destinada a Educació i Sanitat.

Zapatero ha virat a la dreta i ha cedit als interessos de la patronal i el capital financer i especulatiu, fent pagar als sectors més desafavorits els efectes d'una crisi que no han provocat i de la que no en són responsables. La crisi, el sacrifici de la classe treballadora, ha tingut un impacte major als Països Catalans. La crisi derivada de l’espoli de l’especulació del capital, i de l’espoli de l’Estat Espanyol, ha fracturat greument el nostre mercat de treball al nostre territori. La nostra crisi social derivada de les retallades, s’agreuja per la nacional de la retallada de drets civils i de ciutadania que comporta el sotmetiment a Espanya.
Per això cal fer vaga el 29 de setembre, per obligar Zapatero a rectificar i per denunciar la cada dia més precària situació del mercat laboral, l'increment desorbitat de l'atur i la profunda retallada a les prestacions socials i dels drets civils de Catalunya.

Un Govern de pandereta.

Davant la notícia, quedem bocabadats!
Davant les nules reaccions, restem indignats!
No coneixen el significat de la paraula dimissió?
Perquè, algú deu ser-ne responsable,oi?


"El govern espanyol ha fet marxa enrere i ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) una "correcció d'errors" on modifica la data d'entrada en vigor de la limitació de crèdits als ajuntaments i l'endarrereix sis mesos.

El BOE va publicar dilluns un primer decret que establia que els ajuntaments no podrien demanar crèdits a partir d'aquest dimarts, fet que va provocar les queixes dels consistoris i fins i tot presses per aprovar durant la jornada d'ahir la signatura de crèdits.

Finalment, aquest dimarts la publicació del BOE estableix que la data d'entrada en vigor de la limitació és l'1 de gener del 2011 i que el decret tindrà vigència fins al 31 de desembre del 2011.

Per la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, es tracta de la correcció d'un error sense importància. "No té més importància", ha dit Salgado en declaracions a la premsa després de ser preguntada per aquesta rectificació.

"Tots els BOE porten sempre correcció d'errors, tots els decrets, i més un decret llei que és tan complicat com aquest en la seva redacció", ha assegurat la vicepresidenta econòmica abans de participar en el Fòrum Econòmic de Brussel·les.

Així, el BOE d'aquest dimarts estableix una dotzena de correccions al decret, la més destacada de les quals assenyala que on deia "a partir de l'entrada en vigor de la present norma i fins al 31 de desembre del 2011" diu "a partir de l'1 de gener del 2011 i fins al 31 de desembre del 2011"
Notícia apareguda al diari Avui 25 de maig.

Implacable amb els dèbils, poruc amb els poderosos

Ja fa mesos, Esquerra va liderar i aconseguir aprovar una resolució al Congrés que instava el govern espanyol a aprimar l'Estat amb la supressió de ministeris. Zapatero s'ha fet el sord i ara cal recordar que aquella despesa hauria suposat un estalvi de milers de milions d'euros.
La proposta hagués permès suprimir ministeris superflus, amb l'estalvi esmentat. Però també hagués suposat desempallegar-se de la invasió en matèries que són competència de les comunitats autònomes.
Esquerra ha insistit repetidament en la necessitat de combatre el frau fiscal, en el populisme de mesures electoralistes com els 400 euros i, sobretot, en la necessitat de reaccionar davant una crisi estructural que demana un ambiciós pla de reformes. La crisi grega ha estat el detonant que ha encès totes les alarmes. Els rumors (ben interessats) han apuntat a un efecte contagi a l'Estat espanyol que ha tingut, com a primer efecte, un enfonsament de les borses, especialment sever el dia que públicament celebraven una cimera Zapatero y Rajoy.
Zapatero, sense trencar la seva tònica dels darrers dos anys, ha seguit amb una política de pegots més que discutible i clarament insuficient. La darrera versió del qual ha estat l'anunci de reduir alts càrrecs de l'administració amb un estalvi estimat de 16 milions, quan la desviació de despesa dels ministeris s'eleva a 231 milions. Zapatero no va veure venir la crisi. I quan ja la teníem al damunt ha fet com l'orquestra del Titànic, tocar el violí mentre el vaixell anava enfonsant-se. El problema de Zapatero i el seu govern és també un problema de credibilitat. Espanya no és Grècia, però els sacrificis són ja inevitables. Ara bé, Zapatero es mostra implacable amb els febles i poruc amb els poderosos. Així, anuncia una retallada en infraestructures de més de 6.000 milions d'euros i una retallada en drets socials a costa dels drets de les mares, dels pensionistes o dels dependents. A més d'una retallada del 5% del sou dels funcionaris. Però, en canvi, no colla la banca que segueix negant l'accés al crèdit. I impulsa, en companyia del PP, una legislació de privatització de les caixes d'estalvi que amenaça el model català de caixes i novament envaeix competències catalanes.
El projecte de ZP també preveu ara endossar un deute de 1.200 milions d'euros a les comunitats autònomes. És cert que algunes comunitats autònomes han caigut en excessos ben evident. Així, resulta que Catalunya té una ràtio de funcionaris del 3,9%, mentre Andalusia arriba al 6% i Madrid al 6,6%. Catalunya té la meitat de funcionaris i el seu dèficit públic està, en essència, vinculat al dèficit fiscal que arrossega des de fa anys i panys. La temptació de fer pagar els plats trencats a Catalunya —que amb el nou sistema ha retallat el dèficit en un terç— hipotecaria les necessitats assistencials derivades, en bona mesura, per l'impacte quantitatiu de la immigració a Catalunya. També cal posar esment en la necessitat de fer acomplir allò que estableix la disposició addicional tercera de l'Estatut, o en no posar en perill una demanda històrica que és ja una urgència per al desenvolupament econòmic: l'eix ferroviari mediterrani.

Esquerra dóna ple suport a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i es referma en la necessitat de reformar la Llei d'Enjudiciament Civil

Esquerra ha manifestat el seu suport a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, durant la presentació que aquest col·lectiu ha fet de la "proposta de regulació de dació en pagament" i que farà arribar al Congrés amb l'objectiu d'aconseguir reformar la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC). La diputada d'Esquerra M. Àngels Cabasés, que ha assistit a l'acte, ha recolzat la proposta tot recordant que ‘la petició de la Plataforma coincideix al 100% amb la mesura que el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ja va anunciar en el ple monogràfic sobre la crisi, celebrat al febrer'. Puigcercós va demanar ja llavors que les hipoteques es puguin cancel·lar donant el pis al banc per evitar la situació actual en què, tot i donar el pis al banc, el client ha de continuar pagant l'hipoteca. Una porposta que Esquerra també vol incloure dins del paquet de mesures anticrisi que el govern de l'Estat està negociant amb la resta de partits.

Cabasés, ha manifestat que ‘des d'Esquerra fem costat als més febles davant d'una situació del tot injusta en què la legislació vigent protegeix en excés el sistema financer'. Si l'immoble d'una hipoteca executada no troba adjudicatari en el procés de subhasta, la LEC estableix que l'entitat financera pot quedar-se'l per un 50% del valor de taxació actual. Llavors el banc pot reclamar l'altre meitat a l'expropietari. El problema pels afectats augmenta amb la caiguda del preu dels habitatges, ja que el preu taxat és inferior al d'adquisició de la vivenda fent elevar el deute amb el banc o caixa. Per això la diputada independentista creu que ‘la cara més dura de la crisi no és només l'atur, sinó les conseqüències que van més enllà com aquesta i que provoquen que milers de famílies es quedin sense el seu habitatge i amb un deute de per vida'.

Cabasés ha explicat que Espanya és un dels pocs països europeus on la llei permet mantenir el deute enlloc d'acceptar la dació de l'habitatge com a cancel·lació d'aquest, motiu pel qual ‘demanem que la injecció de liquiditat que l'administració va fer a les entitats financeres retorni d'alguna manera a la societat'. I ha afegit que ‘els bancs i caixes són també responsables de la situació actual per les excessives facilitats per donar crèdit que van protagonitzar'. Davant d'això, Cabasés ha avançat que ‘Esquerra ha tornat a proposar a la ministra Elena Salgado que la mesura perquè les hipoteques es puguin cancel·lar donant el pis al banc formi part del document anticrisi que l'Estat vol aprovar'. Una mesura que donaria resposta a les més de 350.000 famílies que entre 2008 i 2010 patiran una execució hipotecària i mantindran el deute, segons ha informat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

BON ACORD PEL FUTUR DEL WORLD MOBILE CONGRESS A CATALUNYA

* El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el conseller delegat de GSMA, John Hoffman, han signat avui el conveni que garanteix el suport de la Generalitat a l’esdeveniment fins l’edició de l’any 2012 inclosa.

* L’acord preveu establir diferents fórmules de col·laboració conjuntes entre la Generalitat i l’organització del congrés per tal que el congrés consolidi Barcelona i Catalunya com un referent de la innovació.

* En el marc de la signatura d’aquest conveni, el conseller Huguet ha refermat que “la voluntat de la Generalitat és que la fira de telefonia continuï més enllà d’aquesta data”.

* En aquesta 5a edició del GMSA, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa hi participa amb un pavelló on hi seran presents 17 empreses catalanes. El Pavelló Català També serà l’escenari de trobades tecnològiques entre més de 800 empreses oferents i demandants de tecnologia a més d’altres activitats per tal de promoure la transferència tecnològica internacional per fomentar la innovació i internacionalització d’aquest sector.

EL GOVERN APROVA LA LLEI DE REFORMA DE L’IMPOST DE SUCCESSIONS I DONACIONS

El 94% dels contribuents no pagaran l’impost de successions. En quedaran exemptes el 99% de les herències entre cònjuges i el 97,5% de les de pares a fills. Catalunya s’equiparà a aquells països amb una fiscalitat en successions més favorable als hereus.

Incrementem les exempcions
— Pels cònjuges: de 18.000€ a 500.000€ (+150.000€ addicionals)
— Pels fills majors de 21 anys: de 18.000€ a 275.000€ (+125.000€ addicionals)
— Per les persones grans, una nova reducció de 275.000€
Es manté la deducció per habitatge habitual amb una reducció del 95% fins a 500.000€
Es redueixen i simplifiquen les tarifes passant dels 16 trams a 5, amb un tipus mínim del 7% i un màxim marginal del 32%, per millorar l’equitat impositiva i facilitar la gestió tributaria.

En definitiva:
— El 93,8% dels contribuents deixaran de pagar l’impost de successions. Abans només el 56% se l’estalviaven.
— No suprimim l’impost per les grans fortunes —com alguns defensen— perquè cal que reverteixin a tota la societat.
— El Govern fa un esforç per aplicar la nova llei: de 200 M€ l’any 2010 fins a 540 M€ quan es completi la llei.
— L’impost s’aplicarà progressivament: el 25% de la llei del 01/01/10 al 30/06/10; el 62,5% del 01/07/10 al 30/06/11; el 100% a partir del 01/07/11.
Una reforma justa perquè eximeix les classes mitjanes d’aquest impost però el manté per als grans patrimonis i contribueix, així, a la redistribució de la riquesa.

REDUCCIÓ IMPOSITIVA

Esquerra acompleix el compromís de rebaixa de l’impost de successions

El president d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha celebrat que els tres socis de Govern hagin arribat a un acord que permeti impulsar definitivament una rebaixa important en l’Impost de Successions. ‘La credibilitat és la força d’Esquerra’, ha afirmat davant dels mitjans de comunicació, i ha recordat que ‘Esquerra es va comprometre en el debat de Política General a impulsar la rebaixa de l’Impost de Successions perquè aquesta fos efectiva a 1 de gener de 2010, i avui queda clar el compliment d’aquest compromís’. Puigcercós ha puntualitzat que ‘hem estat lleials al Govern, al pacte de Govern, però sobretot hem estat lleials amb els catalans i catalanes que ens reclamaven un acord i una modificació d’un impost que era injust’.

En aquesta mateixa línia, la diputada Àngels Cabasés, negociadora de la reforma del tribut per part d’Esquerra, ha afirmat que ‘estem molt satisfets per un acord àmpliament desitjat que permet fer una reforma en profunditat de l’Impost que garanteix la seva continuïtat, però que s’ajusta a les rendes baixes i mitjanes de la ciutadania atenent als conceptes de progressivitat i justícia redistributiva’. En aquest sentit ha matisat que ‘avui, molts ciutadans de Catalunya no haurien entès que no haguéssim arribat a un acord. Des de la responsabilitat, aquest Govern ha fet el que pertocava: arribar a un molt bon acord que difícilment podran rebatre la resta de forces’. Cabasés ha avançat, també, que hi ha el compromís de presentar una reforma més profunda del tribut a partir del mes de gener, per acabar d’arrodonir aquelles casuístiques més complexes.

En termes numèrics, l’acord sobre successions estableix una reducció personal de la base imposable de 275.000 euros en les herències de pares a fills, amb una bonificació que pot arribar als 125.000 euros en els casos contemplats dins del Grup I (adquisicions per descendents i adoptats menors de 21 anys). Pel que fa a herències del Grup II (adquisicions per descendents i adoptats de 21 anys o més, cònjuges, ascendents i adoptants), la reducció de la base imposable serà, entre cònjuges, de 500.000 euros, més una variable addicional que pot arribar als 150.000 euros. Els fills contemplats dins d’aquest Grup II mantenen la reducció de 275.000 euros, més 125.000 d’addicionals; mentre que la resta de descendents tindran una reducció 150.000 més 50.000 addicionals i, els ascendents la tindran de 100.000 euros més 25.000 addicionals.
D’altra banda, es manté la reducció addicional de 275.000 euros per a persones majors de 75 anys, així com la bonificació del 95% sobre la residència habitual, complementària a les reduccions dels supòsits anteriors.

L'ESTUDI DE LA SETMANA

Un mileurista guanyaria mil euros més cada any si Catalunya tingués Estat propi. En aquest cas, una família que cobra 4.000 euros bruts al mes, guanyaria gairebé 9.000 euros més a l’any. Aquests són els comptes que ha fet el Cercle Català de Negocis (CCN) , un grup d’empresaris independentistes que presentaran, dimarts a Sant Cugat i dijous a Barcelona, la Nòmina Catalana a tots els empresaris que hi vulguin assistir. Compten amb el suport d’economistes com Emili Valdero, Jacint Ros Hombravella i Elisenda Paluzie, que clourà l’acte de Barcelona, i de l’enginyer Xavier Roig.

Els càlculs estan fets sobre la base que Catalunya, com a Estat propi, utilitzés el dèficit tributari actual amb Espanya per reduir els impostos directes: abaixar els tipus de l’IRPF en tots els seus trams, fins a una mitjana d’un 48,5%; reduir les quotes a la Seguretat Social en un 13,2% i reduir l’impost de societats per deixar-lo en un 20%.

Tot plegat costaria 8.200 milions, un terç dels 22.000 milions en què està calculat l’espoli fiscal. La resta, explica Ramon Carner, president del CCN, s’utilitzaria per assumir les competències pròpies d’un Estat i que ara Catalunya no té, i, a més, a polítiques socials i pensions i a construir i millorar les infraestructures.

La Nòmina Catalana és producte de molts mesos de treball per part del CCN i ara volen oferir-la als seus associats, més de mig miler, perquè la donin als seus treballadors juntament amb la nòmina real: “La Nòmina Catalana ha de ser la corretja de transmissió del sentiment nacional de l’empresari cap als treballadors, que així veuran el que hi perden. És important fer evident que l’espoli fiscal afecta totes les classes”, explica Carner. El CCN calcula que uns 10.000 treballadors catalans ja rebran la nòmina catalana aquest mes.

Sobre les possibles reticències d’empresaris a apostar per l’independentisme per por a no vendre a Espanya, Carner es mostra clar: “El que té un prisma espanyolista, és un empresari mort, i nosaltres volem l’empresari del futur. El mercat mundial és molt més important que el mercat espanyol”. Al marge d’ideologies, el que vol el CCN és “unir els catalans basant-se en la butxaca. La ideologia desuneix; la butxaca uneix, i amb la crisi més”, conclou Carner.

Xavier Alegret pel diari AVUI 29 novembre 2009