ESTAT CATALÀ, PER QUÈ?

Catalunya només té una alternativa. Fer un salt decidit per crear un nou Estat amb un sistema democràtic equiparable als països nòrdics, on la sobirania resideixi en el poble i on l’administració, els jutges i les lleis estiguin al servei del poble i no pas al revés. Un Estat propi que persegueixi l’objectiu de ser el millor del món en alguns àmbits, prioritzant un nou model socioeconòmic basat en el coneixement, l’educació, el talent i la recerca, creant sinergies
entre l’administració, l’empresa i la universitat, ajudant les empreses a innovar i a internacionalitzar-se, en definitiva, a ser més competitives i crear ocupació. I tot això, en el marc d’una societat plural, oberta, multiètnica, multilingüista i amb el valor de la llibertat per sobre del de l’autoritat. Com hem arribat a aquesta conclusió?

Aferrar-se a la crisi per justificar les renúncies

Esquerra va liderar i va aconseguir aprovar una resolució al Congrés que instava el govern espanyol a aprimar l'Estat amb la supressió de ministeris . De fet, el govern Zapatero va començar la present legislatura amb catorze ministeris i dues vicepresidències. Ara, compta amb tres vicepresidències i disset ministeris. Zapatero s'ha fet el sord i ara cal recordar que aquella despesa hauria suposat un estalvi de prop de 5.500 milions d'euros.
Esquerra ha insistit repetidament en la necessitat de combatre el frau fiscal (el 23% del PIB espanyol és encara economia sumergida), en el populisme de mesures electoralistes com els 400 euros i, sobretot, en la necessitat de reaccionar davant una crisi estructural que demana un ambiciós pla de reformes que no tingui la temptació de fer pagar la crisi als sectors més febles.
La crisi és la principal preocupació d'Esquerra. I ho és perquè castiga severament el nostre teixit productiu i perquè són moltes les famílies catalanes que estan notant en les seves economies domèstiques el preu d'una conjuntura econòmica molt desfavorable.

Però, en cap cas, la crisi econòmica pot ser l'evasiva amb què justificar els avenços nacionals i socials dels darrers anys, argument al que CiU està recorrent cada dia amb més insistència.
El desplegament d'una legislació nacionalment ambiciosa, forçant al màxim els preceptes de l'Estatut, no pot quedar ara barrada amb el pretext de la crisi. El camí que està traçant CiU comença a ser una declaració d'intencions en tota regla. El seu líder, exconseller en cap del darrer Govern pujolista que havia decidit pactar amb el PP, es despenjava advertint contra la despesa social de la Generalitat (la més alta de la història) amb el pretext de la crisi econòmica.
Aquest és un subterfugi al que CiU està recorrent de manera creixent i que ja ha fet notar en diverses ocasions, en absoluta sintonia amb el PP, quan arremetia contra la Llei del cinema , la Llei de vegueries o l'obertura de delegacions catalanes, entre d'altres.
El 'canvi' al que aspira CiU és un retorn al passat, amb el pretext de la crisi per justificar el colofó de renúncies nacionals i socials que pretenen.

El Govern de la Generalitat ha acordat interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant el tribunal Constitucional en relació al Reial Decret Llei pel qual es crea el Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local 2010.

El Govern va considerar que el Reial Decret podia vulnerar les competències reconegudes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en no haver reconegut cap mena de participació de la Generalitat en la gestió de les subvencions i, per tal d’intentar resoldre aquests objeccions competencials, el 19 de gener de 2010, va acordar iniciar negociacions en el marc de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Però tot i la tasca realitzada al Grup de Treball creat, no s’ha pogut resoldre cap acord satisfactori.

El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, va emetre un dictamen a petició del Govern en què considera que diversos preceptes d’aquesta norma, singularment els referits al procediment per a l’execució del Pla, no respecten l’odre competencial i vulneren les competències de la Generalitat recollides en l’article 114.3, en relació amb l’article 152.4, i altres articles concordats a l’Estatut.

Cal recordar que les inversions previstes al FEOSL 2010 al nostre municipi afecten a la construcció del nou arxiu municipal. El cost del projecte és de 1.600.413 euros.
Els altres projectes que s'han presentat són: projecte d’inversió per a les obres de modernització i renovació de les instal·lacions de climatització d’edificis municipals: Ajuntament i Centre Cívic de la Immaculada (186.431,71 euros), implantació i desenvolupament informàtic del Pla de Seguretat Local integrat amb l’aplicació de Gestió Policial (17.400 euros), projecte de desenvolupament tecnològic i modernització de l’Ajuntament (73.018 euros) i adquisició del sistema integrat de telefonia i ràdio de la Policia Local (96.886 euros).

‘No podíem permetre que hi hagués la més mínima ombra de dubte de que al...

Llei de consultes populars, una eina al servei del país i la democràcia

Mai s’havia regulat la possibilitat de concedir a la ciutadania catalana la iniciativa per promoure o liderar consultes via referèndums. El fet mateix que es plantegi representa un punt d’inflexió, un avenç rotund cap a l’exercici del dret a decidir, ja no com a recurs teòric sinó amb una cobertura legal específica.

Tampoc l’actual Govern hagués propiciat una Llei de consultes de no ser per la presència d’Esquerra, que ha liderat tot el procés per donar veu i vot a la ciutadania i aprofundir en la democràcia i en els mecanismes de participació. La ciutadania, però també els ajuntaments, a més del Govern i el Parlament, podran fer ús de la prerrogativa d’instar a la celebració d’una consulta, tant d’àmbit municipal com d’àmbit nacional.

La Llei de consultes és un poderós instrument al servei de la participació política. Faculta els ciutadans i els petits municipis per tenir un paper determinant en la iniciativa política. Alhora, permet iniciar el procés per plantejar qualsevol tipus de consulta i erigir-se com un instrument mobilitzador de la societat. La Llei de consultes populars crea un marc legal propi que permet a la ciutadania instar una consulta popular via referèndum mitjançant una recollida de signatures del 3% de la població (unes 210.000 persones) que es trasllada al Parlament.

Les crítiques de CiU es centren en l'acatament al marc legal. Però si parlem d'una llei que desenvolupa l'Estatut, a quin marc es podria adequar si és precisament desenvolupant l’articulat de l’actual Estatut que neix la Llei de consultes?
Precisament és el jurista López Tena, del Consell Nacional de CDC, qui ha reclamat repetidament una llei de consultes en base a les previsions del nou Estatut, previsions que, no val a oblidar, va introduir Esquerra —un cop més— davant la desídia de la resta de formacions polítiques . Com també recordava el mateix jurista, a l’Estat espanyol els referèndums no són vinculants. Tan cert com que la negativa del Govern espanyol provocaria un xoc de legitimitats democràtiques. La voluntat del poble de Catalunya i el seu Parlament, que ha de votar el text per majoria absoluta, i la negativa de l’Estat a reconèixer l’exercici del dret a decidir.