Braus

Aquest matí el Parlament de Catalunya ha aprovat una Llei per l'abolició de les curses de braus que entrarà en vigor l'u de gener del 2012. Aquesta és fruit d'una ILP signada per 180.000 ciutadans que l'han impulsada des de la societat civil. Els 21 diputats d'ERC l'han votada favorablement contribuint així a la seva aprovació per majoria absoluta. 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abtencions.
Els qui han centrat el debat en termes d'identitat han estat principalment les forces "unionistes". El bombardeig mediàtic serà fort les próximes jornades. Poques hores després ja es percep la intensitat del mateix. Com exemple declaracions d'il·lustres de la caverna com el Sr. Mayor Oreja:"La prohibicion de los toros refleja una profunda crisis nacional". Haurem de preguntar-nos doncs, qui és l'identitari aquí?
Cal destacar l'intervenció de Joan Puigcercós centrada exclusivament en qüestions científiques,ètiques i jurídiques. Puigcercós ha recordat que "un espectacle que es basa en el patiment d'un ésser viu és èticament condemnable i que si una acció és condemnable s'ha d'actuar al marge que sigui residual o no", alhora que ha negat que es tracti d'un debat identitari: "l'abolició de la tortura no té pàtria, és un bé universal que subscriuen la majoria de ciutadans de Catalunya al marge de les seves conviccions polítiques".
Resaltar que a banda de l'éxit de l'ILP, durant mesos s'han presentat als Ajuntaments del Principat mocions demanant l'abolició d'aquesta pràctica. A l'Ajuntament de Malgrat de Mar el Grup d'Esquerra Republicana la va presentar al Ple de l'abril del 2009
http://fitxers.esquerra.cat/arxius/malgratmar/200904_abolicio_curses_braus.pdf.
La moció no es va aprovar pels nou vots contraris del govern local de PSC i PP. Els socialistes argumentaren el fet que el Parlament ja havia tractat feia uns mesos la qüestió amb motiu de l'aprovació de la Llei de protecció d'animals i que no consideraven oportú obrir el debat novament. Els populars manifestaren no donar suport a la moció per ser creients en les tradicions, considerant que, en tot cas ja ho decidiria el Parlament.
Bé, doncs el Parlament ja ha decidit i pel que sembla a can PP els costa acceptar les seves decisions sobiranes. Ja parlen de Lleis de "rango superior que tengan validez en todo el territorio nacional". El PSC, tot i haver donat llibertat de vot, s'ha manifestat majoritàriament en contra de la supressió de les curses mostrant una nul·la sensibilitat davant el patiment dels braus.
El Grup Municipal d'Esquerra celebra haver posat el seu gra de sorra en tot aquest procés i ens alegrem que avui el nostre país sigui una mica més civilitzat.

Teresa Verdaguer i Massó.

BOTIFARRA A L'HISPANIDAD

Hispanidad

View more documents from ERCMalgrat.

Un any més la secció local d’ERC ha organitzat la Botifarrada a l’Hispanidad per celebrar aquesta anacrònica festa imposada des de Madrid i utilitzada per enaltir, encara, en ple segle XXI els estereotipats valors nacionals tant lamentables com són: el valor, la lleialtat, la casta,... que ens diuen que són els que vertebren la nostra realitat plurinacional dins del fet diferencial. Cabòries varies al cap i a la fi per donar sentit a la, més seva que nostra, estrambòtica constitució espanyola. Aquest any, els ciutadans de Malgrat hem pogut fruir d'un solejat dia, aliens al rerefons d’aquesta festa, a ritme de samba i participant en els concursos pensats especialment per a l’ocasió, d’all i oli o de bitlles catalanes.

HISPANITAT

"No podran mai res contra un poble unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés

US HI ESPEREM!!!!

BON APLEC A TOTHOM !!!!

LA SARDANA, RECONEGUDA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA

Igual en jorns feyners que’n bellas festas,
igual en ton poblat que’n tas congestas,
saps conservar l’alegre pau del cor
ja bé en aplechs ó festas desitjades,
també en llurs cansoneras refiladas
quan la tenora aixiribeix l’amor.

Esteve Forest, 1886 (fragment “A Malgrat, Oda”)



Després de mantenir-se durant moltes dècades com la primera en la classificació de les danses més ballades a plaça, volem ressaltar la contribució de molts malgratencs a la sardana amb l’objectiu de fer-ne un element simbòlic del país. Segurament són i cal destacar-ho més dels que en aquests moments ens podem imaginar.

S’han près iniciatives musicals i populars al voltant d’aquesta dansa reclamant-ne els vincles amb la nació. Renomenats compositors durant anys han produït infinitat de melodies per executar-les i fer ballar,algunes relacionades amb la nostra vila i la seva gent. És per aquest motiu que cal recordar i tenir present en la història i memòria del nostre poble, aquesta gran contribució que ha fet créixer un aplec de material valuós que enriqueix el patrimoni local.

Durant aquests anys, mentre la sardana ha estat present i viva a la nostra vila, aquesta dansa oberta ha traçat un camí que l’ha portada a un gran reconeixement, assolint la merescuda qualificació de Dansa Nacional de Catalunya. Molts malgratencs han fet possible que l’arribada d’aquesta nova fita sigui la conseqüència d’un esforç individual i també col•lectiu de molts apassionats a la transmissió d’aquesta ferma rotllana humana que omple la plaça sense discriminacions personals. Entre tots hem fet possible que aquesta dansa oberta, esdevingui un referent al nostre país i tingui un ressó internacional amb unes característiques úniques.

Ens agrada apostar pel foment i la divulgació de les tradicions, i ens agrada pensar que la sardana la podem entendre com una dansa, una música, una part de la festa, un punt d’unió de moltes persones que volen expressar també un sentiment.


Amb el més sincer desig que les rotllanes que dansen sens parar a la vila de Malgrat, tal i com han fet al llarg de la nostra història, siguin dignes de mostrar la Dansa Nacional de Catalunya a tots els espectadors, tot celebrant que aquesta esdevingui un símbol més d’identificació amb la nostra terra, la nostra parla i la nostra cultura, us desitgem


Bon Aplec 2009 !!!

RECOLZAR EL FESTIVAL DE BANDES

Algunes entitats malgratenques, han estat convocades per assistir a una reunió. És d’agraïr una convocatòria per parlar. Cal pensar que és un esforç molt gran, tenint en compte que arriba de la mà d’un equip de govern que no creu en la participació ciutadana. Vaja, només hi creu quan forma part ineludible d'un procés en el que no poden passar-la per alt.

En el cas que ens ocupa, la convocatòria fa referència a l’aniversari del Festival Internacional de Música. Dins aquesta, hi ha el típics comentaris justificant perquè durant els deu últims anys s’ha dut a terme aquest Festival. Argumenten vàries coses com :

- “ens trobem en una societat multicultural”

- “l’Ajuntament té la necessitat de millorar l’accés de la cultura a tota la ciutadania, potenciant la participació activa de la població en la cultura com a mitjà d’expressió”

- “l’Ajuntament està apostant fort per un turisme de qualitat i la cultura hi juga un paper molt important”.

Amb aquestes paraules s’entreveuen tot un seguit de propòsits que, pel que hem vist últimament en quant a política cultural, costen de creure. Aquesta barreja de conceptes poc clarificats que condueixen a una gran nebulosa abstracte confon, i això no és bo.

Caldria fer unes reflexions a l’entorn d’aquesta manera tan singular de fusionar la cultura, el turisme, participació activa de la població, qualitat...:

- És el propi Ajuntament qui organitza uns actes i amb l'argument del creixement de la població en aquests últims deu anys, diu voler potenciar la multiculturalitat. Caldria fer l'exercici de revisar les dades d'immigració a la nostra vila per adonar-nos que els col·lectius més nombrosos amb diferència són el marroquí, el romanès i el gambià Aquestes comunitats mantenen una llunyania cultural evident amb aquest format de festival de bandes. Potser fora bo per la cohesió social que es pretén millorar esmerçar recursos en apropar-los a la pròpia del país...

- Barrejar turisme i cultura, no és una fórmula exitosa només pel fet d’aplegar-los sota criteris superficials que condueixen a un profit econòmic. Si el que es pretén és que la població es senti copartícep de l'activitat cultural programada ho aconseguirem millor si aquesta li és propera i mínimament coneguda.

- Demanar la participació de les entitats per aportar idees és bo, sempre i quan sigui un bon costum extensible a tots els àmbits que les afectin. Però ,després de 10 anys de celebrar un esdeveniment és el moment ?. La sequera ideològica arriba i ara necessiten recolzament?

- Un poble que culturalment té moltes mancances -justificades pel poc pressupost de la respectiva regidoria- com pretén embrancar-se en un Festival que no creix amb un suport popular?. Més quan s'hi han d'aportar tants recursos econòmics...

- Estaria bé apostar per una cultura que mantingués un esperit social integrador, per cohesionar les persones, perquè s’integrin a la nostra vila, sota aspectes diversificats que potenciïn uns valors i un sentiment. Però... és exactament a l’inrevés el que proposen. Ens demanen el que no és lògic, que ens apropem a una activitat cultural aliena al nostre tarannà, amb pocs elements comuns als de les activitats festives de l'entorn més proper.

La cultura viva és el reflex de la nostra manera de fer, de viure i actuar durant els anys, amb uns referents que han estat transmesos i que es mantenen actualitzats. El festival de cant Coral si compleix la majoria de paràmetres esmentats anteriorment. Fora bo estudiar les possibilitats que ofereix un salt qualitatiu en aquest sentit i oblidar-nos definitivament de les bandes si volem que la gent de Malgrat assisteixi més asiduament a aquestes programacions.

Bona actuació de Takikardia a la Tordera Besòs Battle Groups

Aquesta passada nit de dissabte, organitzat per les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya al Maresme i al Barcelonès Nord, s'ha celebrat al passeig marítim de Canet de Mar el primer concurs político musical del nostre territori, el Tordera Besòs Battle Groups.
Aquesta primer edició, ha comptat amb l’actuació de 5 finalistes: Caliu, formació del Maresme Central; Clímax, grup també del Maresme Central; Stuntfox conjunt del Barcelonès Nord; Takikardia de l’Alt Maresme i Dèrian del Baix Maresme.
La nostra felicitació als malgratencs Takikardia per la seva destacada actuació, valorada molt positivament pel nombrós públic assistent.

DIA DE L'ORGULL GAI

El 28 de juny és el dia de l’orgull gai. És un dia d’orgull que en una societat oberta i plural encara ho hauria de ser més. És un dia de celebració i de reivindicació, com molts altres dies. Reivindicació perquè encara som lluny de la normalització, encara persisteix la discriminació a moltes persones en funció de la seva sexualitat.

Fa pocs dies, des del Departament d’Acció Social i Ciutadania presentàvem un estudi sobre la realitat de la joventut lesbiana, gai, bisexual i transsexual. L’estudi analitzava les estratègies que té el jovent en el procés de definició de la seva sexualitat i identitat de gènere en un entorn hostil i concloïa que cal treballar per eliminar el sexisme del sistema educatiu, que cal abordar el tema de la transsexualitat i l’homosexualitat a les classes d’educació sexual i que cal millorar el suport psicològic als centres educatius.

Tot això, passa avui quan s’ha avançat molt respecte a anys enrere. Des del 2005 fins ara, s’ha creat el Programa per al col•lectiu gai, lesbià i transsexual, s’ha reconegut el dret d’adopció a les parelles homosexuals, s’han aprovat plans per a la no discriminació i ha nascut el Consell Nacional de lesbianes, gais i homes i dones bisexuals i transsexuals. Aquest any, inaugurem el primer espai institucional destinat a fons de temàtica LGTB i llancem una campanya en favor de la normalització del col•lectiu i en contra de les discriminació. En temes com aquest la recepta és educació, educació i educació perquè arribarà el moment que el dia de l’Orgull gai, serà un dia d’orgull de veritat. Serà el dia que tinguem un país també lliure de prejudicis i discriminacions.

Carme Capdevila i Palau
Consellera d'Acció Social i Ciutadania

L'INSTANT PRECÍS

	Ara és l'instant precís
	de l'hora més feliç
	per aprendre a seguir la música.
	El ball començarà,
	tothom s'hi afegirà.
	És nit de festa i no cal estar trist.
	El ritme deslligat
	el temps ha capgirat.
	De cop un cel brillant se'ns obrirà.
	I en els balcons i en els terrats
	mils de coets han esclatat
	dibuixant
	estels i sols artificials.
	La lluna ens fa un somrís d'argent
	i la revetlla mou el cor de la gent.
	La primavera s'ha escapat
	just quan l'estiu és estrenat.

CATIFES DE CORPUS

Aquest cap de setmana hem gaudit tots plegats del color i bellesa de les molt ben elaborades catifes florals. N´hem contemplat des de les més oficialistes -com la de l'escut del Municipi-, a moltes altres amb referències a l'activitat de l'entitat colaboradora -escolars, musicals, solidàries, esportives...-, també amb connotacions reivindicatives -com la de la Plataforma Salvem la Riera- demanant un referèndum per l'actuació en l'espai. Totes elles fetes amb molta dedicació i voluntat de millorar i mantenir aquesta popular mostra floral. La nostra felicitació a l' Associació de Comerciants de Malgrat Centre i a tots el participants que la fan possible.

Aquest vespre Patum completa

Avui dijous de Corpus, cap a migdia, després d'anar a ofici,se celebra la Patum de lluïment. Al vespre, puntualment a dos quarts de deu, el tabal marca el començament de la Patum a la Plaça de Sant Pere, plena de gom a gom. Els personatges tradicionals, veritables peces de museu, per antiguitat i bellesa, entren a la plaça.Primer els turcs i cavallets, que al ritme d'una música en viu, s'enfronten tot seguint una dansa ritual. Després les maces i Sant Miquel.Les maces són dimonis portant una maça i un fuet, és l'entrada del foc a la plaça. Els dimonis i els Sants Miquels, que n'hi a dos:el gran i el petit, representen una lluita ballada que guanyen els Sants Miquels quan els dimonis cauen a terra i els Sants els rematen. A continuació les guites: la grossa i la petita o xica. Cos de mula, coll molt llarg i cap de drac amb fuets per arribar a tot arreu. En acabar el ritual purificador d'aquestes bèsties entra amb solemnitat l'àliga al so d'una música també solemne i lluïda essent símbol de la Patum iniciant la seva dansa primer sòbria i esdevenint trepidant cap al final. Els gegants, els vells i els nous, tots del segle XIX fan acte de presència,també els nans per preparar la part final de la Patum:el salt de Plens, dimonis plens de foc. El foc, el soroll, la fumera, els crits, arriben arreu.La plaça de Sant Pere és purificada pel foc. I tot seguit el Tirabol amb tots els personatges a la plaça.Que l'esperit patumaire impregni a tothom.