Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Polítiques socials. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Polítiques socials. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de setembre del 2010

Llei de Joventut


En l'última sessió plenària de la legislatura s'aprova aquesta innovadora i reclamada LLei.

El diputat Pere Aragonès ha definit la Llei de joventut com ‘una caixa d'eines que tenim les entitats juvenils, que tenim els ajuntaments, que tenim el Govern de la Generalitat, per tirar endavant polítiques de joventut'. Una afirmació que ha fet durant el debat de la llei de la qual Aragonès n'ha estat el ponent relator. Segons el diputat independentista, la Llei de joventut ‘és la culminació d'un procés de formació i de maduració de les polítiques de joventut al nostre país que es van començar a formar amb la recuperació de les institucions d'autogovern i també amb la recuperació de la democràcia als ajuntaments'.

Aragonès ha explicat que les polítiques de joventut tenen un objectiu molt clar: ‘l'emancipació de la gent jove'. Ha destacat que la Llei de joventut distribueix les competències i les responsabilitats que tenen les administracions amb el jovent del país, així com les responsabilitats entre els municipis i els ens supramunicipals.

Pel nostre diputat maresmenc, ‘aquesta és la manera de fer que nosaltres hem intentat portar a terme, la manera de fer en el cas concret per part d'Esquerra Republicana i de les JERC, de l'esquerra independentista i del jovent independentista'. I ha afegit que ‘entenem que transformar i millorar la realitat, respondre a aquests reptes de la quotidianitat, alhora que treballem pel nostre objectiu de la independència nacional és el millor servei que podem fer els joves d'aquest país'. Entre les novetats de la Llei destaca la creació de la Xarxa d'Emancipació Juvenil, que consisteix en un conjunt d'equipaments i serveis que pretén l'emancipació dels joves.

Més informació clicant aquí

dimecres, 8 de setembre del 2010

Les entitats d'immigrants amb el català i la Llei d'acollida


La Llei d'acollida que estableix el català com a llengua comuna ha estat objecte de l'enèsim recurs d'inconstitucionalitat de l'oficina del Defensor del Pueblo.
Aquesta va ser una llei innovadora impulsada per Esquerra des del Govern i consensuada amb les entitats d'immigrants i aprovada pel 90% del Parlament de Catalunya.
La llei respon a una urgència històrica després del procés migratori massiu que ha viscut el país i la necessitat d'assegurar la convivència de tots els ciutadans.
La llei crea un servei universal de primera acollida arreu del territori, desenvolupa les noves competències de la Generalitat en l'àmbit de la integració i les migracions i converteix Catalunya en la primera comunitat de l'Estat en establir un marc legal de referència integral per a l'acollida.
Per això és gratificant que més de 40 entitats d'immigrants hagin respost al recurs manifestant la seva adhesió al català com a llengua d'acollida, condemnant la interposició del recurs i comminant a la seva immediata retirada.

dijous, 8 d’abril del 2010

Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2010-2013

El govern català ha aprovat el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya (PRI) 2010-2013, el document en el qual es marquen les polítiques públiques que han de portar cap un nou model de l'economia catalana basat en l'educació, el coneixement i la innovació, i que han de crear més ocupació i de millor qualitat.

Per aconseguir-ho, s'invertiran 5.308 milions d'euros durant els propers quatre anys, la xifra més alta mai aprovada a Catalunya en un pla destinat a la recerca. El Pla suposa donar compliment als compromisos del Govern acordats en el marc del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.

En el document s'identifiquen els 17 focus estratègics de recerca que han de liderar aquest canvi de model de l'economia catalana. El conseller Huguet va ressaltar, en la presentació d'aquest, el fet que no existeix actualment a Europa cap Pla d'aquestes característiques elaborat per una Administració que no sigui Estat.


dissabte, 6 de febrer del 2010

DIA INTERNACIONAL DE LA TOLERÀNCIA ZERO A LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA


La Generalitat ha portat a terme 50 actuacions per prevenir l'ablació genital femenina en menors immigrants, a través dels Mossos d'Esquadra i els pediatres, durant el 2009, segons fonts de la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania. Això no significa que s'hagi evitat una extirpació del clítoris en 50 nenes, perquè probablement són més tenint en compte que aquestes famílies solen tenir més d'una filla, han assenyalat les esmentades fonts.

Les actuacions responen a accions directes, generalment, en unitats familiars africanes que se sospita que volien viatjar al seu país d'origen per portar a terme una extirpació del clítoris.

Per prevenir aquesta mutilació, considerada delicte a l'Estat i que Catalunya persegueix de manera proactiva, Acció Social ha promogut fins ara un total de 49 taules locals de prevenció, i en projecta 18 de noves en el territori, la majoria al Camp de Tarragona.

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Tolerància Zero a la Mutilació Genital Femenina, la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i el director dels Serveis Territorials a Girona, Josep Viñas, han fet avui balanç de la feina feta en aquest àmbit.

Es calcula que a Catalunya viuen més de 16.000 dones procedents de països on hi ha ètnies practicants de l'ablació, de les quals més de 6.000 són menors de 20 anys. Les comarques de Girona, on viuen 1.900 joves potencialment susceptibles de ser sotmeses a aquesta tradició, i el Maresme són les zones de Catalunya amb una presència més notable de menors en possible situació de risc.

font.Avui.cat