ERCMalgrat de Mar

candidats i candidates 2.0 a Malgrat

2011-05-15T19:40:00.002+02:00

Maresme 360 publica al seu apartat municipals 2011 una anàlisi de l'ús de les eines 2.0 per part dels candidats i candidates a l'alcaldia de Malgrat de Mar. Podeu fer-ne el seguiment a l'enllaç
http://www.maresme360.cat/1374/analisi-de-lus-dinternet-dels-caps-de-llista-de-malgrat-de-mar.html.

vídeo presentació propostes Esquerra Malgrat

2011-05-08T23:08:00.004+02:00

Et fem a mans l'enllaç amb aquest vídeo on les persones que encapçalen la nostra candidatura t'expliquen algunes de les principals propostes per la propera legislatura.
http://youtu.be/Vw1pZ07ZmeM

En podeu visualitzar també una versió més extensa al bloc de la candidata obdulia.cat

Sempre hi som - versió 90'

2011-05-03T15:52:00.000+02:00

PRESENTACIÓ LLISTA ERC MUNICIPALS 2011

2011-04-12T13:38:00.005+02:00

Entrevista a ràdio Malgrat 06-04-2011

2011-04-06T11:33:00.002+02:00

Última entrevista d'aquesta legislatura a Teresa Verdaguer dins el programa Ona Política de Ràdio Malgrat.

http://www.goear.com/listen/4a16403/entrevista-radio-malgrat-06-04-2011-t-verdaguer

A espatlles de gegants

2011-03-14T14:41:00.000+01:00

OBDÚLIA.CAT

2011-03-11T07:54:00.003+01:00

La nostra candidata publica periòdicament al seu blog personal. El coneixes?

PRESENTACIÓ ALS MITJANS

2011-02-12T08:37:00.004+01:00

Avui dissabte a les 12,00h es presenta als mitjans de comunicació la candidata d'Esquerra Republicana a l'alcaldia de Malgrat de Mar. La presentació tindrà lloc al Centre Cultural del carrer Carme.

"Talantes"

2011-01-18T14:28:00.005+01:00

L'últim motiu pel qual la regidora de Turisme i Alcaldessa considera que Malgrat ha estat tractat amb desdeny arriba des del Consorci de Promoció Turística Costa de Barcelona-Maresme. No s'hi val a reconèixer que hom pot haver-se precipitat- portant a Ple la sortida de Malgrat del Consorci- sense esgotar les vies de diàleg per reconduir la situació per la qual un es considera agreujat.
S'han d'esbombar els motius diversos del desamor. "Que no ens col·laboren amb cap premi pel Festival de Bandes de Música. I tampoc es fan ressò d'altres accions que des de Malgrat s'emprenen per dinamitzar el sector. I el més greu; manipulen l'informació que es publica en algun dels llibrets de promoció de les torres de guaita de la comarca". Res, el petit got de paciència s'ha vessat.
I ara que ja ho sap tothom i acompanyada d' aquest pre-clima tan agradable anirà a cercar solucions per evitar la sortida del Consorci de l'Ajuntament de Malgrat, un dels fundadors del mateix.
N'hi ha que pensem que això no són maneres, però tothom es lliure d'actuar amb el "talante" que consideri adequat davant les ofenses. Pel que fa al cas, no estaria de més mirar per l'interès general del sector. Desvincular-se del nom Costa de Barcelona no sembla una decisió encertada quan la marca Barcelona s'ha consolidat arreu del món com una destinació turística de primer ordre. Mentre el Consorci rep el reconeixement de ser la única destinació turística de Catalunya que opta al premi SICTED, la nostra regidora de Turisme amenaça de fugir-ne. Esperem que la qüestió es resolgui en favor de l'interès i el sentit comú.

ESTAT CATALÀ, PER QUÈ?

2011-01-01T14:15:00.004+01:00

Catalunya només té una alternativa. Fer un salt decidit per crear un nou Estat amb un sistema democràtic equiparable als països nòrdics, on la sobirania resideixi en el poble i on l’administració, els jutges i les lleis estiguin al servei del poble i no pas al revés. Un Estat propi que persegueixi l’objectiu de ser el millor del món en alguns àmbits, prioritzant un nou model socioeconòmic basat en el coneixement, l’educació, el talent i la recerca, creant sinergies
entre l’administració, l’empresa i la universitat, ajudant les empreses a innovar i a internacionalitzar-se, en definitiva, a ser més competitives i crear ocupació. I tot això, en el marc d’una societat plural, oberta, multiètnica, multilingüista i amb el valor de la llibertat per sobre del de l’autoritat. Com hem arribat a aquesta conclusió?

XXXII Marxa Popular en bicicleta

2010-12-22T18:11:00.002+01:00

La secció local d’Esquerra Republicana organitza per la Diada de
Sant Esteve aquesta nova edició de la Marxa. La marxa s’inicia
a les 10,00 h al Pavelló Germans Margal i després de recórrer
diversos carrers de la Vila finalitza al Parc de Can Campassol.
Allà hi ha previst obsequiar els participants amb la clàssica xocolatada amb melindros. També el grup d’animació “L’espina de la sardina “ farà una actuació centrada en els contes de Nadal, i per acabar, els més menuts podran fer cagar el tió.

Abillant els edificis i espais del Barri Antic

2010-12-16T15:36:00.008+01:00

Els últims dies heu pogut observar com s'enllesteixen les últimes actuacions previstes per tal de finalitzar el projecte del Barri Antic. Una d'aquestes actuacions consisteix en fer petites tasques de manteniment i reparació de diversos edificis i elements de titularitat municipal(casa Consistorial, peixateries velles, centre Cultural,etc). Des d'el Grup Municipal d'Esquerra creiem en la idoneïtat del moment per portar-les a terme, més quan s'han dut a terme aprofitant un Pla d'Ocupació. En el seu moment,mitjançant les al·legacions presentades al Projecte, Esquerra va manifestar la necessitat d'establir un Pla de manteniment dels edificis catalogats del Barri Antic.
Per resposta vam obtenir una negativa amb l'argument que un Pla d'aquestes característiques no tenia perquè ser inclòs dins un projecte concret. Cert temps després la proposta que vam llançar, una més,d'una forma o altra s'ha materialitzat en benefici de tots.
I ens alegrem que així sigui.

594 GRÀCIES

2010-12-09T16:52:00.004+01:00

Volem, en primer lloc, transmetre el nostre agraïment als 594 votants que ens heu fet confiança. També, des d’aquí, felicitar la victòria aconseguida per CiU, tant a nivell nacional com al nostre municipi, on han estat la força més votada per davant de PSC, PP, ERC i ICV.
Som conscients de la forta davallada que ERC ha patit en aquestes eleccions, fruit de diversos factors que han influit negativament en l’electorat, i que han fet que bona part d’aquest no ens renovés la seva confiança. Caldrà aplicar una bona dosi d’autocrítica serena i ,alhora, elaborar una acurada anàlisi que ens porti a trobar propostes de futur. Propostes que condueixin a recuperar els valors pels quals Esquerra es va fer mereixedora d’un suport popular molt més ampli. De ben segur una bona manera de començar aquest procés seria assumir sense excuses les principals errades comeses.
- No hem estat un partit cohesionat i les constants tensions internes, que han acabat fins i tot amb escissions, no agraden als electors i han fet que aquests ens valoressin com una formació poc fiable.
- Una altra part dels vots es va perdre al començament de la legislatura per “l’aposta estratègica” de renovar el pacte ERC-PSC-ICV.
-Un cop dedicats a governar, no hem transmès amb claredat la feina feta per Esquerra. Una feina centrada en estirar fins al límit les possibilitats del nou Estatut i construir estructures d’Estat que ens facilitin el procés d’esdevenir-ne un de propi.
Amb tot, no podem deixar d’esmentar el que per nosaltres resulta més destacable del llegat que es deixa després de set anys al govern del país.
-S’ha aconseguit un avenç molt important en polítiques socials - Llei de la dependència, Llei d’acollida, Llei de serveis socials, etc-, destinant-hi una part molt considerable dels recursos. Només a tall d’exemple, el pressupost d’Acció Social i Ciutadania ha passat de 600,8M€ a 1706,2M€ , augmentant un 283% en sis anys.
- Hem normalitzat l’independentisme posant-lo al centre de l’agenda política. Actualment està situant-se com un moviment transversal present en formacions polítiques on l’independentisme no havia fet forat (PSC, ICV) i en augment en d’altres on la seva presència -almenys obertament- era poc manifesta (CDC). També aquest procés ha portat al Parlament un nou partit independentista (SI).
- S’ha fet possible una alternança política a la Generalitat, i hem estat motor en l'elaboració d'un nou Estatut, que ens ha portat a un xoc de legitimitats democràtiques amb l'Estat després de la Sentència del Tribunal Constitucional, i que deixa clar que tal com som, no hi cabem dins l'Estat Espanyol. Sense la força determinant d'Esquerra no hauríem arribat fins aquí.

Secció local ERC Malgrat de Mar.

Independentistes des de 1931?

2010-12-07T16:33:00.007+01:00

Coincidint amb la recta final de la campanya electoral, la Federació de Girona d'ERC publicà un vídeo amb l'encapçalament "Independentistes des de 1931". La gent del Centre d'Estudis Històrics Internacionals– Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, mitjançant el blog que coordina Víctor Gavín, analitzen emprant el prisma de l’historiador la perspectiva històrica que es mereix aquesta afirmació.

Gent valenta al Palau

2010-11-24T15:27:00.002+01:00

Gent Valenta pel Maresme

2010-11-23T13:27:00.003+01:00

Seleccions Catalanes -2003 vs 2010-

2010-11-22T15:40:00.003+01:00

impostos

2010-11-16T15:55:00.000+01:00

Cansats de pagar

2010-11-15T16:06:00.001+01:00

(del bloc de Joan Puigcercós)

Ahir a la Seu d'Urgell vaig explicar que hi ha molts emprenedors catalans que estan molt cansats de les inspeccions fiscals, de la pressió que l’agència tributària estatal posa sobre les nostres empreses. No ens ha d'estranyar, a Catalunya es fan més inspeccions i alçaments d'aquestes que enlloc. Així, l'any 2008, l'Agencia Tributària va recaptar per la via executiva a Catalunya 331,2 milions d'euros; 155,4 milions a Madrid i a Andalusia 54,7 milions d'euros.

Si a això hi afegim el dèficit fiscal, els peatges, el dèficit crònic d'inversions en infraestructures acumulat des de fa molts anys, és lògic que hi hagi molta gent fatigada i desafecta.

Que Catalunya pateix un dèficit fiscal històric en relació a l’Estat, ho sabem tots gràcies a diverses publicacions oficials, entre elles del Ministeri d’Economia i Hisenda. Un dèficit que, al llarg de la darrera dècada, s’ha situat, al voltant del 9% del PIB anual de mitjana i que en conseqüència ha ocasionat un greu desequilibri entre el entre el que els catalans i catalanes paguen en forma d’impostos i el valors dels béns i serveis públics que reben de finançament. Un dèficit que també té una altra cara de la moneda... altres CA, com Andalusia, poden rebre més diners dels que generen, en concret i seguint la publicació espanyola un 4,53% del PIB. Els diners que surten de Catalunya poden anar a altres CA les quals poden fer polítiques que aquí nosaltres no podem.

Però Catalunya no sofreix només aquest de dèficit fiscal, en pateix molts d’altres. També en té amb Europa, estudis el situen al voltant del 0,3% del PIB anual català. Mentre que altres CA, com Andalusia, rebran en fons europeus en el període 2007-2013 un total de 14.024 milions d’euros, Catalunya en rebrà només 1.752 milions d'euros, gairebé vuit vegades més.

Amb les beques passa el mateix, a Catalunya només reben beques universitàries el 9% dels estudiants matriculats, mentre que a Andalusia, la xifra és del 21% i en relació a les beques no universitaris, Catalunya rep 13,22 euros per alumnes mentre que Andalusia gairebé el doble, 23,6 euros per alumne. Si continuem en l’àmbit de l’educació, hem de sumar que a Andalusia es regala 173.000 ordinadors a l’alumnat de 5è i 6è de primària (les famílies només han de signar una carta de compromís), mentre que a Catalunya les famílies en paguen la meitat (150 euros).

No ha agradat a alguns que ahir ho digués clarament. La meva voluntat no és ofendre a ningú, ans al contrari. Tot i així la portaveu del PSOE ha Andalusia ha dit que la meva frase era monstruosa i un insult a tots els andalusos. A mi, senzillament, i sense voluntat d'ofendre de nou el que em sembla monstruós és el dèficit fiscal de 20.000 milions d'euros que any rere any afecta a Catalunya. I els que millor ho saben són els catalans d'origen andalús que també ho pateixen. Alguns d'ells tornen escandalitzats a Catalunya després d'haver passat les vacances o anar de visita a altres territoris de l'estat. Com per exemple, molt catalans, s'escandalitzen quan descobreixen que sortint de Catalunya o del País Valencià gairebé s'acaben els peatges a les autopistes.

La reacció per exigir-me disculpes ha estat instantània, crec que molts catalans agrairien aquesta mateixa rapidesa per reconèixer l'esforç de tots els catalans i catalanes, d'origen andalús o no, per aportar molts recursos a la resta de l'estat. Però això ja és més difícil.

La convivència és necessària i és un objectiu en si mateix però la resta de l'estat ha de saber que a Catalunya, molta gent per no dir la majoria, està molt cansada de pagar i que a sobre se'ns maltracti.

Perdonin les molèsties però algú ho havia de dir.

L'espot de campanya

2010-11-10T21:58:00.006+01:00

Avui s'ha publicat l'espot de campanya d'Esquerra per les eleccions al Parlament de Catalunya del 28-N. Esperem que us agradi. Endavant gent valenta dels Països Catalans, si som decisius Catalunya tindrà referèndum. Tu decideixes!

Som

2010-11-02T15:07:00.001+01:00

Llei de comerç -2003 vs 2010-

2010-10-30T17:15:00.001+02:00

L'impost de Successions, una reforma de gent valenta

2010-10-22T14:30:00.003+02:00

Qui ens ho havia de dir fa tan sols uns mesos que aprovaríem una reforma de l'Impost de Successions que deixa el 94% dels catalans exempts de tributar? Perquè només cal repassar les hemeroteques per comprovar que tant el PSC com ICV o hi estaven en contra o volien posposar la reforma per a una altra legislatura.

Aquesta, la de deixar els deures per a més endavant, és una actitud molt pròpia de CiU, sempre posposant la feina per a un incert venidor. Amb l'excusa de la crisi, s'han despatxat —al costat del PP— afirmant que això de les vegueries ara no toca. I també amb l'excusa de la crisi han posat pals a les rodes a la Llei del cinema, si bé en aquest cas hi han afegit un nou i sorprenent argument en contra afirmant que es tracta d'una “imposició del català”.

Votar en contra, novament en sintonia amb el PP, d'una reforma de l'impost de successions que, tornem a repetir-ho, farà que només un 6% dels catalans tributin és un maximalisme impropi de CiU. Oposar-se a una rebaixa tan substanciosa, si no es fa extensiva a l'altre 6% (és a dir, les rendes més altes), diu molt poc a favor de CiU i molt dels veritables interessos als quals serveixen. I és francament curiós perquè novament aquests dies CiU ha tornat a fer una demostració del seu sentit de la responsabilitat i del seu sentit d'Estat oferint un pacte a Zapatero. Llàstima que aquest sentit d'Estat i responsabilitat de CiU, liderada per Duran a Madrid, sigui només en clau espanyola i que es neguin, en canvi, a actuar amb responsabilitat i sentit de país a Catalunya.

La rebaixa de l'Impost de Successions és un fet i aquest beneficiarà a tota la població, tant aquella àmplia majoria que quedarà exempta de pagar (el 94%) com aquest minoritari 6% que veurà rebaixada la seva quota però que, honestament, penso que ha de seguir contribuint a les arques públiques. Afortunadament el PSC va rectificar i va entendre que la reforma de Successions no es podia demorar més, una actitud que va acabar seguint també ICV, que semblava aferrar-se a un dogmatisme allunyat de les demandes de la població i de les necessitats de les classes populars i mitjanes catalanes, que havien de fer front a un impost que havia adquirit un caràcter gairebé confiscador. La reforma és un fet i del resultat en podem estar ben satisfets.

70 ANYS DESPRÉS

2010-10-15T07:22:00.005+02:00

Tal dia com avui, un escamot de la Guàrdia Civil afusellava el President Companys. D'aquest fet fa ja setanta anys, no havent-se reparat a dia d'avui la seva memòria de manera justa i digna.

Fa uns dies els historiadors Josep Alert i Joaquim Aloy, publicaven a MEMÒRIA.CAT, el portal telemàtic de l'Associació Memòria i Història de Manresa, documentació procedent del fons del berguedà Josep Ester. Entre altres un document on la vídua del President Carme Ballester, escriu el record de l'arrest del seu marit per part dels nazis.

Maria del Carme Ballester de Companys,
domiciliada a París, 87, rue de la Pompe,
certifica que tot l’ací exposat és exacte.
Fet a París el 13 d’abril de 1969.

El 13 d’agost del 1940 fou detingut el meu marit per les forces d’ocupació, allí a La Baule-les Pins (Loire Atlantique). Amb el dret d’asil que les autoritats franceses ens havien acordat, heus ací com fou feta la detenció.

Dos homes vestits en civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys (a més, no parlaven altra llengua que l’alemanya) doncs entraren a la casa amb les metralletes a la mà. I apuntant al meu marit i a mi mateixa, ens van fer un registre personal... Quan van constatar que al damunt no hi portàvem res, llavors van posar tota la casa en renou i tot ho deixaren cap-girat; per fi trobaren dintre un calaix el nostre capital, doncs 70.000 francs; llavors ja començaren d’estar contents de la troballa; seguit s’ho posaren a la butxaca, també s’emportaren tots els documents que trobaren, inclús les nostres cartes d’identitat i els passaports diplomàtics, com també entre els papers hi havia títols com el d’advocat i d’altres, que el meu marit volia conservar.

Amb tot això, els soldats apuntant el meu marit, sentat en una cadira, i jo tenia que conduir els dos homes en civil, dient-los on estaven les coses, però sempre sentint un revòlver que m’apoiaven a l’esquena, doncs no es van endur els pocs mobles que hi havia a la caseta perquè estava llogada aixís: amoblada. Acabada l’operació, els quatre soldats s’emportaren custodiat el president de Catalunya! Comprenguin el meu estat d’ànim dels moments, i sola, amb 10 cèntims que portava en una butxaca, gràcies a unes persones humanes que van sostenir-me. Però jo, fent esforços, vaig reaccionar amb coratge, i l’endemà matí prenc la bicicleta i vaig anar a La Baule. Allí hi havia la commandartur. Van dir-me que no sabien de què els parlava, doncs van desempallegar-se de mi. Al sortir, i a la porta, un home, que me va semblar francès per la seva parla, em diu discretament: “Vagi a la Vil·la Carolina”. Me dóna l’adreça i vaig continuar un altre llarg camí fins arribar a la dita vil·la. La vista de la vil·la també m’impressionà. Estava rodejada de soldats encascats. No em deixaven passar, naturalment. A més, no m’entenien tampoc. Amb signes els hi vaig donar [a] entendre que jo tenia un rendez-vous amb un oficial. Com me van veure decidida, quan se’n van donar compte jo ja m’havia ficat dins. I me vaig infiltrar. Sols sentia veus de gents que parlaven en alemany. Seguit em vaig donar compte que el lloc era perillós, però jo ho havia decidit: passi el que passi, [havia d’anar] on estava el meu marit. Me vaig sentar, esperant que passés algú. Així va ésser: un soldat passà i quedà sorprès al veure’m i, d’apariència tranquil·la, em parlà. Res a fer, no ens entenem. Ell torna a entrar del mateix lloc que havia sortit. De cop, sento fortes rialles i apareixen tres oficials. Cap parlava francès. I ells volien fer-se entendre un xic especialment. Llavors sí me va agafar un pànic terrible. Per sort, va entrar un oficial. Devia tenir més graus, puix que els altres es van quadrar. Els hi va parlar. Seguit em pregunta què feia allí. Jo li responc que volia veure el meu marit, i al mateix [temps] saber el per què l’havien detingut amb tantes mal maneres. Ell me diu que allí no hi ha ningú ni sap qui és el meu marit. Jo torno a insistir dient que [a] la commandartura m’havien donat l’adreça i donar-me la seguretat que el meu marit estava a la Vil·la Carolina. [...] Les autoritats me van treure gairebé a cops de peus,però ho vaig fer i dir per si l’oficial en qüestió ho prenia en sèrio. I aixís fou, car per fi va dir-me que sí que el meu marit estava allí, però [no hi havia] res a fer, jo no el veuria. Vaig insistir. Res a fer. Li vaig demanar per què el tenien allí. Per fi ell es posava nerviós i em diu: “a Espanya van morir alemanys i camarades meus”. Jo li dic: “quina culpa [en] té el meu marit si vostès ens volien fer la guerra?”. També, en fi, desconsolada de veure els homes sense cor, vaig decidir de marxar, però al sortir a la porta, veig que quatre soldats encascats, al mig hi havia el meu marit, que el traslladaren a un altre lloc. Vaig córrer [cap a ell], però l’oficial me va agafar pel braç per treure’m a fora.

No vaig posar resistència. Sols vaig cridar: “Lluís!” Ell es girà cap a mi i me va fer un signe amb la mà volguent dir: “fuig d’ací!”. Ja no el vaig veure més. Els dies que van seguir, 10 dies, venien soldats amb els dos homes en civil i [va] continuar la perquisició. Buscaven or i diners. Deien que no era possible que un president visqués amb tanta modèstia. Jo els vaig dir: “si vostès coneguessin qui és en Companys, la vostra pregunta seria inútil”. En fi, quan feien els darrers 10 dies, vingué de nou a casa un alt oficial que havia arribat a París per emportar-se el meu marit. Ell va dir-me: “si vostè vol, encara el pot salvar, si ens diu on són els altres diners, i de nous documents”. Els vaig jurar que no tenia res més. “Bé, doncs demà matí ens l’emportem”, [va contestar]. Ja no vaig tindre forces de reacció. Feia dos dies que estava [al] llit decaiguda. Al veure’m aixís al llit, me van dir que ells eren disciplinats i que feien aixís el seu deure. Vuit dies més tard, per mediació del nostre doctor de París, em diu que el meu marit estava a la presó de la Santé. El 21 de setembre vaig rebre uns altres mots del mateix doctor, acompanyats d’uns altres del meu marit dient-me que se l’emportaven a Espanya, demanant-me que tingués coratge, que si jo suportava aquesta prova, ell seria més fort.

El 16 d’octubre, allí a La Baule-les-Pins, on jo cada dia esperava noves, i aixís escoltava la ràdio. Aixís fou que en les primeres informacions del matí vaig assabentar-me que el meu marit havia estat afusellat. Uns veïns que també ho van sentir, i seguit van córrer a casa. Jo havia caigut a terra sense coneixement!

Després, com que tenia el deure pel seu fill malalt, que ell me l’havia recomanat [encomanat], vaig fer de nou esforços per cuidar-me del noi i aixís, amb molts treballs i angúnies, encara he sobreviscut i pel damunt de tot mantenir la dignitat.

Això és tot lo que puc dir-vos sobre aquells temps tan dolorosos.

Les aportacions que rebia per any durant els temps de president foren de 120.000 pessetes, però no és lo mateix que ara; cal tenir-ho en compte. Repeteixo que ningú d’allí [a] Espanya ni tampoc de França van justificar-me la seva defunció, però sí que sé que ho van portar tots els diaris de França. I va ésser un xic fet exprés per mi, segons van dir-me més tard. Tinc la darrera lletra del meu marit abans de morir, però això és personal. És cert que aquesta lletra m’ha donat la raó de viure.

Prego que m’excusin si troben dificultats en llegir-me, perquè se’m fa un xic difícil degut al meu estat de salut.

CORRELLENGUA 2010

2010-10-14T15:52:00.002+02:00

L'edició del 2010 ens recorda els 25 anys sense Salvador Espriu.

A Malgrat s'han programat durant el cap de setmana els actes següents:

Divendres 15
-A les 20,30 h a la Capella de l'Antic Hospital.
"El català, una llengüa global que triomfa a internet".
a càrrec de Saül Gordilllo, director de l'Agència Catalana de Notícies.

Dissabte 16
-17,00 h. Cercavila dels Gegants de Malgrat i els Diables Ratspenatsinfernals
Plaça Anselm Clavé-Desclapers-Mar-Parc de Can Campassol.
-Penjada d'eslògans a Can Campassol.

Animem a tothom a assistir-hi !!!!

BOTIFARRADA A LA HISPANITAT

2010-10-10T12:35:00.003+02:00

Un any més tot a punt per gaudir d'un matí amb ambient reivindicatiu acompanyat d' elements de la nostra cultura popular.
Us hi esperem!!!!

Per anar fent boca us deixem aquestes imatges del 2009

Aferrar-se a la crisi per justificar les renúncies

2010-10-06T15:12:00.006+02:00

Esquerra va liderar i va aconseguir aprovar una resolució al Congrés que instava el govern espanyol a aprimar l'Estat amb la supressió de ministeris . De fet, el govern Zapatero va començar la present legislatura amb catorze ministeris i dues vicepresidències. Ara, compta amb tres vicepresidències i disset ministeris. Zapatero s'ha fet el sord i ara cal recordar que aquella despesa hauria suposat un estalvi de prop de 5.500 milions d'euros.
Esquerra ha insistit repetidament en la necessitat de combatre el frau fiscal (el 23% del PIB espanyol és encara economia sumergida), en el populisme de mesures electoralistes com els 400 euros i, sobretot, en la necessitat de reaccionar davant una crisi estructural que demana un ambiciós pla de reformes que no tingui la temptació de fer pagar la crisi als sectors més febles.
La crisi és la principal preocupació d'Esquerra. I ho és perquè castiga severament el nostre teixit productiu i perquè són moltes les famílies catalanes que estan notant en les seves economies domèstiques el preu d'una conjuntura econòmica molt desfavorable.

Però, en cap cas, la crisi econòmica pot ser l'evasiva amb què justificar els avenços nacionals i socials dels darrers anys, argument al que CiU està recorrent cada dia amb més insistència.
El desplegament d'una legislació nacionalment ambiciosa, forçant al màxim els preceptes de l'Estatut, no pot quedar ara barrada amb el pretext de la crisi. El camí que està traçant CiU comença a ser una declaració d'intencions en tota regla. El seu líder, exconseller en cap del darrer Govern pujolista que havia decidit pactar amb el PP, es despenjava advertint contra la despesa social de la Generalitat (la més alta de la història) amb el pretext de la crisi econòmica.
Aquest és un subterfugi al que CiU està recorrent de manera creixent i que ja ha fet notar en diverses ocasions, en absoluta sintonia amb el PP, quan arremetia contra la Llei del cinema , la Llei de vegueries o l'obertura de delegacions catalanes, entre d'altres.
El 'canvi' al que aspira CiU és un retorn al passat, amb el pretext de la crisi per justificar el colofó de renúncies nacionals i socials que pretenen.

Moció ple octubre 2010

2010-10-05T13:33:00.000+02:00

Gent valenta

2010-10-01T16:01:00.000+02:00

Ens sobren raons per fer vaga

2010-09-29T09:35:00.004+02:00

Zapatero va proposar un dràstic paquet de mesures per fer front a una crisi econòmica que no havia intuït a temps. Zapatero es va adormir i finalment va resoldre descarregar el pes de la crisi en els més febles sancionant els sectors més desafavorits. Les reformes del Govern espanyol van passar per una reforma laboral que abarateix l'acomiadament dels treballadors, endureix les condicions per a la prestació de l'atur i carrega els neulers sobre els pensionistes. La decisió de fer pagar la crisi als més febles ni és justa ni és pròpia d'un Govern espanyol que havia proclamat les polítiques socials com un dels eixos del seu govern. Objectivament, a involució que propicia Zapatero amb les seves mesures és el retall de drets més salvatge de tota la democràcia.

El sector públic espanyol és improductiu i està sobredimensionat. Per això és necessari que hi hagi canvis en l'estructura de l'administració de l'Estat, tal i com ha proposat repetidament Esquerra, que passen per eliminar ministeris. Amb aquesta mesura es produiria un estalvi de 5.500 milions d'euros anuals. Per contra, i malgrat les evidències, s'ha fomentat un discurs que culpa de la despesa les comunitats autònomes i que les retrata com una sangonera insaciable. La veritat és que aquestes generen només el 2% de l'11% de dèficit públic i el 45% de la despesa va destinada a Educació i Sanitat.

Zapatero ha virat a la dreta i ha cedit als interessos de la patronal i el capital financer i especulatiu, fent pagar als sectors més desafavorits els efectes d'una crisi que no han provocat i de la que no en són responsables. La crisi, el sacrifici de la classe treballadora, ha tingut un impacte major als Països Catalans. La crisi derivada de l’espoli de l’especulació del capital, i de l’espoli de l’Estat Espanyol, ha fracturat greument el nostre mercat de treball al nostre territori. La nostra crisi social derivada de les retallades, s’agreuja per la nacional de la retallada de drets civils i de ciutadania que comporta el sotmetiment a Espanya.
Per això cal fer vaga el 29 de setembre, per obligar Zapatero a rectificar i per denunciar la cada dia més precària situació del mercat laboral, l'increment desorbitat de l'atur i la profunda retallada a les prestacions socials i dels drets civils de Catalunya.

mobilitat sostenible

2010-09-27T08:30:00.007+02:00

Amb motiu de la celebració de la setmana de la mobilitat sostenible i segura, la regidora de medi ambient ens argumentava divendres a l'emissora municipal que amb l'acabament de les obres del Barri Antic es tancarà el cercle virtuós que ens ha de permetre a tots els qui utilitzem la bicicleta, desplaçar-nos pel poble de manera raonable.
Ens permetem posar interrogants sobre aquesta anàlisi. L'acabament de les obres pot incidir favorablement en alguns aspectes determinats, però... considereu que calen d'altres mesures per millorar la utilització de la bicicleta i potenciar-ne l'us?.
Us en proposem una. Millorar la transversalitat de les polítiques mediambientals, aconseguint una més gran implicació de la Regidoria de mobilitat en les mateixes.
Quines suggeriu vosaltres?

Llei de Joventut

2010-09-23T14:20:00.008+02:00

En l'última sessió plenària de la legislatura s'aprova aquesta innovadora i reclamada LLei.

El diputat Pere Aragonès ha definit la Llei de joventut com ‘una caixa d'eines que tenim les entitats juvenils, que tenim els ajuntaments, que tenim el Govern de la Generalitat, per tirar endavant polítiques de joventut'. Una afirmació que ha fet durant el debat de la llei de la qual Aragonès n'ha estat el ponent relator. Segons el diputat independentista, la Llei de joventut ‘és la culminació d'un procés de formació i de maduració de les polítiques de joventut al nostre país que es van començar a formar amb la recuperació de les institucions d'autogovern i també amb la recuperació de la democràcia als ajuntaments'.

Aragonès ha explicat que les polítiques de joventut tenen un objectiu molt clar: ‘l'emancipació de la gent jove'. Ha destacat que la Llei de joventut distribueix les competències i les responsabilitats que tenen les administracions amb el jovent del país, així com les responsabilitats entre els municipis i els ens supramunicipals.

Pel nostre diputat maresmenc, ‘aquesta és la manera de fer que nosaltres hem intentat portar a terme, la manera de fer en el cas concret per part d'Esquerra Republicana i de les JERC, de l'esquerra independentista i del jovent independentista'. I ha afegit que ‘entenem que transformar i millorar la realitat, respondre a aquests reptes de la quotidianitat, alhora que treballem pel nostre objectiu de la independència nacional és el millor servei que podem fer els joves d'aquest país'. Entre les novetats de la Llei destaca la creació de la Xarxa d'Emancipació Juvenil, que consisteix en un conjunt d'equipaments i serveis que pretén l'emancipació dels joves.

Més informació clicant aquí

2010-09-19T18:28:00.002+02:00

De ruixats i felicitacions

2010-09-17T15:43:00.006+02:00

Tot i que entenem que no es poden considerar acabades, les actuacions fetes fins el moment al Barri Antic deixen entreveure quins poden ser els punts forts i febles d'aquesta remodelació.
La provisionalitat d'algunes accions en determinades zones es pot entendre, en d'altres costa més si en considerem la prioritat. Amb tot, entenem que la recollida i desguàs d'aigües pluvials es troba en un estat avançat d' execució.

L'últim aigüat que es va produir durant el passat agost ja va tenir conseqüències en determinats indrets, afectant fins i tot algun establiment puntual. Amb les pluges fortes d'aquesta nit aquestes problemàtiques s'han extès cap a d'altres punts del Casc Antic. Quan des d'Esquerra Malgrat fem saber als regidors del govern les incidències, queixes i suggeriments que sovint els veïns de la zona ens transmeten és perquè considerem que aquestes són en molt casos raonables.

Des d'Esquerra instem a l'equip de govern que diu rebre "tan sols felicitacions" per les obres que s'estan fent per remodelar el Barri Antic, a restar amatent i donar la millor solució possible a les situacions no desitjades que es produeixen en determinats punts del Barri on els aigüats fan estar amb l'ai al cor a els veïns.

Esquerra sempre torna

2010-09-14T08:52:00.003+02:00

Durant mesos, una allau d'enquestes sembraven un estat d'opinió anunciant a bombo i platerets una davallada d'ERC i una victòria de CiU sense baixar de l'autobús. Unes enquestes festejades per CiU i determinats sectors nacionalistes que han acabat cristal·litzant en diverses candidatures messiàniques que enarboren l'independentisme com a sant i senya.
La darrera enquesta (La Vanguardia, 2 de setembre de 2010) apunta clarament a un repunt d'Esquerra, el partit que amb diferència més incrementa les seves expectatives electorals respecte les anteriors. Així mateix, explicita un retrocés de CiU i una tendència sostinguda a la baixa del PSC, constata les dificultats de Ciutadans per mantenir la seva representació i les pobres expectatives d'altres candidatures que difícilment estarien al Parlament.
Fa exactament quatre anys, en la vigília electoral, el mateix rotatiu publicava una enquesta que donava a ERC una forquilla d'entre 16 i 18 diputats, l'1 de novembre Esquerra en feia 21. Pel que fa a CiU, l'enquesta atorgava una forquilla de 52 a 54, en va sumar 48. Pel PSC les previsions eren de 38 a 40 diputats, en va fer 37.
Les eleccions seran finalment el 28 de novembre. Hi ha qui voldria fer d'aquestes eleccions una simple contesa electoral per fer un canvi de Govern i tornar al passat, a l'immobilisme, temperant o adormint el debat sobiranista. Si Esquerra és prou forta el proper Parlament haurà d'escollir un Govern que tindrà com a prioritat posar data a la democràcia: organitzant una consulta que permeti als catalans decidir si volen un Estat propi o seguir sent una regió autònoma d'Espanya.

Les entitats d'immigrants amb el català i la Llei d'acollida

2010-09-08T08:02:00.002+02:00

La Llei d'acollida que estableix el català com a llengua comuna ha estat objecte de l'enèsim recurs d'inconstitucionalitat de l'oficina del Defensor del Pueblo.
Aquesta va ser una llei innovadora impulsada per Esquerra des del Govern i consensuada amb les entitats d'immigrants i aprovada pel 90% del Parlament de Catalunya.
La llei respon a una urgència històrica després del procés migratori massiu que ha viscut el país i la necessitat d'assegurar la convivència de tots els ciutadans.
La llei crea un servei universal de primera acollida arreu del territori, desenvolupa les noves competències de la Generalitat en l'àmbit de la integració i les migracions i converteix Catalunya en la primera comunitat de l'Estat en establir un marc legal de referència integral per a l'acollida.
Per això és gratificant que més de 40 entitats d'immigrants hagin respost al recurs manifestant la seva adhesió al català com a llengua d'acollida, condemnant la interposició del recurs i comminant a la seva immediata retirada.

DE TORNADA

2010-09-06T07:13:00.011+02:00

Molts opinadors ens deixaven dies passats el missatge que havíem représ el nou curs polític on l'havíem deixat a finals de juliol. No els faltava raó. Però aquesta primera setmana de setembre algunes qüestions han iniciat moviment. A nivell nacional, a can PSC les presses de pre-campanya els porten a fer anuncis i promeses des de la Xina, bo i sabent que aquestes s'han de confirmar i que a aquesta gent si una cosa els agrada és la discreció a l'hora de fer negocis. Vora tres mil llocs de treball directes i la implantació d'aquesta industria automobilística de vehicles elèctrics a Catalunya mereixen estar de banda de les presses que s'han visualitzat. La tornada d'en Corbacho deixant el Ministeri de treball és un altre símptoma que la tan esbombada renovació a les llistes socialistes va ser un miratge provocat per la crisi dels casos de corrupció a Santa Coloma entre altres. La realitat s' imposa i les patums semblen les úniques que poden posar fre a la caiguda lliure de vot.

Mentretant a CiU continuen posant en dubte el compromís públic d'ERC davant els electors d'estar disposats a renunciar a formar part del pròxim govern si Mas o Montilla no es comprometen a consultar a la ciutadania sobre la independència. Serem a l'oposició si no es pot garantir aquest referèndum. Això ho diem alt i clar.

De les altres forces independentistes que presenten candidatures al Parlament només es pot dir que després de demanar unitat durant mesos, a l'hora de la veritat han estat incapaços d'assolir la seva pròpia unitat. Amb tot cal respectar les seves decissions, i constatar que des d' ERC no està tancada la porta a les aliances postelectorals amb aquestes formacions.

A l'Estat espanyol també s'ha produït fa hores un fet destacadísssim. L'anunci de treva d'ETA que tots els mitjans internacionals de prestigi recullen de forma destacada i a la qual des de Madrid s'ha reaccionat amb tebiesa fins al moment. La via democràtica comença a fer forat dins l'independentisme basc, esperem que definitivament. Per altra banda l'acostament de Zapatero al PNV per tirar endavant el pressupost del proper exercici demostra, un cop més, que Catalunya no pot deixar a la bona voluntat del Govern estatal de torn el seu progrés.

A nivell local aquesta tornada de vacances també ens ha portat una reestructuració del govern municipal. La primera tinenta d'alcaldessa Lluïsa Mérida deixa el càrrec a mans de Carme Aubanell i les atribucions en materia d'urbanisme a l'alcaldessa Campoy (l'acumulació d'àmbits de gestió a l'alcaldia aquesta legislatura és simptomàtica). Però el realment substancial és que s'esvaeix la possibilitat d'un canvi de timonera a la nau socialista de Malgrat. La política local haurà de navegar, un cop més, atenta a les maniobres matusseres d'una barca a la deriva.

nova web ERC Malgrat

2010-08-12T08:37:00.007+02:00

Abans d'iniciar en breu un petit període de vacances, hem volgut fer-les amb els "deures digitals" enllestits. Teniu a la vostra disposició una plana web d'Esquerra Malgrat redissenyada i amb noves eines que posarem a treballar tan punt el setembre tregui el cap.

Si voleu donar-hi una ullada, val la pena.

www.esquerra.cat/malgratmar/

"La farola"

2010-08-10T22:10:00.004+02:00

Que la paraula projecte és pel PSC local un mot inviolable ho sabem prou els malgratencs i malgratenques. Si al darrera afegim executiu, la qüestió ja pot arrribar a no tenir remei.
Diem això perquè, després d'insistir al regidor responsable i a més d'un dels seus companys d'ofici, sobre la conveniència del trasllat de "la farola" cap a un indret més raonable, s'ha de reconèixer que no ens n´hem sortit.
Diu el refranyer que quatre ulls hi veuen més que no pas dos. Pobre refranyer!, ens l´han trinxat. Setze ulls han estat incapaços de veure la inconveniència de l'ubicació. S'ha reeditat l'enèsima versió del que ja s'està convertint en un clàssic, el nyap de l'estiu

ANIVERSARI

2010-08-07T11:31:00.004+02:00

Avui els nostres gegants Bernat i Eulàlia celebren 20 anys. Des de l'agost del 1990 han portat arreu aquesta tradició tan nostra. Molts quilòmetres de cercavila i moltes hores de tonades acompanyant-los. Tots els malgratencs i malgratenques els hi hem d'agrair.
Avui estarem amb vosaltres.
PER MOLTS ANYS!!!!

FINANÇAMENTS

2010-08-04T15:22:00.005+02:00

A l'espera de la resolució del procés judicial de l'anomenat "cas Palau", l' informe elaborat pels pèrits de l'Agència Tributària posen en evidència els vincles entre les donacions que l'empresa Ferrovial feia via patrocini al Palau i el desviament d'aquestes a la Fundació Trias Fargas (actualment CATDEM). L'informe aporta dades i xifres en la línea de les que van aparèixer a la Comissió d'investigació del Parlament. Aquestes comissions tenen a veure amb l'adjudicació d'obres públiques a l'empresa constructora madrilenya FERROVIAL i arribàven a les finances convergents després de l'intermediació d'en Millet. Estem parlant d'una xifra propera als 6 milions d'euros.

Pràcticament alhora que es coneixia l'informe aportat per Hisenda al procés judicial, Felip Puig manifestava en una entrevista a Catalunya Ràdio que "Convergència no aposta per la independència de Catalunya en aquesta legislatura". El secretari adjunt de CDC, ha parlat clar sobre les intencions d'autogovern que tindria un hipotètic govern de CiU afirmant que la independència de Catalunya no és la prioritat per la seva formació. Puig ha destacat que quan això esdevingui una 'voluntat compartida' i majoritària de la societat, CiU liderarà el projecte. Ara no.

No resulta estrany aquest posicionament vistes les hipoteques que arrosseguen davant l'empresariat constructor espanyol. Els qui prometen liderar el "canvi" que li cal al país han estat incapaços d'independitzar-se dels mulladers de Félix Millet i la constructora FERROVIAL. Pel que sembla el "canvi", si es dona el cas, no es farà amb un full de serveis sense màcula sota el braç.

Braus

2010-07-28T15:19:00.007+02:00

Aquest matí el Parlament de Catalunya ha aprovat una Llei per l'abolició de les curses de braus que entrarà en vigor l'u de gener del 2012. Aquesta és fruit d'una ILP signada per 180.000 ciutadans que l'han impulsada des de la societat civil. Els 21 diputats d'ERC l'han votada favorablement contribuint així a la seva aprovació per majoria absoluta. 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abtencions.
Els qui han centrat el debat en termes d'identitat han estat principalment les forces "unionistes". El bombardeig mediàtic serà fort les próximes jornades. Poques hores després ja es percep la intensitat del mateix. Com exemple declaracions d'il·lustres de la caverna com el Sr. Mayor Oreja:"La prohibicion de los toros refleja una profunda crisis nacional". Haurem de preguntar-nos doncs, qui és l'identitari aquí?
Cal destacar l'intervenció de Joan Puigcercós centrada exclusivament en qüestions científiques,ètiques i jurídiques. Puigcercós ha recordat que "un espectacle que es basa en el patiment d'un ésser viu és èticament condemnable i que si una acció és condemnable s'ha d'actuar al marge que sigui residual o no", alhora que ha negat que es tracti d'un debat identitari: "l'abolició de la tortura no té pàtria, és un bé universal que subscriuen la majoria de ciutadans de Catalunya al marge de les seves conviccions polítiques".
Resaltar que a banda de l'éxit de l'ILP, durant mesos s'han presentat als Ajuntaments del Principat mocions demanant l'abolició d'aquesta pràctica. A l'Ajuntament de Malgrat de Mar el Grup d'Esquerra Republicana la va presentar al Ple de l'abril del 2009
http://fitxers.esquerra.cat/arxius/malgratmar/200904_abolicio_curses_braus.pdf.
La moció no es va aprovar pels nou vots contraris del govern local de PSC i PP. Els socialistes argumentaren el fet que el Parlament ja havia tractat feia uns mesos la qüestió amb motiu de l'aprovació de la Llei de protecció d'animals i que no consideraven oportú obrir el debat novament. Els populars manifestaren no donar suport a la moció per ser creients en les tradicions, considerant que, en tot cas ja ho decidiria el Parlament.
Bé, doncs el Parlament ja ha decidit i pel que sembla a can PP els costa acceptar les seves decisions sobiranes. Ja parlen de Lleis de "rango superior que tengan validez en todo el territorio nacional". El PSC, tot i haver donat llibertat de vot, s'ha manifestat majoritàriament en contra de la supressió de les curses mostrant una nul·la sensibilitat davant el patiment dels braus.
El Grup Municipal d'Esquerra celebra haver posat el seu gra de sorra en tot aquest procés i ens alegrem que avui el nostre país sigui una mica més civilitzat.

Teresa Verdaguer i Massó.

Així ens tracta Espanya.

2010-07-23T15:14:00.006+02:00

El passat 12 de juliol, "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real. Es tracta d'un equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa (4 Km), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Les instal·lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.

"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides", escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de Ciudad Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.

Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500 milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que ha estat invervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milions d'euros amb diner públic. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha injectat en l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les pèrdues, enormes i constants. Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí. Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional.

D'altra banda ahir es feia pública la retallada del Ministerio de Fomento pel que fa a les inversions en infraestructures a Catalunya. Una de les obres afectades té un gran perjudici per un aeroport català, el de Lleida-Algüaire, que amb pocs mesos de funcionament està aconseguint unes xifres d'utilització que desborden les previsions més optimistes.
Fins i tot està previst un procés d'ampliació que la Generalitat iniciarà el proper dilluns per donar resposta a la demanda d'un futur a mig plaç. Doncs, bé el Ministerio suprimeix la inversió en l'Autovia Lleida-Vielha en la que es contemplava l' accés a l'aeroport des de la ciutat de Lleida.
Calen solucions per aquest i molts altres greuges que l'estat espanyol provoca i que estan reduint les potencialitats de desenvolupament de Catalunya. Solucions com un Estat Català que ens permeti donar resposta als problemes que Espanya no ens permet resoldre perquè ens ofega econòmicament.

2010-07-20T14:25:00.002+02:00

El Govern de la Generalitat ha acordat interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant el tribunal Constitucional en relació al Reial Decret Llei pel qual es crea el Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local 2010.

El Govern va considerar que el Reial Decret podia vulnerar les competències reconegudes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en no haver reconegut cap mena de participació de la Generalitat en la gestió de les subvencions i, per tal d’intentar resoldre aquests objeccions competencials, el 19 de gener de 2010, va acordar iniciar negociacions en el marc de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Però tot i la tasca realitzada al Grup de Treball creat, no s’ha pogut resoldre cap acord satisfactori.

El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, va emetre un dictamen a petició del Govern en què considera que diversos preceptes d’aquesta norma, singularment els referits al procediment per a l’execució del Pla, no respecten l’odre competencial i vulneren les competències de la Generalitat recollides en l’article 114.3, en relació amb l’article 152.4, i altres articles concordats a l’Estatut.

Cal recordar que les inversions previstes al FEOSL 2010 al nostre municipi afecten a la construcció del nou arxiu municipal. El cost del projecte és de 1.600.413 euros.
Els altres projectes que s'han presentat són: projecte d’inversió per a les obres de modernització i renovació de les instal·lacions de climatització d’edificis municipals: Ajuntament i Centre Cívic de la Immaculada (186.431,71 euros), implantació i desenvolupament informàtic del Pla de Seguretat Local integrat amb l’aplicació de Gestió Policial (17.400 euros), projecte de desenvolupament tecnològic i modernització de l’Ajuntament (73.018 euros) i adquisició del sistema integrat de telefonia i ràdio de la Policia Local (96.886 euros).

L'Eurocambra acusa l'Estat d'incomplir els acords pel català a Europa

2010-07-19T16:06:00.002+02:00

El president de l'Eurocambra, Jerzy Buzek, ha remarcat que Madrid s'havia compromès a traduir al català tota la legislació adoptada per codecisió però encara no ho ha fet.

El Parlament Europeu, el Consell de la UE i el Defensor del Poble Europeu han acusat el govern espanyol, en diverses cartes enviades a l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, d'incomplir els acords que va signar el 2006 per l'ús del català a les institucions europees. El president de l'Eurocambra, Jerzy Buzek, ha remarcat a la seva carta que Madrid s'havia compromès a traduir al català tota la legislació adoptada per codecisió però encara no ho ha fet, i per això el Parlament Europeu no pot penjar a la seva pàgina web la versió en català d'aquests acords.
"Les respostes de les institucions europees són ben explícites: l'estat espanyol és el principal enemic del català a Europa", ha sentenciat Junqueras.

En la carta que Buzek li ha enviat a Junqueras, el president de l'Eurocambra es compromet a penjar a la pàgina web de la institució els documents en català tan bon punt el govern espanyol li presenti les traduccions. Per la seva banda, el Defensor del Poble Europeu, Nikiforos Diamandourus, també posa en relleu que el govern espanyol tampoc ha complert els acords del 2006 perquè no ha traduït el formulari de reclamació del Defensor del Poble ni els documents informatius més rellevants de la institució. Diamandourus reafirma, també, el seu compromís a penjar al lloc web del Defensor del Poble Europeu les traduccions al català tan aviat com el govern espanyol les hagi elaborades. Igualment, el Consell de la UE ha subratllat que només podrà complir l'acord pel català quan el govern espanyol faci les traduccions.

Així mateix, Buzek aprofita la carta per recalcar que l'ús del català al Congrés i al Senat espanyols li sembla 'molt restrictiu'. Totes aquestes cartes responen a una bateria de 17 preguntes parlamentàries que Junqueras va enviar al mes de març a les institucions europees per conèixer l'estat dels acords signats amb l'Estat, que després de quatre anys encara no han entrat en vigor. 'La resposta de les institucions ens porta a una conclusió molt clara: l'Estat fa tot el possible per impedir l'avenç del català a Europa', lamenta Junqueras.

SOM ON SOM

2010-07-17T13:26:00.005+02:00

Mentre l’actual legislatura dóna els últims cops de cua, els episodis no s’aturen i ens van deixant un pòsit de detalls molt útil per determinar fins on assumeixen les forces polítiques del nostre Parlament el que els va demanar en manifestació multitudinària la ciutadania el 10-J. La sessió extraordinària convocada ahir per tal de debatre una resolució de rebuig a la sentència dictada pel tribunal constitucional ha servit per constatar quin serà el full de ruta de les diferents formacions per donar resposta a aquesta demanda que els va fer el poble. Tot i que es va aprovar una resolució de forma majoritària (CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA) basada en el text que dona pròleg a l’Estatut de Miravet, el debat va permetre albirar les posicions particulars de cadascú a l’hora d’afrontar la situació en la que ens deixa la sentència del Constitucional.

Els convergents proposen “encetar un nou camí, sense cap límit, evitant al màxim les fractures socials. En el nou rumb potser caldrà fer algunes primeres escales. En altres Parlaments el fet d’administrar els propis recursos genera unanimitat.” conclou Artur Mas. Com si tots plegats ens haguéssim de posar a tirar aigua al vi tot esperant que l’Estat espanyol ens deixarà mai administrar sota un concert econòmic propi. Els espanyols fins aquí hi arriben i mai es tancaran l’aixeta del seu mannà. Aquest nou camí que proposa el Sr. Mas és un post-autonomisme que pot arribar a cansar el país. A cansar-lo d’esperar la collita que tots ens hem de posar a segar perquè les espigues estan ja ufanes. Pot fins i tot arribar a escanyar la veu del nostre poble que en aquests moments i com mai crida ben alt que ja no l’alimenten molles i vol el pa sencer.

D’altra banda socialistes i ecosocialistes es desafien per la patent del nou federalisme que ha de donar solucions a l’atzagaiada del constitucional. Els uns volen “refer” l’estatut que ells mateixos van contribuir a “cepillar” abans de la ribotada definitiva del Constitucional amb la recomfortant recepta de l’anàlisi optimista de la sentència. Volen “aixecar la nostra veu, expressar la nostra indignació, el nostre malestar, la nostra disconformitat amb la sentència, tot i acatar-la; refer el pacte estatutari posant en marxa tots els mecanismes polítics, jurídics, legislatius i de cooperació institucional per desenvolupar el potencial d'autogovern contingut en l'Estatut votat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya; i enfortir el pacte constitucional de tal manera que les institucions espanyoles reconeguin la realitat nacional de Catalunya, el nostre autogovern, les nostres institucions, els nostres símbols, la nostra llengua i la nostra cultura, el nostre dret civil i la nostra tradició jurídica i un finançament just”. La dissort està, per ells és clar, en que aquestes solucions les ha de portar a la pràctica un govern, el central, liderat per un home al qui els catalans ja li coneixem el valor de la paraula donada. Tot el que demanen queda a la voluntat del Govern estatal de torn i a les avinenteses que aquest pugui patir. Una garantia de que per aquí no es va enlloc,vaja!.

Els altres, els ecosocialistes manifesten que "cal una reforma de la Constitució en sentit federal i si l'Estat no respon afirmativament a les exigències catalanes, l'única sortida viable seria, si existís una majoria social que ho reclamés, que les institucions catalanes impulsessin els mecanismes jurídics i polítics per fer possible l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació. Nosaltres entenem aquest dret com la capacitat de Catalunya de decidir lliurament el seu destí. Però aquest decisió hauria de respondre a un autèntic debat de totes les alternatives, i defugir el simplisme d'autonomia o independència". "Volem anar mes lluny però volem fer-ho amb la majoria de la societat. Catalunya serà allò que decideixi la seva ciutadania", ha finalitzat. Si no ho tinc mal entès, per reformar la constitució cal una majoria de 2/3 parts del Congrés espanyol. És a dir, que una bona part dels diputats populars a més de tots els socialistes estiguessin disposats a “federalitzar” la Constitució. Sembla més factible, doncs, la via que ens porta a exercir el dret a decidir si volem autodeterminar-nos i de quina manera ho volem fer.

Finalment els republicans diem “hem d'iniciar la transició cap a un estat propi, però no volem fer-ho sols. Volem anar acompanyats per milers de ciutadans i per una majoria del Parlament de Catalunya. Siguem clars i deixem de banda el tacticisme. Tot i que Esquerra som gent respectuosa, no acatem, no ens sotmetem ni ens subordinem a la relació desigual i jeràrquica que consagra la sentència del Tribunal Constitucional, perquè el nostre full de ruta és la relació entre iguals, la relació entre dos estats”. Ahir mateix en la sessió parlamentària ERC va presentar una proposta de resolució pròpia sobre la sentència del tribunal constitucional i per la independència nacional que contemplava els següents acords:

1. El Parlament de Catalunya manifesta el seu rebuig a la vulneració de la voluntat popular que suposa la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia, i considera que amb
aquesta decisió les institucions de l’Estat han exclòs la voluntat
expressada pel poble de Catalunya del marc constitucional espanyol.
En conseqüència, acorda no acatar la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l'Estatut.

2. El Parlament de Catalunya fa seu el clam de la ciutadania de
Catalunya pels carrers de Barcelona el proppassat 10 de juliol “Som
una nació, nosaltres decidim” i constata que la llibertat i les
aspiracions d'autogovern de Catalunya no tenen cabuda en el marc
constitucional espanyol. El camí cap a l'autogovern en el marc de
l'Estat espanyol ha arribat a la seva fi, i malgrat els avenços
aconseguits en els darrers trenta anys d'autonomia, ara és el
moment d'exercir el dret a l’autodeterminació.

3. El Parlament de Catalunya manifesta la seva voluntat d’iniciar un
procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la seva
independència nacional i es constitueixi en un estat independent, de
dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea, mitjançant la
celebració d’un referèndum on aquest nou horitzó sigui sotmès a
decisió lliure i voluntària del conjunt del poble de Catalunya. En
aquest sentit, el Parlament acordarà i pactarà el procediment,
convocatòria i règim d'aquest referèndum d'acord amb els estàndards
internacionals.

Després de sotmetre’s a votació el resultat ha estat el que queda reflectit en la imatge de la pantalla que acompanya aquest escrit. Comptat i debatut 21 diputats que hores d’ara creuen en l’Estat propi, 47 que s´ho estan pensant i 65 que encara no hi pensen.

Ramir Roger i Artigas

Parlem clar

2010-07-14T16:32:00.003+02:00

La Mesa del Parlament va prendre ahir dues decisions relatives a la possible convocatòria d’un referèndum d’independència del nostre país. La primera era atendre una petició del grup socialista i una altra del grup popular en què demanaven que es revoqués un acord pres anteriorment i pel qual es donava curs a una petició d’Iniciativa Popular, basada en la llei de consultes popular per via de referèndum. Aquests grups demanaven la revocació basant-se en el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que de manera unànime declara inconstitucional aquesta iniciativa. La llei, tanmateix, diu que el dictamen del CGE no és vinculant, i precisament per això el meu vot va ser contrari a la revocació. Creia, i encara crec, que la via iniciada a partir de la llei de consultes era i és l’única possible que ens pot dur en aquesta direcció. Amb moltes dificultats i fent una cursa d’obstacles, però al capdavall, havíem començat a bastir l’estructura. Em vaig quedar sol a la Mesa i l’acord al què es va arribar, insisteixo, amb el meu vot en contra, va ser el de revocar la petició d’IP. Cadascú s’ha de fer responsable del seu vot.

Paral·lelament els mateixos promotors havien dissenyat el que ells anomenen un pla B que era la presentació d’una ILP per fer una consulta. Un greu error. La llei que regula les ILP deixa molt clar quins són els casos que es poden admetre i quins no. I aquest cas, per motius diversos, no es podia admetre. Permetin-me que ho il·lustri amb un exemple: Segur que si fem una enquesta a la població, majoritàriament ens diran que no els agrada pagar impostos. Per tant si algú promou una ILP per suprimir un impost, per exemple l’IBI, l’impost de béns immobles, trobaria moltes simpaties. És possible fer aquesta ILP? Per descomptat que no. De fet, ni tan sols es pot admetre perquè no està previst en la llei. I és aquí on rau la trampa de la ILP de la consulta. Primer, per utilitzar una eina que no és vàlida i que no té cap mena de recorregut, perquè si el Parlament l’aprova, automàticament l’advocat de l’Estat, en nom del govern de l’Estat la suspèn d’ofici. I aquí s’ha acabat el referèndum!. No dura ni 30 segons. I segon, perquè la llei també deixa clar que no es poden presentar ILP sobre la mateixa qüestió en la mateixa legislatura. Per desgràcia, seria paper mullat. No dóna ni tan sols per a fer gestos, que sembla que és el que alguns esperaven. I de la mateixa manera que cadascú s’ha de fer responsable dels seus vots, cadascú també s’ha de fer responsable de la frustració generada amb les seves accions.

Amb tot això, algú podria pensar que la via jurídica s’ha acabat després d’aquesta ILP. I el que passa és que ni tan sols ha començat a caminar. Per tant, cal continuar treballant per a la convocatòria d’un referèndum. Però no ens enganyem, el final de la legislatura ho complica tot, i ja no hi ha temps per a segons què, perquè això s’acaba. El que queda clar és que des del primer dia de la següent legislatura (parlem de tres, quatre mesos?) s’ha de treballar en aquesta direcció. I tinc molt clar que és possible fer-ho. Però només ho serà si hi ha voluntat i una majoria que ho vulgui fer, un govern compromès al respecte i defugint els personalismes. Aquí tots som necessaris i les vies de col·laboració i diàleg entre la societat civil i els partits que volem la independència s’han de reforçar i millorar. Només hi ha aquest camí. O el fem tots plegats i decidim i pactem junts com avancem, o no trobarem la via. El marc del diàleg és més indispensable que mai.

Com a resposta, el consell assessor municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (format per alcaldes i regidors del partit) ha aprovat presentar una moció a tots els ajuntaments en què s’instarà, al Parlament, l’inici d’un procés democràtic per a la constitució de Catalunya en un estat independent, de dret, democràtic i social a través de la convocatòria d’un referèndum.

El Parlament de Catalunya ha aprovat una llei que era i és una via, la llei de consultes, i que certament queda afectada per la sentència del Constitucional. Però la via existia i en el procediment iniciat, entenc que havíem d’anar fins al final, perquè a més partia de la més estricta legalitat democràtica. I això és el que amb coherència he defensat a la Mesa del Parlament.

Ara bé, acceptar la ILP era donar per morta la llei de Consultes i acceptar la sentència del TC. Esquerra manté la validesa de la llei de Consultes i no acata ni acatarà la sentència del TC. I en conseqüència, el que no podem fer és enganyar a la gent i dir-los que una via que no es pot utilitzar sigui l’alternativa o el pla B. En aquest sentit, trobo injust que es doni tota la credibilitat a determinades persones sense entrar a avaluar la credibilitat de les seves propostes que, un cop analitzades, no donen per a més.

Algun dia haurem de saltar la paret. És cert. I res em farà més feliç que fer-ho. Però el dia que ho haguem de fer, fem-ho si us plau seriosament. No pot ser que l’independentisme s’identifiqui permanentment amb poc rigor. I em sap greu, però el pla B famós era poc rigorós. Per tant, disposat a saltar la paret sempre, però sobre tot, el dia que ho intentem estiguem segurs que arribarem lluny, tot i el risc de no aconseguir-ho. Ara mateix, amb aquesta proposta, ni tan sols haguéssim pogut agafar empenta per intentar el salt. I això és el que genera frustració i desencís. No s’hi val a carregar el mort als polítics per definició, quan n’hi ha que intentem treballar amb rigor.

Divendres al Parlament hi haurà una sessió important. Un ple que ha de pensar en el futur de Catalunya. I és en aquesta clau de futur que ERC plantejarà aquest divendres el procés de la independència com una necessitat, cada cop més compartida, per a la societat catalana.

Estem en un moment crucial de la nostra història. Probablement estem més a prop que mai de fer el salt definitiu. Però ni la precipitació ni, tampoc, fer les coses mal fetes ens portaran enlloc. Un procés com aquest és extraordinàriament complex. No és un joc i demana molts sacrificis, personals i col·lectius. I malgrat tot, hi som més a prop que mai.

Aconseguir-ho passa per apropar-nos a una majoria cada vegada més gran que ho vulgui. I aquesta majoria l’hem de poder veure al Parlament, al Govern, als ajuntaments, a la societat civil. El dia que ens haguem de saltar la llei per fer el salt definitiu, el dia que haguem de superar la legalitat espanyola ha de ser perquè podem fer-ho perquè ja no hi ha marxa enrera. Perquè la força que hem aconseguit ens fa imparables i invencibles. I ara estem en fase d’aconseguir aquesta força. El camí no és fàcil i està ple d’obstacles, però no ens podem aturar. I tampoc ens podem equivocar. Algunes dreceres ens poden portar a camins sense sortida. I a aquestes alçades de la història no ens ho podem permetre.

Estic a la disposició dels promotors per aclarir-los qualsevol aspecte d’aquest procés i de processos futurs. La llàstima és que no ho haguéssim pogut parlar abans. Personalment m’hauria agradat.

Ernest Benach. 13-7-2010
President del Parlament i representant a la Mesa per ERC.

2010-07-10T11:11:00.001+02:00

Nosaltres decidim

2010-07-09T08:52:00.000+02:00

El dia de la revetlla de St. Pere deu jutges d’un tribunal polititzat i sense cap mena de credibilitat emetien sentència sobre l’Estatut de Catalunya. Després de quatre anys de l’aprovació en referèndum pel poble, l’eina que els catalans vam acceptar per tal d’exercir el dret inalienable d’autogovernar-nos patia una nova ribotada que el deixa tocat de mort. Aquesta sentència ha tingut el rebuig majoritari de la societat catalana i per tal de fer-ho evident Òmnium Cultural ha convocat per aquest dissabte 10 de juliol una manifestació de rebuig complint amb el que ja havia anunciat fa mesos. Aquesta convocatòria compta amb el suport de centenars d’entitats i associacions d’arreu del país, així com amb la majoria de partits amb representació al Parlament excepte el PP i Ciutadans forces avui minoritàries a l’arc parlamentari.
El passat dissabte 3 de juliol es va fer al fossar de les moreres l’acte simbòlic de presentació d’aquesta manifestació organitzada per l’Òmnium. Un acte on aquesta societat civil del país va ser present al costat de les forces sindicals i partits polítics majoritaris al darrere una pancarta amb l’eslogan “Som una Nació, nosaltres decidim”. El PSC va enviar-hi el parlamentari degà del nostre Parlament, l’Higini Clotas, per tal de ser-hi representat.
Però, ai las! Poques hores després arribava a Lleida per tal de participar en un acte del PSC, la ministra Chacón amb les instruccions i recomanacions del PSOE de plantejar un pols a l’organització intentant desplaçar l’eslogan de la capçalera de la manifestació per posar-hi una quatribarrada amb el President Montilla al capdavant. Aquest pols innecessari ha servit per passar una setmana pendents de l’unitat de la manifestació, amb la pèrdua d’energies que això ha suposat. El PSC-PSOE ha fet allò del que tantes vegades es queixa “marcar paquet”.
Finalment ahir es va desencallar tot plegat amb una solució combinada que permetrà la “comoditat” dels socialistes a l’acte. El rebuig a la sentència del Constitucional serà demà contundent, tal i com ho serà el clam del nostre poble pel dret a decidir el seu futur democràticament. Aquesta vegada les instruccions portades des de Ferraz no aconseguiran el seu objectiu. Els socialistes catalans hauran de plantejar-se un nou escenari perquè aquesta actuació federalista no ven entrades a les Espanyes.

Ramir Roger i Artigas

"Somniem"

2010-07-07T22:41:00.001+02:00

ERC organitza una xerrada amb el diputat Pere Aragonès sobre les consultes populars per la independència

2010-07-02T11:26:00.004+02:00

ERC de Malgrat ha organitzat una xerrada-col·loqui amb el diputat republicà Pere Aragonès sota el títol “I ara què? L’endemà de les consultes populars per la independència”. Aragonès ha estat un dels ponents i relators de la Llei de Consultes, aprovada recentment pel Parlament de Catalunya.

L’acte tindrà lloc avui divendres 2 de juliol a les 20.30 hores a la Biblioteca La Cooperativa.

Llei del cinema: el 'happy end' d’una injustícia històrica

2010-07-01T11:32:00.002+02:00

Ni les tisores del Tribunal Constitucional, ni els anuncis del Gremi d’Empresaris del cinema, ni les pressions dels principals partits espanyols per acatar una sentència que pretén tornar a ofegar el català a la bassa del franquisme no han fet pas enrere les aspiracions del Parlament per tirar endavant la Llei del Cinema català. Es podria dir que més aviat han provocat tot el contrari.

El Parlament ha aprovat aquest dimecres la Llei del cinema català amb els 117 vots a favor provinents del partits que donen suport al Govern -PSC, ERC i ICV-EUiA- i del principal grup de l'oposició, CiU, que finalment ha recolzat la norma tot i no ser acceptada la seva esmena. El Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha anunciat d’aquesta manera que aquesta “oportuna i absolutament necessària” llei s’aprova tenint en compte el desplegament normalitzat de l’Estatut, i ha afegit que la Llei del cinema s'ha fet a partir de tres eixos bàsics: el suport a la indústria, la millora de l'oferta i la normalització lingüística en el sector.

Deixant patent la tan actual com vergonyosa situació del català al cinema, en la qual el conseller ha remarcat que és ''inacceptable” que 80 anys després de la irrupció del cinema sonor, la llengua catalana només estigui present en un 3% al cinema del país, Tresserras ha sentenciat que la nova norma corregeix l’anomalia històrica que va iniciar el règim franquista a Catalunya i que procura garantir la conciliació entre els interessos industrials i els drets de la ciutadania, alhora que pretén dotar el mercat d'una oferta cinematogràfica que tingui un tracte “respectuós i digne” amb la llengua catalana basat en la igualtat amb el castellà.

Tot i tenir els vots en contra del PP i el Grup Mixt, i de presentar com a principal grup opositor el Gremi d’Empresaris de cinema, la nova Llei del Cinema català està recolzada per una àmplia majoria de la societat civil catalana, d’entre la qual se’n destaquen el gremi d’actors i actrius, el de productors audiovisuals, el Col·legi de l’Audiovisual de Catalunya, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua i, segons els estudis presentats per la darrera entitat, el 82% dels catalans, que estan d’acord que les pel·lícules estiguin disponibles en la mateixa proporció en català i castellà.
font: Tribuna.cat

DE LA REMODELACIÓ PARCIAL DE LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

2010-06-28T17:03:00.003+02:00

Ara que es pot visualitzar l’abast de l’actuació feta a la Plaça de l’Església voldríem pronunciar-nos sobre alguns aspectes d’aquesta remodelació. Com ja sabeu, el Projecte inicial de remodelació del Barri Antic no contemplava cap mena d’actuació pel que fa a la Plaça. Esquerra demanava en les al·legacions presentades al “Projecte executiu de remodelació urbana del nucli antic” que s’incorporés la remodelació integral de la Plaça de l’Església al conjunt d’actuacions de l’esmentat Projecte. La resposta a aquesta al·legació fou desestimar-la en Junta de Govern celebrada el 6 d’agost de 2009 perquè ”suposaria el redisseny complert de la plaça, cosa no prevista en el Programa de Necessitats aprovat”. Cal dir que aquest programa no feia previsió d’actuar parcialment a la Plaça en cap cas i després aquesta actuació s’ha acabat portant a terme…

Amb tot, des d’ERC vam tornar a insistir en la major idoneïtat d’una actuació que abastés el conjunt de la plaça. Vist el resultat encara és més evident que la supressió de tots els “parterres” hagués donat lloc a considerables guanys pel que fa a l’espai aprofitable i la millora de la mobilitat de les persones usuàries a l’hora de transitar-hi.

Tres detalls observats en la zona on s´ha actuat sobre els que volem donar la nostra opinió:

- S’han emplaçat els mateix nombre de fanals i amb l’alineació en la que estaven disposats abans de la remodelació. La filera central s’hauria d’haver suprimit i tindríem un espai més aprofitable.

-Tot i que en resten detalls d’acabament, per tant això que exposem ara possiblement ja es contempli, no s’han reposat fins el moment els bancs. La reposició d’aquest mobiliari no s’hauria de demorar massa, atès que aquest és un dels pocs espais públics on refugiar-se de la intensa calor estival, ja que els bancs tenen en aquesta època molta concurrència.

-En el seu moment ERC va demanar la supressió de la font-monument. Aquesta no s’ha portat a terme i s’ha optat per fer-ne una transformació parcial de la que esperem els vilatans aconsegueixin obtenir-ne alguna funcionalitat que en justifiqui el manteniment.

Reforma plaça esglèsia

View more presentations from ERCMalgrat.

'Les consultes demostren que la democràcia està madura'

2010-06-21T15:35:00.001+02:00

Pere Aragonès candidat maresmenc al Parlament

2010-06-19T08:07:00.006+02:00

El Pinedenc Pere Aragonès i Garcia va ser escollit ahir pel Congrés Comarcal Extraordinari celebrat al Casal Nova Aliança Mataronina com a primer candidat de la comarca a les Llistes al Parlament de Catalunya. Aragonès és actualment Diputatat al Parlament des del 2006, ha estat ponent relator de la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum, i ha impulsat, entre altres, la Llei pel Dret a l'Habitatge de Catalunya.
Ha nivell orgànic en l'actualitat és Secretari Nacional de Dinamització Territorial i Partit en Xarxa.
Des de la secció local de Malgrat de Mar la nostra felicitació i suport al candidat maresmenc.

Cal no refiar-se de l'Estat

2010-06-10T15:20:00.002+02:00

El ministre de Foment espanyol, en José Blanco, es va comprometre ahir a catalogar el corredor mediterrani com una línia prioritària de les Xarxes Transeuropees de Transport (TEN-T). Molts mitjans de comunicació ho han qualificat com la victòria del corredor mediterrani sobre l'Eix Central pels Pirineus (el que es podria qualificar, també, com la victòria de la raó, dels arguments, de la racionalitat). Tanmateix, m'agradaria que tots fóssim ben conscients que no hem guanyat cap batalla. Que l'únic que ha fet el Govern espanyol és prometre que demanarà que el corredor mediterrani s'inclogui en una llista europea prioritària on, des del 2003, ja hi figura l'Eix central dels Pirineus (a sol·licitud del Govern d'Aznar que, òbviament, es va descuidar totalment d'incloure-hi el corredor mediterrani...). Per tant, a nivell formal, el corredor estaria, com a màxim, al mateix nivell que l'Eix central.

Suposem, doncs, que el Govern espanyol compleix la seva promesa (com us podeu imaginar, això és molt suposar...), i finalment, el corredor apareix a la llista de prioritats que s'ha de definir el primer trimestre del 2011. Llavors farà falta que el Govern espanyol tingui la voluntat política de prioritzar el traçat mediterrani per sobre del del centre dels Pirineus. I siguem sincers, la Comissió Europea pot fixar moltes línies estratègiques, i pot establir molts criteris, però al final, aquests projectes s'aproven si els estats ho decideixen. Fonamentalment, funciona així. No cal que us digui que deixar una infrastructura vital pel país -i per Europa- en mans de la voluntat política del Govern espanyol no ens col·loca en una situació privilegiada...

És cert, tal com informava ahir La Vanguardia i l'Avui, que el Govern francès entén que la millor opció per connectar la Península Ibèrica amb França és a través de Portbou i d'Irun. També és cert que, en plena crisi econòmica, assumir el cost elevadíssim de l'Eix central dels Pirineus (11.600 milions d'euros) seria totalment forassenyat. I també és cert que el traçat pel centre dels Pirineus hauria de salvar desnivells molt marcats (i per tant, no hi podrien passar trens de gran tonatge), que caldria perforar 60 kilòmetres de muntanya, i que no connectaria amb els principals ports de l'Estat espanyol (Barcelona i València). Tot això és veritat. Però compte: no podem menysprear la capacitat del Govern espanyol de construir infraestructures per motius ideològics en detriment dels arguments econòmics. Dos exemples ràpids:

1. La primera línia de TGV que va construir el Govern espanyol va ser la de Sevilla-Madrid malgrat que, per criteris d'eficiència econòmica, senzillament no tenia cap sentit (encara ara no és rendible, i tampoc és previst que ho sigui...).

2. L'Estat espanyol té més kilòmetres de TGV que el francès i, malgrat això, només té el 20% dels passatgers d'alta velocitat de França. Així les coses, s'ha construït una de les xarxes de TGV més grans del món, però cap d'aquestes línies és rendible. Parale·lament, la xarxa de ferrocarril de mercaderies, que aporta molta productivitat, està incomprensiblement poc desenvolupada.

El Govern espanyol és especialista a abocar recursos en infraestructures que no són eficients. Ho ha demostrat reiteradament des de fa molts anys. Sense anar més lluny, com comentava, el Govern d'Aznar va cometre el 2003 el gran disbarat -o més ben dit, va tenir la gosadia- de col·locar l'Eix central dels Pirineus com a eix prioritari per davant del corredor mediterrani. No ens podem refiar gens ni mica de la voluntat del Govern espanyol. Hem de continuar pressionant a favor del traçat mediterrani incansablement. I fins que estigui construït.

Article d'Oriol Junqueras eurodiputat Els verds-ALE. 10-6-2O10

La mesa del Parlament admet el tràmit de la ILP

2010-06-08T10:51:00.002+02:00

Amb els vots favorables de CiU, ERC i ICV-EUiA · PSC i PP s'hi han oposat · L'informe encarregat pel Parlament als juristes dictamina que la IP d'Uriel Bertran i Alfons López Tena compleix tots els requisits de la Llei de Consultes.

L'informe dictamina que, tant pel propi redactat d'una i altra IP, com per la justificació jurídica i l'argumentació basada en la Llei de Consultes, la IP de Tena-Bertran és impecable, mentre que la de Vinyals no compleix els requisits mínims. En aquest sentit, la IP presentada de Tena i Bertran inclou una frase introductòria per tal que sigui tècnicament irrefutable fins al punt que Tena va arribar a afirmar que, si la Mesa la tombava, estaria 'prevaricant'.

En vistes a què l'informe jurídic deixa ben clar que la IP de Vinyals no s'adiu a la llei, des de diverses instàncies s'havia mirat de convèncer els seus promotors perquè la retiressin i així es puguin concentrar els esforços en un sol projecte, però sense èxit. Vinyals afirma que no té constància de cap petició per retirar la proposta d'IP, alhora que reitera que aprovar un o altre redactat no és una qüestió tècnica, sinó que depèn de la voluntat política de la Mesa.

Fonts parlamentàries han assegurat que la iniciativa del reagrupat Vinyals es tractava d'una maniobra per intentar desqualificar la llei de consultes populars, però que l'acceptació de la proposta de Tena i Bertran ha deixat sense sentit aquesta intencionalitat'.

Els propers passos
1. Un cop formalitzada l'admissió a tràmit de la IP, la Mesa del Parlament haurà de lliurar a la Comissió Promotora els plecs amb els fulls de signatures.
2. S'han de recollir unes 220.000 signatures (3% de la població) en el termini de sis mesos (ampliables a vuit). S’aprofitarà la Consulta de Barcelona per fer una gran recollida de signatures.
3. Una vegada es presenten les signatures al Parlament i s’autentifiquen, el Parlament de Catalunya ha de convocar un Ple per tal de votar (es necessita majoria absoluta) la convocatòria del referèndum. Aquest Ple se celebraria durant la propera legislatura.
4. Finalment, l’Estat espanyol ha de decidir si autoritza o no el referèndum. En el cas que no ho faci la Comissió Promotora creu que s’obrirà un conflicte polític internacional.

Font:Directe.cat

Catalunya-Quebec

2010-06-05T09:22:00.000+02:00

El català als jutjats s’extingeix

2010-06-02T11:05:00.002+02:00

El percentatge de sentències redactades en la llengua del país disminueix per cinquè any consecutiu.

El prestigi d’una llengua es mesura per la literatura que és capaç de generar. El seu ús oral és molt important, però una llengua que no arribi al paper i a la literatura és una llengua amb molt poc futur. Això és el que li passa al català en l’administració de justícia, on està en vies d’extinció, tal com es desprèn de la dada sobre la llengua utilitzada en les sentències inclosa en la memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya corresponent al 2009.

L’any passat el nombre de sentències dictades pels jutjats i tribunals de Catalunya va arribar a les 250.537. D’aquestes, el 84,1 per cent estaven escrites en castellà, i la resta –un 15,9 per cent– en català. Aquest és el cinquè any consecutiu que hi ha un retrocés en el percentatge de sentències en la llengua del país en relació al total. Un descens constant, imparable, que dibuixa un panorama en què el català porta camí de convertir-se en una llengua testimonial en les resolucions escrites dels jutges.

L’ús escrit de la llengua contrasta amb l’ús oral que se’n fa als jutjats. Una enquesta sobre usos lingüístics va revelar que el 25 per cent dels judicis es fan en la llengua del país, dada que contrasta amb la del 15 per cent de les sentències.

En nombres absoluts, les quasi 40.000 sentències escrites en català que es van fer l’any passat suposen pràcticament el mateix nombre que el 2008 i fins i tot el 2006. Com que l’activitat judicial general no deixa de créixer cada any, l’estancament en l’ús del català és cada cop més evident.

La memòria no defuig aquest tema i subratlla la condició de “minoritari” del català en l’àmbit judicial. Com a solució es proposa fomentar l’aprenentatge de la llengua a través de cursos per a jutges, magistrats, fiscals i secretaris.

El problema no és, però, exclusiu dels jutges i magistrats, els advocats també tenen part de culpa en el fet que els nivells d’ús del català siguin baixíssims. La mostra més evident d’això és l’ús predominant de la llengua castellana en els recursos que es presenten davant la sala civil i penal del TSJC, l’ens que crea jurisprudència sobre el dret civil propi del país, dictat i promulgat pel Parlament. El 2009 la relació de recursos de cassació va ser de 16 presentats en català per 135 en castellà. Pel que fa als recursos de queixa, n’hi va haver un en català per 29 en castellà. Els cinc recursos de revisió i responsabilitat eren tots en castellà.

Pel que fa a les sentències civils que va dictar aquesta sala, 37 es van fer en català i 18 en castellà. Aquestes dades no existeixen en l’àmbit de la fiscalia, on l’ús habitual de la llengua en la documentació que es tramita i es presenta als jutjats és el castellà. L’administració intenta combatre el fenomen amb cursos de formació lingüística, però amb un èxit relatiu. L’any passat un total de 344 persones, entre jutges, secretaris i fiscals, es van inscriure en cursos presencials o d’autoaprenentatge, tant de llengua general com de llenguatge jurídic.

Notícia de Jordi Panyella pel diari Avui 2-06-2010

'Adéu, Espanya'

2010-05-31T16:18:00.002+02:00

El documental Adéu, Espanya, que TV3 emetrà dijous a les 21.50, ja pot començar a assaborir-se 'on-line' des de tv3.cat/adeuespanya. El documental, que compara les realitats nacionals de Catalunya, Grenlàndia, Escòcia i Québec, ja pot consultar-se parcialment a la Xarxa, amb una sèrie de breus vídeos on hi apareixen el primer ministre escocès, Alex Salmond, el primer ministre de Grenlàndia, Kuupik Kleist, el jutge del Tribunal Suprem del Canadà Michel Bastarache, i el president de la Fundació Privada Empresaris FemCAT, Josep Mateu, entre d'altres.

‘No podíem permetre que hi hagués la més mínima ombra de dubte de que al...

2010-05-26T16:07:00.001+02:00

Un Govern de pandereta.

2010-05-25T15:38:00.005+02:00

Davant la notícia, quedem bocabadats!
Davant les nules reaccions, restem indignats!
No coneixen el significat de la paraula dimissió?
Perquè, algú deu ser-ne responsable,oi?

"El govern espanyol ha fet marxa enrere i ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) una "correcció d'errors" on modifica la data d'entrada en vigor de la limitació de crèdits als ajuntaments i l'endarrereix sis mesos.

El BOE va publicar dilluns un primer decret que establia que els ajuntaments no podrien demanar crèdits a partir d'aquest dimarts, fet que va provocar les queixes dels consistoris i fins i tot presses per aprovar durant la jornada d'ahir la signatura de crèdits.

Finalment, aquest dimarts la publicació del BOE estableix que la data d'entrada en vigor de la limitació és l'1 de gener del 2011 i que el decret tindrà vigència fins al 31 de desembre del 2011.

Per la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, es tracta de la correcció d'un error sense importància. "No té més importància", ha dit Salgado en declaracions a la premsa després de ser preguntada per aquesta rectificació.

"Tots els BOE porten sempre correcció d'errors, tots els decrets, i més un decret llei que és tan complicat com aquest en la seva redacció", ha assegurat la vicepresidenta econòmica abans de participar en el Fòrum Econòmic de Brussel·les.

Així, el BOE d'aquest dimarts estableix una dotzena de correccions al decret, la més destacada de les quals assenyala que on deia "a partir de l'entrada en vigor de la present norma i fins al 31 de desembre del 2011" diu "a partir de l'1 de gener del 2011 i fins al 31 de desembre del 2011"
Notícia apareguda al diari Avui 25 de maig.

DONES I PAU

2010-05-24T15:46:00.003+02:00

Enguany es compleixen deu anys de l'aprovació de la resolució 1.325 sobre dones i pau del Consell de Seguretat de l'ONU, que va reconèixer específicament les greus conseqüències dels conflictes sobre les dones i nenes, així com el paper de les dones en la consolidació de la pau. Tanmateix, deu anys després, es segueixen registrant un total de 31 conflictes armats, en els quals la majoria de persones afectades i desplaçades són dones i criatures.

Les dones continuen essent utilitzades com a armes de guerra, violades sistemàticament i sotmeses a tot tipus de vexacions. Durant el 2009, s'ha constatat l'ús de la violència sexual com a arma de guerra en la majoria dels conflictes armats, destacant per la seva especial gravetat la RD Congo, Somàlia, Sri Lanka (est), Colòmbia, Myanmar, l'Índia (Jammu i Cachemira) i l'Iraq.

Efectivament, les dones són víctimes d'un plus de violència. Per això és fonamental que l'ONU faci autèntiques pressions perquè tots els Estats ratifiquin i, sobretot, apliquin els pactes relatius als drets de les dones i infants, que reconeguin la jurisdicció de la Cort Penal Internacional i subscriguin les disposicions en virtut de les quals les violacions i les agressions sexuals constitueixen especialment crims de guerra i crims contra la humanitat. Així mateix, cal que els governs adoptin i apliquin la resolució aprovada enguany per la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona sobre la protecció dels drets de les dones durant i després dels conflictes bèl·lics.

Al mateix temps que són víctimes, les dones també són protagonistes i subjectes de resistència, de mediació i negociació pacífica. Ja al 1938, Virginia Woolf deia que la millor manera en què les dones podien contribuir a evitar la guerra no consistia «en repetir les paraules i els mètodes dels homes, sinó en trobar noves paraules i crear nous mètodes». De fet, comptem amb una genealogia de dones antimilitaristes que, des del feminisme, han lluitat per l'assoliment d'una cultura de pau. Des de Lisístrata, passant per Virginia Woolf, la resistència pacífica de les dones del Grenham Common, la desobediència civil de les Dones de Negre als Balcans, la Ruta Pacífica de les Dones Colombianes, les nord-americanes Code Pink, les Mares i Àvies de la Plaça de Maig, etc. I a pesar de tota aquesta història, les dones en negociacions de pau segueixen essent excloses.

L'assumpció d'una veritable cultura de la pau passa per aquesta representació de les dones en tots els nivells de decisió de les institucions i mecanismes per a la prevenció, gestió i resolució dels conflictes. La inclusió i la plena participació de les dones en les estructures de poder són essencials per al manteniment i promoció de la pau i la seguretat al món.

Per la seva banda, la Unió Europea ha d'esdevenir forta i solidària, amb capacitat real de resolució de conflictes, i ha d'exercir un control rigorós de la despesa militar dels Estats membres, tot rebutjant polítiques d'increment pressupostari en matèria de despesa militar i incentivant una disminució gradual d'aquestes en benefici de programes d'investigació i recerca en favor de la pau. I és que com bé diuen les Dones de Negre: «la guerra té una alternativa: la no-violència i el diàleg contra les massacres i la mort».

Notícies de l’ascensor.

2010-05-20T00:02:00.000+02:00

Submergint-nos a l’hemeroteca rescatem aquest escrit aparegut a la primera revista “La teva veu” de març de l’any 1997. El problema de trobar una connexió eficaç i còmoda entre el Barri del Castell i el centre de Malgrat (i viceversa) ha estat present a la vida política local des de fa temps. Ja l’any 97 la gent d’Esquerra feia una reflexió prou assenyada davant la proposta (i en proposta va quedar) de l’equip de govern de construir una escala convencional: l’enllaç –afirmava ERC- ha de ser “d’utilitat i no pas un mer element arquitectònic decoratiu”.

La mateixa reflexió té plena vigència avui, a pocs dies de la inauguració oficial de l’ascensor inclinat que ha d’unir aquestes dues parts del poble. Més enllà de l’acte protocolari i la lògica curiositat que comporta l’esdeveniment caldrà veure de manera més pausada la seva eficiència, rendiment, fiabilitat … en definitiva si haurà estat una inversió enecertada o no.

Ja en el seu moment el grup municipal d’Esquerra va manifestar el seu suport a l’objectiu que es perseguia: millorar l’accessibilitat al Barri del Castell. D’aquí el nostre vot favorable. Però de la mateixa manera vam mostrar-nos crítics amb força aspectes del projecte: impacte visual sobretot a la zona del parc , limitació del nombre d’usuaris/trajecte (450 persones/hora), cost del manteniment i consum energètic…. Però per damunt de tot ens questionàvem i ens questionem si realment aquest projecte està dissenyat per donar resposta al neguit que expressavem a l’inici. La ubicació d’una de les dues estacions a l’interior del Parc del Castell limita, i molt, l’accessibilitat a aquest servei, per horari (el parc té unes hores concretes d’obertura i tancament) i mobilitat. És a dir que probablement serà una eina útil per acostar gent al Parc del Castell (cosa prou important), però no necessàriament ha de suposar una millora notable de la mobilitat dels veïns del Barri del Castell.

Finalment assenyalar com a dada si més no sorprenent que hores d’ara ( a tres dies de la inauguració) encara no s’hagin fet públics els horaris de funcionament de l’ascensor, ni les condicions d’ús….que és el que realment importa als futurs usuaris.

Crisi econòmica: línies vermelles a la retallada

2010-05-18T21:51:00.003+02:00

Finalment, Zapatero s'ha vist forçat a proposar un dràstic paquet de mesures per fer front a una crisi econòmica que no va intuir a temps i que ha anat gestionant durant dos anys sense determinació i amb mesures puntuals, sovint extemporànies i del tot insuficients
Zapatero es va adormir. Si hagués esporgat abans les branques ara no tindria pretensions de talar l'arbre, fent descansar tot el pes de la crisi en els més febles i castigant els sectors més desafavorits. La preservació de les polítiques socials i la inversió en infraestructures és una prioritat. És necessari un reajust però no a compte dels drets de les mares, dels pensionistes o dels dependents. Esquerra traça, per tant, una línia vermella en polítiques socials, en pensions, Llei de serveis socials, Llei de dependència i Fons d'Immigració, i en la inversió en infraestructures prevista a l'Estatut. La temptació de fer pagar la crisi als més febles ni és justa ni és pròpia d'un govern espanyol que havia proclamat les polítiques socials com un dels eixos del seu govern. La involució que propicia Zapatero amb les seves mesures és la retallada de drets més salvatge de tota la democràcia.
El sector públic espanyol és improductiu i està sobredimensionat. Per això és necessari que hi hagi canvis en l'estructura de l'administració de l'Estat, tal com ha proposat repetidament Esquerra, que passen per eliminar ministeris. Amb aquesta mesura es produiria un estalvi de 5.500 milions d'euros anuals. Per contra, i malgrat les evidències, s'està fomentant un discurs que culpa de la despesa les comunitats autònomes i que les retrata com una sangonera insaciable. La veritat és que les CA generen només el 2% de l'11% de dèficit públic i el 45% de la seva despesa va destinada a Educació i Sanitat. Esquerra proposarà la restitució de l'Impost de Transmissions Patrimonials per a aquells patrimonis superiors als 600.000 euros, una mesura de justícia redistributiva en un context de crisi. També cal gravar les grans corporacions.Els beneficis de la companyia elèctrica Endesa s'han triplicat l'últim any. A més, cal insistir amb fiscalitzar el sistema financer. És intolerable que després d'haver injectat 100.000 milions de diner públic l'aixeta del crèdit segueixi tancada. Com també és imprescindible presentar batalla al frau fiscal. Hi ha més de 90.000 milions d'euros en economia submergida, i 25.000 milions aflorarien si l'agència tributària exercís una acció inspectora eficaç.

'Volem Votar', nova campanya de voluntaris per promoure el referèndum oficial d'independència

2010-05-18T15:52:00.000+02:00

Des d'aquest dimarts les adhesions a la Comissió Promotora de la IP es recolliran a través del web Volemvotar.cat

Aquest dilluns ha començat la campanya 'Volem votar' per constituir la comissió promotora que presentarà al Parlament, el proper dimarts 25 de maig, la Iniciativa Popular (pdf) perquè es convoqui el referèndum nacional i oficial sobre la independència. La IP que es presentarà al Parlament demana la convocatòria d'una consulta amb la pregunta de les consultes sobiranistes però reformulada perquè el Parlament no la pugui rebutjar. Fins ara ja són 4.000 els voluntaris per recollir signatures a favor de la IP, i s'espera continuar rebent suports a través de 'Volem Votar'. De moment ja s'han fet arribar els fulls per inscriure's a la comissió promotora del referèndum als 4.000 adherits i a totes les comissions organitzadores locals de consultes.

Dia Internacional contra l’Homofòbia

2010-05-17T16:15:00.000+02:00

El 17 de maig se celebra arreu del món el Dia contra l’Homofòbia. Al Principat s’han programat un seguit d’activitats lúdiques i culturals per difondre coneixements i contribuir a evitar els prejudicis encara presents en diversos sectors de la població catalana.

En l’edició d’enguany se celebra que fa 20 anys que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va prendre la decisió de treure l’homosexualitat de la llista de malalties. Fins aleshores estava considerada un trastorn de la identitat sexual. Aquesta iniciativa va ser el fet que va marcar la data del Dia Mundial.

Pel col·lectiu gai lesbià i transsexual el camí no ha estat gens fàcil i, malgrat els èxits obtinguts al llarg dels darrers anys, encara queda molta feina a fer. Són molts els països que persegueixen i empresonen persones per optar per una determinada sexualitat i en alguns indrets, encara avui, gais, lesbianes o transsexuals poden arribar a ser condemnats a la pena de mort. Al web de l’Ilga (International Lesbian, Gai, Bisexual, Trans and Intersex Association), podeu consultar un mapamundi amb el llistat d’aquests països.

Actes a Catalunya

La Generalitat, que va ser el primer govern de tot el món en ingressar a l’Ilga, promou per aquest dia un seguit d’activitats. Dixit, el Centre de Documentació de Serveis del Departament d’Acció Social i Ciutadania, acollirà el 18 de maig, la conferència “Curiositats d'una comunitat poc comuna”, que oferirà Isabel Franc. I el mateix dia s’inaugura l’exposició “El Moviment en imatges” que mostra la lluita del moviment LGBT a Catalunya a través de diversos cartells i plafons. La mostra, ubicada a Dixit i a la planta del soterrani de Palau de Mar de Barcelona, estarà oberta al públic fins el 28 de maig.

Molts d'altres ajuntaments, institucions i entitats, organitzen activitats diverses, per fer sentir la necessitat d'aquesta commemoració.

10anys sense mili

2010-05-15T10:45:00.000+02:00

Implacable amb els dèbils, poruc amb els poderosos

2010-05-13T16:05:00.004+02:00

Ja fa mesos, Esquerra va liderar i aconseguir aprovar una resolució al Congrés que instava el govern espanyol a aprimar l'Estat amb la supressió de ministeris. Zapatero s'ha fet el sord i ara cal recordar que aquella despesa hauria suposat un estalvi de milers de milions d'euros.
La proposta hagués permès suprimir ministeris superflus, amb l'estalvi esmentat. Però també hagués suposat desempallegar-se de la invasió en matèries que són competència de les comunitats autònomes.
Esquerra ha insistit repetidament en la necessitat de combatre el frau fiscal, en el populisme de mesures electoralistes com els 400 euros i, sobretot, en la necessitat de reaccionar davant una crisi estructural que demana un ambiciós pla de reformes. La crisi grega ha estat el detonant que ha encès totes les alarmes. Els rumors (ben interessats) han apuntat a un efecte contagi a l'Estat espanyol que ha tingut, com a primer efecte, un enfonsament de les borses, especialment sever el dia que públicament celebraven una cimera Zapatero y Rajoy.
Zapatero, sense trencar la seva tònica dels darrers dos anys, ha seguit amb una política de pegots més que discutible i clarament insuficient. La darrera versió del qual ha estat l'anunci de reduir alts càrrecs de l'administració amb un estalvi estimat de 16 milions, quan la desviació de despesa dels ministeris s'eleva a 231 milions. Zapatero no va veure venir la crisi. I quan ja la teníem al damunt ha fet com l'orquestra del Titànic, tocar el violí mentre el vaixell anava enfonsant-se. El problema de Zapatero i el seu govern és també un problema de credibilitat. Espanya no és Grècia, però els sacrificis són ja inevitables. Ara bé, Zapatero es mostra implacable amb els febles i poruc amb els poderosos. Així, anuncia una retallada en infraestructures de més de 6.000 milions d'euros i una retallada en drets socials a costa dels drets de les mares, dels pensionistes o dels dependents. A més d'una retallada del 5% del sou dels funcionaris. Però, en canvi, no colla la banca que segueix negant l'accés al crèdit. I impulsa, en companyia del PP, una legislació de privatització de les caixes d'estalvi que amenaça el model català de caixes i novament envaeix competències catalanes.
El projecte de ZP també preveu ara endossar un deute de 1.200 milions d'euros a les comunitats autònomes. És cert que algunes comunitats autònomes han caigut en excessos ben evident. Així, resulta que Catalunya té una ràtio de funcionaris del 3,9%, mentre Andalusia arriba al 6% i Madrid al 6,6%. Catalunya té la meitat de funcionaris i el seu dèficit públic està, en essència, vinculat al dèficit fiscal que arrossega des de fa anys i panys. La temptació de fer pagar els plats trencats a Catalunya —que amb el nou sistema ha retallat el dèficit en un terç— hipotecaria les necessitats assistencials derivades, en bona mesura, per l'impacte quantitatiu de la immigració a Catalunya. També cal posar esment en la necessitat de fer acomplir allò que estableix la disposició addicional tercera de l'Estatut, o en no posar en perill una demanda històrica que és ja una urgència per al desenvolupament econòmic: l'eix ferroviari mediterrani.

Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència.

2010-05-12T15:59:00.003+02:00

El Parlament ha aprovat avui per unanimitat la llei dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència. Una llei impulsada en l'anterior legislatura quan l'actual portaveu parlamentària d'Esquerra, Anna Simó, va encapçalar la conselleria d'Acció Social i Ciutadania, i que ha arribat al Parlament de la també consellera republicana Carme Capdevila.

La diputada d'Esquerra i ponent relatora de la llei, Marta Cid, ha destacat amb gran satisfacció que aquesta llei s'aprovi per unanimitat i ha recordat que ‘no és un bolet que surt d'un dia per l'altre, sinó que reflecteix la gran tasca que s'ha anat fent des del departament d'Acció Social i Ciutadania en polítiques d'infància i adolescència'. Cid ha posat d'exemple l'increment en un 98% dels recursos que el Govern hi ha destinat des del 2004. ‘Ha estat un treball molt participat fins a culminar en la llei que avui aprovem, que dóna una resposta real i efectiva de la comunió governamental i parlamentària', ha dit, i ha afegit que ‘es tracta d'una llei feta i pensada per un país modern que vol donar resposta a les necessitats actuals dels infants i dels adolescents'.

Pla de projecte PDIAC

View more presentations from DIXIT GENCAT.

DE LA CONSULTA AL REFERÈNDUM

2010-05-10T17:17:00.002+02:00

El cercle d'Estudis Sobiranistes ha elaborat aquest dictamen jurídic signat per L'Alfons López Tena. El document és un encàrrec de la Coordinadora Nacional al Cercle després que l’11 d’abril de 2010 a Girona, més de 300 Comissions Organitzadores Locals de la Consulta sobre la Independència, van acordar impulsar, conjuntament amb totes les persones i entitats del país que hi vulguin participar, una Iniciativa Popular perquè el Parlament de Catalunya convoqui el Referèndum nacional i oficial sobre la independència el 2011, quan acabi el procés de Consulta.

Dictamen jurídic

View more documents from ERCMalgrat.

Llei d'acollida, per la integració i la cohesió social

2010-05-06T11:02:00.004+02:00

El fenomen de la immigració s'ha deixat sentir amb força a tot Europa i, en l'àmbit de l'Estat, molt especialment a Catalunya la darrera dècada. La població estrangera a Catalunya suma 1.234.068 persones i la que té la nacionalitat 6.310.568 persones, el que suma més de 7,5 milions de persones.
La integració de les persones nouvingudes és un dels reptes més importants que ha d'afrontar el país per garantir la cohesió social i nacional. Catalunya no disposa de competències per regular els fluxos migratoris que l'Estat reserva per a si.
L'Estatut del Parlament dotava la Generalitat d'eines molt potents per intervenir en la regulació dels fluxos migratoris i establia que el règim d'acollida i integració com a competència exclusiva de la Generalitat. També la concessió dels permisos de treball i la participació en la definició del contingent anual d'immigrants.
La ribotada de l'Estatut va rebaixar notablement l'àmbit competencial en immigració. Tot i així, mantenia la competència exclusiva en matèria del primer acolliment de les persones immigrades. Fruit d'aquest marc normatiu es va signar el Pacte Nacional per a la Immigració que ha inspirat la Llei d'acollida.
Objectius de la Llei d'acollida
Estendre un servei de primera acollida amb caràcter universal composat per quatre grans eixos:
-una primera entrevista amb un agent d'acollida
-aprenentatge del català
-formació sobre el mercat laboral
-formació sobre el model de societat
L'acollida garantirà l'adquisició de competències lingüístiques bàsiques, en primer lloc, en llengua catalana.
El català és la llengua comuna d'acollida a tot Catalunya, tal com diu el Pacte Nacional per a la Immigració impulsat des de la conselleria d'Acció Social I Ciutadania.
La llei ofereix fins a l'any 2015 més d'11.700 cursos inicials o bàsics de català que s'integraran a l'oferta del Consorci per a la Normalització Lingüística i de Formació d'Adults.Això implica una inversió aproximada de 115 milions d'euros.
El servei de primera acollida ofereix formació per a l'entrada al mercat laboral. La laboralització dels fluxos migratoris familiars permet famílies més fortes amb més d'un salari, fomenta la integració, la igualtat de gèneres i modera els fluxos migratoris.
Més autonomia, menys dependència
Si aconseguim que les persones nouvingudes siguin més autònomes, això les farà menys dependents dels serveis bàsics. Facilitar una bona acollida és una inversió òptima que beneficia tothom.
Així, atorga més mobilitat social a les persones immigrades, afavoreix el conjunt de la societat en termes de cohesió social i permet més aportacions de les persones nouvingudes. Només cal observar que el 63% dels immigrants en països anglosaxons que parlen anglès tenen rendes superiors.
La Llei d'acollida facilita l'ascensor social i la incorporació d'aquells col·lectius que per desconeixement o per procedir de països o cultures distants parteixen d'una situació desfavorable, d'entrada, amb menys oportunitats.
Consideracions finals

Aquesta és una iniciativa jurídica pionera al sud d'Europa. Es basa en bones pràctiques que han desenvolupat altres països amb una llarga tradició com a països d'immigració. En concret, amb Flandes pel que fa a les polítiques de coneixement de l'entorn i dels sistemes públics i amb el Quebec pel que fa a l'acollida lingüística.

COMUNICAT MALGRATDECIDEIX

2010-05-05T15:31:00.003+02:00

La bona gent d'aquesta plataforma ciutadana encarregada d'organitzar la consulta sobre la independència ens han fet a mans aquest comunicat. No cal dir que el mateix compta amb la nostra subscripció i suport.

Malgrat Decideix lamenta l’actitud de l’alcaldessa i l’equip de govern (PSC-PP)

Per la plataforma, la multa interposada per l’Ajuntament de 900 euros és “la traca final” de tots els obstacles rebuts els últims mesos

En relació a la multa de 900 euros interposada per l’Ajuntament a la plataforma Malgrat Decideix per haver penjat cartells a uns fanals, considerem que:

Des de la seva creació el passat mes de gener, la plataforma Malgrat Decideix ha tingut una actitud cívica en tot el procés de la consulta, respectant les normes de convivència, sempre tenint cura dels espais públics, i entrant totes les instàncies que han calgut per a realitzar les activitats que s’han dut a terme.

Fa un parell de mesos, l’alcaldessa de Malgrat es va posar en contacte amb un membre de la plataforma per informar-lo que havia vist uns cartells de Malgrat Decideix penjats en uns fanals. Des de la plataforma ho vam lamentar i vam demanar a tots els integrants i col•laboradors que fessin ús dels espais destinats a la propaganda i publicitat, i així ha estat la directriu fins a la data d’avui. Per aquest motiu ens sorprèn i no entenem com l’equip de govern, sense haver mantingut cap altra conversa al respecte, cursi la multa de 900 euros. Cal tenir en compte la manca de coneixement que part de malgratencs i malgratenques tenen actualment de la recent ordenança de Civisme i Convivència, i que tot just s’ha començat a aplicar, amb criteris desiguals.

Ens sorprèn, també, que justament el dia en què rebem la notificació, l’Ajuntament faci ús dels fanals i, encara més sorprenent, dels arbres, per penjar uns cartells informatius del propi Ajuntament. Que les normes no són vàlides per a tothom? Des de la plataforma sempre hem defensat i defensarem que cal respectar les normes cíviques i de convivència, i aquest continuarà sent el nostre compromís amb el poble de Malgrat.

És lamentable, i cal remarcar-ho, que un col•lectiu sense ànim de lucre que ha treballat amb l’objectiu d’activar la participació de malgratencs i malgratenques en temes tan cabdals de país, com és en aquest cas la sobirania de Catalunya, hagi patit tants obstacles per evitar el seu objectiu.

Som coneixedors que a d’altres pobles del voltant, on a l’Ajuntament hi governen les mateixes sigles polítiques, les diferents entitats organitzadores de la consulta han rebut, com qualsevol altre entitat, les facilitats necessàries per realitzar la consulta el dia 25 d’abril, deixant de banda les tendències ideològiques cap al sí o cap al no a la sobirania de Catalunya.

Des de Malgrat Decideix considerem que la multa rebuda forma part de les dificultats en què ens hem trobat per part de l’equip de govern, per exemple: no ens han permès l’ús de locals municipals per a realitzar la consulta del dia 25 d’abril, han denegat el permís per emprar tanques, una tarima i cadires per a la realització d’activitats lúdiques i festives.

Per tots aquests motius considerem que és una sanció que està fora de lloc, totalment desproporcionada tenint en compte tots els factors i les circumstàncies, i interposada amb un altre objectiu, que no és cap altre que atacar a tots i cada una de les persones que senzillament, amb determinats temes, no pensen el mateix.

En aquest sentit, demanem a l’equip de govern que retiri la sanció econòmica.

Volem remarcar el suport que hem rebut al llarg d’aquests mesos de 28 entitats del poble, dels ponents i participants dels diferents actes realitzats, dels 200 voluntaris, dels botiguers dels poble, de persones a títol individual…, en definitiva, a tanta gent que ha participat activament en l’organització i realització dels actes i també ha donat suport a la consulta econòmicament. A tots ells i als 2.086 votants volem donar-los les GRÀCIES.

28 entitats adherides
Des que Malgrat Decideix es va constituir el passat 10 de gener, diferents entitats del poble s’han adherit a la plataforma. Hem comptat amb 28 entitats adherides: Agrupació Sardanista Malgratenca la Barretina, Agrupament Escolta i Guia Sant Nicolau, Associació de Jubilats, Associació Solidària Malgrat amb el Sàhara, Associació de veïns Llevant de Malgrat de Mar, CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana), Club d’Atletisme Malgrat, Club Patí Malgrat (hoquei), Colla de Geganters de Malgrat de Mar, Convergència i Unió de Malgrat, Cooperativa Progrés Garbí, Coral d’Adults Contrapunt, Esquerra Republicana de Catalunya de Malgrat, Grup Excursionista Malgratenc (GEM), Grup Bergantí, Grup d’Havaneres La Barretina, Grup de Teatre Germanor, Grup Xarxa, Iniciativa per Catalunya Verds de Malgrat, JERC Malgrat, JNC de Malgrat, Malgrat es Mou, Motor Antic de Malgrat, Reagrupament de Malgrat, Revista Som-hi!, S.C.R. La Barretina Vermella, Sindicat Unió de Pagesos, Unió Democràtica de Malgrat.

POLÍTICA D'ACOLLIDA I INTEGRACIÓ

2010-05-03T17:03:00.002+02:00

View more documents from ERCMalgrat.

1 de maig

2010-05-01T08:49:00.002+02:00

BARCELONA, PLAÇA GOYA

10.30 h PRESENTACIÓ I LECTURA DEL MANIFEST
10.55 h OFRENA FLORAL
11.30 h PARTICIPACIÓ A LA MANIFESTACIÓ

MANIFEST

L’any 1886, a Chicago, començaven una vaga per demanar la limitació de la jornada laboral a 8 hores. Per a aquelles treballadores i treballadors la idea era ben clara: vuit hores per treballar, vuit hores per dormir, i vuit hores per a la vida personal i familiar. Van caler tres dies de vaga, aldarulls, morts i repressió perquè, el que avui és un dret inalienable de la classe treballadora fos una conquesta real i palpable. A tots aquells obrers que van morir en la revolta de Haymarket avui els volem retre homenatge i mantenir viu el seu esperit de lluita.
La gent d’Esquerra ens trobem cada 1 de Maig al monument a Francesc Layret perquè encarna els valors de lluita en contra de l’explotació i l’opressió, a favor sempre dels mes desfavorits. Francesc Layret, defensor de les llibertats socials i nacionals, així com d’obreristes i sindicalistes, va morir el 1920 a mans dels pistolers de la patronal, precisament per defensar uns ideals de justícia social, per reclamar els drets socials i laborals de la classe treballadora.
Ens trobem aquí cada 1 de Maig per refermar el nostre compromís amb el binomi indestriable del progrés social i el progrés nacional.
És per això que podem dir i diem amb el cap ben alt que no ens distraurà el que pugui dir un tribunal constitucional caduc i caducat d’un país al qual no volem pertànyer. El nostre futur és un Estat lliure i independent dins d’una Europa que lluitarem per fer-la més social. I mentre esperem que una majoria social obri els ulls i ens acompanyi per fer aquest pas, seguirem lluitant pel model social concret en el que creiem, amb un sistema de protecció social fort que no desempari els mes desfavorits, que disposi dels mecanismes necessaris per sostenir les persones desocupades, i per formar-les, orientar-les i ajudar-les a trobar una nova feina quan abans millor. Un model social amb una fiscalitat justa que faci pagar més als que més tenen. Amb un sistema educatiu universal i de qualitat que formi ciutadans compromesos i suficientment preparats per a un model productiu basat en la recerca, el desenvolupament i la innovació en tots els camps, diversificat en segments de la nova indústria i els serveis de qualitat, sobretot aquells serveis d’atenció a les persones que, a més de donar-nos llocs de treball, incrementen l’estat del benestar general.
Aquest model que perseguim no necessita de reformes del mercat laboral, no necessita nous models contractuals, ni abaratir l’acomiadament, necessita que el diner públic en lloc d’anar a parar a mans d’entitats bancàries amb beneficis extraordinaris es converteixi en circulant d’aquelles empreses amb projecte, amb un producte o servei de qualitat, empreses que han fet els deures i han innovat, empreses socialment responsables que creuen en el valor del seu actiu més important, els treballadors, i que veuen com han de deixar el seu projecte de negoci per falta de crèdit.
El govern espanyol, a través de l’ICO, hauria de traspassar els diners suficients als diferents Instituts de Finances de les comunitats autònomes per dotar de liquiditat les empreses.
Trigarem en sortir de la situació d’estancament actual i, si divaguem, encara més. És moment d’invertir en el futur, no de limitar la despesa pública. Tots aquells diners que no invertim avui en salvaguardar la protecció social i millorar el crèdit a les empreses, serà un increment molt elevat en la despesa en un futur, en una situació que només pot empitjorar.
Per la protecció social, pel dret al treball, digne i de qualitat, pel reflotament de la nova indústria al conjunt dels Països Catalans,

Ara i sempre,
Visca Esquerra!
Visca la classe treballadora!

UNA QÜESTIÓ D'OUS ?

2010-04-27T16:11:00.003+02:00

Sembla que el poder local interpreta les darreres cues de l’exercici de protesta popular més contundent i massiva de les últimes dècades com una instrumentalització d’ uns quants alumnes de l’institut d’ensenyament per part de determinats professors. D’aquests, només n’anomena una amb nom i cognom perquè aquest és el joc al que li interessa jugar. El joc d’atacar i desprestigiar tot el qui té la gosadia de qüestionar determinades decisions que des d’aquest govern es prenen i donar “avisos a navegants” del tipus semblant al que es feien en altres èpoques d’infausta memòria. També s’agafa a un petit incident que no hauria d’haver succeït - van tirar-li a la façana de casa seva un parell o tres ous - per intentar fer visualitzar a la població com d’incíviques i reprovables han estat aquestes mostres de desacord amb la retrògrada decisió que el govern local ha pres pel que fa a a la actuació en aquest espai de Can Feliciano. Amb tot, no acaba d’aconseguir el seu objectiu de dimonitzar aquesta plataforma ciutadana. Tot Malgrat sap que s’ha manifestat durant un llarg període de temps sense cap mena d’incident. Ni una empenta, ni una bufa, res. Només paraules i quan la ocasió era adequada, soroll. No ho pot dimonitzar, de cap manera.

El poder local demana separació entre vida política i familiar mentre alhora algun d’aquests familiars directes empaita públicament alguns dels manifestants per recriminar la seva legítima actitud. També és evident que el poder local bruteja, doncs després de gairebé una setmana encara no s’ha posat a netejar la bretolada. Jo mateix he tret de la porta de casa meva una bossa d’escombreries rebentada en més d’una ocasió. I el mateix a fet la nostra portaveu del Grup Municipal a qui a més li han ratllat el vehicle. Jo mateix he pintat la persiana del nostre local d’Esquerra al carrer de Mallorca per esborrar-ne improperis i signes de caràcter feixista. Mai havíem tret això públicament i tot i que mai estarem d’acord amb determinades pràctiques, vinguin d’on vinguin, sí hem de dir que també n’hem estat víctimes en ocasions. Ocasions coincidents en el temps amb determinats episodis de la vida política municipal.

Ramir Roger i Artigas
President Secció Local Malgrat.

CONSULTAR SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

2010-04-24T18:29:00.005+02:00

Quan aquest som-hi d’abril vegi la llum, la tercera de les onades de consultes sobre la independència estarà a punt de produir-se. Serà la més gran en xifres: 212 municipis, 15 capitals de comarca, sis comarques noves i més d'un milió de persones cridades a votar . Malgrat de Mar serà protagonista també aquest 25 –A i d’això tots els malgratencs i malgratenques ens n’hem de felicitar.

També nosaltres tenim ocasió d’exercir el dret a vot en aquesta consulta popular i la gent d’Esquerra tenim el convenciment que cal agrair - en lloc de menystenir o menysprear- l’esforç de tota aquella gent que ha organitzat i participat en els actes a l’entorn de la consulta i molt especialment als qui formen part de la comissió organitzadora Malgratdecideix. La seva tasca farà possible l’èxit de l’esdeveniment de participació democràtica més important sorgit de la voluntat popular. Cap fenomen d’aquestes característiques s’havia produït fins ara sense comptar amb el suport de l’Administració.

Les consultes reforcen els valors democràtics i contribueixen a fer perdre la por sobre la independència i a foragitar fantasmes de divisió i confrontació social. Els qui tenim el goig d’haver-ne viscut alguna podem donar fe de l’ambient festiu i normal amb que es desenvolupen. Famílies senceres participen i exerceixen el seu dret a decidir la relació que Catalunya ha de mantenir amb l’Estat.

Després de les consultes locals tocaria que les institucions recollissin l’embranzida i l’esforç de tot aquest treball. El camí cap al referèndum oficial necessita esforç perquè no és fàcil i planer. Necessitem caminar-lo amb la complicitat i implicació d’una majoria social. No podem oblidar-ho perquè els adversaris de la nostra causa treballen amb unitat perquè això no sigui possible.

Catalunya comença a ser al costat dels pobles que estan a la graella de sortida de la cursa dels processos d’autodeterminació. Per córrer aquesta cursa amb garanties, la gent d’Esquerra Republicana hem proveit la nació d’una eina que ens garanteix poder afrontar-la amb fiabilitat. Em referixo a la Llei de consultes populars per via de referèndum que el nostre Parlament ha aprovat recentment. Si la utilitzem amb intel•ligència ens pot apropar a la fita desitjada de recuperar les nostres llibertats nacionals completes

Ramir Roger (revista Som-hi abril)

EL DRAC, SANT JORDI I LA LLIBERTAT

2010-04-23T08:57:00.001+02:00

ERNEST Benach

Des de fa més d’un segle, el catalanisme ha intentat negociar amb el drac, el de l’Espanya unitària, la recuperació de la llibertat política de Catalunya. Ho ha fet reivindicant l’autogovern i la disposició dels recursos econòmics propis, però sempre sotmès a la voluntat final del drac. Així, ja el 1899, un total de 318 ajuntaments i una massiva representació de la societat civil van demanar per a Catalunya un concert econòmic com el que tenien –i encara ara tenen– les províncies basques i Navarra, però la monarquia espanyola va ignorar la petició.
Cops d’Estat, dictadures, i accions de repressió en forma de prohibicions, empresonaments i assassinats –com el del president Companys– donaven proves de la ferocitat del drac i explicaven l’actitud prudent dels catalans. Els tímids intents d’enfrontar-s’hi eren esclafats, i era prou èxit anar aconseguint petites cessions d’autonomia en forma d’impostos i de traspassos competencials.

El catalanisme polític, conscient de les seves possibilitats, històricament no ha estat, doncs, un Sant Jordi heroic que es plantegés vèncer el drac en una lluita directa. Però sí un de tossut que, malgrat els cops rebuts, mai no ha renunciat a rescatar la llibertat política de la nació catalana, i amb la seva insistència, amb més o menys gosadia, n’ha recuperat una part important.
Els processos dels estatuts d’autonomia en són un bon exemple, pel fet de ser la llei que, precisament, regula l’abast de l’autogovern, però també per la resposta rebuda.
La fracassada proposta moderada del 1919 ni tan sols va ser considerada per les Corts de l’Estat, i, tot i així, va anar acompanyada d’una dura campanya anticatalana a les capçaleres de premsa i d’una oposició intransigent dels partits estatals de l’època.
Aquell cop de porta va deixar un pòsit que amb la República va fer apujar el llistó de les reivindicacions, fet que es va traduir en l’ambiciós estatut de Núria, ratificat de manera gairebé unànime pel poble català. Tanmateix, es van repetir les campanyes mediàtiques furibundes, les amenaces de boicot als productors catalans i una oposició política espanyola dividida entre els que hi estaven totalment en contra i els que volien diluir-lo. El context va permetre aprovar un text retallat, però no va evitar tensions i conflictes entre l’Estat i l’autonomia catalana. El drac, primer, va mossegar fort, i va suspendre temporalment l’autonomia catalana, i finalment va fer esclatar la guerra civil, que va acabar amb la República.

Amb l’arribada de la democràcia, el drac, envellit, va permetre l’Estatut del 1979 i la creació de l’Estat de les autonomies sense els escarafalls d’altres temps. En adonar-se’n, va fer una finta amb un cop d’estat (23-F) que no va reeixir, però que va derivar en la involució centralista per la via legal que fou la LOAPA.
El Sant Jordi prudent va continuar fent petites passes endavant, fins que va veure necessari reformar l’Estatut. El 2005 el catalanisme polític aprovava de manera unànime al Parlament la primera proposta d’Estatut d’autonomia elaborada pel poder legislatiu català. Novament van tornar les antigues reaccions: amenaces, campanyes mediàtiques i els partits polítics estatals dividits entre els que volien diluir la proposta (tot i haver-hi donat suport públic inicialment) i els que s’hi oposaven de manera agressiva.

El text fou retallat a les Corts espanyoles, però, tot i així, va ser aprovat pel poble català el 2006, convençut que calia blindar els avenços assolits. Semblava que, almenys un cop més, s’havia aconseguit fer un pas endavant. Però faltava el recurs al Tribunal Constitucional, pendent de resolució des de fa quatre anys, i que es preveu que rebaixi poc o molt el text que va ser votat per les Corts espanyoles i pel poble català. Una jugada política amb les cartes marcades, més enllà de quins siguin els membres del tribunal que redactin la sentència.
Els representants polítics catalans esgotarem totes les possibilitats que ens ofereix el marc legal per defensar la integritat de l’estatut d’autonomia vigent, i amb aquest, el valor democràtic del vot de la ciutadania catalana. Però l’espectacle del Tribunal Constitucional evidencia que la llibertat política continua presonera d’una Espanya unitària que es nega a acceptar la voluntat democràtica dels catalans d’augmentar el nostre autogovern. Fins i tot pretén negar-nos ser allò que som.
La diferència amb èpoques anteriors és que el drac, amb una democràcia consolidada i formant part de la Unió Europea, ha perdut la capacitat d’atemorir el poble. De manera que si s’entesten a tancar totes les portes i refugiar-se en imposicions legals que neguen el valor del vot de la ciutadania i desautoritzen el procés escrupolós i democràtic que va seguir l’Estatut, fins i tot el més prudent Sant Jordi del catalanisme plural entendrà que és hora de perdre la por i rescatar del tot la llibertat política de decidir el nostre futur.

*President del Parlament de Catalunya

Teresa Verdaguer a “El dia per davant”

2010-04-21T11:05:00.001+02:00

Novament, i com cada mes, la regidora portaveu del Grup Municipal, Teresa Verdaguer, ha estat entrevistada per Ràdio Malgrat dins el programa “El dia per davant” i ha parlat de les diverses mocions presentades i punts de vista sobre l’últim Ple municipal així com de diversos temes de polèmica actualitat municipal com ho son: Les obres de la riera, Endeutament municipal, Peixateries, l’Auditori, Consulta 25A...

La participació en les consultes supera bona part d'altres votacions que també promou la societat civil

2010-04-20T07:52:00.002+02:00

Les eleccions d'altres entitats registren percentatges menors d'implicació · Consultes promogudes per ajuntaments aconsegueixen una participació ínfima · Ningú no en qüestiona la legitimitat

L'alta o baixa participació que registren les consultes populars sobre la independència que se celebren arreu del país tot sovint és criticada pels contraris a la llibertat de Catalunya. Les ridiculitzen titllant-les d'exercicis gimnàstics que res tenen a veure amb la democràcia, sense considerar en cap moment que són processos organitzats per la societat civil del país i sense el suport de cap administració. Afirmen, vehements, que no tenen cap validesa perquè no superen el 50% de participació, però una ràpida ullada a d'altres processos més o menys similars ressalta que la participació a les consultes independentistes és millor, en molts casos, que la que registren els processos electorals recents en respectables institucions de la societat civil.

Font: Directe.cat.

"Garzonada" contra Garzon.

2010-04-16T08:17:00.002+02:00

El jutge Baltasar Garzón s’ha destacat, des del tribunal d’excepció que és l’Audiencia Nacional, per polèmiques actuacions judicials, que sempre han comptat amb un vernís teatral i focs d’artifici. Al costat d’actuacions contra la corrupció i les dictadures com el cas Pretòria, el cas Gürtel i la persecució d’Augusto Pinochet, Garzón és un dels pares de l’extensió del tipus delictiu pertinença a banda armada a organitzacions polítiques i persones individuals que, malgrat no tenir cap paper en la comissió d’actes terroristes, només comparteixen objectius polítics o ideologia amb una organització armada. Una doctrina que Grande Marlaska ha portat fins a l’extrem en el cas Egunkaria. Massa sovint, també, ha protagonitzat instruccions judicials que s’han fet públiques amb la detenció de desenes de persones, la majoria de les quals quedaven en llibertat sense càrrecs al cap de poques setmanes.

És cert que cal valorar de Garzón la valentia d’enfrontar-se a l’extrema dreta espanyola investigant els crims del franquisme, obrint diligències per poder trobar i exhumar cadàvers de persones assassinades pel franquisme. Grups d’extrema dreta com l’autodenominat “sindicat” Manos Limpias, que han actuat sovint com a acusació particular en causes instruïdes per Garzón, ara fan seure al magistrat a la banqueta com a acusat d’un delicte de prevaricació.

El progressisme espanyol, aquell que decreta la justícia des de la càtedra, que porta El País sota el braç i que calla davant els atacs feixistes als Països Catalans, han organitzat un grau sarau per defensar el jutge de l’extrema dreta espanyola, i pretenen que ens apuntem al sarau. Ho sento, però no m’hi trobaran, perquè va ser Garzón qui va orquestrar una operació judicial i policial que ha acabat gravada a la memòria amb el seu nom on es va detenir desenes d’independentistes, molts dels quals van ser torturats i maltractats. L’any 1992, Garzón va convertir l’any olímpic en una etapa d’horror per a desenes de persones i les seves famílies i amics, i davant les denúncies de tortures que van formular en les seves declaracions els independentistes detinguts, es va negar a investigar-les. Una negativa que ha estat condemnada pel Tribunal d’Estrasburg [sentència en format word], que considera que Garzón hauria d’haver investigat les denúncies de tortures. Vicent Partal deia fa uns dies que no defensaria Garzón. Ja en som dos.

Pere Aragonès. Diputat al Parlament.

MOLT BONA I PROFITOSA MEMÒRIA DEL 79è ANIVERSARI REPUBLICÀ

2010-04-14T08:30:00.004+02:00

"Enyore un temps que no és vingut encara
com un passat d'accelerada lluita,
de combatius balcons i d'estendards,
irat de punys, pacífic de corbelles,
nou de cançons, parelles satisfetes,
el menjador obert de bat a bat
i el sol entrant fins al darrer racó.
Em moriré, però l'enyore ja,
aquest moment, aquest ram, aquest dia,
que m'ha de fer aixecar de la fossa
veient passar la multitud contenta."

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, a « Cançoneret de Ripoll », 1985

UN REFERENDUM PER SUPERAR L'AUTONOMISME.

2010-04-11T08:51:00.003+02:00

Si el Tribunal Constitucional sentencia l’Estatut haurem arribat al final d’un camí. Seria el certificat de defunció de la via estatutària emès pel TC, l’òrgan jurisdiccional de l’Estat que havia de fer de jutge de pau entre les institucions de l’Estat. Però que en comptes de conciliar, ha acabat fent de tribunal inquisidor. No és ja que no hi hagi espai en el marc juridicopolític espanyol per a l’Estatut del Parlament del 30 de setembre, és que tampoc no n’hi ha per a un Estatut esmenat a la Moncloa, votat per les Corts i aprovat en referèndum per la població catalana, l’únic subjecte dipositari de sobirania. Però bé és sabut que quan es tanca una porta se n’obren d’altres.

Esquerra ha marcat l’agenda política del país des de fa més de 20 anys: el dèficit fiscal i la consegüent reivindicació d’un sistema de finançament just, la publicació de les balances fiscals o la mateixa reforma de l’Estatut d’autonomia, com a colofó d’un cicle polític. L’esquerra nacional, l’esquerra independentista, ha estat el motor que ha fet possible un canvi de paradigma al nostre país. L’actual conjuntura avala un pas endavant i exigeix l’ambició o determinació necessàries per fixar el full de ruta. Per aquesta raó, Esquerra proposa actualitzar l’agenda política del país amb un nou objectiu a l’horitzó: l’exercici del dret a decidir.

En aquests darrers anys el país ha canviat molt més del que alguns preveien i el temps ens ha acabat donant la raó. I si el país ha canviat, és lògic que l’agenda política s’adapti als nous temps. Un cop aprovada la llei de consultes populars per referèndum al Parlament de Catalunya el passat 10 de març, s’obre la porta a iniciar els tràmits per a l’organització d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Un referèndum que, entre d’altres opcions, pregunti als catalans i les catalanes si estan d’acord que el govern promogui els canvis legals necessaris perquè Catalunya esdevingui un Estat independent en el marc de la Unió Europea. Una consulta com aquesta, retornaria la confiança de la ciutadania amb el país i les seves institucions.

Per aquest motiu Esquerra treballa ja a favor d’una consulta sobre el futur de Catalunya com el primer dels seus compromisos per al proper cicle. Aquesta és la nova fita que Esquerra posa a l’agenda política de Catalunya i el primer emplaçament per pactar un nou govern. Que ningú s’equivoqui, cal que tothom conegui el valor del seu vot a les properes eleccions al Parlament de Catalunya: Esquerra només estarà en un futur govern si es compromet amb la celebració d’una consulta sobre el futur de Catalunya. Aquest és el meu compromís com a candidat i aquesta serà la primera de les condicions que Esquerra posarà sobre la taula.

Ara bé, ni dreceres, ni improvisacions, ni presses intempestives. El que estem plantejant és massa seriós per precipitar-nos o no impulsar el procés amb tot el rigor i la pedagogia que demana. Hi ha independentistes que, de bona fe, voldrien que iniciéssim la tramitació de la consulta al més aviat possible, sense saber que estarien fent el joc als que volen que ens estavellem, que d’alguna manera el procés fracassi abans de posar-se en marxa.

Tampoc no val suplantar la legitimitat del Parlament mitjançant iniciatives d’urgència històrica que no comptessin amb les complicitats d’una majoria social. La celebració d’un referèndum sobre el futur de Catalunya en aplicació de la llei de consultes no substitueix la sobirania del Parlament, sinó que la complementa. Ara, per primer cop, disposem d’una eina vàlida que cal saber utilitzar amb astúcia per preparar bé la consulta, amb el temps i el rigor necessaris, com han fet a Escòcia.

No ens hem de precipitar. Però tampoc restar immòbils, ans al contrari. Un cop celebrada la propera onada de consultes del 25 d’abril serà el moment de posar fil a l’agulla. Pas a pas, sumant complicitats, preparant el terreny amb la voluntat d’aconseguir el màxim consens possible, acumulant prou forces per avançar. Les properes setmanes han de ser claus per configurar un equip promotor per a l’exercici del dret a decidir, format per una pluralitat d’agents socials, polítics i econòmics, així com les entitats locals organitzadores de consultes per la independència, que es comprometin a treballar per la celebració d’un referèndum per la sobirania quan finalitzi el procés de consultes ciutadanes i s’hagin realitzat les properes convocatòries electorals autonòmiques i municipals. L’exemplar procés de les consultes municipals no pot ser un foc d’encenalls, sinó que ha de ser un exemple de democràcia participativa, de civisme, el preludi d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya en què tots els que creiem en la democràcia, tots, estem convidats a participar.

Posar data a la democràcia exercint el dret a decidir, aquesta és la nova fita que l’independentisme posa a l’agenda política del país.

Joan Puigcercós a l'Avui 11 d'abril 2010.

Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2010-2013

2010-04-08T10:00:00.003+02:00

El govern català ha aprovat el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya (PRI) 2010-2013, el document en el qual es marquen les polítiques públiques que han de portar cap un nou model de l'economia catalana basat en l'educació, el coneixement i la innovació, i que han de crear més ocupació i de millor qualitat.

Per aconseguir-ho, s'invertiran 5.308 milions d'euros durant els propers quatre anys, la xifra més alta mai aprovada a Catalunya en un pla destinat a la recerca. El Pla suposa donar compliment als compromisos del Govern acordats en el marc del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.

En el document s'identifiquen els 17 focus estratègics de recerca que han de liderar aquest canvi de model de l'economia catalana. El conseller Huguet va ressaltar, en la presentació d'aquest, el fet que no existeix actualment a Europa cap Pla d'aquestes característiques elaborat per una Administració que no sigui Estat.

Pla De Recerca I Innovació (Pri) 2010 2013

View more documents from ERCMalgrat.

ACTUAR O CONTINUAR FENT-SE L'ORNI?

2010-04-06T08:10:00.006+02:00

Després que des d'ERC s'hagi demanat reiteradament a l'equip de govern de l'Ajuntament (PCS-PP) el trasllat del camp de tir la Gaviota i que aquest resolgui la problemàtica tan aviat com sigui possible pels greus prejudicis que causa a l’entorn natural de la Tordera.

La situació ha arribat a un límits que considerem inadmissibles per la deixadesa en que es troba l'indret. Ho denuncien en aquesta notícia al cafèambllet.com.

http://www.cafeambllet.com/press/?p=8250

COMPANYS, ENCARA.

2010-04-02T12:22:00.003+02:00

S’han escolat setanta anys des de la seva ignominiosa execució als fossars del castell de Montjuïc; n’han transcorregut trenta-cinc des de la mort del dictador que decidí fer-lo afusellar, i en fa trenta-tres del restabliment de la Generalitat que ell presidí en les hores més difícils i tràgiques. I, tanmateix, el dossier Companys encara resta obert, pendent de resolució.

Per fer justícia a Lluís Companys i a totes les altres víctimes de la repressió franquista hi havia un procediment senzill i segur. És el que va adoptar l’Alemanya reunificada amb la llei del 25 d’agost de 1998 “sobre l’anul·lació de les sentències nacionalsocialistes injustes dictades pels òrgans de la justícia penal”. “Aquesta llei –estableix el seu article 1.1– anul·la les resolucions condemnatòries posteriors al 30 de gener de 1933 que, en violació de les idees més elementals de la justícia, van ser dictades per motius polítics, militars, racistes, religiosos o ideològics per tal d’imposar o preservar el règim injust dels nacionalsocialistes. Se sobreseuran els procediments en què es basen aquestes resolucions”.

Quan, l’any 2005, el govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero posà en marxa l’elaboració de la coneguda com a Ley de la Memoria Histórica, aquesta hauria pogut seguir el model alemany. De fet, és el que van demanar els corrents polítics que més havien sofert a mans de la dictadura: Esquerra Republicana de Catalunya i Izquierda Unida-Iniciativa. El grup parlamentari d’IU-ICV, en concret, presentà una proposició de llei que, en la seva exposició de motius, declarava “fundamental promover la declaración de nulidad, por vicios radicales de fondo y forma, de cuantas resoluciones y sentencias se dictaron por el aparato represor del franquismo” (Boletín Oficial de las Cortes Generales. Congrés de Diputats, 2 de desembre de 2005, n. 218-1).

El PSOE, però, s’hi negà en rodó, amb l’argument que anul·lar les sentències faria esclatar tot l’entramat jurídic teixit durant quatre dècades de dictadura. En aquells moments, els socialistes agitaren el temor a una improbable allau de querelles i demandes d’indemnització de les famílies dels represaliats. Sospito que va pesar més la pressió d’unes altes instàncies judicials farcides –com és encara avui prou notori– d’hereus biològics o ideològics del franquisme, als quals els resulta insuportable admetre que ells, i els seus progenitors o mestres, van servir a una pseudojustícia criminal i facciosa.

Així, doncs, la llei dita de la Memoria Histórica del desembre de 2007 entrà en vigor sense conseqüències jurídiques sobre les sentències franquistes, sense capacitat per revocar-les. Tan sols, en els terrenys simbòlic i moral, se’n declarava el caràcter “injust” i “il·legítim”, conceptes que no són en absolut sinònims de “nul” i “il·legal”. Acollida amb lògica insatisfacció per diversos partits, historiadors i juristes, aquella llei només deixava als qui volguessin anul·lar les condemnes dels consells de guerra i altres tribunals d’excepció un camí: el recurs extraordinari de revisió davant del Tribunal Suprem. Que no era un camí planer ho demostraven els fracassos de les germanes de Salvador Puig Antich o dels familiars del líder i ministre cenetista Joan Peiró en els respectius intents de veure revocades les penes capitals contra els seus parents. Però és el camí pel qual la Generalitat decidí de portar el cas Companys, amb gran protagonisme del conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, i involucrant-hi la néta del president afusellat, Maria Lluïsa Gally.

I bé, a finals de la setmana passada vàrem saber que el Tribunal Suprem no tindrà ocasió de pronunciar-se sobre la demanda de nul·litat de la condemna a Companys. Segurament a fi d’estalviar-li al Suprem el tràngol d’una resolució negativa, la Junta de Fiscals de Sala del mateix Tribunal decidí que era “improcedente” tramitar el recurs de revisió de la sentència d’octubre de 1940, perquè aquella i les altres condemnes “son nulas de pleno derecho por aplicación directa” de la llei de la Memoria Histórica. Que la fiscalia, sota dependència orgànica del govern espanyol, actuï en sintonia amb els interessos d’aquest i amb les tesis del PSOE resulta comprensible. Ara, que els subordinats del senyor Conde Pumpido menteixin sense pudor ja no és acceptable: la simple lectura de la llei esmentada (Boletín Oficial del Estado, 27-12-2007), factible a través d’Internet, evidencia que el text estableix “el carácter radicalmente injusto” d’unes condemnes “ilegítimas”, però no les declara ni nul·les ni il·legals.

Més insòlites encara són algunes reaccions polítiques al joc de mans, al subterfugi jurídico-conceptual dels fiscals. ¿Com pot el president Montilla declarar-se “satisfet” de tancar el cas Companys gràcies a la llei de 2007, quan va ser el seu mateix govern el que, considerant aquella llei insuficient, activà el recurs davant del Suprem l’octubre de 2009? ¿Com ha pogut afirmar Joan Saura que el passat dijous era “un gran dia per a Catalunya”? Si Iniciativa proposà incloure en la llei de la Memoria Histórica un article que deia “Se declara la nulidad de pleno derecho de las sentencias condenatorias dictadas por los consejos de guerra, en procedimientos sumarísimos, durante el período comprendido entre el 18 de julio de 1936 y el 20 de noviembre de 1975…”, i no se’n va sortir, ¿com pot ara el conseller empassar-se que aquella llei aigualida anul·la la condemna a mort de Lluís Companys?

En resum: ja pot la Generalitat retre cada 15 d’octubre sentits homenatges institucionals al president màrtir; ja poden els municipis catalans haver-li erigit desenes de monuments i dedicat centenars de carrers o places. L’únic president d’un país europeu assassinat pel feixisme seguirà essent, per al sistema judicial espanyol, culpable de rebel·lió, reu de pena de mort: un delinqüent

Joan B. Culla Avui 1 d'abril 2010

Esquerra dóna ple suport a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i es referma en la necessitat de reformar la Llei d'Enjudiciament Civil

2010-03-31T11:35:00.003+02:00

Esquerra ha manifestat el seu suport a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, durant la presentació que aquest col·lectiu ha fet de la "proposta de regulació de dació en pagament" i que farà arribar al Congrés amb l'objectiu d'aconseguir reformar la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC). La diputada d'Esquerra M. Àngels Cabasés, que ha assistit a l'acte, ha recolzat la proposta tot recordant que ‘la petició de la Plataforma coincideix al 100% amb la mesura que el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ja va anunciar en el ple monogràfic sobre la crisi, celebrat al febrer'. Puigcercós va demanar ja llavors que les hipoteques es puguin cancel·lar donant el pis al banc per evitar la situació actual en què, tot i donar el pis al banc, el client ha de continuar pagant l'hipoteca. Una porposta que Esquerra també vol incloure dins del paquet de mesures anticrisi que el govern de l'Estat està negociant amb la resta de partits.

Cabasés, ha manifestat que ‘des d'Esquerra fem costat als més febles davant d'una situació del tot injusta en què la legislació vigent protegeix en excés el sistema financer'. Si l'immoble d'una hipoteca executada no troba adjudicatari en el procés de subhasta, la LEC estableix que l'entitat financera pot quedar-se'l per un 50% del valor de taxació actual. Llavors el banc pot reclamar l'altre meitat a l'expropietari. El problema pels afectats augmenta amb la caiguda del preu dels habitatges, ja que el preu taxat és inferior al d'adquisició de la vivenda fent elevar el deute amb el banc o caixa. Per això la diputada independentista creu que ‘la cara més dura de la crisi no és només l'atur, sinó les conseqüències que van més enllà com aquesta i que provoquen que milers de famílies es quedin sense el seu habitatge i amb un deute de per vida'.

Cabasés ha explicat que Espanya és un dels pocs països europeus on la llei permet mantenir el deute enlloc d'acceptar la dació de l'habitatge com a cancel·lació d'aquest, motiu pel qual ‘demanem que la injecció de liquiditat que l'administració va fer a les entitats financeres retorni d'alguna manera a la societat'. I ha afegit que ‘els bancs i caixes són també responsables de la situació actual per les excessives facilitats per donar crèdit que van protagonitzar'. Davant d'això, Cabasés ha avançat que ‘Esquerra ha tornat a proposar a la ministra Elena Salgado que la mesura perquè les hipoteques es puguin cancel·lar donant el pis al banc formi part del document anticrisi que l'Estat vol aprovar'. Una mesura que donaria resposta a les més de 350.000 famílies que entre 2008 i 2010 patiran una execució hipotecària i mantindran el deute, segons ha informat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

ARTICLE DE LA SETMANA

2010-03-27T15:00:00.003+01:00

El nostre home a Finlàndia

Hi ha persones que tractes sovint en un moment de la teva vida i que després, amb els anys, deixen de ser una companyia pròxima. Dic pròxima perquè a vegades, encara que hi hagi una desconnexió física, existeix la sensació d’una companyia llunyana.
El record agradable és una companyia que es manté al llarg del temps. Això passa amb un paisatge que vam freqüentar en una altra època, amb una música que no hem tornat a escoltar i, evidentment, amb alguna persona amiga amb la qual hem deixat de tenir contacte.
En el meu cas, Ramon Garriga i Marquès n’és un exemple. Les seves filles m’han fet saber que s’ha mort. I, de sobte, l’allunyament físic –la vida avança obrint i tancant portes– no pot impedir que els records es presentin de cop i el passat es faci present. En Garriga Marquès –que és com li dèiem els que el vam tractar– havia nascut a Malgrat, el tractàvem a Barcelona i era el «nostre home a Finlàndia».
Quan dic nostre penso en alguns col·laboradors de la revista Destino que vèiem en Garriga quan venia a Barcelona. Què hi feia exactament a Hèlsinki no sabria pas dir-ho, perquè ell no parlava mai de feina, goso dir que no parlava d’ell mateix. Tenia massa curiositat per exercir cap mena de protagonisme, i el seu art era el d’establir cordials i eficaces complicitats entre institucions. A Finlàndia va rebre alguna distinció. En aquell temps de franquisme, tenir un amic a Hèlsinki era un fet extraordinari.
Garriga Marquès era un home d’una elegància discreta, impecable, simpàtic per naturalesa, i escrivia molt bé. No tan sols reportatges sobre allò que passava a Finlàndia, sinó versos. Lluís Permanyer, que va publicar un llibre sobre els versos satírics de Josep Maria de Sagarra, diu que en Garriga Marquès li va donar pistes per trobar-ne d’inèdits. Ara em pregunto per quines raons vam coincidir a Destino gent que sabíem fer versos irònics: a més del gran Sagarra, en Joan Cortès, en Nèstor Luján, en Garriga, jo mateix. Aplicàvem el domini de la mètrica que havíem après a l’escola. No sé si avui es practica aquesta disciplina, tan apta per a la ironia.
En Ramon Garriga Marquès em va regalar un magnífic barret de pèl de foca, per si algun dia em decidia anar a Finlàndia. No hi he anat mai. Però avui he trobat el barret i he sentit que l’amic nòrdic era a casa.

JOSEP MARIA Espinàs a El Periódico 27 de març.

Puigcercós ret homenatge 'a tots aquells que ens han precedit en la lluita per la democràcia i per les nostres llibertats nacionals'

2010-03-26T19:21:00.002+01:00

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha fet amb la seva intervenció una defensa de la política, ‘una apologia de la seva dignitat i noblesa, del que representa de legítima i democràtica confrontació d'idees per millorar la societat, per assolir majors quotes de benestar i llibertats'. Ha volgut deixar de banda la ‘misèria política' i ha reivindicat la seva grandesa repassant breument la trajectòria política dels quatres presidents de la Generalitat republicana: ‘grandesa és la valentia de Francesc Macià, coronel de l'exèrcit espanyol, que abandona la carrera militar per no donar suport als Fets del ¡Cu-Cut!, arrisca la seva vida i posa tot el seu patrimoni econòmic al servei de la lluita del nostre somni col·lectiu d'una Catalunya lliure; grandesa és el sacrifici de Lluís Companys, que va patir una dotzena d'empresonaments al llarg de la vida'. Sobre Companys també ha dit que ‘avui encara hem vist com la Fiscalia de l'Estat rebutja a instar que es revisi el procés a Companys per anul·lar el seu procés. No volem maquillatges, volem la nul·litat definitiva del procés de qui va ser també president d'aquest Parlament'.

Pel que fa a la resta de presidents republicans s'ha referit a la ‘grandesa del coratge de Josep Irla, que en una França ocupada pel nazis, va assumir la presidència de la Generalitat, sabent que podia córrer la mateixa sort que el seu predecessor, el president Companys, fet presoner per la policia militar alemanya, lliurat a l'Espanya de Franco i afusellat i la grandesa de la lleialtat de Josep Tarradellas, mantenint durant 23 anys a l'exili la nostra màxima institució d'autogovern'.

Joan Puigcercós ha defensat la política, perquè sense compromís polític no hi ha societat democràtica i ha reconegut la tasca del Parlament ‘que en la seva darrera etapa històrica, les tres dècades que avui celebrem, ha protagonitzat la vida política d'aquest bocí de la nostra nació, com li correspon en una societat democràtica'. Per això Puigcercós ha agraït la tasca a totes les persones que han passat per la cambra i per extensió a tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país perquè ‘entre tots hem preparat el país i la societat per fer garantir un futur català de llibertat i justícia per a les properes generacions'.

El president d'Esquerra també ha volgut destacar dues iniciatives aprovades pel Parlament en els darrers 30 anys: la resolució aprovada el 12 de desembre de 1989 per la qual el Parlament va declarar per primer cop que Catalunya no renuncia al dret a l'autodeterminació i el nou Estatut aprovat el 30 de setembre de 2005, ‘que lamentablement va ser laminat per la manca d'ambició política i pel ribot del centralisme'. Puigcercós també s'ha compromès a continuar treballant fins aconseguir una cambra plenament sobirana i ha tancat la seva intervenció al ple amb un sentit ‘visca Catalunya lliure!'.

CAL REVISAR ALGUNES DECISIONS?

2010-03-24T09:08:00.003+01:00

El procés d'organització de la consulta popular sobre la independència comença a patir les pressions de l'immobilisme atàvic que tenalla i dimonitza qualsevol exercici de ciutadania realitzat des de fora de les confortables instal·lacions del poder governatiu local. Aquesta mala praxi habitual ha arribat també, no podia ser d'altra manera, a la qüestió de la consulta del 25-A. Per això i com que la situació no és cap novetat, a Esquerra hi volem dir la nostra.

U- Les primeres assemblees van tenir lloc a la Sala Pere Moner de la Barretina, i estem convençuts que allà haguéssim continuat si fora necessari. En una primera entrevista amb la primera autoritat local, aquesta va donar la seva cara afable i tot i deixar anar alguna sàtira sobre l'assemblearisme i altres herbes que no li són de grat, la cosa semblava que podria mantenir-se en un nivell de tolerància acceptable.

Dos- Des d'aquell moment, però, l'interlocució entre l'Ajuntament i Malgratdecideix ha sofert un canvi de protagonistes. Campoy "nomena" interlocutora la regidora Aubanell. Canvi de tàctica i cara nova, cara que vol dir, en la majoria dels casos impediments, traves, excuses i lliçons de no se sap ben bé què. És el full de ruta de sempre. I tot i que el coneguis, et deixa el regust i la percepció d'estratègia resclosa.

Tres-Els fets de divendres passat pel que fa a l'emissora de ràdio són una demostració més de com les gasta la regidora de mitjans de comunicació i alcaldessa. Com s'entén que els portaveus de Malgratdecideix abandonin l'emissora havent parlat i pactat noves intervencions d'una manera distesa i cordial, per dues hores després rebre una trucada de la direcció anuntciant-los que les portes de Ràdio Malgrat no s'obriran per l'entitat organitzadora de la consulta?.

Quatre-No cediran espais de titularitat municipal per celebrar-hi el referèndum. Deixar un parell d'espais- locals on practicar un exercici democràtic pot resultar perjudicial per la salut política del poble i, per tant, aquesta sàvia decisió segurament s'ha pres pensant en el benestar dels malgratencs i malgratenques. Els que penseu anar a votar aquell dia feu-ho amb el convenciment que la vostra salut democràtica preocupa molt als qui vetllen per vosaltres des d'el poder local.

Cinc-L'aixopluc per causes que es defensen des de la normalitat democràtica no s'hauria de negar, i és per això que demanem una reconsideració de les posicions adoptades pel govern local i que aquest sàpiga emmirallar-se en el que faran les corporacions dels municipis veïns que fan la consulta el 25-A, molts dels quals regits pel mateix color polític que el nostre.

Sis- Com que sou gent emprenedora aquests que esteu posats en tot això, no us poseu pedres al fetge, feu la vostra tasca amb senderi i pensant que és una bona cosa per la llibertat. Per la del nostre poble de Malgrat i per la del poble català.

DESCOBREIX LA DESEMBOCADURA DE LA TORDERA

2010-03-21T23:55:00.006+01:00

Aquest cap de setmana s'han desenvolupat les primeres activitats programades, les quals es desenvoluparan en diverses jornades d'aquest mes de març i que estan orientades a fer difusió dels valors naturals de l'espai. Aquestes activitats estan organitzades per Orchis Naturalistes, Càmping la Tordera i ARTEA amb la col·laboració de Grup de Natura del Vallès PARUS i l'Ajuntament de Malgrat de Mar. Hem de dir que aquestes primeres activitats han estat força participades, especialment dissabte, i han comptat amb la presència de diverses persones vinculades a ERC Malgrat que han posat el seu petit gra de sorra tot donant suport a aquesta encertada iniciativa. La propera jornada tindrà lloc el proper diumenge 28 de març i, amb l'objectiu de recuperar el bosc de ribera, es farà una plantada d'arbres i arbustos.

La feina d’Esquerra Maresme dóna fruits. L’acord de mobilitat i reducció dels peatges a la comarca és el que nosaltres proposàvem

2010-03-18T15:51:00.003+01:00

Esquerra és qui ho ha aconseguit. S’ha de dir així de clar perquè no hi ha volta de full. Durant molts anys els homes i les dones d’ERC són els qui han encapçalat el discurs de la mobilitat a la nostra comarca. Ara fa dos anys, tornàvem a donar força al nostre posicionament respecte de la mobilitat a la nostra comarca i iniciàvem aleshores una campanya comunicativa sota el títol “Per un nou model de mobilitat al Maresme”. Quan les altres formacions polítiques parlaven únicament de construir calçades laterals a l'autopista com a solució als problemes de mobilitat, des d'Esquerra vam proposar que la mobilitat s'havia d'afrontar de manera global, parlant del transport públic ferroviari i per carretera, de bonificacions als peatges i de com havien de ser les noves infraestructures viàries si calien. El primer èxit aconseguit per Esquerra va ser que la resta de formacions polítiques assumissin el nostre posicionament, i que el debat sobre aquesta qüestió s'hagi produït sota els paràmetres que nosaltres vam fixar.

Després de llargues negociacions amb la resta de formacions polítiques en l'àmbit de la Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme i amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat HEM ACONSEGUIT TANCAR UN ACORD QUE RECULL EL QUE NOSALTRES PROPOSÀVEM.

1-) MILLORES EN LA MOBILITAT: L’acord parla d'inversions i actuacions en matèria de transport ferroviari a curt, mig i llarg termini, de transport públic per carretera amb l'objectiu de millorar-ne la seva xarxa a tota la comarca, s'ha elaborat un estudi complert sobre la mobilitat i sobre les diferents alternatives i escenaris de futur, i s'ha aconseguit que haguem passat d'un plantejament inamovible per part de l'administració de l'Estat i de la Generalitat de calçades laterals a la C-32 ràpides pensades com a infraestructura de pas, a una via que ha de relligar tots els municipis del baix Maresme i millorar-ne la connexió i els moviments dels seus ciutadans.

2-) ELS PEATGES: El darrer punt era la consecució de bonificacions en els peatges per als veïns i veïnes del Maresme, en aquest cas s'ha aconseguit que ja el segon semestre d'enguany s'implanti un sistema de bonificacions que permetran fins a un 65% d'estalvi per als usuaris habituals de les barreres de Vilassar de Dalt, tant el troncal com la sortida, sota els criteris del 25% per recurrència de més de 16 viatges al mes en dies laborables, el 20% per a vehicles amb tres o més ocupants i el 20% per vehicles ecològics. Aquests descomptes arribaran fins al 85% abans de dos anys: 25% per recurrència de 16 viatges i 35% per a 24 viatges (35% o 25% recurrència+25% alta ocupació+25% ecològics) i en el moment que es comenci a construir la nova via per recurrència de 24 viatges es podrà arribar al 100% (50% o 25% recurrència+25% alta ocupació+25% ecològics) i tots els trànsits intracomarcals en aquestes barreres seran gratuïts sempre que compleixin algun dels requisits. També s'ha aconseguit que el peatge de Santa Susanna no es vegi incrementat en el 30% del seu import per als moviments amb origen o destí en la sortida de Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera.

NO N’HI HA PROU

Malgrat haver assolit tot això, ERC continua treballant des del govern de la Generalitat per tal d'aconseguir un nou model de peatges per a Catalunya per implementar en tots els peatges del Maresme.

Aquest dimarts dia 16 el Consell d’Alcaldes i al Ple del Consell Comarcal del Maresme ha donat aprovat a aquest acord. El president d’Esquerra Maresme, Andreu Francisco, ha dit: “Cal felicitar-nos doncs, per haver afrontat una problemàtica endèmica de la nostra comarca de manera global i haver conduït un procés que millorarà la qualitat de vida dels maresmencs i maresmenques.”

TERESA VERDAGUER A " EL DIA PER DAVANT" DE RÀDIO MALGRAT.

2010-03-17T17:12:00.001+01:00

Aquest matí la regidora portaveu del Grup Municipal ha estat entrevistada en aquest programa de l'emissora municipal. Verdaguer ha opinat sobre els temes més destacats que afecten l'actualitat del municipi, La Torre de la Vídua Sala i l'Arxiu, la canalització del tram de riera al seu pas per Can Feliciano, l'aprovació del Pla d'Acció cultural i el recent acord del Consell Comarcal pel que fa a la mobilitat en el nostre territori, entre altres.
Podeu escoltar la seva intervenció íntegrament.

L'ACCD i TVC estrenen Latituds, un nou programa de televisió sobre cooperació

2010-03-16T21:19:00.002+01:00

El Canal 33 estrena avui dimarts dia 16 de març, a les 22.15, Latituds, una sèrie documental de TVC en col·laboració amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) que vol donar visibilitat als qui impulsen solucions a la pobresa, les injustícies i les guerres del món.

La sèrie, de 15 capítols, se centrarà en projectes de cooperació que s’estan impulsant a països com Guatemala, el Senegal, el Sàhara, el Marroc, el Brasil, Palestina, Nicaragua o Bolívia, i que permeten, per exemple, canviar la situació de les dones que pateixen discriminació, millorar la vida dels que viuen en zones de conflictes o preservar la natura.

Cada capítol de “Latituds” –que estarà disponible a internet 48 hores abans de la seva estrena a televisió- tracta sobre un tema i un país concret. En la primera part s’inclou un reportatge on els mateixos protagonistes de projectes expliquen quins problemes tenen i què fan per superar-los. I, en la segona part, s’inclouen reflexions d’especialistes que treballen en el mateix tema a Catalunya.

IN MEMORIAM

2010-03-15T15:39:00.010+01:00

El març del 2003 la revista Esquerra Nacional entrevistava en Ramon.

GENT D’ESQUERRA

Ramon Garriga i Marquès

Malgrat de Mar, 1921

Diplomat en relacions públiques, periodista, traductor...

Militant d’ERC des del 1988. Ha estat regidor aMalgrat de Mar del 1991 al 1995.

Això d’ERC ja li ve de mena, oi?

El meu pare havia estat regidor i posteriorment amb onze homes més va fundar ERC al poble. Ell provenia d’Acció Catalana Republicana.

Com va viure la Guerra?

La vaig passar tota a l’Escola d’Agricultura de Caldes de Montbui, amb una beca. Allí em van elegir pel Comitè perquè no era ni de les JSUC ni des les Joventuts Llibertàries.

Ha viscut prop d’un quart de segle a Finlàndia. Com va fer-hi cap?

A les tardes del servei militar, que tenia lliures, vaig començar a escriure cartes a empreses nordamericanes per demanar-los la representació per Espanya dels seus productes un cop acabes la Guerra Mundial. Vaig escriure gairebé mil cartes. Vaig esdevenir representant a Espanya de les empreses que fabricaven una de les primeres planxes de plexiglàs i de les primeres ulleres sense muntura. El 1951, un dia em van proposar un acord comercial amb una empresa finlandesa. Al cap d’un parell de mesos em trobava a Finlàndia sense conèixer res de finès.

A Finlàndia va arribar com a director comercial però va acabar fent més de periodista que cap altra cosa. Com va anar això?

Com que el 1952 s’havien de fer els Jocs Olímpics a Hèlsinki, de El Mundo Deportivo i de Vida Deportiva em van dir que els hi enviés notícies. En aquell moment a tot Finlàndia érem només tres espanyols. D’aquesta manera vaig acabar sent cap del departament de llengües llatines de la Divisió de Premsa i Informació del Comitè Organitzador dels Jocs. Vaig ser el primer espanyol membre d’un Comitè Organitzador d’uns Jocs Olímpics.

Quants idiomes coneix vostè?

Català, espanyol, anglès, francès, italià, portuguès, i finès. Amb l’alemany, però, no me n’he sortit mai. Després vaig treballar per a La Vanguardia, Destino i ABC i va arribar un moment que la meva feina principal era el periodisme. Vaig ser un dels fundadors del Club de la Premsa Estrangera Occidental, a Finlàndia.

El vostre coneixement del finès us ha permès traduir el Kalevala, el poema èpic nacional finlandès reconstruït per Elias Lönnrot.

Lönnrot (1802-1884) era un metge rural que va recórrer tota la Carèlia recollint de viva veu la tradició ancestral del poble. El Kalevala és un poema que no té rima però té ritme. Són versos trocaics, amb el darrer accent tònic a la penúltima síl·laba, que és el vers kalevalià. En la traducció em va ajudar la meva exdona finlandesa. Va ser un encàrrec de la Generalitat i el govern finlandès que va publicar Columna. És la feina de tres anys, 22.796 versos, que em van costar la salut perquè m’ho vaig prendre molt a la valenta. Em llevava a les cinc del matí, amb vuit o deu llibres de consulta, amb diverses traduccions: una d’anglesa, una en francès antic, potser la millor, una en espanyol, que no em servia perquè ho van fer en vers dodecasíl·lab i faltaven més de 1.600 versos... La nostra traducció va merèixer diversos guardons: de l’AELC, el Premi Crítica Serra d’Or 1998...

2010-03-14T21:38:00.000+01:00

ERC de Malgrat lamenta profundament la mort del company Ramon Garriga i Marquès

Va néixer a Malgrat l'any 1921 i ara tenia 88 anys. Militant històric de la secció local d'ERC, demòcrata inquiet i escriptor. El seu compromís amb la nació catalana el va portar a exercir de regidor d’ERC a Malgrat, on va demostrar els seus valors demòcrates i la seva passió pel poble de Malgrat. Va ser un referent entre els republicans locals pel seu paper transmissor dels valors de progrés i la cultura del període republicà estroncat pel feixisme l'any 36. Des d'ERC de Malgrat, sempre el recordarem.

Des de la secció local i el grup municipal, volem expresar el nostre condol a la familía i els amics. Aquest dilluns 15 de març a les 16.30 hores, tindrà lloc el funeral a l’església parroquial de Sant Nicolau de Malgrat de Mar per donar-li l'últim adéu.

Llei de consultes populars, una eina al servei del país i la democràcia

2010-03-10T16:06:00.000+01:00

Mai s’havia regulat la possibilitat de concedir a la ciutadania catalana la iniciativa per promoure o liderar consultes via referèndums. El fet mateix que es plantegi representa un punt d’inflexió, un avenç rotund cap a l’exercici del dret a decidir, ja no com a recurs teòric sinó amb una cobertura legal específica.

Tampoc l’actual Govern hagués propiciat una Llei de consultes de no ser per la presència d’Esquerra, que ha liderat tot el procés per donar veu i vot a la ciutadania i aprofundir en la democràcia i en els mecanismes de participació. La ciutadania, però també els ajuntaments, a més del Govern i el Parlament, podran fer ús de la prerrogativa d’instar a la celebració d’una consulta, tant d’àmbit municipal com d’àmbit nacional.

La Llei de consultes és un poderós instrument al servei de la participació política. Faculta els ciutadans i els petits municipis per tenir un paper determinant en la iniciativa política. Alhora, permet iniciar el procés per plantejar qualsevol tipus de consulta i erigir-se com un instrument mobilitzador de la societat. La Llei de consultes populars crea un marc legal propi que permet a la ciutadania instar una consulta popular via referèndum mitjançant una recollida de signatures del 3% de la població (unes 210.000 persones) que es trasllada al Parlament.

Les crítiques de CiU es centren en l'acatament al marc legal. Però si parlem d'una llei que desenvolupa l'Estatut, a quin marc es podria adequar si és precisament desenvolupant l’articulat de l’actual Estatut que neix la Llei de consultes?
Precisament és el jurista López Tena, del Consell Nacional de CDC, qui ha reclamat repetidament una llei de consultes en base a les previsions del nou Estatut, previsions que, no val a oblidar, va introduir Esquerra —un cop més— davant la desídia de la resta de formacions polítiques . Com també recordava el mateix jurista, a l’Estat espanyol els referèndums no són vinculants. Tan cert com que la negativa del Govern espanyol provocaria un xoc de legitimitats democràtiques. La voluntat del poble de Catalunya i el seu Parlament, que ha de votar el text per majoria absoluta, i la negativa de l’Estat a reconèixer l’exercici del dret a decidir.

LIDERAR TAMBÉ ES CONJUGA EN FEMENÍ

2010-03-08T08:10:00.005+01:00

Un any més, les dones i els homes d'Esquerra ens unim a la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Malgrat que s'han assolit grans èxits en el camp dels drets de les dones, encara avui hem de fer front a múltiples situacions discriminatòries. Enguany volem destacar especialment l'escassa presència de les dones en els llocs de responsabilitat política, social, cultural i econòmica. A mode d'exemple, de tots els càrrecs de presidència i direcció de pimes, només el 6,5% són dones. En el món de la política, només comptem amb un 12,6% d'alcaldesses i un 26,6% de conselleres.

Aquestes dades tan sols són una mostra d'una cultura patriarcal que continua dificultant o impedint l'accés de les dones als nivells de decisió o als nivells més alts de responsabilitat, de manera que les seves carreres professionals o polítiques queden estancades en les categories o els nivells organitzatius més baixos.

L'accés de les dones als càrrecs de responsabilitat i direcció, passa per un canvi de paradigma que posi en valor les seves capacitats de lideratge. Cal apostar per aquestes noves formes de dirigir, noves maneres de treballar, més pròpies de les dones i més basades en el consens i menys en la jerarquia. Un lideratge femení que posi les persones en primer terme, amb capacitat de cooperació, de diàleg, responsable i amb una perspectiva a llarg termini.

Ara bé, aquests nous lideratges han d'anar acompanyats d'un canvi del context on s'exerceixen, és a dir, d'un nou contracte social entre homes i dones. En aquest sentit, volem destacar especialment la capacitat dels feminismes de transformar la societat. En aquests moments de crisi social, econòmica i financera i, per tant, moments de canvi social, els feminismes poden esdevenir una eina fonamental per avançar cap a una societat més justa, democràtica i igualitària, on les dones puguem gaudir plenament dels nostres drets de ciutadania i participar de manera activa en tots els nivells de la societat. En definitiva, es tracta d'establir nous pactes per compartir amb els homes totes les decisions que afecten la nostra vida col·lectiva.

Aquest nou contracte social no patriarcal entre dones i homes és el que ha d'acompanyar l'assumpció dels lideratges femenins i la distribució dels rols i les funcions socials, perquè el verb «liderar», també es conjuga en femení!

PINEDA DE MAR TINDRÀ EL TERCER INSTITUT D'ENSENYAMENT SECUNDARI

2010-03-03T16:02:00.007+01:00

El Departament d'Educació va anunciar ahir una inversió de 5.337.348 euros per a la construcció del que serà el tercer institut de Pineda de Mar, l'IES Pineda, que ara ocupa unes instal·lacions provisionals a la plaça d'Orient. La inversió és l'única que correspon al Maresme dins del paquet de 125,3 milions d'euros per construir i substituir 26 centres escolars arreu de Catalunya. El projecte, llargament reivindicat pel municipi, comporta una nova edificació en uns terrenys públics de 7.280 m² situats darrere del CEIP Mediterrània, a la zona de Can Cornet i amb una capacitat per a 360 alumnes. La notícia arriba poc després de fer-se públiques les queixes dels pares i mestres del centre educatiu perquè el departament ha decidit no obrir oferta d'estudis de batxillerat pel curs vinent, argumentant la provisionalitat de l'IES Pineda en l'actual ubicació. A més, totes les forces polítiques del consistori van donar suport a la demanda de la comunitat educativa de l'institut i van reclamar celeritat a l'hora de començar les obres.

El Govern ha aprovat avui una inversió de 125,3 milions d’euros per construir i substituir 26 centres escolars arreu del territori. D’aquest seguit d’actuacions, 18 són noves construccions de centres que fins ara estaven de forma provisional en mòduls prefabricats o en altres dependències dels municipis.Les obres de millora i nova construcció permetran crear places per a 9.075 alumnes en un totalde 17 escoles i 9 instituts. Amb aquesta inversió, el Govern ha destinat 1.120 milions d’euros aconstruir i millorar els centres educatius en els dos darrers anys.

Font.Punt Diari i Departament d'Educació de la Generalitat

ARTICLE DE LA SETMANA

2010-03-02T16:21:00.003+01:00

La segona onada de les consultes per la independència ja ha tingut lloc. En una vuitantena de municipis, que s’han sumat als 160 del desembre, centenars de persones s’han mobilitzat i esforçat per fer-les possible en una nova expressió de mobilització sense precedents a Europa. Cal agrair en lloc de menystenir o menysprear l’esforç de tota aquella gent que ha organitzat i participat en aquestes fins al moment. I fer extensiu l’agraïment a tota la gent que està implicada per tirar endavant les futures onades del 25 d'abril, el 20 de juny i les que vinguin.

Les consultes arreu del país posicionen, normalitzen, innoven i assagen. Reforcen el posicionament del dret a decidir a l’agenda política d’aquí i de fora des d’una força d’arrel municipal i també municipalista, propera a la gent. Contribueixen a fer perdre la por sobre la independència i a espantar el suat fantasma de la divisió i la confrontació social: qui hagi vist de prop les diverses consultes locals haurà pogut constatar l’actitud festiva i “normal” de famílies senceres i ben diverses exercint per primera vegada el seu dret a dir-hi la seva sobre la relació de Catalunya amb l’Estat. Innoven amb fórmules de participació no fetes servir encara en unes votacions oficials, com s'ha demostrat amb les urnes mòbils en diversos municipis o l'ús exclusiu del vot electrònic amb garanties que s’ha provat a Alella.

Exercir el dret a decidir està sent un acte normalitzat per a molta gent, molta, i més tenint en compte el demoscòpic desinterès per la política. Deia poc després del 13 de desembre des d’aquí mateix que la política interessa i que la gent ens hi impliquem quan tenim una motivació forta i un objectiu clar, definit i, especialment, immediat. I m’hi refermo ara i hi afegeixo que amb una implicació que difícilment cap de les altres opcions sobre l'estatus polític del país pot assolir, malgrat que siguin majoritàries a l'arc parlamentari català.

Com tot en la vida, es pot veure el got mig buit o mig ple, però l’important és que tothom mira el got. Independentment de la participació i del resultat, el sol fet que existeixi ja és un guany per a la democràcia d'aquest país, una nova oportunitat per exercitar la democràcia, que les oportunitats no hi són cada dia. I que se’n parli.

El resultat de la jornada de consultes del 28F és positiu, el got és mig ple i l’objectiu és continuar donant impuls a les pròximes convocatòries; continuar amb aquest riu que va arrossegant cada cop més sediments, perquè el resultat serà el sumatori de tots els esforços de les diverses onades, no aïlladament. El camí cap a la consulta oficial i definitiva és un camí llarg i progressiu que necessita d'esforç sense fi, rigor i la implicació de tothom a tots els nivells sense exclusions, ho sé prou bé.

I després de les consultes locals, ens toca recollir el testimoni des de les institucions. De moment, a Esquerra tenim la feina feta: una llei de consultes que permeti realitzar referèndums, un reconeixement parlamentari de les consultes per la independència i el treball progressiu perquè la consulta oficial sigui una realitat tan aviat com hi hagi una majoria independentista, o almenys demòcrata, al Parlament. La nostra condició per a la legislatura vinent és sobre la taula, com ho són els 250.000 vots dipositats a les urnes.

Article d' Anna Simó per a Tribuna.cat